S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Doncs vinga que ja som 10.
HORARI DEL DINAR A LES 14 H, després de la cursa, dutxa i entrega de premis ens trovem al restaurant.
Ei companys,
Tinc intencio de sortir avui a les 19:30h pel riu.
Si algu s’anima q ho digui i quedem!!Que Torrefarrera ja ho tenim aki…
Quan es mor algú corrent una marató, com dissortadament va succeir a Londres el diumenge -una dona de 30 anys va morir a poc de l’arribada-, acostumen a sorgir veus que, al meu parer, creen alarmisme.
Ahir, dimarts 24 d’abril, el Periódico duia un article que parlava de l’assumpte, i recollia el següent comentari d’un cardiòleg de l’Hospital Clínic: “A totes les maratons de Barcelona hi ha desmais, crisi d’arítmia i, amb freqüència, morts”
Que em disculpi el senyor metge, però no és cert. I l’errada, per la transcendència del tema, és important. A la marató de Barcelona, després de les 34 vegades que s’ha celebrat, només s’ha mort un corredor. És molt de lamentar, però només ha passat un cop. Va ser l’any 2009, quan al voltant del Km 34, va caure fulminat l’irlandès Colin Dunne.
Altra cosa és la absoluta necessitat de fer-nos revisions periòdiques els que correm maratons. Això és una obvietat. Però de cap manera es pot parlar de que hi hagi “…amb freqüència, morts”. El metge, eminent, per cert, no està ben informat. Si més no pel que fa a la marató de Barcelona.
I, a propòsit sobre la qüestió, les morts sobtades en les maratons no són freqüents enlloc. Precisament, amb motiu del que ha passat a la de Londres, la BBC fa referència a una investigació realitzada a Estats Units sobre 11 milions de corredors que havien participat en maratons i mitges maratons entre els anys 2000 i 2010. Durant aquest període, van morir 42 mentre corrien. L’equivalent a una mort per cada 259.000 participants.
I segons sembla, en la majoria dels casos són degudes a malalties subjacents del cor dels infortunats atletes, que les pateixen sense saber-ho. A la de Londres, el director metge de la prova assegurava que, de les 11 morts que han succeït des que es va començar a celebrar el 1981 -és una de les més multitudinàries del món (l’altre dia 35.000 participants)- 9 d’elles s’havien produït per causes vinculades a problemes congènits.
Insisteixo: prevenció i controls, per descomptat. Però crear alarma, de cap de les maneres. Especialment quan està més que demostrat que el córrer, entre altres virtuts, enforteix el cor.
Miquel Pucurull
Aquest és l’article del diari.
Vinga gent que ja som un grup com per a cel.lebrar un bateig, anem a veure si aconseguim ampliar-ho com per fer una comunió.
Som-hi
Ací teniu l’enllaç de l’àlbum de fotografies fetes ala III Caminada de les Carenes, elPont de Suert -Tremp,
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157629542566236/
Una més al sac !
siau….
lo marrako
Gracies Aureli per les fotos son una guapada.
Una caminada del tot recomanable uns paisatges espectaculars,a l’alba quan surt el sol et trobes sobre els collats, i a l’horitzó per un cantó els cims de la Vall Fosca i per l’altre els cims del Pirineu tot nevats, la primera part fins Adons tot sender de bosc super ben cuidad, i a partir de Adons mes unes contrades mes àrides, amb barrancs, i moles de conglomerat espectaculars,passat, pel Pic de Lleràs i els corrals de les les balmes del poble de Gurp, l’arribada a Tremp, en mig de camps de vinyes. Caminada molt ben organitzada i tope exigent i que et deixa moltes ganes de torna-hi.
Felicitats als organitzadors.
Jordi
Ei família,
Definitivament no hi seré. L’Alba es va recuperant força bé, però encara estarà ingressada fins dilluns com a mínim.
Molta alegria pel dinar i força vida per Km0.
Gràcies Abel per organitzar tot això.
Una abraçada,
Carles (cali)
