S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Actros digues dia, hora i lloc, evitant que hagi cap competició, i llavors ja s’anirà apuntant la gent.
Salut i milles.
AbelEnhorabona als que heu corregut fàcil i als que us ha costat o heu abandonat, força per la propera vegada, tots ens hem trovat alguna vegada amb el temut "mur", però es supera i et dona més energia per l’altra marató.
Salut i milles maratonmans
Abel.Divendres 14: Sopar d’empresa
Disabte 15: Sopar anual d’amics
Diumenge 16: Mitja per baixar el cava, a ritme d’entreno (amb avituallaments) com diu el gran Adolfo
Ens veiem, jo acudiré directament perque estaré per la Costa Daurada.
Salut i milles.
AbelSalut companys,
No sé si sa majestats t’arribaran a portar tot els que els demanes lagartija, ja tens prou lloc? Sí que aquest tarannà teu que aportes al fòrum li dóna una essència especial, i en tot cas, gràcies per recordar-nos que en aquest espai bàsicament de curses, entrenaments, pulsòmetres, esforços, suor….hi ha un lloc per la poesia. I per totes les coses que sempre sumen i cadascú sàpiga trobar.
Una abraçada a tots.
Bones,
Doncs la meva proposició és:
Dia Dissabte 1/12/2008
Lloc al Convent de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes 😯 té nasos el nom del convent de les avellanes. Esta a la carretera de Balaguer a Àger, C-12. Des de Lleida es triga uns 40minuts aprox.
Hora 😳 com el meu nick indica (ursus arctos nom científic del ós…no actros relatiu al vehicle de la Mercedes-Benz) doncs no m’agrada el fred i si per mi fos hibernaria fins la primavera…..a lo que anava, que l’hora serà les 10:00.No tindria massa problema en canviar el dia per diumenge.
DISSABTE 01/12/2008, A LES 10:00, AL CONVENT DE LES AVELLANES
Salut
Ieeeeps,
edu, com diu en crit, temps al temps … m’has realment emocionat en llegir la teva gran crònica, felicitats i enhorabona de tot cor per tenir la sort de gaudir de totes aquestes sensacions del diumenge passat, creu-t’ho, ets gran, molt gran, i enhorabona pel gran temps que vas fer per ser la teva estrena en la marató, un 10!!!!!
Salut company 😉
Gran cursa aquesta mitja de Vilanova, un tram inicial força rapid, per despres complicar-se amb un circuit força mes exigent del que sembla.
Aquest any crec que coincideix ambdates amb la Pujada a la Seu Vella, i en aquest cas, em quedare a Lleida.
segurament no tyornare a fer mes kmitjes fins a Sitges o be Terrrasa.Ja està, ja s’ha passat. Semblava que no havia d’arribar mai i mira…
..uuuf!…no sé per on començar…
La decisió
Suposo que cal remuntar-se a aquella, de les primeres sortides de Km0, del mes de març. Aquell dia el recordo particularment. Havíem sortit de l’antic Km0, a la Rambla de Pardinyes, recordeu? Vàrem fer una bona rodada en companyia i a l’hora de tornar a casa, em quedo sol amb un tal Ismael de Montoliu. Anem xerrant alhora que trotant i, no sé com, toquem el tema de la marató. Li dic que de cara al 2008 m’ho plantejaria, que he fet un parell de mitges, que potser Barcelona, que no sé, que què sé jo, etc. I ell, amb tota la tranquil·litat del món, em diu: -La marató?, no res!, sembla molt i no és tant!…ja la pots fer aquest any…a Donosti ja hi pots anar!…En arribar davant de casa meva ja m’ha convençut…L’entrenament
Després de vàries propostes, em decideixo per un entrenament de catorze setmanes que m’ha passat l’Artur. Faig càlculs…l’entrenament per a la Marató comença, exactament, el dia 20 d’agost. La temporada va avançant i les bones sensacions van arribat…després del Caro i sobretot a l’Espluga de Francolí. Toca descans….fins al 20 d’agost.
L’entrenament no sembla massa dur de seguir en quant a nivell, sí però en constància…ja sabeu..tres mesos i mig!
L’ Homedferro i l’Edu s’apunten al mateix entrenament, també s’anima en Xavi19.
Crec que, en general, l’he seguit bastant bé. He procurat respectar els dies de qualitat i les sortides dominicals. Saltant-me alguns dies de rodatge. El més important, no m’he saltat cap de les tirades llargues.
S’ha fet llarg. Sí. Perquè ara, recordant-ho, sembla que faci molt que vaig començar-lo. Després de Mollerussa, l’espera ha estat dura. M’han sobrat les dues últimes setmanes, de fet, ara sí, es pot dir que me les he passat…”pel folre”, gairebé no he sortit i només rodatges suaus.
Vull que arribi el dia!!I el dia arribà!
Després de voltar una mica la ciutat divendres i dissabte, arriba el Gran dia. He dormit bastant bé, però a les 5 AM ja estic despert. Ja no dormiré fins que em llevi a les 6. Esmorzo,[plàtan, pa amb melmelada, dàtils (recomanació d’en Cargol), galetes i suc. Serà suficient?….mmm… ], i em dutxo, em cau bé l’aigua, em calma. L’acabo amb aigua freda, cal activar-se!
A les 07:25h ens trobem al passadís de la pensió amb en Crit, Jmarkala i l’Homedferro. Bon dia i poques paraules més, ens mirem als ulls. Vull descarregar nervis observant la resta de companys. Cap a Anoeta…
En arribar-hi, ens trobem amb l’Edu, fa una estona que s’espera(ejem!).
La temperatura és baixa 3 o 4 graus positius. Sembla, però, que sortirà el sol.
A les rodalies de l’estadi ja comença el moviment de gent amunt i avall. Passem per l’WC…jo ja en porto tres…
Ens canviem i anem baixant cap a la sortida, a 300 m. d’Anoeta.
Al lloc ens anem aplegant els corredors i, el més increïble, un munt de gent que, a aquella hora i amb aquell fred, ja estan a punt per animar els corredors/es.
Fem un parell de fotos de grup i ens embotim dins la massa de corredors per evitar el fred i compartir nervis.Pum!…a córrer!
Començo lent i tranquil. Tinc ben present els consells dels meus companys maratonians, …la cursa comença al trenta… , així que vaig fent sense pressa. Alguns kms surten a 5’, altres a 4’50 i algun a 4’30,(el cos està calent i costa frenar-se). M’agafa en Juli i en fem un grapat junts. Ell para a pixar i continuo, ara paro jo,(per segona vegada), i ell em passa. Ens tornem a juntar i encara en fem algun més plegats. El ritme és bo.
Tot i la cridòria, és fa el silenci al meu cap. Ara m’ho estic passant bé. El ritme és molt regular i vaig contant les passes, 1, 2, 1, 2,…
En Juli decideix frenar-se una mica, ell sap el que vindrà. Jo, em trobo molt còmode i vaig fent.
Gaudeixo del moment, dels kms, de la gent, dels amics que ens trobem a tot hora i a tot arreu animant-nos amb passió. Observo amb atenció la gran quantitat d’imatges que tinc al voltant, m’hi entretinc molt…Aquest, ha estat el millor moment de la cursa, més i tot que l’arribada…sí!, de veritat.
Arribo al 30, ja fa un parell de kms que noto una mica d’esgotament i em preocupa. Ui!…si ara comença la cursa! Veig per darrer cop l’Àngels, la Cris i…Crit? Vaig tant capficat que ni m’adono que el Presi ha plegat.
En el següent avituallament agafo dues bossetes de gel(glucosa), i sense pensar-m’ho prenc la primera. El cos m’ho demana. També m’aturo per prendre isotònics (els serveixen en gots).
Sembla que em revifo, vaig tirant, recupero bones sensacions.
Arribo a l’alçada de l’Edu i d’en Quim. Fem un km plegats i noto que vaig bé, que puc tirar una mica més. Ho faig.
Les cames m’avisen, …si continues així ens agafaran rampes als femorals…Això em preocupa, vaig molt bé i s’apropa el 35…a veure si ara fotrem cagarel·la!
Vaig tirant. Vull guardar-me el gel pel 38 però el devoro al 35. No vull parar per les rampes! No en tinc des de fa 12 anys, quan feia una mica de ciclisme.
Em va i em bé i, al 38 tinc un seriós avís que em fa baixar el ritme i córrer d’una manera estranya, sense pujar gaires els talons. Em faig fregues a la part posterior de les cuixes. M’aturo un instant a un dels darrers avituallaments i faig una bona glopada de líquid. Em fa mal quan paro. M’apropo a Anoeta i em trobo un company del Ràcing Cervera, ell m’estira fins que s’escapa, he de vigilar! Prenc un ritme que em permet continuar corrent sense perill.
A les portes de l’estadi la Cris em passa l’Estelada. Això s’acaba. Les cames aguanten, uf! Salvat!
Entro a l’estadi, encaro la recta final i,…desplego l’Estelada, quina cridòria!..entro feliç, amb els braços enlaire, satisfet, complagut, estrany i melancòlic.
Sí!!! Sóc un F I N I S H E R!Estrany
Una curiosa sensació s’apodera de mi. Com si acabés de perdre alguna cosa.
Suposo que, en certa manera, no volia creuar la meta, no volia acabar.
Tant de temps pensant-hi, tant de temps preparant-ho…i ara, què?…jo ho sé el que toca ara…decidir on i quan serà la propera…
Gràcies a tots els companys/es de Km0 per deixar-me formar part d’aquesta família i compartir tants kms amb mi.
Sense Km0 estic segur que no hi hauria arribat.
Gràcies a la família i amics per estar ben al costat.
I sobretot, gràcies a l’Àngels pel seu suport i la seva paciència.Us estimo…
O estic molt despistat, o encara falta la d’en MADJOCKER 🙄
Per altra banda les meva màxima enhorabona a tots, del primer a l’últim, els que hi debutaveu, als qui anaveu a sumar-ne una més, als que volieu "volar", tots segur, heu omplert el bagatge de mil sensacions que comporta SEMPRE que participes en una cursa d’aquestes dimensions.
De ben segur que tots hi tornareu, segur.Segarrenc, sempre un punt de recolzament vers els teus companys. Això és molt d’agraïr i et fa, si encara és possible, més gran.
Sens dubte una gran persona i millor company, que us haig de dir….Salut 😉
Madjocker, felicitats. Entre la cursa, la foto de portada i la cronica, estic preparant el teu club de fans.
Fins aviat, que ja vinc…
Ieeeeps,
ui, ui, ui…ja noto l’alè d’en madjoker a l’orella…que ve, que ve….
Felicitats campió, ben be que t’ho mereixes!!!!! 😉
Salut
