Realment es pot deixar de fumar?
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Després de llegir aquesta notícia s’arriba a la conclusió de que deixar de fumar no és que sigui difícil, és que és una tasca per herois.
crec k costa molt deixar de fumar pero tambe crec k buscar te un hobbi i amb moltes ganes de deixar ho ho pots fer soc fumador i encara no ho he deixat^^^ pero ting aquesta pensa jo adeuuuuuuuuuuu
Fumar, beure alcohol, prendre cafè, córrer, fer ganxet, col·leccionar segells… tot pot ser addictiu.
La idea és : quina part d’addicció (si la tens) et ve donada per herència genètica, quina per l’ambient social en que et mous, quina "motu proprio" ?
Apa, tema i tela n’hi ha.
Jo ho vaig deixar el primer dia. Dins una barraqueta, amb 12 0 13 anys i un parell de companys, tot un paquet de "Fortuna mentolado" barrejat amb algun celtas cortos va ser la solució. Mai mes. Igual ho repeteixo amb els meus fills… 😳
Bones,
Lo que jo hem pregunto és si algún dia podre deixar de fumar pasivament
: : 👿
Uff cada dia hem torno més intransigent amb els fumadors…..ja se que generalitzar és lo pitjor que puc fer, però feu la prova d’anar a un estanc i mirar lo que fa la gent fumadora abans i desprès de comprar.
Jo tinc uns companys fumadors i quan espero a que surtin del establiment lo primer que fa un percentatge molt alt (no tothom) és obrir el paquet de tabac, llençar al terra el plàstic del paquet i fumar. I just abans d’entrar al estanc llençar a terra la burilla………. Fumadors del món ja hem podeu crucificar.Salut
De què deu servir ésser maratonià i no poder (que vol dir ‘voler’) deixar el tabac? Per plantejar-s’ho.
M’emprenya molt i molt la pudor de tabac, i per molt que m’ho miri ho trobo una falta de respecte absoluta vers els altres (quan m’afecta, obvi!). Ha sigut una falta de respecte tolerada socialment, però al cap i a la fi, una falta de respecte.
A casa seua que cadascú fumi el que vulgui.
Salut
A mi el tabac em va estar "putejant" durant 20 anys, però li he d’agrair que em fes enganxar a l’atletisme. El dia que vaig córrer la meva primera cursa -2002- vaig decidir deixar de fumar. I saber que, si començava el dia trotant uns quilòmetres, em treuria les ganes de fumar la resta de la jornada, va ser determinant.
Salut…sense fum.
Si us heu llegit l’article al que feia referència en el meu primer comentari, us adonareu que les tabaqueres inverteixen molts i molts diners per aconseguir que els fumadors no deixin l’hàbit. Cinquanta mil porqueries l’hi fiquen al tabac, per exemple: anestèsic per calmar les molèsties a la gola o no sé quina substància que inhibeix la segregació de l’enzim que metabolitza la nicotina, perquè aquesta duri més temps a la sang. Potser amb aquesta informació serà més fàcil deixar de fumar.
Sobre les vegades que fem de fumadors passius, millor no parlar perquè em bull la sang 👿 👿 . Però jo sóc dels que normalment no es callen i mana deixar de fumar a qui sigui, tant és amb qui m’hagi de barallar. De vegades té els seus riscs, fa poc casi tinc problemes amb la "màfia russa" en un bar de carretera
.Sí, sí, alvarfanyez, quan jo vaig fer el meu incís tenia molt present de quina manera, amb quina intenció, vas iniciar el fil.
Però li vaig donar una mica la volta, perqué no m’agrada iniciar-ne de nous si els que hi ha poden donar prou joc, i si els que hi participem en tenim prou ganes.
De manera que potser ja estem en el sempre interessant debat entre fumadors, fumats i fumuts, i tot allò que d’alguna manera en tingui a veure serà interessant.
P.S. I ho eixamplo a qualsevol altra dita addicció…
Jo no entenc gaire d’això, però em sembla evident que hi ha personalitats més adictives que d’altres. Segur que per algunes persones és molt més fàcil no fumar que per d’altres. Cada dia li vaig donant més importància a la genètica i menys als condicionaments socials o de l’entorn. Diria que en realitat no som tan lliures per decidir com ens pensem, potser moltes decisions que creiem que prenem lliurement en realitat ja les havíem pres gairebé abans de néixer.
Per mi sempre ha estat molt fàcil no fumar. No m’agrada fumar, senzillament.
No m’agrada l’aroma del tabac impregnant la roba, l’alè, l’ambient.
La meva dona sí fuma. Ho fa amb molta elegància, i m’agrada com ho fa. Té molt bon estil també en aìxò.
Vull dir que pot ser totalment compatible la vida entre un fumador i un no-fumador. És qüestió, com en tantes altres coses, d’entesa. Si és tàcita, millor que millor.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.