Springsteen torna al Camp Nou 20 anys després
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Com passa el temps!!!. I és que sembla que va ser ahir. Aquella tarda-nit del 3 d’agost del 1988 es va fer llarga. Primer esperant que obrissin les portes per entrar al Camp Nou, després esperant més de dues hores sentat al terra , amb uns bons entrepans i unes quantes cerveses. Amb una mica de retard va engegar aquella “locomotora” i ens va tenir més de quatre hores gaudint extassiats amb la millor música. Va ser una bogeria, i no se qui va disfrutar més, si els més de 80.000 fans que saltavem o Bruce i la seva banda. No sabia com acabar (o potser no volia). Va fer uns quants visos i va continuar amb una versió de “Twist and Shout”.. o “La Bamba”.. que no s’acababa mai. Ell anava i venia (crec que tenia una bombona d’oxigen amagada dintre i entrava cada cop a respirar una mica). Finalment com no n’hi havia prou, encara va tenir forces per tocar, “Having a Party”i es va acabar.
Hi ha coses que no s’obliden mai i aquesta és una d’elles.
Ara el proper dia 19 i 20 de juliol alguns intentarem reviure aquella tarda-nit.
Com això del del del YouTube es molt bon invent, ara és possible veure imatges d’aquell concert.
Així va començar
http://es.youtube.com/watch?v=xPd7_f9dLgQ&eurl=http://sanfreebird72.blogspot.com/2007/11/mis-concierto-el-boss-1988-camp-nou.htmlLa segona cançó:
Un clàssic que també va tocar:
Un reportatge a “Informe Semanal” d’aquells dies:
http://es.youtube.com/watch?v=8eSXZO2FJNU
Per acabar, així va ser el concert (set list):
1 Tunnel of Love
2 Boom Boom
3 Adam raised a Cain
4 Downbound train
5 All that heaven will allow
6 The River
7 Badlands
8 Cover Me
9 Brilliant disguise
10 Spare Parts
11 War
12 Born in the USA
13 Chimes of Freedom
14 Thunder road
15 She’s the one
16 You can look
17 I’m a coward
18 I’m on fire
19 Tougher than the rest
20 Working on the highway
21 Dancing in the dark
22 Light of day
23 Born to run
24 Hungry heart
25 Glory days
26 Can’t help falling in love
27 Bobby Jean
28 Cadillac ranch
29 Sweet Soul Music
30 Raise your hand
31 Twist and Shout
32 Having a PartyDifícil de repetir, però allí estarem per comprobar-ho
Salut
Ieeeeeeeeps,
Jordi, el meu últim concert va ser al Palau Sant Jordi, amb la gira the Rising, el 2002.
Senzillament, extraordinari, collunut!!!
Per sort, tinc el DVD per recordar-ho i posar-li a la meva filla quan vol escoltar bona música 😉
Ara, espero estar el dia 20 al Nou Camp per tornar a viure una nit brutal
Et deixo una obra mestre, de les millors…Thunder Road 😉
http://www.youtube.com/watch?v=LfirrFxJrQQ&feature=related
Salut
Molt bones entussiastes de la millor música que hi pot haver!! jo ja porto una setmana somiant amb el cap de setmana que m’espera, dissabte i diumenge, dos concerts que faràn història. Tots els que ens agrada el Boss sabem que no és només un concert, que és molt més, que és una sensació de vida que no s’esborra durant molt temps, és una energia que t’eclipsa, que et fa sentir com mai, és una increíble. Jo l’he vist els 5 últims cops que ha vingut a barcelona i tots 5 m’han deixat acollonit, faci música folk o faci el seu rock emocional, és el puto amu!!!!!!
Espero que molts km0 el poguem disfrutar en directe!!
Per cert per a més informació sobre en bruce entreu a http://www.pointblankmag.com trobareu tota la llista de cançons que està tocant aquests últims concerts i algun que altre video!!!B R U T A L COMPANYS, no tinc paraules per a definir el concert.
Ahir la Su i jo varem ser al Nou Camp (enrredats) per una parella d’amics que ens van invitar per sorpresa i la veritat es que a mi no em va gaira el rock, però admeto que un espectacle així s’ha de viure un cop a la vida.
Van ser 3 hores sense parat entre les cançons d’una música que s’encomana el tatarejar i ballar.
75.000 ànimes seguint al Boss, vingudes de tot arreu. Permeteume el simil, però em va recordar una mica la sortida d’una marató internacional, en la que poc abans de la sortida, la gent va agafant lloc i sents parlar moltes llengües diferents(anglés, portugués, italià, francés, etc) i et fas amb tots. Al sortir a l’escenari (no li calen teloners), Bruce i la Banda del Carrer E van fer enboigir al camp i les grades.
Salut i milles.
AbelJa hi tornem a ser!!!
Sembla ser que ara només hi ha una manera de fer caixa: els concerts en directe. A Bruce springsteen també li agraden els calerons, i per això fa uns messos que torna a estar de gira. Estarà per la Península la setmana del 26 de Juliol al 2 d’Agost.
http://www.pointblankmag.com/conciertos/
Possiblement me’ls perdi per temes de feina (Lo primer es lo primer…), tot i que no descarto un cop de cap a darrera hora.Encara no h’he recuperat de l’any passat. Pels que sou youtuberos, us deixo amb un parell d’enllaços. A mi encara em possen la pell de gallina tot i que els he vist 1000 vegades..
http://www.youtube.com/watch?v=JsxgVwTS2I8&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=o3s8BacFslE
http://www.youtube.com/watch?v=kt2xgXY7Zj0&feature=related
Perdoneu pel rotllo, però no hi puc fer mes…
Jordi ha escrit:
Quote:Com passa el temps!!!. I és que sembla que va ser ahir. Aquella tarda-nit del 3 d’agost del 1988 es va fer llarga. Primer esperant que obrissin les portes per entrar al Camp Nou, després esperant més de dues hores sentat al terra , amb uns bons entrepans i unes quantes cerveses. Amb una mica de retard va engegar aquella “locomotora” i ens va tenir més de quatre hores gaudint extassiats amb la millor música. Va ser una bogeria, i no se qui va disfrutar més, si els més de 80.000 fans que saltavem o Bruce i la seva banda. No sabia com acabar (o potser no volia). Va fer uns quants visos i va continuar amb una versió de “Twist and Shout”.. o “La Bamba”.. que no s’acababa mai. Ell anava i venia (crec que tenia una bombona d’oxigen amagada dintre i entrava cada cop a respirar una mica). Finalment com no n’hi havia prou, encara va tenir forces per tocar, “Having a Party”i es va acabar.Hi ha coses que no s’obliden mai i aquesta és una d’elles.
Salut
En temps d’estudiant “Born to run” va ser un disc important. Feia anys que s’havia editat i jo l’escoltava cada dia, tan bo era. Posava lletra i música i despertava en mi vives imatges vitals, diguem-ho així.
Al concert del 88 hi vam ser la meva primera dona i jo. Estàvem de lluna de mel, ens vam atansar al Camp Nou només a veure l’ambient i sense saber encara com ens vam engrescar i ja érem dins l’estadi. En Jordi és molt més fan, jo sóc més displicent i oblidadís, però sí sé que tot va ser pura energia des de l’inici i des de l’única cançó que recordo perfectament del llarg recital. Una bogeria de cridar, saltar, ballar… dos dies afònic. I vam estar a punt de perdre’ns-ho !
Somric en recordar-ho. Érem molt joves, érem molt macos.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.