V Marxa lo Calvari d'Urgell 2015

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3712
    Avatar
    homedferro
    Gestor de comptes

    Ep!!!

    Lo diumenge passat va tenir lloc la cinquena edició d’aquesta Marxa que feia un temps que li tenia ganes.
    Una volta per uns quants pobles de l’Urgell.

    Estic completament d’acord que el nom no anima massa… però res més lluny de la realitat. Es un agradable i bonic volt per camins, pistes i algun corriolet que uneixen una sèrie de pobles i que te una distància de 55kms.

    No estava jo per fer-la enguany, però un malèfic missatge per whats d’en Kepasanen! em va animar a sisquere, intentar-ho- M’hi vaig inscriure el dia 1 de maig… així doncs tenia la friolera de quinze dies per aixecar el meu fluix (lamentable) estat físic i posar-me a to per aquesta Marxa.

    Dissortadament, en Hèctor s’esconya un dit del peu jugant a futbol (però home de déu! com se t’ocurreix! XDXD) i em quedo sense partener…
    El meu amic i company d’entrenaments matinals diu que no està per orgues i amb molt bon criteri per part seva declina la meva invitació d’anar-hi…

    Finalment un diumenge, en una sortida matinal, en Codony i en Davidb em diuen que potser hi seran. I la Caragolet també! Si més no, uns quants quilòmetres.

    Passen aquestes dues setmanes i en Redman em diu que també hi serà. Vamooooos!!!

    Bé, en aquestes dos setmanes faig 4 entrenaments que sumen entre tots ells 20 miserables kms… la part positiva es que arribaré al Calvari ben descansadet…XDXDXD

    Sortim diumenge al matí ben d’hora ben d’hora i al cap de no-res arribem al pavelló de sortida a Anglesola. Hi ha els que acaben de posar els carrers i el meu germà i jo. Ho aprofitem per recollir bossa i buidar esfínters sense presses…

    Ens trobem amb en Codony i en Davidb i tos quatre ens disposem a la sortida, que es realitza amb puntualitat suïssa! Som un centenar i escaig participants. Pocs corredors, la majoria caminadors i uns quants que combinarem el caminar amb el córrer.

    Arranquem la festa tots quatre… i dura uns 400 metres. El ritme al que corren aquests tres no es adequat per a mi. El Garmin m’ensenya un 5 i poc que per mi representa massa velocitat (JAJAJAJAJAJJA)

    Sense dir res els deixo anar i carai com se’n van!
    Encara no he vist el primer quilòmetre i ja estic sol… serà dur això avui…. i llarg!
    A l’arribar al km 5 he de parar de córrer. No passa res, fa setmanes que rarament puc fer distàncies seguides més llargues. Els mesos d’abril i maig normalment se’m posen molt torts, deu de ser la Primavera.
    No paro en sec, si no que deixo de córrer i passo a caminar. Camino uns metres, no pas més de 300 o 400 i torno a trotar. I en aquest cas a ritmes propers als 6min/km. Això ho faig tres cops: 5 kms corrents/uns metres caminant. Miro de que coincideixi el caminar amb trams amb desnivell positiu…
    He passat el primer dels pobles: Preixana, on hi ha el primer dels avituallaments a base de pastes, fruita, fruits secs, refrigeris, ampolles d’aigua de Rocallaura, sucs ecològics, beguda isotònica i fantàstiques llaminadures!

    Tot i el que podria semblar, fa més fresqueta que no pas calor. No hi ha gent i molt menys animació… encara es molt d’hora… la gent normal dorm.

    En els primers 30 kms diuen que es on hi ha tot el desnivell positiu, i això fa que tot i que no hi ha cap superpujada, em vagi trobant rampes i rampetes que van pujant. Dintre meu continuo dient-me: Les pujades es camina i a les baixades o pla es corre.

    En aquests quilòmetres encara hi ha algun corredor que em passa o que el passo, i tot i que les converses son escases o directament nul·les (en vaig trobar més de dos i més de tres que anavem amb auriculars possats!!!! marededéusinyó!), doncs tot i això, encara fa que el mira que t’atrapo i uix que no m’atrapin em distregui una bona estona.

    Després de Preixana el següent que em trobo és un altre preciós (com tots per els que passaré!) poble: Sant Martí de Maldà on ens hi espera el teòric esmorzar. Esmorzar que no puc fer tot i la pinta deliciosa i l’olor de recent fets que feien aquells croissants… Però res, isotònica, llaminadures i via!

    Passo bàsicament per amples camins i ocasionalment ens fan agafar algun corriol que, curiosament, sempre puja… I jo vaig mantenint el tipus i corrent al voltant del 6 i caminant en les pujades. Gent poca, calor molt suau i de cap i cames encara prou bé.

    Al sortir del poble CASI em perdo per no veure una cinta les les que marca el camí

    GRAN INCÍS: NINGÚ MARCA TANT I TANT BÉ COM EL KOMANDO SENYALITZACIÓ DE LA MARXA DEL SEGRIÀ. INCREIBLE FEINA NOIS! FELICITATS!

    El cas es que em trobo tres corredors de cara que hem diuen que cal que giri just al carrer que tinc a la dreta. Després sabre que en aquest punt més gent va esguerrar…
    A no res de la sortida de Sant Martí de Malda apareix un altre poblet, aquest força petit, el Vilet, que al igual que tots els altres… SEMPRE ESTAN DALT D’UN TURÓ… toca pujar per passar pels pobles…aix!

    Som-hi! Un pocs kms més i travesso Llorenç de Rocafort. Han passat ja uns quants quilòmetres i un parell d’hores i el temps continua clement amb mi. A més tot aquest tram es força ombrívol i molt agradable de passar-hi.

    Quan arribo a Vallbona de les monges hi torno a trobar un senyor avituallament on no hi falta de res, però on només hi prenc isotònica i llaminadures. I aprofito per prendre un gel…

    Ja fa estona que vaig sol i ara si que es estrany que em passi o que passi a algú. Als punts d’avituallaments, on només hi trobo que voluntaris bolcats completament amb els participants, els hi vaig preguntant si fa gaire estona que ha passat el que em precedeix… i sempre em contesten que fa no res que ha marxat… jijijijji
    I continuo sol corrent quant el terreny m’ho permet i caminant quant apunta cap amunt. Tot igual, terreny amable i ample, sense pedres ni pedrotes, sense arrels traïdores que et fan entrepussar, sense branques assassines que et treuen els ulls al passar…

    S’acosta el km 30 i amb ell l’avituallament pensat com a dinar pels caminadors i que per a mi serà una mena d’esmorzar….
    Per fi diviso Rocallaura i a ritmet de màquina de tren de vapor… hi vaig arribant, com no, en pujada.
    Sorpresa majúscula de l’avituallament: Hi ha tot el que vulguis, entrepans freds i calents, brou, dolçaines, pastes diverses, tot allò líquid que es pugui veure… en fi un luxe.
    Trio mig entrepà d’una increïble llonganissa feta a la brasa amb formatge i dos o tres vasos d’isotònica per fer-la baixar. Visita als lavabos a deixar coses que portava des de la sortida i au…
    a veure qui és el guapo que després de menjar així es fot a córrer…
    Aquí vaig cometre un error… m’havia d’haver pres l’entrepà amb Coca-cola i no amb isotònica, doncs m’hagués ajudat amb la digestió.
    Passo ben bé casi una hora amb la panxa amunt i avall i la llonganissa anant fent viatges de l’estómac a la gola i a l’inrevés… una agonia… Amb lo bona que era i lo molt que la vaig arribar a maleir!

    De Rocallaura a Nalec hi ha un bon boçí i ja les forces comencen a ser exigües…També val a dir que la història amb l’estómac te la virtut d’entretenir-me una bona estona… total que anar fent anar fent entro a Nalec, que resulta que és el km 39,4. Aigua per reomplir el bidonet que porto al cinturó i a seguir, que la marató està aquí al costat!

    Duc cinc hores des de la sortida i acabo de passar la distància mítica! i per celebrar-ho el Garmin diu que ja ha treballat prou per avui i plega (el molt cabró!)
    A partir d’ara, sol, calor i a sobre sense rellotge… jaaaaaaaar! A riure!
    Però sé que estic al 42, cosa que vol dir que només en queden 13 per passar…

    Passar per Rocafort de Vallbona m’entreté força, doncs es el poble d’un conegut i la seva família es la que porta l’avituallament. I això m’ha donat en que pensar uns kms abans d’arribar al poble i uns quants un cop n’he sortit! ;-D

    La meva idea era acabar en 10 hores, però a hores d’ara, passat el 42 i quedant-ne els que queden, penso que en un parell d’hores ho tindré fet això!
    Teòricament des del 30 el terreny te tendència a baixar i miro de anar corrent (bé, estrictament d’anar més ràpid que caminant) tot el que puc. El que eren tirades de 5 kms han anat disminuint i ara son proeses d’un paupèrrim quilòmetre i uns metres de caminar. De fet, el que hem sorprèn es que no em costa posar-m’hi. El que em costa es mantenir-m’hi més estona.
    Ara ja fa molta estona que no aconsegueixo estar en mode: Mono tocando platillos (Hache, va per tu!) i vaig donant voltes i més voltes a tot, ritmes, cames, peus, cap, estona, hora,… aix! quines jugades ens fa el cap de vegades.

    Però de cop i volta, allà a la llunyania veig una samarreta llampant!
    Cony! Ha de ser el David!
    Miro, ara si, de no parar, doncs veig que ells dos (el David va amb un altre noi que porta bastons de caminar) van caminant. M’hi esforço per escurçar el temps que trigaria a contactar-hi, i quan els tinc a cop de pedra, crido: David!

    Efectivament ho és, i es gira i m’esperen uns segons a que arribi a la seva alçada! Quina alegria que tinc… no per veure’l allà (Jo em pensava que a hores d’ara ja hauria acabat) si no per trobar-me algú que segur que com a mínim, tindrà la facultat s’entretindrem una estona.
    Anem junts una estona i passem plegats l’últim avituallament. Però no puc caminar… he de córrer… si no això durarà més que un culebrot veneçolà… i el meu germà fa estona que m’està esperant a Anglesola…foten-se un xampú!
    Els hi proposo de alternar el caminar i el córrer com ho he anat fent jo tot el matí, i el David ja li sembla bé, però l’altre noi (també David de nom…) te fotuda una cama i prefereix no espatllar-la ja del tot.

    Amb en David anem fent tirades de córrer i trams de caminar. Ell es de la zona i es coneix el terreny.
    Aquests últims kms son els més difícils de passar. Es fan més llargs que els 50 anteriors. La calor apreta ja de valent, el cansament és manifesta obertament, les cames dolorides, els peus inflats… vamos, que vull acabar i això no acaba de passar.

    A la fi, última pujadeta, entrem a Anglesola i ens retrobem amb l’Arnau que ens ha vingut a rebre. Fem els últims 400 metres i arc d’arribada!
    El Calvari fet!

    Un bon xampú fresquet, intercanvi d’impressions entre els tres. Enorme entrepà que me donen i cap al cotxe, que arribaré a una hora decent a casa. I que poc m’ho pensava! Jo creia que si acabava hi esmerçaria no menys de deu hores i en set i uns minuts l’he poguda fer!

    Dir que Calvari ho deu de ser aquells cops que coincideix amb un dia de molta calor, però de totes les marxes que he fet (Castells, La selva del Camp, Borges-Montblanc) es la que més ràpid i fàcil s’ha fer de passar. Sense cap mena de dubte és en la que es pot córrer més, més estona i més ràpid. De fet penso que una corredor d’aquests maquinorris, en menys de 5 hores la te finiquitada.

    M’ha agradat molt l’organització, els avituallaments, els voluntaris i el recorregut.
    Si hi he de posar un però, la senyalització del circuit des de Rocallaura fins al final, es de totes totes, escassa. Reconec que jo em perdo al passadís de casa, però hi havia trams massa llargs sense cinta, desviaments sense senyalització i crec que unes marquetes de calç ens haguéssin ajudat molt.

    En fi, una marxa molt recomanable que jo l’any vinent, si tinc una mica de forma física, no m’importarà gens de repetir!

    Salut!

    • Aquest tema ha estat modificat fa 4 years, 6 months per Avatarkm0.
    • Aquest tema ha estat modificat fa 4 years, 6 months per Avatarkm0.
    #37635
    Avatar
    homedferro
    Gestor de comptes

    Ep!

    Finalment els resultats!

    …………………..km 14.3..km 30.2..km 41.8..km 55.0
    CODONY……..01:16:28..02:59:46 04:17:11 05:40:51
    Redman………01:16:32..02:59:41 04:17:08 05:40:59
    Homedferro..01:23:29..03:32:54 05:13:12 07:04:37
    DavidB…………01:16:36..03:02:24 05:03:29 07:04:43

    #37637
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Molt bona crónica Marc !!!.
    Un plaer trotar per uns territoris tant macos i en bona companyia.
    Algun petit problema amb les senyalitzacions. Falten fletxes!!! (quina raó tens Albert). Tota la resta OK.

    Gràcies Redman per estirar-me els darrers Km.

    Fins la propera.

    #37638
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Enhorabona companys!!!

    Marc ,ho has explicat tant bé que em sembla que l’any que vé …:) :) :)

    #37639
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Felicitats nois sou molt grans :)

    #37640
    davidfib
    davidfib
    Participant

    Segons diuen els vells i les velles del poble d’Anglesola (ma mare n’és una), lo Calvari és una pujada on es representa el sacrifici que va haver de fer Jesucrist el dia que el van crucificar. I a fe de Deu que el Marc té raó quan diu que tots els pobles es troben al cim d’un puig. Redeu!

    Gràcies Marc!
    M’agradaria fer-vos saber la il·lusió que vaig tenir després de sentir un crit per la reraguarda i veure una samarreta llampant acostant-se desbocada però serenament cap a mi. Quan em va atrapar el Marc, vaig sentir ganes de tornar a córrer malgrat lo calvari de cames que estava passant.

    De nou, gràcies Marc!

    #37643
    Avatar
    cargol
    Participant

    Enhorabona companys.
    Aquesta la tinc pendent.
    Salut i milles.
    Abel

    #37644
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    Gran plaer llegir la GRAN crònica del Marc.

    Felicitats a tots. Sou molt valents…

    Salutacions.

    #37645
    Avatar
    numovi
    Gestor de comptes

    Felicitats companys !!

    L’any vinent ja la tinc apuntada al calendari :P

S'està mostrant 9 entrades - de la 1 a la 9 (d'un total de 9)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.