S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola GRAN família,
Jo sóc el Carles. Tinc 41 anys a falta de 9 dies pels 42 (emblemàtica xifra per als corredors), visc a Lleida i treballo a La Garriga durant la setmana, estic molt ben casat i tinc dos fills preciosos, i encara NO TINC DEL TOT CLAR què faig aquí (disculpeu la ignorància), però el deixar-se portar en algun moment per les sensacions o les emociones “descontrolades” també deu formar part del tindre el control de la teva vida. Potser calia obrir i llegir de dalt a baix aquest fòrum per entendre alguns dubtes personals: emocionar-se amb la poesia de la Teresa (caragolet); escoltar les crides que us feu els uns als altres per començar nous reptes i tirar endavant; sentir que les lesions i recuperacions formen part de cada cos personal però són “patides” per tot un col·lectiu; ……; i molt més que aniré descobrint.
Jo de fet SEMPRE HAVIA ODIAT EL CÒRRER !!!!! Encara no sé què ha canviat, però us explicaré una mica la meva història per si algú em pot donar llum en alguna cosa.La meva experiència esportiva sempre havia estat en la muntanya que, com tal com diu la Teresa, era el meu lloc sagrat, font de valors, humanitat, companyonia, reptes, fins i tot algun abandonament intel·ligent, i “taller de forja” del que en definitiva sóc. De sobte apareixen els Castellers de Lleida i el meu germà Jesús ens engresca a tota la família i arrosseguem a la Comunitat Xavier. Al 2001 em caso …… deixo els Castellers …… 2004 arriba el Marc …… 2007 arriba l’Alba ….. 2008 …… Uf, quin any !!!!!
La meva dona és psicòloga i sempre diu que als homes se’ns gira la truita a l’arribar als 40, i que alguns fins i tot canvien de dóna! Ella es considera afortunada, ja que només vaig decidir canviar de feina. El maleït síndrome o crisi dels 40 en els homes ….. Hi ha gent que diu que necessitem sentir-nos joves, creure’ns que la vida no passa, que podem fer el mateix que fèiem al 20 ……, i per a mi va ser el moment de fer aturada, mirar enrere el camí que havia fet fins llavors i adonar-me de les coses que havia guanyat i del que no havia vist per culpa de les presses per arribar a …. on? Va ser el moment de decidir si volia continuar així, si volia aportar diners a la família o aportar temps i alegria, i clar, sota aquest plantejament queia l’evidència.
Així que, tot i no haver donat mai classes, però amb una vocació mai realitzada com a docent, se’m gira la truita i en dos mesos em preparo opos a ensenyament (que ara ha millorat per què ja som educació) i resulta que enganyo força bé al tribunal i trec una plaça, però …… OH, NO !!! M’envien a La Garriga !!! (que no Les Garrigues com algú es va pensar en aquell moment). Primera reflexió runner de les opos: tot i no ser ràpid em van les curtes distància (2 mesos) però algun cabró ha ficat la meta força lluny (196 km).El primer any a La Garriga va ser maratonià (per a mi i pel meu cotxe que es va carregar amb 60.000km en 10 mesos), plena de murs en cada trimestre escolar, però amb una gran satisfacció al superar cada un d’ells. La feina BESTIAL, un emplenament personal i professional com poques vegades he sentit. I aquest és el tercer any que estic en aquest lloc tant i tant preciós a sota del també preciós Montseny.
Els alumnes …. entre coses positives i altres no tant, amb una mancança important de la cultura de l’esforç. On és? Qui s’ha emportat aquesta cultura que vàrem aprendre nosaltres, suant a la muntanya i carregant de vegades les motxilles dels altres? Jo sempre els hi parlo, però si us he de dir la veritat els vaig entendre quan les cames em van fer fallida al km 18 de la meva primera mitja marató a Granollers 2011 (i de moment única).Córrer més de 15′ per a mi era tot un repte i un impossible. El meu exemple per a les coses inassolibles sempre era: JO SE QUE MAI CORRERÉ UNA MARATÓ. Encara no fa un any que corro. Recordo una sortida pel riu al mes de juny de 2010, quan no passava dels 8 km, i al creuar-nos amb el Marc (homedeferro) em va cridar: ENS VEIEM A TEMPLERS !! Què collons vol dir, si jo corro en sentit contrari? Una pancarta més endavant ho clarificava i ens engrescava, però JODER quina hora de patiment de cursa. A partir d’aquí curses de 10 …… entrenaments de 15 ….. i mitja de Granollers, doncs el destí de La Garriga s’ho mereix. I a l’acabar vaig plorar !!
La setmana passada la meva dona va sortir a córrer amb mi per primer cop i va aguantar 17′ a 7’/km, i ens vam retrobar en un altre ambient.
Potser pel ritme massa fort (de 0 a 1, jeje), ara estic fotut de genolls, amb vitamines de cartílag, reforma de plantilles, genolleres, fent bici……, però ens veiem a BOMBERS trotant, estrenant samarreta de KM0 i SENTIMENT DE FAMILIA !!!!
Potser corro per aguantar físicament el ritme de la vida, per conèixer el meu cos, per reculturitzar-me en l’esforç, per trobar-me bé, per contactar de forma més directa amb el meu cunyat Àlex, o per totes les llums que ens dona. Encara no tinc del tot clar per què corro, però em pregunto si algun dia hauré de trobar algun altre exemple d’impossible (MARATÓ).
I prou de rotllos, que no em voldreu ni conèixer.
clapenya ha escrit:
Quote:I prou de rotllos, que no em voldreu ni conèixer.Ostia, i tant que si!!!
Diumenge, a Bombers, segur que molts ho volem fer.
Gràcies per la teva presentació, ha estat un autentic plaer.
Força Vida !
Em sap greu perquè veig que el “Komando Tossal” no arranca, però jo aquest any el diumenge 3 no estaré a Lleida. Molts ànims i bona feina!
Benvingut Clapenya tots tenim una historia darrera de perqué ens hem ficat amb aqeust mon, molt interesant la teva.
De ben segur que algun día caurà una marató, ja ho veuràs, de moment ens veiem diumenge a Bombers.
Salut i moltes milles.
AbelTANTO AUGURI RAGAZZI
Ben tips de pasta i tiramisú heu fet historia a Roma.
JMolinshas emulat al Bruafinant el sub 3 h i mira que no es una marató per fer bona marca, sobre tot pel tram final que es el més fantàstic.
Molt be Amata espero que dosifiquesis forçes per les llambordes.
Esperem cròniques i fotos si en teniu.
Salute e miglie.
AbelBenvingut Clapenya!!
Em resulta familiar tot el que expliques (fills, feina, els 40…) Vaig començar a correr fa vuit anys (estic a punt de fer-ne 46) i mai vaig pensar que correria una marató….però es que abans no m’havia passat mai pel cap correr una mitja. Poc a poc company….tot té el seu tempo. Segur que acabaràs entrampat com tots nosaltres.
flo ha escrit:
Quote:Em sap greu perquè veig que el “Komando Tossal” no arranca, però jo aquest any el diumenge 3 no estaré a Lleida. Molts ànims i bona feina!Necessitem gent a dalt al Tossal, punt molt interessant com sap el Flo.
Falta gent a tots els controlsFalten km0’s que faci la marxa i que abans de sortir pugui ajudar repartint ‘dorsals’, una manera de col·laborar amb la vostra marxa que ens seria molt útil.
Vinga que de moment, amb els que som no tenim marxa!
Icaro ha escrit:
Quote:Hola Km0’s…!!!L’any passat la meva dona i jo van ser voluntaris, enguany repetim, no podria ser d’una altra manera…!!!
Si fos necessari, puc afegir-hi un vehicle, un monovolum petit…Així doncs:
Marxa 2011, aneu-vos apuntant
1r Voluntari: funció coordinar aquest fil.
DISSABTE:
-IcaroRepartiment pseudo pitralls: (hauria de ser gent que fes la marxa, necessitem molta més gent que l’any passat):
-Hache
-Icaro
-Gran Icara
-Arnau, Estefi, CarmenKOMANDO SORTIDA/ARRIBADA:
OBERTURA CURSA.- (bicicleta), (bicicleta).
1r. AVITUALLAMENT (Casa del Pi).- (és el que ha de créixer més)
-Ash, Kimi (responsables)KOMANDO TOSSAL .-
2n. AVITUALLAMENT (Canal).-
-Espi i Maria Cecilia3r. AVITUALLAMENT (Aeròdrom Alfés).-
-Icaro (puc estar a qualsevol altre, com la casa del pi, per exemple…)4t. AVITUALLAMENT (Albatàrrec).
-Cargol, Su (responsables)KOMANDO POLIVALÈNCIA CONTRASTADA.- (bicicleta).
TANCAMENT DE CURSA.
-Arnau, Estefi, CarmenKOMANDO FURGONETA.- (furgoneta)
ESPECIAL MUNTATGE MATINAL: Ja sé que matinarem els mateixos però s’agraeixen molt les cares noves.
-Hache
-Icaro
-Gran IcaraESPECIAL RECOLLIDA: S’entén que aquesta tasca és una mica de tots els socis. És un moment complicat, hi ha socis que treballen des de les 6 del matí.
-Hache?
-IcaroSalut i marxa
Jo crec que amb 17 voluntaris no podem fer una marxa de 1000 persones.:S
Salut i marxa!
