22a Mitja Marató de Mollerussa 18/10/09
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Ep!
Xsahuqui 01:13:51
joan 01:14:07
Dordric Battlehammer 01:17:20
la guineu 01:18:25
pellokod 01:19:02
Sergi F.P. 01:20:09
Steven John 01:20:16
Koniek 01:21:40
danic 01:21:44
Bru 01:22:16
marparjo 01:22:35
davencu 01:23:10
Carlesco 01:23:12
Flo 01:23:13
Elmuro 01:23:23
Albert Nogés i Noguera 01:24:07
ballak 01:24:25
Angelina 01:25:55
Baldato 01:27:20
jasp 01:28:02
Redman 01:28:07
jmolins 01:31:05
Aitor Sala 01:32:01
juanjo 01:32:43
Artur42 01:33:12
lo quique 01:34:02
CHAMPION 01:34:30
gil666 01:34:33
QUIM 1:35:17
Josep Antoni 01:35:29
pardal 01:36:17
Alexvica 01:36:51
juan carlos abascal 01:37:09
Jordi 01:37:23
sam 01:37:45
IMMA 01:37:55
Icaro 01:38:51
Alex Oro 01:40:45
RAQUEL 01:40:46
Kim 01:41:19
Icarus 01:41:21
Karri 01:42:30
Antoni 01:43:16
Ivax 01:43:21
taller biosca 01:44:37
Adri 01:44:52
jimi 01:44:56
L’1_tim 01:44:58
bernaus 01:45:25
Ash 01:48:49
Frenchi 01:49:50
mesigual 01:51:01
Andreu 01:51:55
ANGI 01:52:32
Alvarfanyez 01:53:39
Lo Ernest 01:56:15
xavvier 01:57:52
Lo Jordi 02:05:31
Estefi 02:31:01Enhorabona a tots!!!!
Afegiu i/o esmeneu, segons convingui!
Positiu: he tornat a competir en una cursa casi dos anys després.
Negatiu: No he sabut valorar el meu estat de forma per triar el ritme de cursa, cosa que normalment sempre faig bé. Això m’ha trinxat:( .
Positiu: He conegut “el lado obscuro de la fuerza” :S en una cursa, el que és petar del tot i ben petat i quedar-se sense forces per a res. Al final, encara que feia una cosa semblant a córrer, el meu ritme era pràcticament de caminar.
Negatiu: la pitjor cursa de la meva curta història de corredor:blush: .
Positiu: les ulleresB) i el vi (no sé si serà bo). No corro pels regals, però fa il•lusió:laugh: .
Redman, enhorabona de veritat crack!!! Ja fa dies que se’t veu fi!!!
Per cert…
Redman ha escrit:
Quote:I per ultim, vull agrair al Sergi, Flo i Albert els seus anims i deixar-me compartir entrenaments amb ells. Es tot un luxe, de debo.Gràcies a tu per venir, que com més som més bé ens ho passem!!!
CRÒNICA D’UNA MITJA ANUNCIADA…
Així, fent un símil amb el magnífic llibre del gran escriptor Gabriel Garcia Marquez, començaré a fer la crònica de la que ha estat la meva primera mitja, el meu debut, el meu “desvirgament”, en aquesta distància…
Amb la vista posada en aquesta mitja, ja fa un parell de mesos que vaig començar a variar la meva rutina habitual, canviant les rodadetes suaus, “de plaer” per tirades largues… Es a dir, vaig variar les sortides de uns 10 kms per fer-ne de 15 kms, que ja tres o quatre setmanes abans es van converir en sortides alternes, dia de còrrer – dia de descans, de 16 o 17 kmts la sortida. Així em vaig plantar en els 50 kmts setmanals. JA EM SENTIA PREPARAT PER FER UNA MITJA “AMB DIGNITAT”…
El dia anterior… dubtes i nervis. ja fa potser mes d’un any que em va enganxar el maleit virus de còrrer, del Km0 Ponent, de les curses… No se quants 10.000 porto, i algun 15.000 també, quants caps de setmana aixecant-me aviat i aixecar a la familia per anar a tot arreu per fer curses…pero, això era diferent, el salt és qualitatiu i quantitatiu… VAIG ARRIBAR A NIT FORÇA NERVIÓS I NEGITÓS…
La nit anterior, tothom em deia “sopar lleuger” “frugal”… vaig decidir “fer cas”… PELS COLL..S, A LA ME..A…!!!
Em vaig fotre entre pit i esquena un “maratonià” entrepà de pà sucat amb tomaquet amb llom, pernil salat i pebrots… DELICIÓS, tot això regat amb una llauna de 50 cl de cervessa ben freda que em va saber a glòria, em va aplacar els nervís i em va fer venir certa seguretat i potser, fins i tot, també certa euforia…Al matí sona el despertador a les 07:30… Tots en peu, sona la corneta!!! Nervis. Desperto la dona, desperto als crios, Nervis, esmorzo, aquesta vegada si, lleuger, cereals i café. Nervis. Visita al Dr Roca. Nerrrrrvis. Faig posar a la meva dona també dels nervis. Els crios riuen, Nervis…
Arribada. Nervis. Salutacions a molts Km0’s. Amb alguns petant la xerrada amb d’altres salutacions breus, no dona temps per res mes… Flo, Bru, Elmuro (qui es riu dels meus nerrrrrrrvis), Alexvica, Frentxi… Saludo molt fugaç al ja oficialment “crack” Redman… Quim, imma… Messigual… I d’altres que ja em perdonareu pero no puc recordar, potser van ser els nervis…
Fa un dia ideal, matinada fresca pero assolejada. Ni rastre de vent. “Aquest és el meu dia”, penso…
Em coloco a la linea de sortida, al “Km0″… Aqui comença tot, aqui va començar tot ja fa mes d’un any. Quedo amb Alexvica i un amic, en Xavi, en fer la cursa en 1:40’…
SORTIDA. Inici de la cursa i fi dels nervis. Amb Alexvica al costat van passant els kilòmetres, poc a poc i com qui no vol la cosa, van caient, un darrera de l’altre. Anem molt còmodes, no massa ràpids pero un ritme “viu”, als voltants de 4:40 el kilòmetre. Molt bones sensacions i no m’ho creia. Ens posem a l’alçada de la Imma. Vaig pensar “si estem a l’alçada de la Imma vol dir que anem molt bé…”. Som tant i tant valents que fins i tot deixem aquest grup enrere. Ens plantem al quart de marató en 48′, segueixo sense creure’m-ho…
A partir del km 13 o 14 ja vaig començar a veure la esquena a l’Alexvica. En Xavi es queda enrera meu i a partir d’aquest km ja vaig sol. En arribar al Km 17 començo a afluixar. Ja s’acaba la festa i començo a patir. Vaig aguantant el tipo. Em van adelantant corredors. M’adelanta la Imma que m’anima, ella sempre al mateix pas. Als voltants del km 18 o 19 m’adelanta en Jordi. Em saluda i li torno, li pregunto com va i em diu “vaig entxufat”, “millor ara que abans”… Llavors ve quan “flipo”. Em deixa enrera a un ritme de locomotora i estic un km pensant “quin paio, aquest si que es un bon diesel” “casi 18 Km per calentar…””es passarà l’arribada i continuarà…”
Arribo amb aquestes tesitures al km 19… Llavors crec veure una cara coneguda, un home llarg, prim i rapat… Ostres, en Crit, el Presi… Esta com un campió recolzant i animant. Ens xoquem la mà… És la injecció d’adrenalina que em feia falta. Em dona forces fins i tot per apretar una mica, a 50 metres de la meta els meus fills salten i em donen la mà. Arribo a meta amb ells. Veig el rellotge 1:38:51… La meva cara és de patiment, felicitat, incredulitat… Quan prenc consciència desitjo que aquest dia duri mes hores, vull gaudir del meu “triomf personal”…Gràcies per tots aquells km0’s que m’han animat a fer aquest salt.
P.D Avui, a mes a mes, m’he assabentat que un gran atleta popular i amic meu, l’Hache, el dia que va debutar en una mitja va fer 1:38:51, es a dir, el mateix que he fet jo… Això encara m’ha donat mes alegria…
Per finalitzar, parafrasejant un post que va publicar l’Hache ja fa temps, el dia que feia la crònica d’una marató, dir-vos, com ja va dir ell abans, que “HE GAUDIT COM UN CAB.Ó!!!” :woohoo: 😆 :laugh:
Així ho sento. Es pot dir mes alt pero no mes clar.Txema
Ah, per cert, he tornat a EDITAR aquest missatge per què em deixava de comentar la bona organització, perfecta, el suport i paciència de la meva dona, i l’abraçada a l’arribada amb l’Alexvica, sincera i espontània, que m’estava esperant a la meta…
He dit ja que tot va ser perfecte…??
Hola companys!
No tinc massa oportunitats per connectar-me al fòrum. Sempre vaig liat i els que teniu fills petits ja sabeu de que us parlo…
Avui tinc uns minuts i aprofito per escriure el primer post desde que em vaig donar d’alta al Km0 i explicar les sensacions que vaig tenir diumenge a Mollerussa.
Estic content perque vaig fer 1:40. Vinc de fer DUES temporades molt dolentes en les que els resultats no m’acompanyaven. Desde Bombers, la cosa ha canviat i estic assolint les marques de la temporada 2005/2006.
Dit això, em vaig quedar amb una sensació agridolça. Els primers deu quilòmetres em vaig trobar de fàbula. Veia a l’Artur42 i al Juanjo Garra a uns 100 metres endavant. Em trobava molt fort i veia que anava per marca però…
A partir del km 13, les cames, que no el cap, em van fer figa. Vaig perdre pistonada i vau ser molts els Km0 que vau passar pel meu costat i em vau donar anims. Gràcies a tots.
Suposo que em falta ritme de cursa (era la primera de la temporada). També es cert que fa poques setmanes que entreno “en serio”. Per tant, dono per bo l’1.40 (fa un any, hagués saltat d’alegria), que em dóna moral per encarar el gran repte d’aquesta temporada: la marató de BCN, la meva primera marató
Fins a la pròxima, que no se pas quan serà!
Enhorabona a tots i sobre tot a Icaro pel seu bon debut i a Redman pel seu sub 1h 30′. si segueixes així d’aquí poc cauràn les sub 3h a la marató.
Salut i milles.
AbelUns mica tard com sempre, però volia dir:
1er. Que un inoportú virus dissabte a la tarda va impedir la meva participació:angry: :angry: :angry:
2on. Que el Redman ja ha pujat un nivell, ja està a l’èlit, és un CRACK, però dels bons. FELICITATS, això no ha fet més que començar.
3er. Que m’alegro molt dels retorns de l’alvarfanyez sobretot, i de l’alexoro encara que no el conegui personalment.
4art. Que hi ha gent que escriu poc, però em fa l’efecte que està fent les coses bé i que a la Maratò poden donar una grata sorpresa. Bona marca Alexvica!!!!!
5é. I l’Icaro, que puc dir de l’Icaro????, és amic meu de fa molt temps. És apassionat, il·lussionant, motivador……ha sigut una bocanada d’aire fresc en aquest, moltes vegades, ensopit fòrum i fa que visqui amb ell totes i cadascuna de les seves andances. He encertat en el temps que ha fet i crec que arribarà lluny, molt lluny, ens ha de donar moltes alegries encara. Icaro FELICITATS SOBRETOT PER SER COM ETS, I GAUDEIX D’AQUEST MOMENT.
Apa, ja està tot dit…..
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.