10-J
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Hola Km0’s.
Ja fa dies de la sentència del tribunal constitucional, i també fa dies de la manifestació del 10-J.
El temps va passant i ja estem quasi en campanya electoral. A partir d’ara mateix els polítics ens inundaran de missatges i proclames intentant captivar el nostre vot….
Sembla que la marca “tripartit” va molt a la baixa,… sembla que bufen bons vents per CiU,…sembla que el vot sobiranista anirà extremadament dividit….
I malgrat les evidencies, jo detecto una certa inquietud, incertesa i malauradament desencís enmig de tot plegat.Malgrat la mandra que ens pot fer, crec que hem d’escoltar als polítics, a tots, doncs és a ells als que s’ha d’acabar votant (o no!).
Però també crec que és bo escoltar altres veus d’altres àmbits….encara que només sigui per a que tot no acabi sent massa irrespirable…
Permeteu-me fer-vos arribar a aquest fòrum la veu d’en Joan Margarit. Arquitecte i poeta.
No el conec personalment ni he llegit tota la seva obra, però em sembla un home senzill, assenyat i que sap circular molt bé pels lloables camins de la passió continguda….No el busqueu en les grans “tertúlies mediàtiques” ni transitant pels passadissos de les rodalies del poder…
Crec que fa poc va venir al pub “Antares” de Lleida a recitar uns quants poemes acompanyat del seu fill que toca el saxo…En JM va tenir un cert reconeixement artístic (que quasi bé tothom creu merescut) fa un parell d’anys quan se li van donar dos premis importants. Premi Nacional de Literatura (Generalitat) i Premio Nacional de Poesia (Ministerio de Cultura).
Segurament a rel d’això l’11 de Setembre del 2009 va ser convidat junt a molts altres artistes a llegir al Parc de la Ciutadella aquest poema:
UNA HISTÒRIACent anys de guerres, repetia l’àvia:
va ser una nena a un poble on cada nit
sentia com lluitaven als carrers.
I m’explicava, com si fos un conte,
el dia que els soldats es van endur
la seva mare per afusellar-la
a l’alba contra el mur del cementiri.
Quan l’escoltava, jo també era un nen,
i el meu pare un soldat en un penal.Des d’aquells dies no m’arriba ja
cap amenaça. Són uns morts llunyans,
cansats de fer de morts.
Hem escollit ser un poble sense herois.
Just aquesta és avui la nostra força.
Cal esborrar tants mites amagats
dessota la mirada impertorbable
de les aus de rapinya que vigilen encara.
Tota la vida les he hagut de veure,
de pedra o bronze en els escuts enormes,
presidint les façanes de l’Estat.
El cos posat de front,
el cap de rigorós perfil.
Les ales, un capot damunt l’espatlla.
Un ull maligne, el bec cruel a punt
d’arrencar les entranyes. Dominar
sense dormir. Quin aire respiràveu,
aus colossals amb urpes,
per decidir el que en dèieu unitat de destí?
Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles.Que la vostra mirada
ja no és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire.
Però encara se sent aquella olor
de corral. De gallinassa.
Aquell himne. La Història d’Espanya.En JM va tornar a ser cridat fa uns dies per l’Ajuntament de Barcelona per fer el pregó de la festes de La Mercé….
Si teniu una estona us recomano la lectura atenta d’aquest “polèmic” pregò, també farcit de poesia (Visca la poesia!!!):woohoo:
Crec que s’hi fan algunes reflexions…interessants.
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/015/162/162.pdf
Salutacions.
I com que amb en By Keds alguna cosa més que el nom de pila comparteixo…
… diré que avui a “L’oracle” de Catalunya Ràdio Montserrat Nebrera deia coses molt interessants. Està a les antípodes del meu desig polític, però igualment deia coses molt interessants… i molt allunyades de cap sentiment de país.Això no compta, en absolut ! És bona noia, com tots aquests xixarel·los que ens manen.
Si volem seguir fent una migdiada eterna, algú ens desvetllarà de sobte i de mala manera.
Jo sempre dormo només amb un ull cluc.El 10-J és una bomba de rellotgeria, fins aquí arribo a poder llegir.
Tenim molta sort de poder escoltar-llegir una PERSONA com en Joan Margarit.
La seva veu fonda, transmet veritat i força.
Tant de bo a Catalunya quedessin uns quants milers de Margarits més en lloc de tanta mediocritat.Que queda de la massiva manifestació popular de fa un any ? Aparentment res visible.
Aparentment tot semblà foc d’encenalls, però no és aparent aplegar tantíssimes persones quan avui una “mani” sembla cosa del passat. Era necessària i no en tinc cap dubte d’això.
De l’anterior govern d’acords impossibles però també necessaris ni parlar-ne. També tenia, ara ja no, certs dubtes amb el nou. CiU no organitzarà mai un terrabastall polític, mai no ha estat el seu estil. No, però donar l’esquena a la realitat d’un poble oprimit tampoc. Enquestes, etiquetatge… Com més ens vulguin collar encara més gent trobaran a favor de la independència !
Tinc la sensació de no-marxa-enrera, ja és tard per això. Serà demà o passat passat demà, tant és.
Serà !
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.