[Arnau]

Companys maratonians,
enhorabona a tots els que vau correr aquesta magnifica marato.
Acompanyat del Coro, Julià, Carme i Susanna, us vam anar seguint com a espectadors. I quina enveja punyeteros…
Vaig tenir dos moments d’emocio, de llagrimeta si m’ho permeteu.
La primera va ser veure la cara del Cali en trobar-se amb la familia a escassos metres del final. No se com descriure el moment, simplement estava immensament feliç per ell. Se de bona ma tot el que li ha costat aconseguir-ho.
Uns minuts mes tard va arribar el Ruben, amic dels castellers de Lleida que debuta en marato. Vaig cridar i animar com un autentic boig. I tambe va creuar la linia d’arribda. Fantastic Ruben, fantastic!!!
La marato es diferent a qualsevol altra cursa, te magia.
Descanseu i recupereu be, que aixo no s’ha acabat!!!
Enhorabona campions!!!
Salut i kms

[saltamarges]

A Sanaüja ja tenim tot a punt per la 6ª edició de l’Alta Segarra.

Pels que no la coneixeu, una cursa de muntanya amb un recorregut de 24.300 m i 1200m de desnivell.

Més informació a: http://www.altasegarra.ces.cat/

[kaiser]

Bones família,

doncs ja he acabat la meua cinquena marató, aquest cop ha sigut diferent que les altres quatre ja que he acompanyat al Rubén que debutava. És una tasca de gran responsabilitat, però més gran encara és la satisfacció que rebs al final.

Després d’un entrenament (ara ja es pot dir) clarament insuficient, el Rubén ha aconseguit dominar el dolor i el patiment, esmicolant els límits que ell mateix es pensava que no podia superar, i ha completat la distància llegendària. Em sento molt orgullós d’ell!

Vam anar fins a la mitja junts amb el Cali, que després va tirar més ràpid perquè tenia un altre temps a les cames. Quin debut més valent! Enhorabona a tu també!!

Moltes gràcies als que heu animat: Caragol, Su, Carme, Julià, Redman, Coro, Pucurull… l’energia que transmeteu és real, és més tangible que un gel o un got d’isotònic, de debò!

Una abraçada ben forta als que no heu pogut acabar, hi ha més maratons que llonganisses…

I quina meravella de voluntaris! M’agradaria agrair-los un per un…

Enhorabona a tots i fins la propera!

[shiroak]

Cali,

Espero les teues notícies, ahir ja vaig començar a mirar idees de cara al novembre… Dieu-me el que vulgueu, però hi vull tornar!

Gerard

[Luigi]

25 de març de 2012
42,195 m – 3h 47min 40s

Justificació

No entrava dins els meus plans córrer aquesta marató, tant per la despesa econòmica que suposava (70€) com pel fet de córrer amb una gran quantitat de gent, que no m’agrada. A més a més, només faltava la manca de preparació. Tinc molt de respecte a la marató i considero que cal arribar en bones condicions, per no fer-li un lleig ni tampoc per rebre una bona bofetada. Ara bé, a última hora, m’acabo inscrivint, endut potser per la intuició i una mica de rauxa, carregat d’optimisme i amb molta il·lusió de la retrobada. Fent comptes, m’adono que tornaré a Barcelona 12 anys després de la meva única participació en aquesta cursa, i una vegada vestit de curt, per molt que el recorregut ara sigui ben diferent del d’aleshores, insospitadament reviuré alguns moments que ja no recordava.

Els moments previs

Arribo a la ciutat a les 6h 30min i aparco a escassos metres de l’avinguda Maria Cristina. Tota la setmana preocupat per l’aparcament i comprovo que n’hi ha de sobres. En aquests moments, encara fosc pel recent canvi d’hora, aprofito per passejar per la zona, i mentre en general la ciutat encara dorm, petits moviments com uns operaris muntant una tanca, el tràfec en algun pavelló, diversos cotxes de policia, l’aparició aquí i allà de petits grups de gent amb xandall i sabatilles, tot inserit en el magnífic escenari de Montjuïc, amb la silueta del Palau retallada a l’horitzó i a l’aire la típica humitat de primera hora, suggereixen que quelcom especial, grandiós i en definitiva, màgic, succeirà ben aviat.

La sortida

Aviat clareja, i amb la claror, tot canvia inesperadament i s’anima. La retrobada amb molts coneguts sempre es fa agradable. Fem la foto amb els companys de Km0 Ponent i marxem cap als calaixos. Em conviden al de 3-3h30min i també al de 4h, però respecto el meu color i em situo tot sol al de 3h30min-4h. Bé, tot sol seria una gran fal·làcia, perquè avui ens hem aplegat quasi 17.000 corredors.

No estic nerviós però no tinc massa clar quin serà el meu rendiment. Els objectius, per ordre d’importància, els tinc bastant clars: passar-m’ho bé, aprofitar per fer una tirada llarga i per últim, molt important, defugir sobreesforçar-me i aleshores retirar-me si així succeeix (per aquesta raó duc una moneda de 2€ a la butxaca, per tornar en metro). El crono ve en últim terme, opcional, i estimo al voltant d’unes 3h 50min complint els anteriors propòsits. De fet, amb 350 kms correguts els quatre últims mesos, ja seria tot un èxit aconseguir qualsevol d’aquests objectius.

Mentre sona el “Barcelona” de la Montserrat Caballé i el Freddie Mercury -personatge que admiro i m’anima de bon començament-, es posa en marxa la gran massa de corredors. Travesso l’arc quan ja han passat dotze minuts. El moment és inoblidable.

km 0 – km 5

La cridòria és impressionant i molt emocionant. Sembla com una festa que tot just comença i a la qual els corredors hem sigut convidats honoríficament. Almenys així d’important m’he anat sentint no només en aquest punt, sinó durant tota la cursa: recolzat, animat i tot sovint, endut pels ànims d’un nombrós i generós públic. A nivell físic he sortit molt prudent perquè l’hora a la que començàvem (les 7:30 sense comptar el canvi d’hora) no és la meva habitual per córrer. L’inici del periple coincideix amb les màximes expectatives, i de mica en mica, esdevindrem protagonistes de les nostres pròpies experiències.

Tot aquest primer tram, si bé fa pujada fins el capdamunt de la Diagonal, no em representa cap esforç. El ritme assequible, la bona temperatura i l’ambient distés i festiu de molts corredors -sobretot estrangers, una bona lliçó enfront la marquitis ibèrica-, ajuden a deixar-se emportar pel flux i no concentrar-se. Més endavant ja tindré temps per pensar només en córrer.

Gràcies al bon nombre de catifes, podrem conèixer posteriorment a casa tots els parcials cada 5 km, així com la posició en la classificació.

Temps parcial: 28min 13s; Posició: 12377

km 5 – km 10

Retornem cap a la Plaça d’Espanya, i per tant, fem desnivell negatiu. Ja amb l’escalfament a les cames, imperceptiblement augmento un xic el ritme, però ben poca cosa, simplement començo a agafar ritme de creuer, còmode, optimitzant la tècnica de cursa. Ja veig que als avituallaments s’haurà d’anar amb compte, tant per la gent que es creua o quasi s’atura, com per les restes que trobarem enmig de l’asfalt. També gaudim de les primeres animacions i l’ambient continua lleugerament distés entre els participants. D’aquests, comprovo que n’hi ha de moltes nacionalitats, potser destacant en nombre els francesos o els italians, i també em vaig fixant en les seves samarretes. I com no, en les corredores… n’hi ha de molt maques!

Miro el rellotge al pas per la primer catifa de xip. Bon dia al dematí, amic Casio.

Temps parcial: 27min 28s; Posició: 12204

km 10 – km 15

De moment, les sensacions són bones, sobretot de cardio, encara que al bessó ex-lesionat hi noto una certa tibantor. Tinc clar que si noto que es carrega plego amb fermesa a la més mínima ocasió. Mentrestant, al llarg de la carretera de Sants començo a avançar gent. Vaig veient que avui no serà pas fàcil, implicarà fer eslàlom i suposarà un desgast extra. Com acostumo a fer a les maratons en ruta, avui també tinc pensat intentar fer la segona mitja més ràpida que la primera. De moment, estic a l’expectativa, doncs entre d’altres coses sabem gràcies a la organització que a mig matí farà molta més calor (previsió de 18ºC a les 11 h). És fascinant intentar adaptar-se convenientment a les condicions del recorregut i del clima el dia de la prova, en aquest sentit, córrer per muntanya permet escoltar les pròpies sensacions i no dependre d’artilugis. O sigui, que vaig guardant pel que puguir trobar després.

La festa continua, la gent comença a omplir de debò els carrers i l’animació ja és destacable. Els grups de batucada aporten una considerable motivació: se senten molts metres abans i també molts carrers després des del punt on se situen. Em sento feliç de formar part d’aquesta marea que envaeix Barcelona i ocupa tot de carrers habitualment transitats només per vehicles. Em fa molta il·lusió enfilar la Gran Via o passar al costat de la Pedrera endut únicament pel moviment rítmic de les cames i els esbufecs.

Temps parcial: 26min 40s; Posició: 11511

km 15 – km 20

Aquest tram l’enfoco ja pensant en la mitja marató i en acabar d’entrar totalment en cursa, encara que continuo mirant a tot arreu aquí i allà, com si fos espectador i no pas corredor. He trobat un ritme molt còmode des de fa kms i sorprenentment, continuo adelantant corredors… a cabassos!!! (a l’arribada, hauré adelantat més de 5000!!!).

Estudiant prèviament a casa el recorregut tenia certes reserves amb tota la recta compresa entre València i la Meridiana, potser perquè s’arriba al punt més allunyat de la Plaça Espanya i pensava que psicològicament es faria etern, quan en realitat, se’m fa relativament còmode. Aquest fet em motiva molt perquè a la marató el pas cap a la segona mitja habitualment ha de ser amb sensacions d’anar bastant sobrat.

Al km 20 miro el rellotge per segona vegada. De moment, encara funciona.

Temps parcial: 26min 32s; Posició: 11056

km 20 – km 25

Aquests kms sempre els considero de transició, en els quals si passa alguna cosa, té més probabilitats de ser negativa. D’aquesta manera, augmento la concentració, tot i que no deixo de gaudir del gran ambient, que ja és sensacional pel que acostuma a ser Barcelona. Sembla que finalment la ciutat s’ha anat fent seva la marató i molta gent la viu com a pròpia. Certament, aquesta tensió positiva, aquesta comunió entre corredors i públic s’acaba encomanant, que juntament amb l’esforç de més de dues hores d’exercici, comença a fer aflorar més d’un sentiment. El sol ja treu amb força el cap entre els edificis i s’agraeixen amb ganes els avituallaments amb esponges. Anem de dret cap al litoral, el tram potser més temut.

Gràcies a una ampolleta de powerade -que sembla netejavidres- i els ànims dels espectadors, augmento novament el ritme. Ara l’adelantament dels corredors ha de ser més subtil, ja hi ha gent que pateix i de vegades, vacil·la d’una banda a una altra. De fet, els “sorry” o “pardon” els utilitzo sovint després de rebre algun cop de colze o de gent que quasi et mig abraona al passar pel seu costat. Deixe-m’ho com a cortesia mediterrània…

Temps parcial: 25min 59s; Posició: 10437

km 25 – km 30

Com ja he esmentat, potser la zona més temuda (sumant alguns kms posteriors) i per mi, també la més lletja. Després d’abandonar la Rambla Prim, girem cap a la Diagonal per anar a buscar en pujada la torre Agbar i després desfer el mateix camí per l’altra banda. El carrer s’acaba estrenyent pel públic que inunda el recorregut, i per molt que acaba molestant doncs no es pot córrer còmodament, et sents com un ciclista que puja un dels ports del Tour de França i vius un impressionant subidón. Mentrestant, la calor ja em comença a afectar i em fa canviar l’ànim transitòriament. Només faltava una moto que vol travessar pel mig dels corredors i per miracle ningú pren mal.

Aviat sóc conscient que el “passeig” s’ha acabat i que a la marató ja se li veu la cua. Caldrà respectar-la. De moment, recupero sensacions baixant cap al Fòrum. Faig examen: estic relativament sencer, el punt tibant del bessó continua igual i la planta del peu dret crema per la neuràlgia, però tot és tolerable. Ho continuo tenint clar: avui no patiré… si m’ho estic passant teta!!!

Miro el rellotge per tercera vegada. Encara hi és al canell. Així doncs, tan perillosa és Barcelona com diuen els diaris?

Temps parcial: 25min 55s; Posició: 9564

km 30 – km 35

Segons Zatopek, aquí és on comença la marató. Segons la meva panxa, fa tres hores que va començar. La buidor que aquesta pateix em decanta a consumir un gel dels que dóna la organització. L’intent de fer la marató només amb aigua (i netejavidres) -un petit objectiu ocult-, queda per tant, en només intent. Al pas de l’avituallament, m’entretinc veient la carretera molla tota plena d’esponges blanques, un bonic contrast on amb imaginació semblem etèries gaseles volant per sobre dels núvols… encara que la realitat és molt més prosaica: tothom va molt concentrat en si mateix quan la calor castiga amb més força al tram més desprotegit. De fet, és el començament del que recorda la fi d’alguna guerra, talment la retirada dels grecs a Pèrsia. En el meu cas, ja no sóc aquella ballarina del Bolshoi d’abans, ni molt menys, però continuo mantenint una certa compostura. O com a mínim així m’ho sembla…

Temps parcial: 26min 38s; Posició: 8824

km 35 – km 40

Tot just enfilant el Passeig de Pujades, i sense avisar, em sobrevé un moment dubitatiu. Més que dubitatiu, crec que perdo l’amplitud de vistes que portava, també descuido la tècnica de cursa, i en general, em sento com buit, sense forces. M’envaeix la debilitat. Tots aquests símptomes, tota aquesta història ja la conec, i el seu final no és pas el de les pel·lícules de la Disney. Intento gestionar aquest moment per estudiar-lo, mesurar-lo, traduir-lo empíricament, però definitivament torna a ser impossible. Em concentro enormement perquè sé que més tard o més d’hora desapareixaran aquestes sensacions i tornaré a ser el capità del meu vaixell. Redueixo sobtadament el ritme, alenteixo la passa i sorprenentment, continuo adelantant més (disculpes) cadàvers, travesso sota l’Arc de Triomf -on m’agradaria haver deixat alguna llagrimeta-, i tot al llarg de la Ronda St Pere visc intensament aquesta lluita… A la Plaça Catalunya i baixant cap al Portal de l’Àngel recupero ràpidament i mercès a uns acords de guitarra elèctrica torno novament a tenir els sentits alerta. És més, aquest grup està tocant la versió que Stevie Ray Vaughan va fer del “Mary had a little lamb”. Beneïda siga l’amplificació!!!

Davant de la catedral, km.38, nou avituallament, encara que el panorama m’apareix bastant lleig, amb molta brossa al terra, i un cert descontrol. Ja ansio la llum del final de la Via Laietana, els aromes de la mar, el cel espaterrant. Abans però, ens desvien cap al carrer Ferran, passem entre l’Ajuntament i la Generalitat i seguim endavant per davallar cap a les Rambles, un tram que crec caldria modificar perquè a aquestes alçades de cursa, de cara als maratonians presenta més inconvenients que avantatges. Ara sí que s’hi albira el final de la cursa i la motivació va in crescendo, així com els sentiments comencen a sortir, com diria Bécquer, “en tropel”. Aquest diumenge, queda clar que Colon apunta cap a les torres venecianes.

El rellotge… per què porto rellotge?

Temps parcial: 28min 29s; Posició: 8342

Km 40 – arribada

Si bé fa quinze minuts la marató em sacsejava, entrant al Paral·lel experimento una recuperació quasi lisèrgica. Al final, molt al final del carrer s’entreveu la gentada del km 42 i sincerament, se m’entelen els ulls. Entro en una fase com si volés, desprenent-me subtilment de totes les precaucions, les cabòries postlesions, els autocontrols, els mals moments d’aquests mesos, alguns temes personals ingrats… tot em passa pel cap i queda enrera, i em llenço endavant en progressió amb ganes de donar tot el que em queda (que no és gaire!). Impressiona la gran quantitat de gent que s’aplega al llarg d’aquests dos últims kms i el volum d’animació. No tinc forces per pessigar-me ni en vull tenir, no fos un somni i despertés, doncs estic vivint, sense cap mena de dubte, una de les millors arribades en cursa que mai hagi tingut. Començo a ser conscient que avui aquesta marató significarà molt per mi. Encarant la recta d’arribada, l’emoció és màxima i no em sé avenir amb tanta satisfacció, diria que em deu sortir per les orelles, i la gratitud a tothom, és enorme.

Estimo córrer, estimo la marató i estimo la meva família, encara que avui no hagin pogut ser aquí. Gràcies. Gràcies a tothom

Temps parcial: 11min 46s; els últims 2 kms adelanto 1100 corredors

1r mitja: 1h 54min 49s
2a mitja: 1h 52min 51s
Posició final: 7253

[Jaume Francesc Piñol Galan]

Tant sols us volia dir una cosa a tots els que vareu acavar la marato com als que no. SOU UNS CRAKS!!!!

Aquetst cap de setmana passat jo era de viatge a Pamplona i m’heu de creure que durant tot el matí m’imaginava a Kaiser, Kepasaneng, Bru….. etc etc etc, a la marató. Fins hi tot m’imaginava quins pensaments us habien de passar per el cap en aquells moments.

Espero que la disfrutessiu de valent i ojalá l’any que be us pugui acompanyar en la marató, ja que per diverses circumpstancies un ha de saber dir que no algún dia… aquest va se ser el meu. (però ja planejo la marato de Saragossa).

Enhorabona a tots companys!!!!!!!!!

[By Keds]

Gran Luigi…..Molt gran !!

Enhorabona per la cursa…
i moltíssimes gràcies per la crònica.

Signa, UN ADMIRADOR.

[Joan Rogés Forns]

Bona tarda

A veure resulta que m’estan proposant de còrrer el dia 22 a BCN la Cursa Nike-Bombers.
No ho tinc gens clar, perque coincideix en el calendari amb la de Balàfia.
Algú de vosaltres l’ha fet algun any? És realment tant espectacular com diuen? Què tal el perfil? (a la web sembla planeta).

Gràcies majos/es

[albertbo]

Tema molt delicat, no espero equívocs.

Jo dono sang trimestralment com un hàbit, des de la meva majoria d’edat. Uns anys després de començar a fer-ho vaig voler també ser donant de medul·la òssia. Perqué sí. Estic tipificat des del 1995, ho he sabut avui mateix que he trucat al 900 323 334 per actualitzar les meves dades al REDMO.

La compatibilitat entre germans és només d’un 25 %. El germà de la meva parella portava un parell de mesos a l’Arnau malalt de leucèmia també. Avui mateix m’han donat la bona notícia de la seva netedat, pot tornar a casa.

Leucèmia, per a qui no ho sàpiga, vol dir càncer a la sang.

Si arriba el cas d’haver-hi un donant compatible, el donant corre cert risc per salvar algú altre, és allò que sé. Personalment no m’importaria córrer el risc per qualsevol persona perfectament desconeguda.

[Jordi]

ENHORABONA a TOTS els que heu gaudit d’aquesta cursa,als que han acabat i als que no ànims de segur que n’hauran mes per treure’s el mal gust de boca i ENHORABONA per les magnifiques cròniques que sembla que estiguem tots allí corrent-la,comença el compte enrere per BCN 2013

[porcalleocho]

Celebro que t´hagi agradat. i el cert es que la marato a fet ma lde veritat. Erem concients de que tindriem una baixafa a les inscripcions, pero no esperavan tant.
El tema conductors .. sempre es la mateixa historia.. Aquest any s´aprofitava la construccio de la nova carretera per millorar aquest aspecte. Pero hi ha un handicap molt important que tot i tindre un reforç de transit molt important i voluntaris a cruilles i rotondes, la particpacio es baixa (si fossin 2000 corredors aixo no passaria), i en un recorregut circular que s´estira moltissim, fa que sigui practicament imposible cobrir la totalitat del recorregut. Encara aixo aquest any, aquest tema s´ha millorat moltissim, t´ho puc assegurar.
Ara com ja saben que no coinciderem l´any qu be amb la marato de barcelona, la pregunta sera amb quina, perque a final de Març caura semana santa, aixo implicara un late moviment de curses.. El calendari esta com esta.

[Carles Lapeña i Royo]

albertbo ha escrit:

Quote:

Personalment no m’importaria córrer el risc per qualsevol persona perfectament desconeguda.

Gran cor, company.

A mi és una de les coses que sempre m’ha sabut greu, ja que després de patir l’hepatitis als 19 any i després de la següent donació em van adreçar una carta a casa “demanant-me”, amb molt agraïment previ, que després d’analitzar la sang donada no era convenient que tornés a fer cap donació.

Em va saber molt greu, i encara hi penso cada cop que veig campanyes de donació.

ÀNIM A TOTS ELS QUE TENIU LA CAPACITAT DE FER-HO I EL COR SENSIBILITZAT EN LA GRATUÏTAT I GENEROSITAT.

Gran albertbo

[Noerunner]

Companys,

després de llegir les cròniques que heu fet només puc dir una cosa: IMPRESIONANT!!!

és una passada llegir el que vau viure el diumnege i no m’estranya que esteu tant i tant satisfets, no és per a menys…

impressionant la crònica del Cali (enhorabona!!!) i la del Luigi (sembla que estem corrent amb tu…).

impresionant el volum de gent corrent i la sortida…
impresionant els companys que us van poder venir a veure i animar ( a mi tb m’hagués agradat però no va poder ser…)
impresionant el debut d’alguns de vosaltres i la colecció de maratons que porteu altres…

en fi, m’heu fet disfrutar llegint-vos.

Visca els km0!!!

ara toca recuperar-se…

[numovi]

Com diu la Noe, la veritat es que no queda altra que felicitar-vos a tots els que vàreu estar a Barcelona el diumenge: als qui vàreu correu i als qui vàreu anar a animar.

Impressionant llegir les vostres cròniques. Es complicat (al menys per mi que soc de ciències ) saber transmetre aquests sentiments.

Gaire bé pots veure al Cali entrar a la meta agafat de la mà al seu fill (felicitats Cali per aquest debut;) ), el patiment del Shiroak amb el seu turmell (ja m’agradaria a mi poder fer al meu debut la marca que has aconseguit .. felicitats !!) , la euforia de kepasaneng, al Cargol i la Su amb la campaneta animant, la llagrimeta d’en Redman, la felicitat de Kaiser acompanyant al Ruben al seu deut o viure pam a pam la cursa d’en Luigi.

P.d: ja estava prou animat, però llegir-vos a vosaltres m’ha servit per reafirmar les ganes de preparar el meu debut (si tot va bé, al Novembre a Donosti)

[Carles Lapeña i Royo]

Família. Si em permeteu faré algun comentari (intentaré siguin breus) del que hem anat dient:

Luigi ha escrit:

Quote:

Sobre l’arribada amb el teu fill i pel que jo he viscut a les curses amb la meva filla, hi ha fets que el llenguatge no explica i en canvi, sí ho fan els sentiments. I els fills petits prou ho entenen i en són conscients. És un petit gran miracle. Segur que per en Marc ahir tu vas ser el guanyador i el millor

Quina gran VERITAT i quina sort tenir fills i poder transmetre’ls tot això, oi? Avui el Marc ha portat un full de deures de cal·ligrafia que ha arribat a totes les cases dels nens de la seva classe on surt el que ell va viure a la Marató. GENIAL !!

shiroak ha escrit:

Quote:

Jo no vaig tenir tanta sort, i no hem vaig saber administrar prou bé els ritmes…

A tot el que vas fer li dius no fer una bona cursa? Perdona company, però algú ho ha de dir.

kepasaneng ha escrit:

Quote:

Bones,

primer de tot felicitar al company i amic cali. No saps com m’he alegrat i emocionat al llegir la teva crònica. Estava segur que ho aconseguiries i així t’ho vaig dir abans de començar. Una part de nosaltres corria ahir amb tú.

Què important és que la gent cregui en la gent !!!!

[/quote]Pel que fa a la meva crònica dir que el dia va començar bastant malament però va acabar de la millor manera possible.[/quote] Certament em va preocupar el teu dubte de sortida, però jo també creia en tu.

Encara guardo un gran record d’aquell vivac que vam fer a 2800m, el dia de Bessiberri Nord, Sud, Comaloforno i baixar cagant hòsties cal a Llavorsí per fer actuació Castellera. Recordes? Allò si que va ser una Marató (tu dormint i roncant com un cabró i la resta en vetlla pel fred).

cargol ha escrit:

Quote:

Caliara ja no cal que t’ho expliquin, ja sabs qué es i que es sent sent un maratonman, enhorabona, la 1ª es es una experiéncia inolvidable.

Ara us entenc.
Tot i que sempre diré que JO PORTO EL MEU RITME DE TRACTORET DE L’HORTA ……, però “ahi està”.

MALUAL ha escrit:

Quote:

No sabeu les milions de vegades que durant el mati de diumenge em vaig enrecordar de tots vosaltres. I us vaig enviar anims. Espero que us arribessin.

Company i amic, si no les haguessis enviat…..potser la crònica hagués estat una altra.
Nosaltres també vam pensar en tu, i així ens vam preocupar i preguntar al teu germà quan ens vam trobar.
Una abraçadeta ben forta. Va per tu.

Redman ha escrit:

Quote:

Vaig tenir dos moments d’emocio, de llagrimeta si m’ho permeteu.
La primera va ser veure la cara del Cali en trobar-se amb la familia a escassos metres del final. No se com descriure el moment, simplement estava immensament feliç per ell. Se de bona ma tot el que li ha costat aconseguir-ho.

T’ho devia, tu també em vas fer saltar la llagrimeta en altres moments de les teves cròniques (i en altres on estava a les teves mans!!)

kaiser ha escrit:

Quote:

Vam anar fins a la mitja junts amb el Cali, que després va tirar més ràpid perquè tenia un altre temps a les cames.

No em vaig poder “acomiadar” i encara no ens hem vist, però dir-te que va ser tot un plaer i la teva experiència de gran ajuda inicial.

shiroak ha escrit:

Quote:

Cali,
Espero les teues notícies

Deixarem que el cos assimili les endorfines i ja direm, però Castelló queda prou lluny per recuperar els genolls i tornar-hi? Quietoooo caliiii, que el camí és llarg.

Luigi ha escrit:

Quote:

25 de març de 2012
42,195 m – 3h 47min 40s

GRAN, GRAN LUIGI I GRAN CRÒNICA. Quina experiència xiquet. Un plaer haver-te conegut just a la sortida.
Justificació

Luigi ha escrit:

Quote:

els últims 2 kms adelanto 1100 corredors

A mi em surt a les dades que en els darrers 2km vaig avançar 500 corredors!!! Com ho mesuren això? Jo no crec que avancés a tanta gent, tenint en compte que és el tram on vaig afluixar més el ritme.

numovi ha escrit:

Quote:

ja estava prou animat, però llegir-vos a vosaltres m’ha servit per reafirmar les ganes de preparar el meu debut (si tot va bé, al Novembre a Donosti)

Con diu l’amic By Keds, UNIVERS MARATONIÀ!!!
Un petit consell amb molta, molta humilitat: NO DEIXIS QUE TE L’EXPLIQUIN, VIU-LA!!
I encara amb més humilitat, comparteixo el que sentia cada cop que llegia cròniques de marató dels nostres amics GRANS de Km0 (jo encara sóc petit, petit): http://www.youtube.com/watch?v=hkax2g_LZh8 (nostàlgia d’època cumba)

Ei, i moltes moltes gràcies a tots els que heu participat en comentaris a les cròniques i en felicitacions. De veritat, moltes gràcies.

[Autor]

Entrades