XXXIII Marató de Barcelona. 6 de març de 2011
- Aquest tema està buit.
-
AutorEntrades
-
12 de març de 2011 a les 16:57 #30065
albertboParticipantEn la marató tot és excés.
En el meu cas, a més, certa anarquia vital inconnexa. Com aquesta contracroniqueta. Qui vulgui esbrinar-ne el significat va llest ! Podeu passar directament al final: hi ha una anècdota molt bona !
Horrorosa ressaca de carnestoltes diumenge de matinada. Em maleeixo tots els ossos del crani, dins no hi queda ni rastre de senderi.
Abans de les 8 del matí ja transito. Necessito desesperadament un cafè triple que no obtindré.
M’he deixat una cosa, no recordo que, però torno enrera des de l’autovia i agafo aquest no-se-que que m’he deixat. He quedat a Barcelona per muntar un altre xou, un compromís dels meus als quals acostumo a no fallar malgrat tot. Amb la complicitat del Lluís, un gran paio ! Una coneixença molt de rebot que esdevé bonica amistat gràcies a corredors.cat. Capbusseu-vos-hi si voleu, a l’apartat marató, i potser entendreu alguna cosa més.
A la propera faré playback, és molt més descansat i se’m farà el mateix cas. En la intimitat toco alguna cosa coherent, aquí no puc. A més, podria veure una mica més de la marató. Sembla mentida però milers i milers passen en allò que a migdia sembla acabar-se. El mateix sentiment del maratonià tipus, vaja: quatre horetes que no ha estat res. :huh: :pinch:

______________________________________________________En un moment donat se m’acosta una senyora ben vestida, acompanyada d’una neneta rossa, mona de debò, que deu ser la seva néta. La senyora és molt educada, intueixo que em vol dir alguna cosa i trec el volum. Més o menys la cosa va anar així:
“Bon dia. Miri, que l’hem vist i, escolti, no sé si fem bé o malament, però anem molt en metro i hi veiem gent als passadissos… Gent necessitada, sap ? La nena m’ho ha dit, ho ha vist així sempre i, i… sisplau, accepti’m això”. Tot dit amb gran respecte.
I m’allarga dues monedes d’euro.
:blink:
Imagino com devia ser la meva pròpia cara de total estupefacció, responent-li després d’uns segons “Se,… senyora, no ho puc acceptar pas… Pensi que jo estic aquí per gust, jo només he vingut a donar suport a…” :S
“Sí, sí, ja m’ho imagino !”, em talla amb cert nerviosisme mirant de reüll la nena que ens observa a dues passes amb seriosa discreció però sense perdre’s ni un detall.“Sisplau !”, i ara el to ja és com de súplica.
Faig un intent final en và i ximple: “D’acord, torni després sense que ella ho vegi i…” mentre em tanca la mà amb les seves i nega suaument amb el cap. “No, sisplau, ella s’ho pensaria. Entengui-ho “. Molt confós, amanyago els cabells de la nena maca que ara em somriu lleument, elles es miren i s’allunyen poc a poc.Encara estic flipant.
:ohmy:12 de març de 2011 a les 20:41 #30068
PucurullParticipant.
Genial anècdota, Albert.
:laugh:Pucu
12 de març de 2011 a les 21:40 #30069
EnricModeradorTal com està la economia… on venen guitarres?
Albert, anecdota de les de no oblidar. Genial
Força Vida
13 de març de 2011 a les 7:44 #30076
PucurullParticipant.
Albert,Amb el teu permís, he transcrit l’anècdota en el fil de la marató de Barcelona de la web de Corredors.cat, i també, resumida, en la de Carreraspopulares i El Atleta.com de Madrid.
Pucu
16 de març de 2011 a les 18:15 #30111
Buff!Participantalbertbo ha escrit:
Quote:
….Encara estic flipant.
:ohmy:
:laugh: :laugh: :laugh: :laugh: :laugh:
3 de desembre de 2011 a les 17:58 #32471
albertboParticipantEncara conservo les mateixes dues monedes d’euro en una capseta. Crec que no sóc tan supersticiós com això, però al mateix temps crec que només les hauria de gastar per algun motiu realment important.
Les conservo, són petitament fetitxe.
A tots els que d’una manera o una altra tornarem a Barcelona.
-
AutorEntrades
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.