S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
crit ha escrit:
Quote:Com ha anat?http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2013/V1_FS_oficial.asp?fr_tipo_consulta=5&fr_kseq=33698
Home, si ja tenim el temps fet, molt bé…. la pregunta és aquesta: com ha anat? La resposta correcta és altra
Força Vida!
Ens teniu expectants pels comentaris i/o cròniques de la cursa d’ahir
http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2013/V1_FS_oficial.asp?fr_tipo_consulta=5&fr_kseq=33698
Epa gent!
Doncs Marató de València feta.
Marató gran que és farà més gran, doncs tenen tots els condicionants i la voluntat que així sigui…
Un circuit no molt revirat amb no gaires desnivells, però que de cap manera és pla, com promocionen en les seves propagandes. I molt menys els últims 8 kms com ens van fer creure…
Cal que donin un carril més als corredors (com a mínim), doncs en cap dels 42 quilòmetres vaig poder córrer a gust. Gent per totes bandes, davant, darrera, al mig. En aquestes condicions es va fer difícil avançar gent sense donar moltes voltes.
Molt públic i força animat, però bona part d’ell DAMUNT de la línia blava que marca el recorregut de la marató. Impossible córrer per damunt de la Blue line…
Avituallaments més que correctes amb la salvetat que insisteixen a donar la beguda isotònica en vasos de plàstic en lloc de vasos de cartró, on és més fàcil de beure-hi, o en ampolles de mig litre. Quan s’adonaran les fàbriques d’aquestes begudes que patrocinen TOTES les maratons que els hi sortiria a compte fer una ampolleta de 200 o 250 cl per les curses??? En fi…
Un 10 per tots els mitjans que ens auguraven “granizo rayos truenos y viento huracanado”…
Sol, gens de vent i fins i tot, calor els que triguem més temps a completar el circuit…Anem En Sime, en Fidel i jo. La tàctica és la del sempre, a passar-ho bé i mirar de córrer còmodes fins al 30 o així… a partir d’aquí, la Marató ja et diu a quin ritme has o no has d’anar…
RIDICUL tret de sortida. En estar a València esperàvem uns traca de dos pares de cojones!
Doncs no, de fet, jo ni el vaig sentir…Quasi 5 minuts a travessar la línia de sortida i au! Ja hi som.
Primers quilòmetres de tempteig, d’esbrinar si l’equipament triat ha estat el correcte, de copsar l’ambient, de respirar marató… i de pixar! Casum l’olla, al km5 he de fer una primera aturada per buidar líquid…
Trigo casi dos kms a recuperar el temps perdut i tornar a contactar amb els meus amics. I un cop fet, resseguim tots tres junts camí de la mitja. Al ritme que podem, doncs el circuit no ens deixa mantenir un ritme constant, doncs és un no parar de puja-baixa; sense gaire desnivell, això si, però de cap manera pla.
Molts i molts punts d’animació durant el recorregut. Diuen que n’hi ha 70! M’ho crec.
Al portar una quinzena, en Sime ja ens avisa que ell patirà, doncs a aquestes alçades encara no es troba còmode, i res li fa pensar que s’hi acabarà trobant.
Al 19-20, he de fer una nova aturada per tornar-me a posar o re col•locar el mitjó dret, doncs tinc serioses molèsties a la part externa de la planta del peu. Com diu en Sime, ningú s’atura per una butllofa… Aprofito per tornar a pixar….
Passo la mitja en solitari, a la cerca dels meus amics que van més endavant. Mirada de reüll al crono: 1:54:53. Dins del marge previst.
De nou tots tres recorrent València. Dura poc. Al 24 en Sime comença la seva guerra particular i en Fidel i jo anem fent, sense estridències. És un tram que puja, i el continuem sense trobar un ritme constant… aquest km ràpid, aquest km més lent…
Passarem el 30, i una Marató és una cursa de dotze quilòmetres que comença al 30… Doncs som-hi.Una ràpida valoració de danys, i tret d’un dolor constant i punyent a la planta del peu, la resta va bé. Les cames de moment continuen sense queixar-se, la respiració es rítmica i suau, i el cap encara està a lloc. Valoro un canvi de ritme. De fet, el provo en un parell d’ocasions…
Passem el 33, i m’asseguro que en Fidel acabarà si no hi ha cap daltabaix.
Agafo el meu ritme, i confiant en l’organització i els seus últims quilòmetres de baixada, tiro.
Es possible, que hi siguin… però jo no els vaig saber trobar per enlloc. Tot el contrari, al 34 em trobo una doble pujada, i al 36 un altre repetxonet, i quan veig el del 38… és fa fosc.Ara fan mal els quàdriceps, la superbutllofa, la respiració és agònica i el cap no rutlla… l’únic que és manté és el ritme; que no decau.
Al 40 tinc ganes d’acabar. Del 33 a aquí només m’ha avançat un corredor, i pretenc que així sigui fins al final… però al 41 han repartir turboboosts a uns quants, que em passen arrancant-me les pegatines… a l’únic tros REAL de baixada que hi ha en aquests 8 últims kms.Corro per damunt de l’aigua, amb un sol important i força caloreta, tant de temperatura com la que ens fa arribar el públic que hi ha a banda i banda. Fi. La quinzena.
Passen uns instants, i veig que tret de la butllofa, la resta està prou bé. El crono també!
No avanço, si no que com sempre intento fer, em giro i espero que arribin, per fondre’ns en una abraçada post maratoniana, com així succeeix.
I ja sabeu que passa… n’acabes una i ja en penses en un altra. Al gener ens esperen a Tarragona!
Salut!
ENHORABONA MARC!!!!! que gran que ets,una més al sac i pensant ja en Tarragona,quant sigui gran vull ser com tu
,lo dit Marc, ENHORABONA per la cursa i per la crònicaBé, l’homedferro ho ha explicat gairebé tot.
Poca cosa per afegir tret de la meva valoració personal.Per començar crec que vaig tenir alguns ERRORS:
1- Inscriure’m. Feia més de tres anys de la darrera marató i, desprès d’un temps de córrer poc, buscar l’estat de forma amb una marató és una mica agosarat.
2- Passar-me tot el dissabte passejant per València. Les cames no van descansar gaire.
3- Mantenir el ritme dels meus acompanyants durant tants quilòmetres, un ritme que jo sabia que era més ràpid del que em tocava.
4- Acabar la cursa. Si no es pot doncs no es pot, ningú ens obliga a acabar.
Però d’altra banda crec que vaig tenir uns quants ENCERTS:
1- Inscriure’m. Tenia ganes de tornar i de no ser per aquest repte no hauria gaudit tantíssim de molts dels entrenaments que he fet aquest mesos.
2- Passar-me tot el dissabte passejant per València. Si hi vas a una ciutat com València no pots tancar-te a l’habitació a descansar. Gaudir del cap de setmana amb la família i els amics és el millor que podia fer.
3- Mantenir el ritme dels meus acompanyants durant tants quilòmetres, tants com vam poder, uns 24 que van ser els millors, els més entretinguts i que em van situar en un punt de la cursa força avançat i que a ells els va servir per regular una mica el ritme.
4- Acabar la cursa. Era el meu principal objectiu i ni que haguès tardat tot el dia ho haguès intentat, el temps que tardés era el menys important. Ara bé, arribar a meta mort de cansament, trobar-me amb l’homedferro i l’agulletaman, somriure d’orella a orella i fer-nos una abraçada… potser sembla una mica cursi, però no té preu. Quin parell de persones més extraordinàries!
Fa 25 anys vaig anar a València a competir en una prova d’atletisme i no vaig passar de la primera eliminatòria. Aquest cop res m’ha impedit arribar fins al final. He tingut males sensacions des de pocs quilòmetres després de començar. Ha sigut una prova llarguíssima però he buscat com enssortir-me, he negociat amb la marató al llarg de molts quilòmetres i en acabat cadascú li ha donat a l’altre el que es mereixia, jo a la marató tot el meu respecte i la marató a mi una pallissa impressionant que inclou l’episodi de rampes més gran que he tingut en la meva vida, al poc d’arribar a meta.
Setena marató finalitzada i una dedicatòria molt especial per la meva filla, que aquest cap de setmana ha fet anys i ha pogut comprovar de molt aprop com per arribar a la meta sovint cal fer un gran esforç, però val la pena intentar-ho.
Nois,… m’he emocionat !!!. He de tornar a córrer com sigui… Només per retrobar-vos ( a vosaltres i a la marató )
Felicitats !!ENHORABONA SIME!!!!!,una altra més al sac!!!Com me n’alegro per tu ,sempre es un plaer llegir-te,suposo que pensant en la següent no……
Enhorabona CAMPIONS, heu corregut la marató més ràpida de la Península i així ho esteu explicant amb gran emoció.
I de la paella, qué …?
Salut i milles.
AbelFelicitats companys !!!
Grans cròniques, gran cursa i…grans persones.Espero compartir amb vosaltres la propera marató a Tarragona.
Enhorabona maratonians!!!.
Al fil del que diu homedeferro sobre la traca de la sortida, després de la experiència de l’any passat suposo que ho han suprimit (l’any passat el pirotècnic no va poder amb els nervis i va encendre la metxa abans d’hora i va provocar la primera sortida en fals en una marató jajajaja …)
Pel que diu de la planitud, és cert, València és una ciutat plana menys en el dia del marató i sobretot a partir del km 30 s’inclina d’una manera bestial fins que arribes a meta que torna a caure la inclinació.Salu2!
