ParaSky Games Ribagorça 2012

  • Aquest tema està buit.
  • Autor
    Entrades
  • #3358

    Juanjo
    Participant

    UN CAP DE SETMANA PER APRENDRE’N COM A PERSONES. PARASKY GAMES. TOT UN EXEMPLE DE VIDA!
    El naixement dels Parasky Games, estan vinculats als Sky Games 2012 de la Ribagorça. Inspirats els organitzadors en la sinergia d’Olimpíades i Paralímpics a on coexisteixen en lloc i any de celebració els dos esdeveniments. Aquets jocs esportius adaptats al medi natural, han tingut com a disciplina la ParaCanoa, ParaCiclisme, ParaDuatlo, ParaDuarch i ParaTrail Running.
    clip_image004.jpg

    Una de les proves que més em cridava l’atenció era la mitja marató de la Faiada (Paratrail Running) , 21 qm per corriols de muntanya, terreny suposadament complicat (inaccessible?) per aquests esportistes.

    Vaig prendre la sortida de la cursa amb Joan Artero i Francesc Ariza (guia), de la categoria barra direccional de discapacitats visuals. En Joan, te 59 anys i es avi de tres nets, però veient-lo pujar, et doncs compte que te problemes visuals, però no es coix! Te com a marques uns impressionants 1h 24 m en mitja i 3h 4m en marató! El primer que t’esglaia es com va transmeten les ordres i la informació el guia que va al capdavant de la barra direccional. Detalla i descriu constantment el terreny, els obstacles, la seva forma, de com estan disposats, els canvis en els viaranys, el tipus de gambada que cal fer en aquell indret, i el més important, anava donant ànims i inspirant confiança en tot moment al seu company de perxa.

    Era testimoni directe d’entrepusades amb arrels de boixos, pedres soltes i caigudes en travessar pedreres. Moltes entrebancades eren aturades per la barra direccional, rebent un bon sotrac el guia. Impressionant la tenacitat, l’esforç i la capacitat de sacrifici. Hi havia moments que intentava ficar-me en la pell del Joan, sense visió central en el seus ulls, no podent apreciar cap mena de relleu (com quan fas esqui de muntanya i t’envola la boira i perds la noció de l’equilibri), quin patiment!

    Finalment, el recorregut el vàrem acabar en 3 hores, en segona posició de la mitja marató, però el més important es la predisposició a seguir gaudint de la vida i de les seves oportunitats
    http://juanjogarra.wordpress.com/

S'està mostrant 1 entrada (d'un total de 1)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.