S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Redman ha escrit:
Quote:Jo nomes vinc si hi ha fartleck mexica :woohoo:Quina excusa més tonta Redman!
Vinga va, reconeix que a aquest ritme tu rodes dues hores, no fas les sèries
Pero no passa res, si vols tu comença un parell d’hores abans i ja t’agafarem
Ens veiem a les 20:30 a la passarel·la.
Ep nois
A veure si amb tants fartlek, series i progressions, l’acabarem espantant al Dani. Jo també miraré de ser-hi.
:kiss: :kiss: :kiss:Ep!!!, jo tb vinc.
Percert, ……. Teodosic!!!!!, vaya “triplazo” “in your face” a Garbajosa!!!!!!!!!!!!!!! (i a tots els comentaristes de la sexta).
Apa!!
Bones!
El dia 10 d’octubre és disputa aquesta marató molt poc coneguda, i aprofitant que seré a Holanda uns dies intentarem fer-la.
No és multitudinària, però pel que he llegit està molt ben organitzada, amb un cicuit planet i atractiu.
Serà la segona desprès de Nova York i segur que serà ben diferent. Espero gaudir-la i poder explicar-vos-la.
http://www.marathoneindhoven.nl/en/Home
Salut!!!
Bones!
Un altre inscrit. Personalment m’agrada molt aquesta mitja, sempre l’he disfrutat força independenment de la forma amb que hi he arribat. Còrrer entre aquelles vinyes un dissabte a la tarda em motiva i enguany em tornarà a servir de test pre-marató.
A veure si som colla i repetim l’actuació de l’any passat.
Salut!!
bona nit,
recordo fa aproximadament dos anys i escaig, un dissabte al matí vuit km0 es van donar cita a la pista de bàsquet del camp escolar i van participar en el primer partit km0 de basquetbol
aquestes vuit persones eren Stomix, Sergi Farré Perez, Amata i Redman, d’una banda i Xavi19, en Flo, l’Homedferro i en PICO, de l’altra
obro aquest fil per veure la vostra opinió per tal de tornar a repetir aquella experiència tan meravellosa i citar-vos al segon partit de basquet km0 ponent, no només als vuit herois d’aquell matí, sinó a tots els components d’aquest grup d’atletes
redman, com a membre més qualificat en aquest tema et proposo que facis una convocatòria i entre tots puguem buscar data i hora per a aquest event
per tal que us feu una idea del que va passar aquell matí d’estiu a la pista de bàsquet de camp escolar, us deixo a continuació, la memorable crònica realitzada pel gran homedferro, realment espectacular
ESTRATOSFÈRIC!!!!
Dissabte ben d’horeta (!!!) uns intrèpids assalten la pista de bàsquet del Camp Escolar i hi fan una demostració que la qualitat no coneix edat!
Agències – Dissabte passat a les nou del matí, un grup d’atletes es van congregar a la pista de bàsquet ubicada al Camp Escolar, per deixar ben clar que no només de córrer viu l’home. En un principi semblava que un tres contra tres seria l’arma escollida, fins que la sobtada aparició d’un inesperat PICO, va acabar amb la quadratura del triangle i va provocar un quatre contra quatre de dimensions èpiques.
D’una banda, l’equip format per ajudants d’aspirants a aprenents a jugadors de bàsquet en forma de Stomix, Sergi Farré Perez, Amata i Redman.
De l’altra, l’equip de la qualitat, l’essència i l’excel•lència del bàsquet, format per en Xavi19, en Flo, l’Homedferro i en PICO.L’enfrontament, dirigit a dirimir la supremacia d’un dels equips respecta a l’altre va tenir en el seu primer quart, un clar dominador, agafant un coixí d’avantatge considerable i desplegant un joc d’equip creatiu, talentós i vigorós. Trenant espectaculars jugades fetes amb tiralínies i exhibint un poderós joc interior amb en Xavi19 tiranitzant i en Flo rebotejant i fent-se amo i senyor de la pintura.
En el segon quart, l’equip “B”, a base de tirs impossibles i d’un joc dur, ratllant en tot moment l’agressió física (la verbal ja l’havien intentat, amb resultat infructuós), va aconseguir igualar la batalla, i considerar-ho com una victòria, doncs les seves minses aspiracions no anaven més enllà. En aquest tram de partit, en Stomix i en Sergi Farre Perez, van dur les regnes d’aquesta estèril remuntada.
En el tercer quart, i per posar les coses al seu lloc, l’equip del Talent al servei de l’espectacle, amb una dosis de magnificència i de malbaratament físic posat al servei de l’eficiència i l’espectacle, i amb jugades que perduraran en la retina de la munió d’espectadors que bullien enfervorits, vibrant amb el joc desplegat pel seu equip, van ser testimonis directes de la classe mestra d’assistències i direcció de joc desplegada per l’Homedferro i aprofitades magistralment pel talent dels seus companys d’equip.
En el quart final, i tot i que ja semblava tot dat i beneït, l’equip que es veia perdedor des de ja abans de començar, va exhalar l’últim sospir i va intentar morir matant. Una brava reacció a base d’un conjunt de sort, tirs afortunats i una dosis de teatre per mirar de desconcentrar i d’evitar l’inevitable, una sèrie de tirs llunyans afortunats i un lògic i comprensible relaxament de l’espectacle fet equip, va propiciar que s’arribés als minuts finals amb tot el fato per vendre. Esment al desgast físic d’en Amata i als tirs impossibles d’en Redman, que van aconseguir aquesta infructuosa remuntada.Fins que en PICO en va tenir prou. Va decidir que ja era hora de lligar el sac del blat, de vendre tot el peix, i amb un espectacular tir de 8 metres (o més!), amb la defensa damunt i amb vent en contra, va foradar la xarxa i alhora, va enfonsar les il•lusions que s’havien creat els components de l’equip perdedor. Que sense voler, i amb la seva estèril lluita, només van aconseguir que l’equip fet per guanyadors, sortís encara més i més enaltit, i el públic i tota la graderia en ple, els traguessin del pavelló carregats a les espatlles i els passegessin per tota la ciutat, per tal que rebessin els més que merescuts homenatges, que duraran de ben segur, tota la resta de temporada.
En resum, qualitat a dojo, incertesa en els minuts finals, lluita i sacrifici i resolució final èpica i espectacular.I tota la expectació del mon per saber quan s’esdevenirà el proper enfrontament, i sobretot, per saber quan torna tenir visita al metge el redactor d’aquest escrit per a que li tornin a receptar aquelles pastilles que tant bé li van i tant calmedet el mantenen…
després d’haver llegit aquesta gran crònica d’aquell gran dia, no em direu que no us han agafat ganes de repetir-la
ja us podeu anar apuntant i comencem una llista
salut
Avui en Miquel ha fet la mitja marató diaria per Lleida numero 100 ,es a dir, 100 de 22Km (100x 22= ostia!)
L’ he trovat just quan arribava i m’ ho ha dit ell.Bestial
FELICITATS
Força vida… i força
Jo continuo tenint la ma de fusta, però si repetim m’apunto!!!!!.
El primer partit va estar de conya i aquest segur q no serà menys!.
Apa!!
Jo també vull pujar!!!!! De pivot…:blink: aivá la ostía, que los de Bilbao jugamos de lo que nos da la gana, oyeeee!:silly:
Eufòries catalanistes i anti espanyolistes a banda…
AVUI:
A les 14:30 h al KM0 una colla de sonats farem una rodadeta suau… MOLT SUAU de 80′ + 4 regressius i quedarem alguns en capella per Termens i altres pel PIZZA NAPOLI…
Jo també estic inscrit…
Objectiu: el de sempre… GAUDIR i pendre-m’ho amb calma que el circuit és un tant exigent, però el que si és increible és l’ambien una vegada entres a Barbastro encarant el final… paga la pena, la veritat…
Animeu-vos gent que és bonica…
Ep!!!
Fantàstiques fotos de Lo Marrako, que podeu veure si cliqueu just aquí!
Novament, moltes gràcies!
i enhorabona a tothom per fer aquesta impressionant vertical!
