S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Me l’apunto!
He obert un fil a corredors.cat
Sortirem d’aquí una estoneta (10.30), pel canal de darrera de l’Arnau. Ritme tranquil, 1.30 o 1.40. Si algú s’apunta….
RunQuote:Marta: A L MFrank: C L P
Pagat: 10/1/08
Me’n he oblidat, l’amanida pot ser sense salsa rosa???
Bones By Keds,
ja em sap greu haver-te deixat sense mitgetes, pero en descarrec meu penso que es falta de previsio de l’Unipreus
Quan vulguis te les deixo i les proves 😉
Salut !!!
HOLA,
UN ALTRE DEL CLUB ATLETIC BORGES :
NOM : RICARD
PRIMER (A)
SEGON : (L)
POSTRE: (M)
DILLUNS FAREM LA TRANSFERENCIA.
FINS DIUMENGE !!!!
ADEU.PILI
Aprovat !!!!
Lloc………………..Algerri
Dia…………………Diumenge 20/01
Hora……………….10.00 h.
Punt trobada…….BenzineraPARTICIPANTS
Karri (el tigre d’Algerri)
Albertbo (Noguera’s Terrible Kid)
By Keds (Sugar boy de "Lo Mirador")
Crit (Super-Presi) De moment dubtós…..
…………..
…………..Salutacions.
p.d. // Per la gent de Lleida que pugui estar interessada us comento que Algerri no és massa lluny……per la carretera de Lleida-Benavent-Albesa-Algerri, que crec que és la més curta, surten uns 20-22 kms. aprox……..i si falla el cotxe del presi (Crit), jo mateix soc capaç de fer de taxista i recollir a qui ho necessiti pel parking de Barris Nord a una hora raonable, a convenir.
Fins ara heu parlat de competicions en ruta, pista, crossos, etc., o sigui, de la FCA
En el cas de les curses de muntanya, la meva opinió és que val la pena federar-se (o sigui, treure’s la Llicència de la FEEC).
Funciona una mica diferent a la Llicència de la FCA.
Si bé també t’has de rascar la butxaca -per començar, has de formar part d’alguna entitat excursionista-, crec que al llarg de l’any ho acabes amortitzant.
Pel tema lesions, inclou una assegurança mèdica, que no inclou -ai las!- les típiques lesions com sobrecàrregues o tendinitis, però no sempre és així. L’any passat vaig patir una sobrecàrrega al peu, em vaig visitar per dos traumatòlegs -un de pèsim d’una de les Mútues de l’Asseguradora i un altre de privat molt professional- i tot m’ho va cobrir la llicència.
També reps la Revista Vèrtex i gaudeixes d’alguns descomptes a botigues i altres serveis, com p.ex. refugis de muntanya. No has de pagar l’assegurança temporal de qualsevol cursa de muntanya (sol ser al voltant de 4-7 €)
De fet, la Llicència de muntanya crec que és imprescindible per aquella gent que regularment practica activitats a la muntanya. S’ha d’estar al cas però, que en cas d’accident -entre nosaltres, lesió- s’ha d’avisar dins de les posteriors 72 h perquè t’ho cobreixi.
En fi, trobareu més informació aquí
Vinc, confirmat!!!
Sortim a les 9.15 de Barris Nord?
Porto cotxe, a qui pujo? By Keds? Qui més?
Salut
Hola companys,
Fa molt de temps que estic registrat, però encara no m’havia presentat. Perdoneu, doncs.
Com normalment m’enrotllo massa i m’agrada escriure, intentaré ser breu. 🙄
Em dic Lluís, tinc 34 anys i visc a Calldetenes (Plana de Vic). El nom Luigi prové del compositor Luigi Boccherini, me’l van posar dos amics músics.
Ja a l’institut la prova que m’agradava més era la de resistència. En aquells moments vaig coincidir amb en Paris Canals i és clar, ell era tot un exemple d’esforç i tenacitat. Encara que no li arribés a la sola de les sabates! 🙄
Durant molts anys vaig estar fent muntanya. Bé, sempre he fet muntanya, la meva passió. Corria esporàdicament, però sense cap pauta ni consell. Creia que el córrer -l’autèntic córrer- estava reservat per a la gent de les pistes d’atletisme i en definitiva, em considerava un piltrafilla. En realitat, és que era molt baixet i acomplexat.
De tant en tant llegia la revista Marathon però tot aquell món em semblava inabastable. Però vés per on que un dia de l’any 99 vaig ensopegar pels carrers de BCN amb la marató: va ser com una revelació, doncs mai m’havia passat pel cap que allò pogués ser tant popular i per tant, tant proper. Després de quedar-me a animar i compartir patiment amb gent que ni coneixia, la llavor ja era dins meu: prepararia una marató.
Vaig consultar algun llibre de la biblioteca. Recordo un article del Xavier Bonastre sobre la seva primera marató que em va donar molts ànims. I amb més il.lusió que preparació em vaig llençar als entrenaments. Sol com un mussol. Aprenent dels errors i sobretot, tenint-ne molts! Després d’una única cursa, la Mitja de Granollers, el 19 de març del 2000 em vaig plantar a Mataró. Evidentment, ni de bon tros estava preparat per la distància, però la vaig acabar en menys de 4h. La llavor havia fet fruit. (Aleshores ja feia cròniques 😉 )
L’any següent vaig seguir corrent, però no vaig fer cap marató, encara era excessiu per mi. El 2002 en canvi, em vaig passar de preparació i em vaig lesionar tres setmanes abans. Aleshores vaig agafar una depressió esportiva i em va costar molt de temps retornar als objectius. Un fòrum com aquest m’hagués fet veure que no n’hi havia per tant i que tot forma part del mateix esport. Vaig tornar als entrenaments esporàdics.
Fins el 2005, que va néixer la meva filla i em vaig prometre recuperar la forma i tornar a fer la distància mítica. Hi vaig tornar, però no en asfalt, sinó a la muntanya -Berga 2006-, el medi on més còmode em trobo.
I des d’aleshores hi ha hagut més maratons i moltes altres curses i molts reptes, i molts més kms que he de fer!
Avui he sortit a rodar i he aguantat be, tinc molt de mono de correr i diumenge que be vull retrovar-me amb la competició, per aixó m’apunto demà.
Crit ens veiem a les 9,15 al Barris Nord, si vols no cal que agafis el cotxe, ja que jo l’he de portar igualment.
Fins demà.
Salut i milles.
Abel
