S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
eihhhhhhhhhhhhhhhhhhh
primer de tot, felicitats a tots els km0 que van acabar que ja es prou.
pd: gracies pep per lo de marato de manual.
alla va la meva reflexió:
la meva cursa va ser de menys a mes, disfrutant dels companys de l´ ambient i de cada km. no vaig patir en exces tot va sortir com esperava, tot i que vaig tindre que fer una parada tecnica per pixar al km 17 i vaig perdre gairebe 1 minut 15 segons aprox. vaig poguer recuperar-lo sortosament.
per lo demes penso que en una marato la prudencia es la guanyadora. una marato et fica al puesto. es una mica com la vida a vegades injusta pero la majoria de cops es justa.
ja son dos cops que he fet sub 3 i la veritat l´esforç paga la pena, encara que no estic disposat a fer-ho més d´un cop cada dos anys com a molt. es un entrenament molt dur que se ha de dosificar ja que el cos et dicta uns limits que has de sapiguer interpretar.
no os canso més,
salut forza i kms.
.
(Crònica importada del tema on estava, que no li corresponia)He corregut. He gaudit. He patit. He tingut fred. He tingut calor. No he notat la “soledat del corredor”. He anat ben acompanyat. He vist més gent que mai animant. M’han fet fotos. He vist un cec que corria. M’han saludat pel meu nom al dorsal. He saludat un munt de coneguts i desconeguts. He xocat la ma estesa de molts nens i nenes en passar. He vist un amic de les terres de Ponent animant-nos amb una guitarra elèctrica a prop del Fòrum. He sofert. He pensat que patir era el lògic. He vist el meu net tocant un tambor. M’he emocionat en l’avituallament de la Catedral i a l’arribada. He fet 4h47. He acabat la meva quaranta-dosena marató. M’han abraçat. He abraçat. M’han penjat una medalla. He gaudit. He patit. L’any que ve hi torno.
Pucurull
Company, m’has posat la pell de gallina amb aquesta crònica…!!! Dir-te que l’aventura que hem fet gairebé plegats, ha valgut molt la pena!!!
Ara, a per la propera!!! Una abraçada!!!Dissabte. 0:30 Tanco el llum i inesperadament em quedo adormit. 04.30 am. Sona el despertador. Comença la pre-marató. Entrepà de pavo, cafetasso, avellanes, dos cullerrades de mel i “arreando” cap a Lleida que faig tard!!. Quan arribo al camp d’esports el bus ja hi és i la majoria dels Km també. Bon rotllo, bones cares tot i la son i molta broma. Comencem bé. Ja m’animo. Tot i que pensava dormir durant l’anada, hi ha molta xerrameca, anècdotes de curses anteriors, música de fons, la tropa fent el piscolabis… així que m’apunto amb els serollosos. Arribem a Barcelona. Uf!! ja hi som!!! i ara… cap a on?? faig un “donde va Vicente” i ja sóc al pavelló. Últims preparatius: cordar els kets, el pipi de rigor, rellotge i ale, al carrer que ja ho tenim tot! oftiiiiii només sortir m’adono que m’havia deixat la cinta i la gorra!!! sant torneeeeee-m’hi cap a dins! Arribo tard a la foto: ja l’havien fet! Per sort l’Aureli encara hi era així que… immortalitzat!! (pel que pugui ser).
Passem a les coses sèries. M’ajunto amb tres companys de Castellers al Calaix de sortida i… pum! coi pum! (penso) però si no em puc ni moure!!! quin gentiu!!!! passo per meta al minut 11 llarg. A mi que me’n contin 43, que n’he fet ben bé un de més!!! j.
Km.5: això va perfecte nois! Faig quatre glopadetes d’aigua vaig mirant la gent, els uns carregats amb cinturons plens de gels, d’altres amb bossa, algun disfressat, gent més gran, més jove, més prima, més grassa, estrangers…
Km. 10: Seguim el pla previst. “sin novedad en el frente” Intento agafar el powerade però ja no en quedàven, així que n’agafo un de terra (gairebé sense estrenar).
km. 15: seguim xerrant, rient, comentant que si el de devant va massa de pressa, que si sí que hi ha gent animant, que si coi, quin bo que fa… i sense adonar-nos avancem el globus de 4:30. El Carles i la Laureta es queden enrera. Així doncs, ens separem. Tots quatre ja n’haviem parlat, així que ambudes parelles continuem amb el previst.
km. 20: Ep, aquí ja hi ha powerade per a tothom!! quin luxe!!! i que bo que està!!! noi, i el de 4:30 ? no es veu…
1/2 marató: Aquí penso: El Marc va dir que la gent aquí apreta i desprès passa el que passa…. tira tira, continuem com anàvem que ja anem prou bé.
km. 25: Ofti tu! aqui ja hi ha fato! fruits secs, fruita… Trobem als papis Nogués i tirant tirant xerrem una estona. A tots quatre ens va bé, ja que per uns moments distraiem el cap. Seguidament seguim al nostre ritme.
km. 30: Cansadets si, però cap cosa de l’altre món. Tres setmanes abans n’haviem 32 així que me’n faltaven 2 encara per batre el meu propi rècord. I el mur? deu ser ben aprop comentem amb el Ramon… Comencem a trobar gent caminant, estirant…. ui ui uiiiii. Ens mirem els seus dorsals i de tant en tant n’esperonem algun: “vinga noi, que ja ho tens”. Per les cares que fan, és d’agraïr.
km. 35: Continuem! El Ramon em diu que tiri però que coi, “amb el bé que m’ho passo veient la cara de patiment que fas, no marxo ni que em paguin!!!” El faig riure i sembla que s’anima. Torna a aixecar el cap i les cames li responen. Coi noi, no ho veus que et coneix mitja Barcelona??? si et criden pel teu nom!!! Au tira va, que vull arribar ja, que n’estic fins al moño de córrer!!! I sí, enxufa i tira. Ja queda menys.
Km. 40: No hi ha qui ens pari!!! Quina gentadaaaaa!!! No hauria d’acabar mai!!! Va tira tira, i riu coi, pensa amb les fotos!!!! Que l’Aureli pot estar camuflat darrera de qualevol lloc!!!!!
Ara ja sí, ni muro ni cansament, ni dolor, només un sentiment d’enorme satisfacció, indescriptible, inexplicable, increïble. Estiro un pelet i el Ramon segueix sense problema. Ell també ho sent. Els crits, els ànims, xoquem les mans amb el públic, amb d’altres corredors….trepitgem per sobre dels núvols. Ja no importa el temps ni l’espai, ja no vull anar més de pressa, m’encantaria que s’aturés el temps, vull recordar-ho sempre, anem al mínim, ens agafem pel coll, correm tots dos junts, acompassats, queden escassos metres pera la glòria i assaboreixo cada instant, cada passa, cada gota de suor.Distingeixo ja la meta i tot just abans de creuar-la, tots dos, instintivament, donem mitja volta. Deixem, darrera nostre, quaranta-dos quilòmetres d’il•lusions.
Il•lusions que s’han transformat en realitat. Llavors em ve al cap una frase que he llegit durant el trajecte en una pancarta: “El dolor és temporal, l’orgull perdura per sempre”.
Km. 42,195: Un segon, potser menys. Això és el que es tarda en creuar la línia de meta.
Ens mirem, ens soltem, ens abracem, xoquem les mans, tornem a abraçar-nos… La meva primera marató. 4 hores 12 minuts. Ja està, ja l’he feta. L’he patit, sí, però també l’he disfrutat. Molt. Molt i molt. Moltíssim més del que m’explicàven, infinitament més del que hauria pogut mai imaginar. De ben segur que no serà la última. I espero, desitjo, somio, gaudir-ne tant com la d’enguany.
15:00: Dinar amb la tropa. Alguns com esperàven, d’altres millor, d’altres no tant, uns sub-3, d’altres sub-3:30, d’altres sub-4 i jo que penso: la marató? Sub-lim.
Val a dir, i ja per a acabar que també tenia previst dormir durant la tornada però em va resultar impossible. Si a l’anada havia rigut, a la tornada em feia mal la panxa i tot!!! Al que no li havia passat una cosa n’hi havia passades dues!! Mare de Dèu quina gent!!! Si és que no paren mai!!!! Per a la pròxima us vull a tots al costat, però això sí, us puc ben assegurar que m’emportaré uns taps.
Hola Km0’s.
Enhorabona a tota la representació Km0 Ponent que va ha fet aquesta marató de Barcelona.
Amb més o menys patiment, i pel que podem llegir a les excel·lents cròniques que ens oferiu, sembla que tots heu fet una gran cursa.
FELICITATS !!!!
Salutacions & maratons &…visca el Km0 Ponent!
crit ha escrit:
Quote:Atureu l’eufòria que petareu el fil!:silly:
Aquest diumenge em toca la darrera tirada abans de Roma, si algú s’anima en faré uns 21 a ritme de 4’40”.
Si s’apunta algú, ja consensuarem l’hora de sortida.
Apa!!
Petarem caminant!
A veure si ens divertim tant com el darrer any, parlo dels organitzados… pero VOLEM MÉS GENT!! Per caminar i organitzar. Si entreu al grup… som una secta que t’ enganxa per sempre, val la pena.
Demà, a les 7:30 al Carrer La Palma, al centre aquell de no se que de l’ Ajuntament (va Crit, organitza!)
Força Vida, Marxa (i Barça)!
Gràcies AURELI per les fotos !!!.
Felicitats a tots els maratonians !!!, sou molt grans, però GRAN, alló que es diu GRAN, TANT GRAN QUE “SE SALE” el GRAN ARNAU !!!!!!.
FELICITATS :woohoo: :woohoo:JORDI CODONY ha escrit:
Quote:Gràcies AURELI per les fotos !!!.Felicitats a tots els maratonians !!!, sou molt grans, però GRAN, alló que es diu GRAN, TANT GRAN QUE “SE SALE” el GRAN ARNAU !!!!!!.
FELICITATS :woohoo: :woohoo::laugh: :laugh: :laugh: :laugh: Ets molt bo Jordi Codony, pero molt, molt!
Moltes gracies a tots companys!!! Un plaer poder compartir-ho amb vosaltres.
I una vegada mes, GRACIES AURELI !!!!!!!!!
Salut i kms
Diccionario paralelo sobre “running”
Publicat a http://www.tribeerzo.com/
ESTOY MUY MAL:
Esto quiere decir que, estoy bien, no quiero decirlo para quitarme presión y por si sale mal la carrera, además si puedo te voy a machacar.NO HE ENTRENADO NADA:
He entrenado en vez de 7 días 6 y el séptimo he estado 2 horas haciendo pesas, técnica y estiramientos.TE VEO FINO:
Macho… creo que me vas a sacar los umbrales.SEGUID VOSOTROS, QUE ME HE NOTADO UN PEQUEÑO TIRÓN (O TENGO FLATO):
Dios, que ritmos lleváis, cabrones, estoy agotado!!
NO PODÍA DARTE UN RELEVO:
Iba tan a gustillo detrás tuyo protegiéndome del viento que me he dicho… que se canse y te gano al final…ME ACERCARÉ A ESA CARRERA A VER:
A ver el nivel que hay y si es muy alto paso de correrla y me voy a otra de menos calidad a ganarla, porque no me gusta que me mojen la oreja.VAS BIEN? (EN CARRERA):
Como me respondas que no, prepárate al hachazo que te voy a pegar, como me digas que si, me voy a preocupar, pero como no digas nada, te saco los ojosHE IDO TRANQUILO, SIN FORZAR:
Frase muy utilizada por aquellos a los que has machacado jeje.ESTOY LESIONADO-TENGO MUCHO TRABAJO:
Estoy pasado de forma, no ando “ni patras” y quiero recuperar bien para cuando vuelva machacaros, pero a mi no me zurráis unos mantas como vosotros.AYER NO PUDE DORMIR BIEN: me eche una siesta de pijama y orinal de cuatro horas, luego me fui a la cama a las diez, y claro, hasta las diez y media no me quede dormido… (en total el día antes de la carrera solo he dormido 11 horas)
VEN CON NOSOTROS, QUE VAMOS A IR DESPACIO: Y una mierda!!!!!!!!! Si algún conocido te dice esta frase, y no te sientes capaz de meterte tralla buena, mejor que deniegues la ofertaMolt bona Enric. Jo en tinc una altra registrada.
ANEM A FER UN “ARCTOS”
La setmana abans de la marato es fan 40 kms per saber si es podra aguantar aquesta distancia. (per suposat que l’Arctos va poder :laugh: )I n’hi ha mes, moltes mes.
Salut i kms
Arnau
Pues anem fent diccionari…
“Que, aquesta setmana també diràs que no has sortit, no?Que no rodes, ya. Que jo t’ he vist, que no em vinguis amb..”
Utilitzat per molts.
Autor: JmarkalaObjectiu: Dir-te que anirà com pot i que si no pot seguir el teu ritme ja se sap perque: perque ets un mentider i tu entrenes i ell no, pobret.
Sol afegir el mal de genoll, pero quan li dius d’ anar a un especialista diu que no fa falta…
Força Vida
(demà estarè mort, que ens hem de reunir per la marxa…)
