[Xavier de la Fuente López]

Es un noi que he estat entrenan a anat a New York a fer la marato i hem va passar la crònica no te desperdisi no vaig poder parar de riure!!!

Abans de començar a explicar-vos la experiència,…donar-vos les gracies a tots pel seguiment, els ànims, i els missatges que he rebut!!

També de forma especial als runners que meu acompanyat alguns dies ,…Victor, Pep, Rometti, JM,…..

Al Oscar!!! per acollir-me a casa seva, estic com un càpita general!gracies xato!

i també de forma molt especial al Xavier de la Fuente, el meu fisio, trainner, dietista, i amic!! todo en uno, al final ha sortit nen!! well done

Cronologia dels fets,

4,30am-comensa la jornada
5,30am-el Oscar m’acompanya al bus oficial de la marató, al estadi dels Giants a New Jersey
6,00am-surto del cotxe, 0 graus, auuuuuuuaaaa
7,30am-arriva el bus a la pre sortida, tots els friquis preparats, esmorzo algo i faig temps per allí, em trobo molt sol, aquesta penya es molt friki, les txatis van poc tecniquetes i els jambos no tenen cap sentit de la estètica, em dedico a fer fotos a les txatis, simulant fer un vídeo, estava avorrit
9,30am-per fi obren el meu corral de pre sortida,la penya estira ,calenta, i va al tassó.
10.10am-avant sortida fins la start real, sobre les 10,30 estem tots preparats enfront el mític pont de Verrazano i un jambet canta des de un escenari elevat el New York, New York de Sinatra mentre sortim, molt tècnic, passo pel costat del bafle, manies meues

0-3km el pont pica amunt, i entre les cues i tal, el primer km surt lent, sobre 7min,…però desprès casi sense voler,em fico per davall de 6min el km i les sensacions comencen a ser bones

4km- un vestit de Superman, amb dorsal, es puja a un farola enmig de la mitjana dels 8 carrils fot un bon performance, em començo a sentir acompanyat,…correcte

5km, entrem a broklyn, es divisa una recta interminable de uns 10 km, el ambient es brutal, bandes de rock en directe, els Rolling Stones i el Born to be Wild estan al repertori. Esta tot ple de gent i animen coma a bojos,…el ritme segueix sent de 6 el km,…hauria de anar mes lent però em vull la sang

6km, un home amb pinta de gaster italo-america, ens rep amb un cartell de ¨get of of Broklyn¨, foteu el camp de Broklyn,,,jajajaj, ens descollonem tots,…correcte, cada vegada som mes del meus,…

8km, una noia vestida de motar entre el públic, aixeca un cartell que diu ¨Chuck Norris nunca ha corrido una maraton¨, puuuaaajjj! a muerte pues,

10km, el passo amb poc mes de una hora, vaig massa ràpid, mitja de 6,10 i hauria de anar a 6,30, ho se, però en aquell moment tinc la errònia sensació de estar reservant el suficient

10 – 15km , buff el ambient a Brokyn segueix sent espectacular, veig un grupet de Mexicans i faig uns kms amb ells, Viva Mejico Cabrones!!,els hi crida to sovint el públic. La recta es comença a acabar, psicològicament em sento com si hagués passat de pantalla, i passo tb pel 14km , un tres de marató,…continuo anant molt fi, i disfrutant molt, això si, bec una mica a cada avituallament, basic!!

15 – 21 km, passem una zona bastant mes revirada, encara a Broklyn, vaig amb paral•lel de un tio tecniquet, i una noia del públic, ens diu,…com tants altres cops, ja que es dels encoratjaments mes escoltats,….. come on, you are looking great…., que en aquell context vol dir que ho estàs fent molt be, però tret de lloc pot ser un piropo,….per tant, com que la noia era correcta, el berro li contesta ¨tu si que estas buena¨en angles, es clar,,màxim! endavant, segueixo al seu costat i me faig col•lega seu, cada vegada som mes,….
Una mica mes endavant, em crida la atenció una figura de un home amb txolleta platejada, Sarragossa-Bolognia-Italy, hi fica al darrera de la samarreta, em fico paral•lel a ell,
es diu Corrado, i te com a mínim 80 anys, va casi a 6 el km!!!i ja estem al 20! ullereta negra i reminiscències a lo Giorgio Armani, un parell de persones cridem, come on Corrado!!, ell gira el cap amb picaresca, ens busca amb la mirada, i amb el dit senyala endavant,….veig que te a una noieta amb malles i cul de préssec…., ha buscat la seva pròpia llebre, que professional, em toca la fibra,…

Half Maraton-, passo el half amb 2,11min aprox., mitja encara de 6,10per km,…la projecció es de 4,22h, se que es irreal, perquè tot i que encara estic perfecte, assumeixo que poc o molt algo perderé. Però si veig una escletxa de esparança, en poder baixar de 4,30h, lo qual em faria il•lusió, si aconsegueixo aguantar aquest ritme, sobre el km 30 fins la meta em puc permetre el luxe de anar casi a 7 el km i ho aconseguiré.

21-25km- em trobo a un participant, vestit amb americana i peluca, porta una bandeja i una botella de xampany a la ma esquerra!!, es tot de plàstic i esta empegat, però boníssim, el noi mantenia la postura de cambrer, el vaig anar veient una bona estona, i ell anava perfecte! un crack!

Sobre el km23, paro a pixar, i al parar tinc una sensació molt estranya!! començo a no notar les cames, no em fan mal ni res, però m’entres espero torn, noto com si les cames em flotessin,…..Torno a arrencar desprès sense problemes, però em queda un rau rau al cap que em fa pensar per primer cop, que potser si que sobre el 27, 30, 0 32 qui sap, la cosa canviarà,….

25km, els últims km han estat durs! amb força pujades, i amb 2 ponts sense públic, per passar de Brooklyn a Queens, i desprès de Queens a Manhatan, psicològicament difícils, la gent ja casi no parla, i es comencen a veure corredors parats, estirant amb rampes, ….Finalment, el segon pont, fa baixada al final i entrem a Manhattan ,1a avinguda, ja no em veig tan suelto, però encara tinc la percepció que patint una mica, podré mantenir un ritme força similar fins al 35, i desprès ja ho salvaré com pugi,….a veure que passa, perquè el mes cos ja em posa alerta….

26km, entrem a la recta de la 1a avinguda,…es divisen 7 o 8 km de recta fins al Bronx, i pica una mica amunt,….buffff, no hi ha ni referències, tot de coco,…començo a entendre que això no serà fàcil

27km,..començo a tenir sensació de mur,….però encara soc capaç de portar un ritme digne, tot i que força mes lent que fa tot just 2kms,….em dic a i mateix que no em permeto caminar fins al 32 com a mínim,…..així desprès em posaré una altra meta curta al cap, a veure si puc aguantar

30km, buuuuaajjj!! la mare que ho va parir! males putes, i tots els renecs garriguencs que us pugeu imaginar, no puedorlllhhhh!!!, però salvació, hi ha una banda de musica, i toquen ¨The eye of the Tiger¨, de Rocky,…….apreto les dents,…..vammmoooooos, giro una mica la boca, i em dic a mi mateix ¨nada acaba hasta que acaba¨i a mes Adrian esta morta, amb lo qual ningú esta a casa esperant-te, així que no tinc res millor que fotré,……aaaggghhhhhhhh, fiiiiigggghhhhhhhhhtttt!!!!

31km,…la sensació de mort en vida existeix, ara entenc a Rambo quan deia que no sentia las piernas,…realment tot el tren inferior era un dolor general,..no em sentia res i em feia tot mal, increïble. No puc evitar intentar caminar uns metres, realment segueixo anant be de pulmó, però la sensació es tant rara que la desconeixença em fa caminar una mica per prudència i experimentar el que collons esta passant, podria córrer fent un esforç sobrehumà, però em fa fins i tot por, la sensació a les cames es molt molt rara.
Això si, fent varies proves,hem dono conte que em fan mes mal les cames caminant que corrent,…el moviment de córrer es mes amònic, i al caminar encara es pitjor,….bufffffff,….no se que fotre!! ni caminar ni córrer, queden 10km i em sento com un paralític!impossible penso!!

32-38k,primer passem pel bronx, ambient mes raperet rollo bordeta, correcte, però jo vaig alternant mes o menys un km corrent, un caminant,…però des de el 36 al 38, intento caminar ràpid rollo marxa,…em poso metes al cap delimitades per kilòmetres, o per metres inclús, arribo a parar per recolzar les mans sobre els genolls 1 cop!! no puc mes, em passa pel cap plegar,…però soc massa a prop, ni pel mal!!. La gent ja fa estona que camina i cor alternament, i els que corren ho fan casi arrastrant les cames. La gent em crida ¨Come on Marco!!¨3 more miles!!!,…..com si fos poc! si no arribaria de la bomba al xtras cap de sopes,i mira que fot baixada, penso jo,…..buffffff,…..
Bueno, però realment, sa de dir que 42km , tota la estoa amb gent animant, es impressionant, hi deuen haver més de 3 milions de persones al llarg del recorregut, el que es valora el esforç a la cultura americana es increïble.

38- 42km, sembla que he trobat un córrer lent que em permet aguantar el dolor, i no deixar de córrer, espero poder-lo mantenir fins al final!! sinó no baixaré ni de les 5h!! qui ho havia de dir,…fa nomes uns km, pensava en com fer 4,30h,…i ara m’ha caigut un “chaparron” de minuts en 5 o 6 km!!
Realment, no se si es per la proximitat de la arribada o que, però aconsegueixo avançar sense caminar, i crec que baixaré fàcil de les 5h, però tot i que casi veig la arribada, ja fa estona que ni disfruto,…es un tema de supervivència. Els cartells ja marquen metres,….800, 600,….son eterns! veig que al meu Garmin, ja he fet els 42,2km, i em falten 600m, ostres,….em sobren tots!!suposo que deuen ser les esses que fas al llarg del recorregut, però el cas, es que m’hen aniré casi als 43km. Finalment veig la meta, intento alçar els braços, per no puc, falten uns 100m i no els aguantaré tanta estona a dalt, ho torno a provar als50,…tampoc,….nomes uns segons per saludar a públic,….finalment a 10m del final aixeco els braços, per fi!!!!!!!!! però la sensació tampoc es la que m’esperava de màxim plaer o il•lusió,….estic tant cardat, que nomes espero que marxi aquell mal estar general, no se ni que soc. Al final 4h 55min 18seg,……tot el que sigui baixar d 5 hores es força correcte, i per ser la primera marató, i venir de la lesió fa 4 dies, estic mes que satisfet!!! mai havia fet mes de 18km!!!!!

ARRIBADA, sorry per la pallissa, però aquí no acaba el tema,…..hi ha un embotellament de gent de collons, ja em van comentar que pots estar 1h fins a poder sortir del recinte!! això si que no ho resistiré, ens donen una manta, però no puc mantenir-me de peu, les cames no em sostenen, i el lumbar de la esquena esta a punt de explotar,…però no puc ni agenollar-me! hi ha massa gent!! quin punt mes fluix de la organització! Un jambet de assistència, em veu la cara de fotut, em deixa assentar en una cadira de rodes que te en un racó,…però en 2min m’aixeco, perquè nomes vull arribar al lloc de recollir la bossa, i trucar al Oscar, per marxar cap a casa, això es un infern. Al moment de tornar a caminar, em dono conte que no estic encara en condicions, als 30m em para una noia que em veu fotut, i em fa sentar a una altre lloc!!jajaja, soc un puto homeless lisiat!començo a tremolar de fred amb tanta violència que faig palmades amb les orelles,…estic fotut!! tot i així, als 5min m’aixeco, i intento seguir, no passen 100m que em para un altre jambo, i tal com em veu em porta a la carpa medica,……entro i es com hospital de campanya del Vietnam!!! hi ha potser un parell de centenars de runners a les camilles,…buaaajjjjjj!!guerra llama a guerra! megalon la puta,…… m’agiten a una camilla, a la del costat hi ha el Teniente Dan, diu que no pot mes tampoc ¨yo lo dejo,vuelvo a Saigon, me feia¨

Venen 2 auxiliars,…..me veuen tremolant com un poll, me foten 3 mantes i em fan massatges a les orelles!!!! i estan boníssimes!!!!buuuuuuuuuuuuffffff! no m hagués perdonat mai acabar mes sencer i perdrem allò! la meva percepció de que la vida puede ser maravillosa, com deia Andres Montes, torna a ser probable.
passen els minuts, i em vaig trobant millor,… anem fent conyetes amb la txati,…Ashley, 1er de Medicina, si ja ho se, molt guarro, i que!! per un home que torna de la mort, tot val,…Em va a obrir la fitxa, i em pregunta les dades,…quan arribem al telèfon, li pico el ullet i fico cara de ¨tu no sas amb que et juges los cuartos, nena¨,,,,,,li dic que si estava plenant la fitxa o demant-me una cita,….he vist la mort tan de a prop, que me la pele tot,…vai molt fort.
Als 2 min arriba la companya,…buff, no se quina esta mes bona, adelanteee!!, em porta un tasso de caldo, i li pregunto si em pot fotré un raiget de whisky,…la tia es descollona,….al sac!ja son 2!,…..em deixen uns minuts per a que em recuperi, torna Ashley, i em pregunta com estic,…..obro els ulls, y li dic ¨maybe I am dead, and you should be and angel¨ -me he muerto i debes ser un àngel,…..màxim, son molts anys,….amb aquesta carpa tinc la pole,….per fi estic al meu territori,…aquest any si!!!!
Torna la altra, i tinc una ultima conversa amb les 2, em pregunten que e que pensava per acabar una cursa tan dura, o si corria per alguna promesa,……..els hi contesto que al km 10 ja estava cansat, però que el meu col•lega estava esperant-me a la arribada, i que ell tenia el tàbac, així que tenia que arribar com fos!

Màxim bon rollete, però hi han mes ferits de guerra i tinc que abandona la carpa, marxo en honor de multituds, i em pregunten si soc italià,…a lo que òbviament assenteixo, no se perquè ho diuen, amb lo be que me portat,…..

Surto, estic com nou,….agafo la bossa al camió, i tot jusy estava allí el Oscar allí esperant-me! màxim!!!!1000 gracies, en 2 min érem al cotxe!

GRAN experiència, hom ho hauria de fer un cop a la vida! moltes gracies a tots, pels vostres ànims,…el fet de saber que molts em seguíeu em feia sentir molt acompanyat!! un estic molt agraït de veritat, sense això, no se si hagués acabat, i no es conya ni sentimentalisme barat, em va fer falta tot!!

PD, per suposat ahir vaig sortir fins les 6am, a celebrar-ho, però això no te gracia perquè ja us ho imaginàveu tots

[cargol]

Enhorabona Xavithaipel teu estreno a la Catedral de les maratons. Excepcional crònica i ara a recuperar-se i a per la següent, que de ben segur que ja tens el verí a dins.
Salut i milles.
Abel

[MALUAL]

Ostres, molt però que molt bona aquesta crònica. He rigut molt, especialment quan explica l’experiència a la carpa.

[Enric]

Felicitats Xavithai, felicita al corredor literat…

Força Vida!

[Autor]

Entrades