Pakistan
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Potser abuso de la llibertat que permet aquest fòrum. Si és així, ja m’ho fareu saber.
Benazir Bhutto és morta. Se l’han carregat, ha mort assassinada.
Se l’han carregat a ella com a tantes altres persones anònimes d’indrets on l’únic raonament sembla ser la violència extrema.
Quan me’n vaig assabentar ahir al vespre em vaig notar afectat, però dubtava de la conveniència d’escriure res al respecte. Avui ho faig.
Fa uns anys, vaig viatjar durant algunes setmanes pel Pakistan. També per l’Índia i el Nepal. En tinc records inesborrables que avui m’he cuidat de reviure en forma de fotografies i d’un diari que manté fresques aquelles vivències. Tinc un “shalwar” (l’indumentària típica masculina) comprat a Peshawar que em poso de tant en tant, a l’estiu.
Quan visites un país acabes si no estimant-lo, sí almenys entenent-lo una mica més. Viatjar és de les coses més sanes que hi poden haver, apropa gent llunyana, tomba estereotips i et fa, o t’hauria de fer, si hi reflexiones, més tolerant.
Benazir Bhutto és morta per la forma intolerant d’alguns de veure les coses al seu país, però són molts altres els llocs on això passa.
Amb ella també haurà mort (tant de bo m’equivoqui !) la tan necessària escletxa, falca de feminitat en règims i societats absolutament dominats per homes, a més malcarats. Més enllà d’ideologies i religions.
És fàcil dir-ho ara, però vaig tenir un mal presentiment en saber que tornava al Pakistan, amb tant en contra. L’atemptat del mateix dia n’era prova evident, i Musharraf no juga mai net. Es va ficar valentament a la gola del llop, però no n’ha sortit viva.
No només ha mort l’ex-primera ministra del Pakistan, sinó que també agonitza l’esperança d’un futur menys tenebrós.
Repeteixo que no sé si és adequat plantejar això aquí, i a més en un dia com avui, però quan sento a parlar del Pakistan, i d’altres països on he estat, més que res penso en la seva gent, en la gent que he conegut i que té les mateixes preocupacions que a tot arreu, i que no es mereixen els governants que tenen.
Amb una importantíssima diferència: com més pobres, menys pretenen tenir, però a canvi t’ofereixen una increïble hospitalitat, a ulls “occidentals”. N’hem d’aprendre molt.
A vosaltres se us acudiria convidar uns turistes de visita al vostre poble a un tè, a casa vostra, un dia qualsevol ? A Lahore sí, i és una ciutat ben gran.En fi, no m’allargo més. Estic afectat per la notícia però no vull avorrir ningú més del compte.
He cregut oportú recordar-ho, res més. A les notícies només li han dedicat 10 segons, tots semblen tenir clar que és important i que no.
Tornem-hi, sóc pesadet. Vaig estar allotjat a l’Hotel Intercontinental de Peshawar, el mateix on s’hi ha comès el darrer atemptat i a la mateixa efervescent ciutat que vaig recórrer plàcidament a peu durant tota una tarda d’estiu. Un altre atemptat, un més… A l’Iraq ja no sobta, aquí es va pel mateix camí, pendent avall cap a l’infern. Quin fàstic de fanatismes ! Quin mal tan incomprensible !
Bé, a l’Iraq torna a haver una revifalla d’aquests atemptats.
Però no vull parlar d’atemptats “extremistes” ni “lluites antiterroristes”…
…vull només fer esment del genocidi actual a Sri Lanka
El mes passat més de 20.000 morts indiscriminidament per l’Exèrcit. En realitat, no se sap ben bé el nombre dels morts. Ni se li ha prestat massa atenció. Senzillament esfereidor. Està passant ara mateix
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.