El nom de Marrakech prové de la traducció de “ven y sal corriedo” en referència als nòmades que arribaven a la ciutat i eren assaltats durant la seva estada.
El diumenge passat corri una de les maratons on el crono no té lloc, són les maratons on no has de posar en marxa mai el crono sinó els sentits.
Es comparteix fins al 20 amb la mitja i a partir d’ahi t’enfrontes al Marató entre palmeres, camells i la mirada de la Koutoubia.
Per lo esportiu, moltes anècdotes, gran participació d’atletes locals, alguns amb equipacions precàries (sandàlies de goma, pantalon llarg,etc. ) dones arabes i una representacio del poble Palestí con les seves banderes. Com a cosa singular els avituallaments a partir del 20 era una ampolla d’aigua i una bossa amb terrossos de sucre.Me hizo recordar els meus inicis .Sens dubte una carrera per recordar i el crono el de menys.