XXII Copa d'Andorra de Curses de Muntanya 2009

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2550
    Avatar
    Luigi
    Participant

    20 juny Km Vertical Canillo
    28 juny V Sky Race Andorra
    4 juliol Andorra Trail Vallnord
    12 juliol XXVI Travessa de Muntanya d’Encamp
    2 agost IX Travessa de La Massana – Ordino
    20 setembre XXII Travessa d’estiu de la Parròquia de Canillo
    3 octubre X Cross Vertical – Prat Primer

    Més informació:

    http://www.fam.ad/competicions/2009/muntanya/triptic%202009.pdf

    #22807
    Avatar
    Luigi
    Participant

    La XXVIa Travessa d’Encamp -ara dita “El tomb a l’Obac“- forma part del calendari de la 21a Copa d’Andorra de Curses de Muntanya organitzada per la FAM. De la Travessa fa un parell d’anys que se’n cuida l’empresa Muntanya Activa i està englobada dins l’anomenat Mountain Party, amb una Cursa d’orientació urbana el dissabte i la Travessa el diumenge. Podien participar tan corredors com marxaires de totes les edats, donat que amb una bona pensada hi havien 3 recorreguts a triar. El circuit A constava d’una mica menys de 21 kms i 1680 m+, pujant fins a 2740 m, per un exigent recorregut d’alta muntanya; el circuit B compartia el camí de l’A però iniciava la tornada cap a Encamp una vegada arribats al Refugi de les Agols (2250 m) fent 13 kms en total i 1030 m+; el circuit C era el més familiar, pujant fins al Llac d’Engolasters en 5,5 kms amb uns gens menyspreables 380 m+.

    perfilencampa08.jpg
    La sortida conjunta a les 8.30 ha reunit un total de 150 corredors-marxaires, sent un rècord de participació. De la Plaça dels Arinsols (1260 m), davant del mastodòntic edifici del Comú, abandonem el poble per sota el vial d’Encamp, començant la pujada per un dret corriol que s’endinsa a la pineda. Amb algun petit descans on es pot córrer, gairebé tota la primera part fins l’avituallament del Llac d’Engolasters (1640 m) es pot fer caminant, en general en fila de u, i també hi ha alguna part on els corredors poden adelantar i començar a treure avantatge si no volen guardar de cara a més amunt. La majoria de la gent porta bastons i motxilla, però també n’hi ha uns quants que anem “a pèl”. Després s’agafa el pla camí de les Pardines, ben bé d’1 km, on corrent tornem a entrar al bosc per un exigent i dret corriol, l’anomenat camí de la pleta de Guitart. Des d’aquí ja ens espera durant una bona estona una llarga i dura pujada, on es fa difícil fins i tot trotar, donat que en pocs quilòmetres se salva bastant desnivell. A mesura que es guanya alçada, es passa de la pineda de pi roig a la de pi negre, travessant uns paratges naturals de gran valor.

    Al planell de l’allau (1860 m), a l’alçada del riu, podem avituallar-nos i fer un petit respir. Torna la pujada i de mica en mica, el corriol es torna més agrest i entrem a l’estatge subalpí, on els pins es van fent més escassos i augmenta el matollar de neret (o abarsetar), acompanyat del nabiu i altres floretes d’alta muntanya. Cal seguir les marques grogues, mentre admirem la majestuositat del paisatge i les abundants empremtes del modelatge glacial. Després d’un petit collet, davallem breument fins el refugi de les Agols (2240 m), on hi ha l’únic tall de temps de la cursa: 1h 55min. Des d’aquí ja no hi ha cap treva: prats alpins, blocs granítics i alguna zona entollada, seguint per una costeruda i feixuga pujada enmig del rocam ornat de líquens fins el cap de les Agols (2600 m), una extensa altiplanície des d’on tenim el privilegi d’albirar un meravellós paisatge: destaquen molts dels alts cims que hi formen part d’Andorra, com p.ex. el Comapedrosa, Cataperdís, Tristaina, Casamanya, l’Estanyol i tots els cims que tanquen la Cerdanya per la seva banda nord. En fi, una imatge per badar que perdura com no, a la memòria. Un fantàstic ambient d’alta muntanya, que encara es veurà engrandit si cap quan iniciem el descens cap a l’estany Forcat, que tot i que inicialment havíem de vorejar, finalment no ens hi atansarem, voltant això sí un bellíssim petit estanyol. Novament caldrà esforçar-se, doncs a través de la muntanya, sense camí, ens haurem d’enfilar cap a les crestes del Gargantillar, fins a la cota 2740 m, amb una mica més d’11 kms de cursa.

    A partir d’aleshores comença el veritable descens, retornant al cap de les Agols i seguint pel llom que separa la coma dels Llops (atenció al topònim!) i la vall de les Agols, per compartir després ara sí ara no algun tram de la pujada. És una zona amb unes impressionants panoràmiques, però cal anar atents, doncs la baixada sovint es fa complicada i també sovint es pot córrer amb ganes, on s’ha d’estar molt al cas sobretot quan entrem al bosc, doncs el corriol també fa el servei de torrent i la caiguda podria ser dolorosa. Arribem al Prat de Gilet (1920 m), lloc on ens podem avituallar. A continuació una petita i insignificant pujada per després seguir en franca davallada, molt ràpida si els quàdriceps encara responen. Novament podrem hidratar-nos al planell de l’Allau, on coincidirem definitivament amb el camí de pujada, quan encara estàvem frescos, i realitzar el recorregut invers. Abans d’arribar al Llac d’Engolasters, haurem de fer un gran esforç per trotar pel pla camí de les Pardines, amb un sol de justícia, i redoblar l’atenció al dret i una mica tècnic corriol que ens retornarà a Encamp, on entrarem cansats i alhora feliços a la plaça dels Arinsols.

    Pel que fa al meu rendiment, estic molt satisfet, tot i que continuo molt lluny del meu estat òptim de forma. Si fa només dues setmanes no volia ni sentir a parlar de competicions, avui m’he trobat lluitant per una (modesta) posició i donant-ho tot. Si la travessa en sí ja és dura, personalment l’hi he feta encara més. Ja a la pujada m’hi he esforçat considerablement, anant de més a menys, però no he tingut en cap moment pensaments negatius tipus “què collons faig aquí?” i he tret forces d’on no sabia que n’hi tenia. Suposo que això ha fet que el meló que he menjat al Refugi de les Agols se m’hagi entrevessat i hagi hagut d’aturar-me a fer una “parada tècnica” tot just iniciat el descens. Per altra banda, el mal que em provoca la durícia al peu novament m’ha fet la guitza durant el llarg descens i he acabat anant al trot, molt insegur i bastant resignat. Avui era un dia on podria haver “volat” de baixada, però també és cert que ja hi anava molt cansat. De totes maneres, en aquesta part només m’ha adelantat un corredor i en canvi, jo sí he adelantat a diversos. He arribat a meta mig extenuat. Al final, 3h 48min, crec que el 23è d’uns 70 corredors, tot i que s’ha de dir que en general m’ha semblat que no hi havia molt nivell. Estic molt content, doncs sento que puc (i necessito) millorar i això m’esperona.

S'està mostrant 2 entrades - de la 1 a la 2 (d'un total de 2)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.