S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ja casi tots en meta…
He vist alguna cosa que…
Busqueu per equips, Km0…
i busqueu al Ivan Espilez…
Buffff…
http://www.barcelonamarato.es/resultados/resultados_LIVE-es.html
Bones a tots i felicitats als km0’s. Déu ni do quins temps nois, aconseguint els objectius!
Enhorabona i a disfrutar-ho!!
mesigual, prova ací :
http://www.elpontdesuert.com/pontdesuert.asp?lang=ca
segueix amb:
– Notícies i Agenda
– Agenda d’activitatsi segur que te’n surts !
siau…
Ja està ben dit quin sofriment!!!!! He volgut fer 3.40 i tot anava molt bè fins al Km. 18 a pertir d’aqui ha tocat patir. He fet 7 minuts més que New York.
Si comparo les dos maratons que he fet!! A New York vaig viure un somni i un festival a Barcelona he patit la realitat de la marató.P/D he adelantat al Àlex completament coix per sobre del 35. Àlex com estàs? Alguna lesió?
Renovació de socis
Des d’avui ja podeu renovar la vostra condició de socis, també aquells que enguany decidiu de fer el pas.
Com a novetat, recordeu que segons acord a la darrera assemblea, els socis tindran un 50 % de descompte a les proves organitzades per km0.
Per cert, ja tenim obertes les inscripcions a la III Marxa del Segrià.
Salutacions i disculpeu el retard.
En acabar la marató de la Costa Daurada i durant el viatge de tornada a casa, em truca el Carles i em diu que hem d’anar a Barcelona a baixar de les 3 hores. Ja hi som! Sense temps per assaborir el bon gust que em va deixar la Costa Daurada, el meu cap ja comença a barrinar la manera de preparar una nova marató, però amb el difícil objectiu de fer-ho amb menys de 3 hores.
Ens donem el mes de desembre com una època de transició, sense fer res específic i amb l’únic objectiu d’acumular kms, per entrar al mes de Gener amb suficient rodatge a les cames per assimilar 8 setmanes d’entrenaments durs. Planifiquem les curses que farem, sobretot les mitges maratons, i decidim que Sitges, Terrassa i Gavà seran les escollides, amb especial èmfasi en aquesta última que serà la que ens dirà on ens trobem i quins han de ser els nostres autèntics objectius per a Barcelona.
Van passant els dies i les sensacions cada vegada són millors. Surten unes sèries molt bones i les primeres tirades llargues acaben amb sensacions immillorables. Sembla que la cosa funciona però cal veure-ho reflectit en una cursa. Amb aquesta idea ens plantem a Gavà i fem una gran mitja marató. Pràcticament tots fem marca personal en aquesta distància i la moral ens puja fins als núvols. Jo personalment, fins aquell moment, no veia massa clar si atacaria les tres hores en marató, però en acabar vaig decidir que almenys ho havia d’intentar. I així va ser…
Diumenge ens col•loquem al calaix de les 3 hores. Hem d’intentar anar en grup i d’aquesta manera fer passar els kms més ràpids i sobretot sentir-te arropat pels teus companys. Sortim una bona colla de gent de Lleida amb el mateix objectiu: Carles, Flo, Joan, Paco, Josep, Cèsar, Rosa, Pico… Els primers kms anem junts però de seguida el grup es trenca i cadascú tira al ritme que més li convé. Finalment ens quedem en Carles i jo, al nostre aire i seguint més o menys la estratègia escollida (amb un ritme una mica per sota del previst).
Pràcticament sense adonar-nos, ens plantem a la mitja marató i ens surt un minut més del temps que volíem fer. És cert que hem anat més lents del previst però també que si som capaços de mantenir el ritme podrem aconseguir-ho. El Carles no ho veu gaire clar i decideix augmentar el ritme per intentar recuperar uns segons que, de cara al final, podem venir molt bé. El segueixo durant un km i quan el meu gps em marca que el darrer km ha sortit a 4’/km, em freno. Queda molta cursa per davant i ja se sap que la marató comença al 32. Deixo marxar el Carles i tinc uns moments de feblesa perquè tinc dubtes de poder seguir amb aquest repte tot sol.
De lluny veig al Pep, el nostre gran elMuro i decideixo contactar amb ell. Em fa molta il•lusió trobar-me altra vegada en una marató amb aquest super classe, però de seguida em diu que no es troba amb les cames suficientment valentes per anar a per les 3 hores. Llàstima! Però llavors m’adono que em trobo bé i decideixo augmentar una mica el ritme i passar a 4’10”/km.
No n’estic gaire segur, però diria que és cap al km 28 aprox. quan veig de lluny tres globus vermells a l’aire. Això és la llebre de les 3 hores xaval! Però tinc la sensació que és massa lluny i que serà difícil contactar amb ella. Pensem, pensem…Queda molta cursa per fer i la part més dura està per arribar, no puc plantejar-me un canvi de ritme brusc per arribar fins a la llebre, seria un suïcidi i ho podria pagar al final, però puc provar d’augmentar 2-3 segons el ritme per intentar contactar i deixar que em porti fins a la meta. La teoria és fàcil i si vull aconseguir el meu objectiu no tinc més remei que fer-ho. A partir de llavors la meva cursa es converteix en una mena d’obsessió per “caçar” la llebre. Tinc molts kms per davant per fer-ho i si ho faig estic convençut que em sortirà un gran temps.
Així, amb la ment posada en el globus, segueixo corrent. El gps em va donant els parcials de cada km i veig que em mantinc en els 4’10”-4’12”/km. Crec que tinc el ritme i només em fa patir la resposta del meu cos a partir del km 35-37. A més a més, em cau un gel mentre en retiro un del cinturo i no m’he pogut menjar la barreta energètica. Ho acabaré pagant? Em vindrà una davallada física?
Em planto al km 35, passo per l’arc de triomf i sento que em trobo be. Però per dintre em vaig dient que no puc baixar la guàrdia, ara comença lo bo, ara comença la autèntica marató. Tinc la llebre a uns 200 metres i portem ritmes molt semblants. Decideixo que no aniré a per ella, seguiré fent la meva cursa, no vull canviar el ritme, tinc por de pagar-ho.
El km 37 esdevé molt especial per a mi. De lluny escolto una campana, és en Cargol animant com un posseït. Quina il•lusió em fa veure a l’home que no ha repetit mai cap marató i que porta ja la escandalosa xifra de 18. Em veu de lluny i m’anima molt i les seves paraules ressonen a la meva ment. “Vas molt bé, tens la llebre davant. Avui és el dia Arnau!” Clar que si Cargol, avui ha de ser el dia ! Va ser el moment en què em vaig adonar que ho faria, n’estava convençut, fins i tot em sorprenia tant optimisme. Tota la prudència que havia tingut fins al moment m’havia anat molt bé per encarar els darrers 5 kms.
Però no vull caure en la trampa de la marató, ja que un error a aquestes alçades de la cursa podria tenir nefastes conseqüències. Continuo al meu ritme, uns segons més ràpids que el de la llebre. Veig que cada vegada és mes a prop…
Al km 39 contacto amb en Flo, de lluny veig que no va be. Te al seu costat al Miquel Àngel, que ha saltat per acompanyar-lo els darrers kms. Li dic que s’enganxi a mi, però em diu que no. Em sap molt greu i m’entristeix, però sé que no em puc quedar al seu costat, aquest dia no. Abans de començar la marató varem deixar molt clar que cadascú havia de fer la seva cursa. Així que continuo al meu ritme, perseguint la refotuda llebre.
De lluny veig que toca girar cap a l’esquerra. Això deu ser el famós carrer Sepúlveda! En entrar-hi només soc capaç de veure que puja i que és molt llarg. Mals pensaments, però ara això no toca. A per la llebre! Ara sí, canvio una mica més el ritme, a veure si al final resultarà que no l’agafaràs…Quasi bé al final del carrer contacto amb les tres llebres. Em quedo al•lucinat en veure que un dels globus està lligat en un cotxet que porta una criatura. Aquest paio ha corregut una marató amb un cotxet i baixarà de les 3 hores ??? Però com pot ser això???
Decideixo que és el moment d’avançar les llebres, ara sí. Encara em queda una mica de força per canviar el ritme i, avanç de fer el darrer gir a l’esquerra per encarar la darrera recta, deixo enrere els tres globus.
Miro el rellotge i sé que ho aconseguiré. Però de cop, què veig al fons? Una camiseta llampant de Km0 a pocs segons meus? És el Carles!!! El tinc uns quants metres per davant. Increïble, ho aconseguirem! No afluixo gens, tanco els punys amb força i crido molt fort. Això ja està, soc sub3.
Vaig a buscar al Carles, aixequem els braços en senyal de victòria i ens fonem en una gran abraçada, després en venen moltes més. Per a mi aquesta és la imatge de la marató i serà una rècord inesborrable.
Vull agrair a tots els companys d’entrenaments la seva companyia, molt especialment al Carles, Joan, Molins, Juanjo i Paco. Hem compartit moltes hores d’entrenaments, sèries, tirades llargues…La seva companyia no te preu i estic segur que sense ells no hauria estat possible. Gràcies companys, sou els millors!!!
Per anar acabant, agrair també totes les mostres de suport que he rebut abans de la cursa i les felicitacions posteriors. Aprofito també per donar l’enhorabona a tots els debutants, als que repetiu, els que heu fet marca i als que no. Posar-se a la sortida d’una marató és un èxit i acabar-la un regal. Enhorabona a tots i totes!!!
I per últim, dedico aquesta marató als meus pares, la Carme i el Julià, perquè sempre hi són, sempre, no fallen mai.
Salut i kms
Ep nois!
Ivan 02:31:34
gordo 02:46:49
ballak 02:49:41
SED 02:50:41
marparjo 02:55:22
joakim 02:56:16
Koniek 03:54:15
loman 02:58:20
PICO 02:58:48
coro 02:58:59
redman 02:59:06
flo 03:01:12
elmuro 03:04:09
steven sharp 03:05:05
fiti 03:07:05
jorfer 03:09:39
Joker 03:11:35
Agus 03:11:58
Juan carlos Abascal Barquin 03:13:34
massa 03:15:43
JORDI CODONY 03:16:28
Xavi19 03:16:34
Albert Nogués Noguera 03:21:42
peret 03:21:42
RAQUEL 03:24:02
Jordi 03:24:48
Kimi 03:25:23
Ada 03:26:06
Josep Antoni font 03:26:23
Kabu 03:27:05
Albert diesel 03:27:52
Homedferro 03:30:11
mesigual 03:32:09
PABLO 03:33:37
lo quique 03:34:38
CARLOS 03:40:56
xavi47 03:42:01
spampols 03:42:07
xpampols 03:42:08
wasp 03:43:32
canyes 03:44:43
sam 03:45:13
l’1_tim 03:49:21
Kepasaneng 03:50:17
joan pere 03:51:11
pomponio 03:51:33
Hache 03:53:03
carceller 03:53:27
arcadi42 03:54:15
alexoro 03:59:03
CHAMPION 04:00:42
alexvica 04:05:47
lo jordi 04:07:04
L’Home de negre 04:07:29
MAGDAKM0 04:08:56
Alvaro 04:12:00
Lo Ernest 04:15:25
bodi 04:17:52
Xeix 04:47:10
pucurull 04:47:35
rflorensa 04:49:18Enhorabona a tots!!!
afegiu i esmeneu, segons convingui…
Redman, m’has fet posar els pelets de punta!!
Sou fantàstics, tant com a corredors que com a persones!!
Enhorabona a tots els que vau participar i vau disfrutar d’un dia tan important!
