S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
alexvica no vas tindre prou pujades a Cervera? 😆 😆 😆
amata per facilitar-te la trobada sotirem direcció a les comportes, segurament sense arribar, i tornar cap al pont dels instituts per estar a Gardeny al voltant de les 20:25h.
Segons l’hora que arribis pots calcular on estem, sabent que més o menys sortirem 5 minutets tard, com sempre 😳Salut
Resum Setmana 2: Molt d’esforç i bones sensacions
La setmana passada vaig jugar molt bé les cartes i vaig desplaçar els dies de descans com millor em va convenir. Així va quedar la cosa:
Dilluns: descans
Dimarts: 65′ suau + estiraments + gimnàs (10,67km)
Dimecres: 35′ suau + 30′ fort + 10′ suau + estiraments (11,4km). Els 30′ fort els he fet més fluix del que em pensava, entre 5:00 i 5:15.
Dijous: 20′ esc + est + intervals 15 X (60" fort + 60" suau) +10 trot + est. (9,57km). Les sèries ràpides entre 4:30 i 4:50…
Divendres: descans
Dissabte: 8a Cursa Popular de Cervera (10km, 51:50)
Diumenge: descans però castells per partida doble i un altre 4 de 8 al sarró!
Total:
41,26km en 3h52minJa han sortit les classificacions de la II Trobada atlètica de montanya d’Aristot… Les podeu consultar a la pàgina web http://www.gasseossilla.org. Els organitzadors indiquen que proximament publicaràn les fotografies de la cursa.
Aviat faré la meva crònica de la cursa….2ª Setmana…..
Creo que va bien ,la 1ª semana no acumule + de 45km y a un ritmo muy pero muy suave, esta empiezo a llevar una zancada mas alegre pero no exenta de molestias musculares, 1ª prueba Cursa de Termens, objetivo sub-45´ 😉Òstres, me n’alegro molt
Fa pocs dies vaig tornar a ser tiet… així és la vida!
crit quan va néixer la nostra Alina el 2005 vaig tornar amb força als entrenaments i les curses, després d’un parell d’anys asistemàtics, o sigui, que… MOLTA SORT! 😉
Icaro,
Molt bon resultat company, i en muntanya………….
Ets un campió, a veure si no tarda massa aquesta crònica…
Una abraçada,
Jose H
Neus, i sense desmeréixer ningú, eh ? em sembla que has fet un GRANDÍSSIM temps. Estàs molt bé, t’afines molt, es nota.
Diumenge: descans però castells per partida doble i un altre 4 de 8 al sarró!
Ostres, kaiser, aquest no el vaig veure ! 😉
A les 17:00 hores del dia 6 de setembre sortim de La Seu d’Urgell el meu amic Jordi i jo en direcció Aristot. Tenim certes dubtes que la trobada atlètica es celebri degut a les condicions climatològiques adverses, plou de manera suau, però continuada… Abans de sortir truquem a un dels responsables de cursa i ens confirma que la gent va arribant… Per la qual cosa, manifesta que la cursa es celebrarà, de moment…
Prenem direcció Pont de Bar per la N-260. Un cop arriben a aquest terme municipal, prenem una carretera asfaltada, estreta, amb algun ziga-zaga i que puja amunt… i amunt… amunt…. i mes amunt encara.
Sembla que cada quilòmetre que puguem baixa un grau la temperatura… fa un fred que pela. Després de casi vint minuts de pujada lenta arriben al poble d’Aristot. És tan petit que la gent que va arribant deixa el vehicle fora del poble, a la carretera estreta i angosta per la que em pujat, al voral esquerra. A dins el poble, grups petits de corredors que ja han arribat conversen animosament , altres que ja han iniciat el calentament, i la gent del poble que observa sense perdre detall.
Quan arribem al poble són les 17:30 hores i estem a 8 graus…!!! i només porto una samarreta sense mànigues, em pelaré de fred…!!!. Encara plou de manera molt suau. El poble és de postal… És molt petit, totes les cases són de pedra, les clàssiques de muntanya. Des del poble es pot observar el Cadí, es troba envoltat de muntanyes coronades per núvols baixos, i d’un omnipresent color verd. El poble és una petita atalaia en mig dels Pirineus… Les vistes són impressionants!!!
De seguida un home ens indica que tenim que anar a una casa del poble a buscar el dorsal i la bossa d’obsequis, entre els quals es troba una samarreta tècnica de color taronja amb l’anagrama de la cursa al pit. Un cop fetes aquestes gestions, iniciem el calentament… Mentre calentem, un home del poble ens mira somrient a l’hora que ens diu: “quin munt de joves valents, quants valents que hi ha…”. Tinc que admetre que en aquest moment em vaig acollonir una mica…
A les 18:00 ens posem a la sortida i ENDAVANT…
Ben aviat ja em vaig donar compte que no faria un bon temps… després uns breus segons deixem el poble i ens enfilem cap amunt per uns camins o corriols que pugen, i pugen… i pugen. Tot és pujada. Als dos quilòmetres hi ha qui ja posa el peu a terra i camina. Quan arribem als dos quilòmetres miro el crono: 13 minuts, penso “deu meu, això no ho acabo ni en una hora i mitja, quina tortura…”. Continuo pujant a “ritmo cochinero”, quan finalment arribem als 3,5 quilòmetres, ja a punt de posar peu a terra, quan les cames semblen esclatar, comença una lleugera baixada i penso “salvat…!!!”. Craso error, res més lluny de la realitat, aquesta lleugera baixada va fent-se una baixada cada vegada mes marcada fins ser una caiguda lliure… Començo a agafar cada vegada mes velocitat, cada vegada és mes difícil controlar la baixada, em poso a un costat per deixar pas… La gent baixa com veritables “gacelas de Tomphson” del Kalahari…
Aviat arribo al quilòmetre 7 i penso, “això ja esta fet…” Un altre gran error, un cop arribat al quilòmetre 8 una altra terrorífica i eterna pujada… rebaso a alguns corredors, però és inútil, de nou tinc que recórrer al “ritmo cochinero” per poder continuar pujant, quan ja sóc una piltrafa humana i només faig que esbufegar ofegat, visualitzo la estreta carretera asfaltada que dona accés al poble… Una altra vegada salvat per la campana!!! Enfilo el carreró estret i a l’arribada, tots els habitants del poble i els atletes que ja han arribat esperen i aplaudeixen… Temps 57 minuts…. i massa segons!!!
Personalment, per mi en aquesta cursa el menys important és el temps. Aquesta cursa m’ha donat la possibilitat de veure un racó del món idíl·lic que, de no haver participat, no l’hauria conegut mai. El córrer per corriols estrets en mig de les muntanyes per no pot passar cap vehicle, el anar saltant per tolls i rierols, i les maravelloses vistes es una sensació indescriptible… És la máxima conjugació esport-natura.
També ha estat un plaer gaudir de la hospitalitat de la gent del poble, pocs, però bons i d’un ambient de força camaraderia. Els serveis inmillorables i l’atenció fantàstica, bons avituallaments amb productes “tècnics” i fruita, inclós l’avituallament final al arribar… El deliciós xocolata amb els kilos de coca que després van repartir (vaig tenir la sensació de marxar amb mes calories de les que tenia quan vaig començar la cursa…), tot plegat, com va dir una vegada un amic meu, Jose, en una de les seves cróniques “no es pot donar més per menys…”. Enhorabona als organitzadors, Joan Carles, Joan Pere, i Carles… I a tots els habitants d’aquest petit i encisador poble en mig de les muntanyes.Companys !!!
Avui sembla que el temps acompanya i a mi m’aniria millor quedar aviat. Com us aniria una convocatoria sobre les 18.00 – 18.30?
Salut i kms !!!
Ep!!!
En Javatorr acompanyat pel Josep, van fer els Carros de Foc en modalitat Skyrunner en un excel·lent temps d’unes 22:00 (a espera de la publicació dels temps oficials)
Enhorabona nois! no hi ha qui us pari… ens veiem per l’asfalt?
Molt bones!
Redman, a mi em va perfecte. Hauries de concretar hora i lloc, però de tota manera hi ha el risc de que surti el sol i llavors ens quedarem distrets … .
Apa!
Ostres nois…
A mi em va millor més cap a les 19:00… si pot ser, digue-ho per aquí.
Preparats pel mexicà? 😈
