S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Per tu no! I per els demes – els d’ aquest planeta – tenim una nopantone ¿???
Tu que creus?
Algunes preguntetes no tenen perdó…
Enric ha escrit:
Quote:Per tu no! I per els demes – els d’ aquest planeta – tenim una nopantone ¿???
Tu que creus?
Algunes preguntetes no tenen perdó…A la web no he vist res però com sempre em guarden una de talla bebe :ohmy:
Us informem que el proper dimecres dia 2 de juny a les 22:20 h al canal 33 (just després del partit de bàsquet de play-off Madrid -Caja Laboral) s’emetrà el reportatge del Quèquicom titulat: “La marató a fons”. S’hi inclouran aspectes sobre l’anatomia muscular, la fisiologia de l’exercici, els entrenaments, la psicologia del fondista, la nutrició, el calçat i la roba tècnica, etc. També el podreu veure a: http://blogs.tv3.cat/quequicom
sergi farre perez ha escrit:
Quote:1a. Llista. AJUDAR ABANS/DESPRÉSBy Keds
Redman
Estefi
Arnau(fill estefi)
Carmen(madrid)
Anna(italiana)
Ascen(barna)
Icaro
Jordi Codony
Caragolet
Núria (la nostra nena)
stomix
Flo
KIMI
alexoro + max (fill)
Sergi F.P.
JFK2a. Llista. AJUDAR DURANT LA CURSA
Anna
Carme
Ma.Fernanda
By Keds
Carmen (madrid)
Arnau(fillet Estefi)
Icaro
Cargol
Gemma (filla Cargol)
Marta
Frank
JFK(Fotografia i si puc aquest any video)Eiss,
Avui hem presentat la cursa, demà la premsa donarà el tret de sortida oficial a Templers.
Som-hi, encara tenim 670 inscripcions.
Salut
Estàs ben informat, cargol !
Gravar aquest programa (i eventualment conservar-ne la gravació) era una cosa que tenia prevista. De que em servirà no ho sé, en tot cas m’interessa molt.
Com l”Adéu, Espanya ?” que s’emetrà l’endemà, dijous 3 a TV3, a tres quarts i cinc minuts de deu del vespre.
Pucurull ha escrit:
Quote:Mentre el país està immers en la major crisi econòmica coneguda; mentre ens rebaixen a tothom els sous; i quan ens redueixen les pensions i paralitzen les prestacions socials, un col·lectiu format per esportistes d’elit, els de “la roja”, si guanyen d’aquí un dies el Mundial de futbol, cobraran més del doble del que van percebre fa dos anys per guanyar l’Europeu.A mi no m’interessa el que guanya un veí, no voldria ni poder-ho saber. Si part del que guanya aquest veí sí depèn de mi, ni que sigui infinitessimalment, ja sí que m’interessa.
Mireu, si aquest país (i aparco aquí el Catalunya – Espanya) no torna a cremar ja pels quatre costats (sentit figurat) és perqué alguna mena de civilització devem tenir i alguna cosa s’ha après del passat. Però l’home segueix sent un llop per un altre home, vestit més elegantment això sí.
Tinc una tesi encara rudament desenvolupada al respecte, ja en parlarem una altra vesprada.
Hola Km0’s.
Doncs resulta que malgrat les incisives paraules i els arguments presumiblement contundents d’en Alvarfanyez, crec sincerament i radicalment que en Pucurull té raó.
Els “diners del futbol” són una autèntica vergonya. Vergonya, vergonya i vergonya.
És cert, el futbol mou molts calerons…..però l’argument de “¿Qué queréis? ¿Que el dineral que genera todo esto se lo queden los del despacho y el puro, los dueños de las televisiones? Pues yo no, el dinero para los que se lo curran. Los chupópteros ya chupan bastante.”, em sembla d’una simplicitat i falta de profunditat que em sorprèn en un Alvarfanyez que normalment diu la seva amb molta més bona argumentació.
És cert, el futbol mou molts calerons…..però per a mi és clar que el futbol no és capaç de pagar, des de ja fa molts anys , les factures que genera.
Si algú es creu encara que els grans fitxatges i les grans despeses econòmiques que hi ha en aquest esports (salaris, primes, comissions, clàusules de rescissió, drets d’imatge, …..) es salden venent uns milers de samarretes…..doncs que vagi urgentment a l’oculista!!
Totes aquestes despeses es paguen a més a més, i bàsicament, GENERANT DÈFICIT !!!
Uns dèficits enormes que només es declaren parcialment i s’aproven en dos minuts, en unes assemblees anuals d’accionistes o socis que es passen hores barallant-se entre ells o discutint sobre quin nou crack han d’acabar fitxant, o si foten fora d’una punyetera vegada a l’entrenador que van fitxar fa dos mesos i que té contracte per encara dos anys més….Vergonyós!!
Uns dèficits enormes com els que tenen els grans equips de futbol ( R. Madrid, Barça, Valencia,…) que teòricament són els que tenen una economia envejable i que malgrat tot necessiten periòdicament d’alguna “ajuda” institucional via requalificació i posterior “maniobra immobiliari especulativa” (“Ciudat deportiva”, Mini Estadi, Sarrià,….). Maniobres i actuacions de dubtosa legalitat i que si estiguessin incloses en el sumari “Pretòria”, actualment molt famós, ens farien caure la cara de vergonya. Molta vergonya.
L’Enric, que comença també a tenir una edat i molta saviesa acumulada ha fet recordatori del que va ser molt famós ( i caríssim!!) “Plan de sanemaniento del futbol español”. Una altra vergonya més sobre les esquenes dels pobres contribuents…és a dir de tots nosaltres, “el pueblo soberano”.
La darrera i més espectacular de les vergonyes, i en van ja unes quantes….fa referència a la que tenia que ser la definitiva solució a l’etern problema financer del futbol: Els drets televisius!!! És a dir la quantitat espectacular de milions i milions d’euros (o dollars) que estan disposades a pagar les cadenes de TV per la retransmissió dels “emocionants” partits de futbol. Una milionada que s’està pagant encara actualment, tant cadenes privades com públiques, que no aconsegueixen recuperar en la seva totalitat amb la publicitat ni amb el “pay-per-view”, i que acaben generant més i més…..DÈFICIT!!!
Però el problema, i la vergonya, és encara molt i molt més profunda. El problema dels “diners” i el futbol és un càncer que s’estén per tot arreu i tot i que s’intenta dissimular arriba a tot arreu.
Ja he dit que els grans clubs estan molt atrafegats buscant més ingressos econòmics i generant més i més dèficit. Però quan baixem el nivell resulta que el panorama que trobem és realment també molt penós. Molts equips de 2a. divisió no poden pagar les nòmines dels seus jugadors. I sabeu per què ?. Perquè ja no es poden endeutar més.
Cada any, les diferents administracions, sobretot els municipis, han de fer “aportacions” ordinàries i extraordinàries, per a que segueixi en marxa la roda i tal com està muntada la pel.lícula,….es segueixi generant més i més dèficit.
A casa nostra ens està passant amb l’entranyable U.E. Lleida, fa uns anys i efímerament a primera divisió, i ara endeutada, regalant entrades per a que algú vagi al camp i…..rebent també “aportacions” que ja us podeu imaginar de quina butxaca surten (malgrat ser una societat anònima esportiva).
Tot i que ara faig una mica de trampa i me’n vaig a un altre esport, no cal que us recordi com va acabar el “Basket Lleida”. Eufòria, Pavellò nou, ACB, endeutament, eufòria, més endeutament, “trapicheos”, més i més dèficit,…..i de sobte : un enorme “forat negre”. Algú té idea del que tot això ha acabat costant als lleidatans….
Per acabar, diré només unes quantes coses soltes…..
Machado va dir relament “La España de charanga i pandereta” i no “La Catalunya de Txaranga i pandereta”. És a dir, en Pucurull tenia raó.
La qual cosa no vol dir que més d’un poeta català no tingués moltes raons per fer esment a “La Catalunya d’espardenya i barretina”.
Cubertain?…No el vaig conèixer personalment. Si que vaig conèixer a en Samaranch (el gran valedor del professionalisme en l’esport i tot això….) i sabent una mica del seu passat una mica tèrbol, i més d’un afer també una mica tèrbol en el COI més “modernitzat” i glamourós, probablement si hagués d’escollir…..Cubertain !!, sens dubte.
I acabo definitivament fent esment a uns esportistes que probablement no van vendre mai samarretes amb el seu nou, ni van fitxar mai per cap multinacional i tot i que probablement no eren amateurs 100%, van fer unes fites increïbles tot i no tenir primes equivalents a les que avui rep qualsevol esportista professional de més o menys elit.
Jesse Owens. Sense obrir la boca, va enviar un missatge clar al món des de l’Estadi Olímpic de Berlin durant el nazisme .
Abebe Bikila. Doble guanyador de la marató olímpica. A Roma no va veure clar això de calçar-se unes Adidas i va decidir córrer descalç, i va guanyar amb una marca de 02:15:16 (a l’any 1960 !!). Quatre anys més tard va tornar a guanyar a Tòquio. Aquest cop si que van aconseguir que es posés als peus unes Asics, i va millorar la seva marca uns tres minutets.
Bob Beamon. A Mèxic encara no es creuen el que van veure a l’estadi olímpic a l’any 1968. En Bob va saltar 8,90 mts en el salt de llargada. Evidentment va guanyar l’or olímpic i va ser rècord mundial durant dècades…..
També en diré un d’espanyol, de Toledo. Federico Martin Bahamontes. Em mereix més respecte i simpatia ell, que tota la elit del ciclisme professional actual involucrada en la “operación puerto”.
Ah! Oblidava dir que l’acudit d’en Perich, com no podia ser de cap altra manera és molt bo i enginyós, però , parlant seriosament….A mi no em faria cap gràcia anar a la platja amb la meva filla de 20 mesos i veure com ella tira arena a la demés gent, per molt filla meva que sigui…..
Salutacions.
p.d./ També m’oblidava de dir que jo tampoc sóc gaire d’ONG’s.
Hola companys,
Avui serem a les 15,15 h , al Mirador de Km0
per fer un rodatge d’uns 60 minuts.
Qui es vulgui afegir serà benvingut.Salut
By Keds, Enric
Encara que no ho pugui semblar, estem d’acord en una bona part dels arguments.
És prou conegut, tal i com dieu, que els club de futbol són una ruïna a tot arreu. I que només sobreviuen amb injeccions de diners aliens al propi futbol (casos de Berlusconi o Abramovich) o amb ajuts més o menys dissimulats de les administracions (Que heu vist el “sky-line” de Madrid amb les quatre torres de la Ciudad Deportiva? Qui encara no ho hagi vist, que hi vagi. Cada vegada que passo per allà em quedo bocabadat repetint “acojonante” sense parar, fins que la dona me mana callar). No cal insistir més en aquest tema perquè repetiria el que ja heu dit. No puc estar més d’acord.
Però sembla ser que les seleccions són un bon negoci, m’imagino que gràcies a que no han de fitxar jugadors, que és la raó de la ruïna anteriorment descrita. Segurament que seleccions com ara Brasil, Anglaterra, Itàlia o Espanya tindran superàvit en acabar el torneig, per moltes primes que paguin als jugadors.
Ja que algú s’havia escandalitzat per aquestes primes, potser era oportú recordar que, en aquest cas, estaran ben guanyades. Tot amb diners privats, per cert, quin és el problema? Les primes que paguen els clubs,en canvi, tal i com dieu, al final les acabarem pagant entre tots.
I unes quantes coses soltes:
Parlar de Owens, Bikila o Bahamontes és un petit anacronisme. Si visquessin avui dia guanyarien els diners que guanyen Bolt, Gebre o Contador. I si aquests haguessin viscut aquella època, haurien fet el mateix que ells. Per cert, sí que havia dopping als temps de Bahamontes, el que no hi havia eren controls (Recordeu que l’Anquetil va morir d’una malaltia del fetge, com tants ciclistes?).
Quan dius que t’estimes més el model de Coubertain, segurament no vols dir que aproves el que va passar amb Jim Thorpe o aquell fals amateurisme dels països de l’est. A mi m’agrada molt més el model actual.
ByKeds, amb el seny que sempre mostres, no dubto que a tu no et faria gràcia veure com la teva filla llança sorra a sobre d’altres. N’estic convençut. Però es veu que hi ha persones a les que sí els hi fa gràcia. Crec que l’acudit s’ha entès.
Sembla ser que mig milió d’euros és una prima absolutament immoral, però un quart de milió, en canvi, ja és perfectament acceptable. Ja no parlem de l’Alemanya de charanguen und pandereten.
Hi ha qui sempre intenta aprofitar que “el Pisuerga pasa por Valladolid” per treure a passejar els seus prejudicis i els seus fantasmes personals.
Finalment, no ens hem d’amoïnar, si no passem de quarts, com sempre, no existirà aquest problema.
.
El final del nou recorregut de la Cursa d’enguany -apareix en el planell de la web- és molt estrany.O al menys m’ho sembla a mi.
http://www.templers.cat/page11/page11.html
Pucurull
A veure, By Keds, de bones a primeres, t’ has guanyat un clatellot, lo dels anys….
Alvarfanyez, podem coincidir amb tot el que vulguis, pero si tu li expliqués a un novingut del planeta Raticulín que aqui hi ha gent que passa gana i d’ altres que per pegar patades a una bola poden donar de menjar un país, tens una feina dificil. Justifica el que vulguis, fes numeros , antropolgia, pero no, el banc que denega la pasta a la gent encara que perdin la casa per una quantitat ridicula i permet que un equip de futbol s’ endeuti per pagar un crack, es inmoral (banca i inmoralitat, que nou!). NO!. PROU.
Si representen a España, les peles per España. Punt.
Drets televisius? O sigui, la publicitat que ens fiquen a totes hores. El teu temps.Jo no soc Coubertinià, conec un pel la seva historia, -fins i tot he visitat la petita urna on te guardat el seu cor a Olimpia- i es un d’ aquells mites curiosos. El Brundage va ser vergonyós i el Killanin va ser el que realment va permetre el fals amateurisme del est. Soc d’ en Samaranch, mira tu. Perque, tal i com ha dit en Jordi Pujol, la gent en veritat no el coneix; falta molt a dir, amb una perspectiva menys subjectiva amb llums i foscors. En tot cas, puc donar fé de que exercia molt més de català del que la gent pensa i això es el que jo li valoro, tot i el seu passat. Son les nostres histories personals, per contar als nets, deu ser que ja fa més de 20 anys que tinc 20 anys… ByKeds, te la guardo.
“Hi ha qui sempre intenta aprofitar que “el Pisuerga pasa por Valladolid” per treure a passejar els seus prejudicis i els seus fantasmes personals.”
Del tot d’ acord.I un quart de milió, és una burrada.
By Keds, lo dicho.
Força Vida!
