S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Gràcies lo marrako. D’aquí n’he tret el díptic:
http://www.elpontdesuert.com/filesimagina/agenda/archivos/MitjaMaratoFaiadaweb2011.pdf
COLLONS!!! quina pujada…
1350 positius, són molts!!!
Algú ha fet la de Sanauja i aquesta i que ens les pugui comparar…
Salut!
.
Traspasso la meva crònica que havia posat aquí, al lloc que correspon.També voldria dir que el diumenge no vaig saber trobar-vos per fer-me una foto de grup amb vosaltres. Em sap greu.
Pucurull
Arnau, re ‘una macchina del cazzo, te lo meriti e sono molto contento per te.
És que ja m’estic començant a preparar per anar a Roma… .
Apa!!!
Hola mesigual,
La cursa de Sanaüja i la del Pont no s’assemblen massa… a Sanaüja el terreny és de “mala petja” i al Pont no és tan tècnic; a Sanaüja és un trencacames total, amb constants canvis de ritme i pujades i baixades, mentre que al Pont caminaràs força pujant (i correràs molt ràpid de tornada) i el desnivell és prou continuat; a Sanaüja la zona és més aviat seca i al Pont al ser Pirineus és fàcil trobar fang i aigua. Jo les veig bastant diferents… i totes dues interessants i recomanables
No es poden comparar pas!
I alhora son incomparables amb cap altra!
Això si, et recomano que facis les dos!
ESPECTACULARS!!!La Faiada té una superpujada i una baixada divertidiiiisssiiiima!
Sanauja és més de pujades i baixades, que, sigui dit, deu n’hi dó! (I si no plou ja ha de ser la bomba!)
Tria les dos!
Salut!
A Sanauja no crec, que et queda molt apropet de casa… però si vas a Pont de Suert, per allotjar-te no dubtis i ves a La Faiada (http://www.lafaiada.com/) on la Neus i la seva familia t’atendran d’alló més bé!
eihhhhhhhhhh
Arnau, ja et vaig dir que ho tenies a les cames, tens una progresió imparable aprofita-la.
salut forza i kms.
bona nit,
jo després de barallar-me una estona amb mi mateix, he decidit que realitzaré el pagament fent transferència bancària, per dos pagaments que faig al cap de l’any amb el tpv, quan em demana la me… de clau de seguretat no me’n recordo mai fins que la peto
ho sento molt
salut
Be ja entrem a les setmanes finals d´inscripcions. Esperem que molts dels que heu fet la marato us arriveu fins a Valls, a moure una mica les cames. Perque aqui veniu a disfrutar de correr per correr.. i si us deixeu el crono doncs millor.
Als que voleu vindre a la calçotada, no espereu a l´ultima setmana.
Oblidava ja estem las 250 inscritsEnhorabona Sub 3h Redman t’ho mereixes i m’alegro de haver pogut contribuit, encara que ne més sigui durant uns segons al teu éxit, i a la resta també felicitacions.
Vaig gaudir molt de veure passar tants i tants km 0 i atletes de Lleida sense parar.
Us recomano seguir una marató des de l’altra cantó, es emotiu poder animar als que coneixes i inclús em va saludar gent que no sabía que corría i que conec. Veritablement una bona experiència. M’agafaven ganes de tornar-la a correr, potser quan arrivi a la 25 …
Salut i milles.
AbelA continuació teniu la meva crònica de Barcelona, que va ser per mi la segona marató que feia, i la segona vegada també a BCN.
Si això fos una sèrie o una película sortiria al principi un logo de “15 días antes” ara mateix. 15 dies abans la vida era rosa. L’entrenament es notava i tot rutllava perfectament. El monitor que em va preparar les 10 setmanes s’havia apuntat i m’acompanyaria al meu ritme i mon germà també estava inscrit i debutaria aquell dia. Així que estava preparat i estaria acompanyat.
7 dies abans les coses es comencen a girar :S … jo agafo un encostipat que em durarà tota la setmana i el monitor se’m trenca lligaments del genoll esquiant. Molta mala sort per ell!! I jo torno a correr sol. Pregunto a diversos km0 però cap sembla que em quadri al meu ritme.
Així que arriba el diumenge. L’encostipat ha baixat… vale, això fora. Anem cap a Maria Cristina i ens separem amb mon germà. Ell queda amb gent del gimnàs que aniran al seu ritme i jo vaig cap a la font màgica on ens retrobarem. Allà pregunto per si algú a última hora s’ho repensa i puc afegir-me a algun grup, sembla que serà que no. Desprès de la foto espero, mon germà no arriba, m’estic pixant, no arriba… al final vaig cap al calaix perquè no queda temps, llavors arriba. Em cago una mica en ell mentalment però verbalment li desitjo molta sort.
Vaig al calaix. L’accès ja està molt xungo. He de saltar la valla. Estic sense escalfar i al caure trepitjo malament. Fantàstic, amb dolor i sense pixar. A sobre aterro davant d’un paio QUE ESTÀ FUMANT!! :blink: :blink: Quins collons! A punt de fer 42km i el tio allà fent pulmons!!
Sortida. Al meu ritme. L’objectiu és fer 3:40, i per això vull sortir a 5:00 – 5:10 i veure què tal a partir del km30. La sortida bé, em trobo perfecte. Res de mal, tot rutlla. Passen els kms i quadro molts a 5:00, algun per sota i tot sense adonar-me’n. Tot molt còmode.
Arribo cap al 18 i les cames s’em carreguen. No pot ser. No tant aviat. Segueixo mirant de no pensar. Passo la mitja en 1:48. Perfecte, el temps que tenia marcat aprox. Però els bessons protesten. Em torno a repetir que no pot ser, que he fet multitud de rodatges superiors i les cames no estaven així.
Segueixo, baixo de Bac de Roda, Calatrava. He de parar, la bufeta ha aguantat prou. Paro i pixo. Sembla mentida lo que es redueix… (els nois segur que m’enteneu). Arribo a fòrum, odio aquest tros. Enganxo amunt a poc a poc, mirant de no pensar en el mal però la ment em va traint. Passo l’albertbo a la vora. CRACK!!! Segueixo, arribo a Agbar. Quanta gent! Venga, m’animo.
Baixo diagonal i arribo. Al 30. Les cames m’exploten. No puc parar. Estic baixant a 5:20 – 5:30 però ja m’està bé. Agafo aigua, tinc molta calor. Me la bec tota i encara tinc set. Fins al 35 no torno a tenir. I aquí peto. Busco fins i tot alguna ampolla pel terra. En veig una… i l’agafa el tio que tinc al davant. Argh!!! Al 32 la ment ja no pot més, massa estona, massa coses. Estiro i camino un minut. Segueixo mantenint ritme.
Al 34 veig al monitor lesionat i algunes amigues. Em veuen la cara i em criden que tiri. Vinga, vinga. Però poc més endavant he de tornar a estirar. Estic sofrint molt i el cap no ajuda gens. Passo Arc de Triomf. Bec tota l’aigua que puc i més. Hi ha moltíssima gent. Se que ara ve un tros bonic així que reviscolo una mica. Plaça Catalunya, m’anima el cargol (sóc Héctor no Albert!), plaça St. Jaume, les Rambles, Colón.. fins aquí he seguit a 5:30 però ara baixo una mica i tot. Les cames no responen ja però queda poc. Al 39 m’avancen els que anaven amb mon germà! Què bèsties! Han tirat bé i estan pletòrics. Miro de seguir-los i trec forces d’on no tinc. A l’avituallament del 40 els passo i tot, però de seguida he d’afluixar i a Sepúlveda (aka Sepultura) em tornen a passar. Però ja m’és igual, només vull arribar.
Arribo a dalt, curva dreta, curva esquerra. L’any passat aquí gairebé ploro. Aquest any només vull passar la línia de meta. No tinc ni sensació d’alegria. El cap no em deixa ni disfrutar-ho. Per fi, passo meta. Estic rebentat. Em trobo al company Hache. Ens felicitem, però de seguida em marejo. Em veu la cara pàlida. No estic bé, però he arribat. M’assec i estic estona recuperant.
Al final 3:50:17, lluny de les 3:40 a les que aspirava però rebaixant en 16′ de la primera marató de l’any passat. Així que MMP però un patiment extrem. Crec que algo d’insolació o deshidratació he passat, o si més no m’ho ha semblat.
Ara, dos dies desprès, valoro molt més la marca. Tant se val si no he fet la marca que volia. Ja n’hi haurà més. Ara a disfrutar i relaxar. Ara el cap em deixa estar content i aviat em demanarà altres reptes.
He volgut penjar la foto de la pàgina web del Mundo Deportivo del Redman i el Coro i no me n’he sortit. És la viva imatge de la felicitat. MOLTÍSSIMES FELICITATS. Ja sou d’élit, i felicitats també a tots els que van/vam anar, això JA ÉS UN TRIOMF!!!
Kepasaneng em vas deixar preocupat quan et vaig perdre de vista, però veig que has recuperat força bé.
Molt bones les cròniques;)
Era la novena vegada que venia a córrer la marató de Barcelona, la primera va ser al 1993, des de llavors totes les coses han canviat molt.
El 1992 corrent el Marato de Paris el nombre de corredors que participaven era al voltant de 14.000 Que enveja vaig pensar!.
Diumenge estava en línia de sortida ,quan anunciaven la participació de prop de 13.000 participants, ja no tenia enveja de cap.
Feia temps que no vivia un ambient semblant a casa.
La meva carrera no té cap punt interessant, la marato la vaig viure com un espectador en un lloc privilegiat que era corrent, ja que al pas del km 21 vaig veure que el repte de sub-3 fins i tot estant en el temps no era el seu moment.
El primer a saludar va ser Flo que marxava cap a les 3h decidit (no va ser el seu moment, però el té a les cames).Pico que cursa més intel ligent, he coincidit en dues maratons amb ell i en les dues ha corregut de manual.
Redman, que alegria, que elogis em dedica, em alegre molt veure-ho decidit a per la marca, era el dia i la ciudad.
Cargol que oportú hi estava per afrontar amb una càrrega de ànims els últims km.
Steven engrandint mes la seva carrera atlètica.
Rosa Espach la meva companya d’entrenament, tot la por i incerteses d’aquestes setmanes resoltes amb un marato de luxe.
Amado Hernandez que gran atleta i persona.
A la meva companya Isabel a la qual em busca entre els 13.000 corredors i jo entre els milers de persones que van estar animant aquest gran marató que vaig poder viure.
Al final la estadística em diu que vaig acabar en 3h 04m 09s que va ser el que va durar aquest intercanvi de sentiments, esforç, alegria, patiment i goig.
