XXXIII Marató de Barcelona. 6 de març de 2011

  • Aquest tema està buit.
  • Autor
    Entrades
  • #30016

    Carles
    Participant

    Company, m’has posat la pell de gallina amb aquesta crònica…!!! Dir-te que l’aventura que hem fet gairebé plegats, ha valgut molt la pena!!!
    Ara, a per la propera!!! Una abraçada!!!

    #30018

    ALVARO ARESTE
    Participant

    Dissabte. 0:30 Tanco el llum i inesperadament em quedo adormit. 04.30 am. Sona el despertador. Comença la pre-marató. Entrepà de pavo, cafetasso, avellanes, dos cullerrades de mel i “arreando” cap a Lleida que faig tard!!. Quan arribo al camp d’esports el bus ja hi és i la majoria dels Km també. Bon rotllo, bones cares tot i la son i molta broma. Comencem bé. Ja m’animo. Tot i que pensava dormir durant l’anada, hi ha molta xerrameca, anècdotes de curses anteriors, música de fons, la tropa fent el piscolabis… així que m’apunto amb els serollosos. Arribem a Barcelona. Uf!! ja hi som!!! i ara… cap a on?? faig un “donde va Vicente” i ja sóc al pavelló. Últims preparatius: cordar els kets, el pipi de rigor, rellotge i ale, al carrer que ja ho tenim tot! oftiiiiii només sortir m’adono que m’havia deixat la cinta i la gorra!!! sant torneeeeee-m’hi cap a dins! Arribo tard a la foto: ja l’havien fet! Per sort l’Aureli encara hi era així que… immortalitzat!! (pel que pugui ser).

    Passem a les coses sèries. M’ajunto amb tres companys de Castellers al Calaix de sortida i… pum! coi pum! (penso) però si no em puc ni moure!!! quin gentiu!!!! passo per meta al minut 11 llarg. A mi que me’n contin 43, que n’he fet ben bé un de més!!! j.

    Km.5: això va perfecte nois! Faig quatre glopadetes d’aigua vaig mirant la gent, els uns carregats amb cinturons plens de gels, d’altres amb bossa, algun disfressat, gent més gran, més jove, més prima, més grassa, estrangers…

    Km. 10: Seguim el pla previst. “sin novedad en el frente” Intento agafar el powerade però ja no en quedàven, així que n’agafo un de terra (gairebé sense estrenar).

    km. 15: seguim xerrant, rient, comentant que si el de devant va massa de pressa, que si sí que hi ha gent animant, que si coi, quin bo que fa… i sense adonar-nos avancem el globus de 4:30. El Carles i la Laureta es queden enrera. Així doncs, ens separem. Tots quatre ja n’haviem parlat, així que ambudes parelles continuem amb el previst.

    km. 20: Ep, aquí ja hi ha powerade per a tothom!! quin luxe!!! i que bo que està!!! noi, i el de 4:30 ? no es veu…

    1/2 marató: Aquí penso: El Marc va dir que la gent aquí apreta i desprès passa el que passa…. tira tira, continuem com anàvem que ja anem prou bé.

    km. 25: Ofti tu! aqui ja hi ha fato! fruits secs, fruita… Trobem als papis Nogués i tirant tirant xerrem una estona. A tots quatre ens va bé, ja que per uns moments distraiem el cap. Seguidament seguim al nostre ritme.

    km. 30: Cansadets si, però cap cosa de l’altre món. Tres setmanes abans n’haviem 32 així que me’n faltaven 2 encara per batre el meu propi rècord. I el mur? deu ser ben aprop comentem amb el Ramon… Comencem a trobar gent caminant, estirant…. ui ui uiiiii. Ens mirem els seus dorsals i de tant en tant n’esperonem algun: “vinga noi, que ja ho tens”. Per les cares que fan, és d’agraïr.

    km. 35: Continuem! El Ramon em diu que tiri però que coi, “amb el bé que m’ho passo veient la cara de patiment que fas, no marxo ni que em paguin!!!” El faig riure i sembla que s’anima. Torna a aixecar el cap i les cames li responen. Coi noi, no ho veus que et coneix mitja Barcelona??? si et criden pel teu nom!!! Au tira va, que vull arribar ja, que n’estic fins al moño de córrer!!! I sí, enxufa i tira. Ja queda menys.

    Km. 40: No hi ha qui ens pari!!! Quina gentadaaaaa!!! No hauria d’acabar mai!!! Va tira tira, i riu coi, pensa amb les fotos!!!! Que l’Aureli pot estar camuflat darrera de qualevol lloc!!!!!
    Ara ja sí, ni muro ni cansament, ni dolor, només un sentiment d’enorme satisfacció, indescriptible, inexplicable, increïble. Estiro un pelet i el Ramon segueix sense problema. Ell també ho sent. Els crits, els ànims, xoquem les mans amb el públic, amb d’altres corredors….trepitgem per sobre dels núvols. Ja no importa el temps ni l’espai, ja no vull anar més de pressa, m’encantaria que s’aturés el temps, vull recordar-ho sempre, anem al mínim, ens agafem pel coll, correm tots dos junts, acompassats, queden escassos metres pera la glòria i assaboreixo cada instant, cada passa, cada gota de suor.

    Distingeixo ja la meta i tot just abans de creuar-la, tots dos, instintivament, donem mitja volta. Deixem, darrera nostre, quaranta-dos quilòmetres d’il•lusions.

    Il•lusions que s’han transformat en realitat. Llavors em ve al cap una frase que he llegit durant el trajecte en una pancarta: “El dolor és temporal, l’orgull perdura per sempre”.

    Km. 42,195: Un segon, potser menys. Això és el que es tarda en creuar la línia de meta.

    Ens mirem, ens soltem, ens abracem, xoquem les mans, tornem a abraçar-nos… La meva primera marató. 4 hores 12 minuts. Ja està, ja l’he feta. L’he patit, sí, però també l’he disfrutat. Molt. Molt i molt. Moltíssim més del que m’explicàven, infinitament més del que hauria pogut mai imaginar. De ben segur que no serà la última. I espero, desitjo, somio, gaudir-ne tant com la d’enguany.

    15:00: Dinar amb la tropa. Alguns com esperàven, d’altres millor, d’altres no tant, uns sub-3, d’altres sub-3:30, d’altres sub-4 i jo que penso: la marató? Sub-lim.

    Val a dir, i ja per a acabar que també tenia previst dormir durant la tornada però em va resultar impossible. Si a l’anada havia rigut, a la tornada em feia mal la panxa i tot!!! Al que no li havia passat una cosa n’hi havia passades dues!! Mare de Dèu quina gent!!! Si és que no paren mai!!!! Per a la pròxima us vull a tots al costat, però això sí, us puc ben assegurar que m’emportaré uns taps.
    :P

    #30019

    kaiser
    Participant

    ALVARO!!!!!!!!!!!!! GRAAAAAAAAN!!!!!!!!!!!

    #30020

    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    Enhorabona a tota la representació Km0 Ponent que va ha fet aquesta marató de Barcelona.

    Amb més o menys patiment, i pel que podem llegir a les excel·lents cròniques que ens oferiu, sembla que tots heu fet una gran cursa.

    FELICITATS !!!!

    Salutacions & maratons &…visca el Km0 Ponent!

    #30025

    Jordi Codony
    Participant

    Gràcies AURELI per les fotos !!!.

    Felicitats a tots els maratonians !!!, sou molt grans, però GRAN, alló que es diu GRAN, TANT GRAN QUE “SE SALE” el GRAN ARNAU !!!!!!.
    FELICITATS :woohoo: :woohoo:

    #30026

    Arnau
    Participant

    JORDI CODONY ha escrit:

    Quote:
    Gràcies AURELI per les fotos !!!.

    Felicitats a tots els maratonians !!!, sou molt grans, però GRAN, alló que es diu GRAN, TANT GRAN QUE “SE SALE” el GRAN ARNAU !!!!!!.
    FELICITATS :woohoo: :woohoo:

    :laugh: :laugh: :laugh: :laugh: Ets molt bo Jordi Codony, pero molt, molt!

    Moltes gracies a tots companys!!! Un plaer poder compartir-ho amb vosaltres.

    I una vegada mes, GRACIES AURELI !!!!!!!!!

    Salut i kms

    #30030

    cargol
    Participant

    Molt bones cróniques. M’agrada llegir que us vareu donar compta de la meva presència i que els crits es van sentir.
    Disculpa Hector pel lapsus (Kepasaneng).
    Bon article també el que surt avui a EL SEGRE, el qual us adjunto.
    Qué gran que es la marató.
    Salut i milles.
    Abel

    #30031

    cargol
    Participant

    Molt bones cròniques companys.
    M’agrada sentir que els meus crits van ser escoltats i us varen donar un xic d’anims.
    Disculpa Hector pel lapsus Kepasaneng.
    Bon article també el que surt avui a EL SEGRE, que us adjunto.
    Qué gran que es la marató.
    Salut i milles.
    Abel

    #30032

    cargol
    Participant

    Bones cròniques.
    M’agrada sentir que els meus crits van ser escoltats i us varen servir per donar-vos un xic d’ànims.
    Disculpa Hector pel làpsus (Kepasaneng).
    Bon article també el d’avui a EL SEGRE que us adjunto.
    Qué gran que es la marató.
    Salut i milles.
    Abel

    #30036

    Hache
    Participant

    ANTECEDENTS

    “ES LA ÚLTIMA MARATÓN QUE HAGO”. Soc un home de paraula…….o no?………..
    (Pd. Perdona Anna crec que t’he tornat a mentir ……………….)

    Així va acabar la meva crònica de la Marató de Saragossa al mes de novembre, i el que tenia clar aleshores era que la meva paraula no val res (en aquest cas almenys), i que la propera tornaria a ser Barcelona, per quarta vegada consecutiva. El que no sabia aleshores era que, per aquelles associacions d’idees que de tant en quan maquina el meu cervell sense demanar-me permís a mi, m’embarcaria en un repte que per alguns possiblement no és res, però per a mi és un “embolao de cuidao”. Coincidint que el passat gener vaig fer 42 anys , coi 42, la distància de la Marató!!!!, vaig tenir la brillant idea de fer quatre maratons aquest any, el perquè? Ja ho he dit abans, jo crec que de vegades el meu cervell és autònom i no fa cas al que jo realment vull o puc fer.

    LA PREPARACIÓ

    La idea era fer un desembre molt ligth i intensificar entrenaments al gener i al febrer, incloent dos o tres mitges per provar el meu estat, i més o menys les coses anaven sortint, pocs entrenaments de qualitat però malgrat tot, satisfet. La cosa es va anar complicant l’últim mes, acostumo a patir als bessons, possiblement perquè no estiro pràcticament mai, i ja a la Mitja de Barcelona i quant feia alguna tirada llarga m’estaven avisant d’una possible sobrecàrrega. Però en fi, jo “erre que erre”, anava fent fins que a la Mitja de Balaguer dues setmanes abans de la Marató, em va donar una punxada important que va fer que perillés la meva participació. Amb descans, pomades, ungüents, pastilles, gel i sobretot gràcies a les mans del Redman vam fer un primer intent a veure com evolucionava, semblava que almenys caminant ja no en feia mal, pràcticament podíem descartar el trencament, però caldria provar corrent ni que fos 30 minuts a veure quines sensacions tenia. La prova va sortir correcta, sense molèsties aparents, almenys seria a la línia de sortida, això sí, per acabar-ho d’adobar a mitja setmana amb febre i havent corregut només vuit km’s a les últimes dues setmanes. Estava clar, TOCARIA PATIR.

    LA MARATÓ

    Aquest cop aniria sol, cada cop és més difícil arrossegar a la família i aprofitant l’excel•lent servei de l’autocar de Km0, faria l’aventura en solitari. Se’m va fer estrany no visitar la fira del corredor ni viure a la ciutat l’ambient del dia previ, però potser així passaria menys nervis. El viatge va ser plàcid i tranquil, sentint sobretot la xerrameca de l’1_tim amb el CARLOS i els seus dubtes i nervis pre-maratonians. Havia decidit també, tot i saber que estaven molt millor que jo, fer barqueta amb l’homedferro i el CARLOS i intentar aquest anhelat sub 3h30’. Minuts abans de la sortida rebo un missatge de la meva dona que m’emociona i casi em fa saltar una llagrimeta, pateix molt a les maratons, possiblement més que jo i tot, en aquell moment trobo a faltar la seva abraçada……..

    Un cop col•locats al calaix, comença la festa i els millors km’s de les maratons, els inicials, quan estàs fresc, alegre, fent bromes…….. són els km’s que passen ràpid, però cap el 15-16 jo ja veia clar que l’homedferro anava mooooolt sobrat, el CARLOS com si fos un jugador de pòquer no ensenyava les cartes, i jo anava forçat, no anava còmode a aquell ritme, intentaria fer la mitja amb ells i desprès a veure-les venir. Però ni això, em despenjo abans i passo la mitja en 1’45”18, “no estamos tan mal”, però quedava el pitjor…. No sé per quina misteriosa raó, sempre que passo el pont de Calatrava comencen a aparèixer els primers pensaments negatius, i el pitjor és que sé que arriba la pitjor part de la cursa. Vaig fent, però al 25 em ve al cap deixar-ho estar, em queda moooolta cursa encara i estic mooolt cansat, i curiosament el bessó que tenia malament va perfecte, però l’altre comença a donar clars avisos de fallida. Començo a pensar que potser hauré de fer servir la moneda de dos euros que m’ha acompanyat les tres últimes maratons per agafar el metro, però la veritat, em fa pena i tot quedar-me sense el meu amulet. “Va tío continúa, no te puedes presentar en casa diciendo que la Maratón ha podido contigo”!!!!, i va començar la lluita……. Mil vegades vaig pensar en deixar-ho i altres tantes vegades em vaig dir que una merda, que ja qui hi era acabaria ni que fos arrossegant-me. A l’arribar al 32 i curiosament al costat d’un “muro” paro a pixar i començo a caminar, ara el problema principal era el bessó i les rampes que començava a patir. Em vaig posant petites metes per tal d’anar avançant però no tinc més remei que parar moltes vegades, sigui a beure, sigui a menjar un gel, sigui a posar-me reflex, sigui a estirar…….. El crono feia hores que ni me’l mirava, l’únic que pensava era en acabar pels germans JONES……… A l’alçada del Paral•lel em trobo amb el Pomponio que està patint un veritable “via crucis” con jo, i no sé si abans o després em passa l’1_tim que debuta i està com una rosa, m’alegra pensar que tindrà un bon estreno. A aquestes alçades, el meu estil es una mica més “raro” que de costum, tinc que fer una gambada molt curta per tal de no carregar les cames, i de fet sembla que camini de pressa en comptes de córrer, les rampes son contínues, però veig el 41 i sé que l’acabaré i a més a més ja no pararé fins al final, intentaré acabar amb una mica de dignitat, ja tinc a la vista les Torres Venecianes, i tal com vaig prometre a la meva patidora dona, em beso els anells per dedicar-la a ella i els fills i intento fer un cor amb les mans, que no em surt tal com em temia, i que em fa riure i tot. I ja hi som, LA SISENA AL SAC, em trec la gorra i em surt un “LA MARE QUE EM VA PARIR……..”

    I el pitjor és que ja sé que no serà la última, la propera parada serà a Madrid el proper 17 d’abril. “Están locos estos que corren…..”

    Ja son sis Maratons i és la que pitjor temps he fet.
    Ja son sis Maratons i és la que més he patit.
    Ja son sis Maratons i possiblement és de la que em senti més orgullós, perquè la vaig acabar pels germans JONES, en concret pel PORMISCO JONES i el CONDOSCO JONES…….Ahí queda eso….

    No vull acabar el rotllo sense agrair al Redman i a les seves miraculoses mans el que pogués començar i acabar aquesta Marató, i com no “al faro que me ilumina día a día” a Anna, i als meus petits (no tant petits) fareros, el Miquel i l’Andreu que m’han de suportar a diari. Un record també als meus amics del feisbu que a la seva manera també m’han ajudat.

    I ENHORABONA I FELICITATS A TOOOOOOTS, debutants, animadors, als que han rebentat marca, als que la marca els ha rebentat a ells……….. en fi ÉS MOLT GRAN AIXÒ DE LA MARATÓ………..

    #30037

    KIMI
    Participant

    Bé, passats uns dies després de la Marató de Bcn, començo a gaudir de totes les emocions viscudes abans i després de la cursa, nervis trobada amb companys, objectius, il•lusions i somnis.
    Per mi va ser la que vaig patir més, però a l’hora, superar-me en moments en que el més
    lògic era plegar i cap a casa, vaig tenir fins al 35 la il•lusió de poder aconseguir el meu
    objectiu, sort de saber on estarien els teus, i això dóna molta força, però no va ser fins el 39 en que un no va ficar el seu cos al límit i on les rampes van fer acte de presència
    i obligant-me a tenir que caminar durant una estona, de mentre el meu cap em deia: endavant acaba-la com sigui. Sort dels ànims del públic que en tot moment et recolzava
    i deia el teu nom sense coneixer-te, a part dels companys de Km0 que t’animaven.
    Van ser moments molt durs, però sempre en quedarà el gest de ràbia al passar per la meta.
    Després venen els retrobaments amb la família i companys,
    El millor un bon massatge, un bon dinar, un aflorament de totes les experiències
    viscudes per tothom que et fa estimar aquest esport.
    Bé, jo no se expressar-me tant bé com altres companys, només dic que ens ho vam passar molt bé.

    Fins una altra
    KIMI

    #30040

    xavi19
    Participant

    Hache ha escrit:
    Coincidint que el passat gener vaig fer 42 anys , coi 42, la distància de la Marató!!!!, vaig tenir la brillant idea de fer quatre maratons aquest any, el perquè? Ja ho he dit abans, jo crec que de vegades el meu cervell és autònom i no fa cas al que jo realment vull o puc fer.

    hache, jo també faig enguany 42 anys, però, anant una mica més enllà, la marató són 42,195, el quatre, el nou i el cinc els descarto, així que aquest any faré una o dos maratons

    què en penses? encara t’ho pots replantejar

    salut

    #30043

    josep
    Participant

    LA IDEA DE LA MARATÓ.
    Arriba l´hivern i després d´algunes curses populars de 10 km, amb unes marques que van millorant cursa darrera cursa, em plantejo una Marató, potser la de Barcelona que arriba al març i tindré temps de preparar-la.
    Sense tindre molt clar que tinc que fer per preparar-me, decideixo provar de fer les mitges de Mollerussa,Barcelona i Balaguer amb intenció de millorar els temps cursa darrera cursa,les sensacions després de cada cursa són cada vegada més bones i la recuperació física, també. Noto com el meu cos s´està adaptant a les distancies llargues.
    Les tirades llargues d´entrenament de 25,30 i 32 km de cap de setmana,surten força bé, i és clar…. cap a Barcelona.
    LA MARATó
    La marató de Barcelona ha estat una experiència inolvidable que tothom diu que serà irrepetible per ser la primera.
    La veritat és que he disfrutat molt encara que també he passat molts nervis i he donat la tabarra a l´Hache a l´autocar, crec que sabrà perdonar-me.
    Els primers 16 km els faig a un ritme una mica per sota de l´última mitja, vaig tot solet envoltat de gent que no conec, però que tenen la mateixa fita. En aquest km i mirant de centrar-me amb la línea blava per distreure´m, em saluda el Pomponio que va amb barqueta amb l´Alexoro, quina alegria més gran.
    Eps! Aquets els conec són de la terra ferma, decideixo anar amb ells i deixant, de moment, la ratlla blava que ens porta fins l´arribada, però no li trec l´ull de sobre per si acàs.L´Alexoro i el Pomponio porten un ritme que s´ajusta més o menys al meu, jo potser hagués anat més tranquil, la companyia fa que m´animi i decideixo possar una marxa més i intentar seguir el seu ritme.El Pomponio s´escapa una mica i decideixo acompanyar a l´Alexoro.
    En aquells momets penso que he fet bé de mantindre el ritme amb ell i sempre estic a temps de despenjar-me i buscar l´altra vegada la ratlla blava, els qms van passat i , per allà el 26 baixem una mica el ritme, la veritat no em preocupa massa, encara tenim molt per davant i tothom diu que la marató comença al 30.
    A l´arribar al 30 crec que ja ho tinc,sols 12 km endavant i és meu, però la prudència es més forta i necessito tocar el 32 per convertir la marató tan sols en una cursa popular de 10 km, L´Alexoro afluixa una mica i jo crec que puc arribar a trobar el Pomponio que deu tirar uns metres per davant. L´Alexoro em diu que tiri milles que vol recuperar-se una mica, doncs sort i a menjar esquenes, ara és la meva.
    Del 32 al 42 només resto… 10…9.. perfecte això funciona , ” el muro” no apareix en lloc i la sensació de recuperar posicions és molt bona,una samarreta groga?, és el Pomponio i el tinc a 40 mts,8…7… ja el tinc, el saludo i l´acompanyo una estoneta, diu que tiri que ell ja arribarà al seu ritme, em despedeixó i vinnnnga més esquenes 6.. Trobo a l´Hache i em deixa de pedra, serà el mur o una lessió, el veig un pèl abatut per no poder seguir un bon ritme , però estem a Colon i aixó ho te aquí mateix, segur que arriba sols necessita tranquiliat i dosificar-se, li desitjo sort i jo de cara a plaça Espanya 5..4..3.. ja ho tinc ,no ho puc creure, penso amb l´Alex, Pomponio i l´Hache ,com estan?, on estan? , quan arribaran? , penso amb la gent del costat, els que poden, els que no poden, els que caminen , 2..1.. penso amb l´última curva,on és, perquè sempre hi ha un altre curva, necessito veure la fi,vull acabar, vull la victòria, la meva victoria 0.195…. no paro, aixeco la mà, aixeco el dit, la primera, sí, la primera i el meu spring.
    42.195…. sí… ja puc parar, ja està , ja la tinc.
    Els peus cremen, les cames fan figa, la fruita em refresque ,la medalla al coll, i davant meu dos km0 ja recuperats de fa estona, Carles i homedferro.
    Gràcies a tots pels consells, pels ànims,per la companyia,
    Nois, ús prometo que és la primera però mai serà l´última.

    L´1_tim.

    #30044

    Jordi
    Participant

    Amb la resaca post-marató i amb tot un seguit de sensacions recollides el diumenge, que encara estic paint, us faig cinq cèntims del que ha estat aquesta jornada:

    pre- marató
    Objectiu molt clar i molt ambiciós: 3: 10’.
    Vuit setmanes entrenant be (segons les previsions).
    Darrera setmana de descans una mica extranya amb algun que altre problema intestinal (nervis?).
    El dia abans
    Compartint dinar amb Kimi, i disfrutant de l’ambient pre-cursa que es vivia per tota Barcelona. La jornada finalitza al Camp Nou. Tot és fantàstic, però potser massa estrés i cansament per ser el dia abans d’una marato.

    La cursa
    Aquí hauria de parlar de dos maratons difernets:
    1ª. Marató:
    Els minuts previs a la sortida ja se sap: fotos, café, nervis…
    Tinc la sort d’iniciar la cursa amb Kimi anb qui tenim uns objectius de ritme molt semblants. Els primers kilòmetres van caient, i tot va segons la previsió. Ens trobem a l’Albert de Tremp a qui havia perdut a la sortida, corro una mica amb joker…
    Els parcials son perfectes i clavo el ritme. La mitja la passo uns segons per sota del previst 1:34:50’.
    El primer avís em ve a la plaça de Les Gòries,on en una zona amb el públic damunt, tinc un petit accident amb algú que surt a correr i se li tiro literalment damunt. Ho sento pel públic, pero se´m va escapar un parell de renecs. Faig una frenada amb un mal gest que em provoca inici de rampa que puc controlar amb l’ajuda d’una mica d’aigua. Això es es el 28 més o menys i fins el 30 encara tiro be, però ja li he vist les banyes al toro.

    2ª. Marató:
    Al passar el 30 confirmo que les meves pulsacions estan més altes del normal i creixen a mesura que passen els kms. La primera reacció és pensar que el pulsometre no funciona. Posant-hi una mica mes de seny, decideixo baixar el ritme a veure que passa, tot canviant els objectius inicials… Una mica tard, perquè surt el toro de veritat en forma de rampes i ja m’oblido de pulsacions. Paro, estiro, el poc public que hi ha a la zona m’anima, fins i tot algú se m’ofereix per ajudar-me en el tema dels estiraments…. Fa poc que he passat el km 33, i des d’aquí fins el final hi ha una pauta que s’anirà repetint: correr uns kilòmetres (mes o menys be), parar i estirar uns minuts. M’ho prenc amb bon humor i fins i tot em permeto el luxe de disfrutar la molta gent que m’anima.
    Comparteixo alguns metres amb kimi que també te problemes, i arribo dignament amb 4 minutets mes que l’any passat.
    Reflexió final
    Confirmo que això de la marató, al igual que la vida et possa al teu lloc. Tinc el convenciment que aquesta no ha estat la darrera marató, i deixaré que les properes em seguixin possant al meu lloc….

    Moltes gràcies a cargol i a albertbo pel vostre suport.

    Salut
    Jordi

    #30045

    flo
    Participant

    Moltes sensacions es barregen quan penso en el que va passar diumenge.

    Per una banda alegria immensa de poder haver gaudit de la meva cinquena marató. També molt content d’haver baixat la marca personal, i constatar que amb 4 dies d’entrenament a la setmana es poden fer 3 hores en una marató. Una altra alegria de poder compartir aquests dies tan especials amb grans corredors i millors persones. També el fet d’haver rodat “relativament” còmode fins al quilòmetre 37. També el “subidón” de trobar al Miquel Àngel al voltant del 32-33, fent d’espectador-corredor i donant-me ànims fins al 41 (“gallina de piel”, CRACK!!). També que finalment el Redman aconseguís el seu repte de baixar de les 3 hores, premi merescut!

    Ah! I compartir viatge en autocar (tot i haver de matinar: el despertador va sonar a les 4h30′) i dinar amb un bon grup de Km0 tampoc té preu!!!

    La part “fosca” (per dir-ho d’alguna manera)? Haver-me quedat a 1’12” de les 3 hores. Quina ruqueria, no? Em quedaré amb el dubte de si diumenge hagués pogut ser el dia. Em ballen pel cap vàries coses que potser no vaig fer bé, tot i que al final penso que mai sabré si fent una altra estratègia hagués arribat o no al temps esperat, doncs aquesta cursa és molt dura i et fica a lloc. Una altra part fosca d’aquesta marató va ser el patiment dels darrers 2 quilòmetres. Per dir-ho ràpid: vaig estar molts moments a punt a punt de deixar de córrer.

    En general, tot va anar relativament bé fins gairebé al final, on la baixada de ritme va ser espectacular, sobretot en els 2 darrers quilòmetres. Fins i tot el pas per la mitja (1h28’50”) crec que va ser adequat. Així doncs, res a dir. Estava per fer aquest temps i és el temps que va sortir.

    Ara descansar una mica i començar a planificar quan tornarem a intentar atacar les 3 hores. Barcelona 2012, a finals de març, descartada. Donosti al novembre m’agrada. Ja veurem.

S'està mostrant 15 entrades - de la 16 a la 30 (d'un total de 36)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.