Més enllà de l'esport
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Tot i que no m’agraden les curses de motos, m’he assabentat que un corredor mallorquí va patir un seriós accident mentre s’entrenava el dia abans d’una prova a la Xina , amb el resultat del turmell del peu esquerra trencat.
El dia de la carrera no podia caminar. La més elemental lògica hauria aconsellat que el pilot no hi hagués participat, però no va ser així: els seus ajudants el van agafar en braços i el van pujar dalt de la moto; va córrer, i en acabar el van tornar a desmuntar, invàlid com estava.
Ningú sap qui va decidir que fes aquesta “heroïcitat”, però segur que un metge no podia ser. O sí? Potser, en virtut de l’exigència a la que es sotmet actualment als esportistes d’èlit, entra dins del possible.
He dit esportistes, però… realment és això esport?
Pucu
Bones,
Pucurull tu et preguntes si lo que fa aquest mallorquí és fer esport o no.
Jo em pregunto si és esport lo que fa la gent que mai a la vida s’ha fet una prova d’esforç per veure si està capacitat per poder fer-ho.
Sempre dirè lo mateix, mentres no facis mal a ningú fes lo que vulguis i que diguin lo que vulguin.Jo crec que no faria lo que ha fet el motorista aquest però pensant en les barbaritats que he arribat a fer em pregunto si alguna no estara a l’alçada de la seva.
Salut
Que te que veure això amb la nostra idea del concepte esport? Poca, però la nostra idea no es la que la publicitat i les televisions marquen.
De fet es podria reflexionar si l’ informació esportiva dels canals de televisió es realment informació, o es l’ avanç de la programació esportiva del canal. Tele 5 ho deixa molt clar amb la F1 i cada operador insisteix amb un descaro brutal amb els esports que poden emetre i, fins i tot mes greu, ignorant noticies importants.
Jo crec que la explicació del motorista es clara: cada patrocinador es un munt de euros que l’ equip i el corredor administren. Si el producte es rendible, la propera temporada aquest Jorge Lorenzo (a mi m’ encanten les curses de motos) i serà un dels pilots mes ben pagats del mon.
L’ esforç fet es barbar, tot i que crec que un pel de teatre es també molt rendible a nivell publicitari i serveix per donar una imatge heroica molt bona a nivell de minuts de televisió . (La relació teatre-esport-economia-David Meca- es un tema per web pròpia)
Arctos ho ha dit clar: ell pot ser també ha fet alguna barbaritat (jo crec que si…) i jo se segur que també (sortir a Balafia la darrera). Però les barbaritats poden ser també l’ essència de l’ esport. De fet, crec que les lluites epiques i esforços inhumans han set els fonaments dels grans mites de l’ esport.
Recordeu Filipides? (no es va fer prova d’ esforç, Arctos tens raó)Després del reconeixement que li han fet a en Jorge Lorenzo, el pilot de motos del que parlem en el fil, han vist que l’accident va ser més greu del què pensaven: no és un turmell el què té trencat sinó els dos.
Ho ha confirmat el mateix metge que fa quinze dies li va operar l’avantbraç.
Tot i així, l’equip es qüestiona sí ha de participar o no en una carrera la setmana pròxima.
Em preguntava ahir si la mena d’esclavatge a què es veuen sotmesos alguns esportistes com aquest noi és esport. Ara no en tinc cap dubte.
Pucu
Jo em permeto discrepar. No crec que siguin esclaus ni que facin aquest tipus de coses pels diners. Simplement estan ficats en un món en el que aquestes coses es fan.
Recordo fa molts anys que Ángel Nieto va córrer l’última cursa d’un campionat del món a Anglaterra amb dues cames trencades quan ja era campió i no necessitava els punts (i els que sou grans recordareu que llavors la sortida era corrent al costat de la moto, empenyent-la per engegar el motor). En aquells moments ja era un pilot reconegut amb uns quants títols mundials a la butxaca, no havia de demostrar res a ningú ni s’havia de guanyar el respecte com a nouvingut. Per què ho va fer? Per orgull potser, per vanitat també segurament. Per dir a la resta de corredors: "Compta, sóc Ángel Nieto, poca broma amb mi". Potser estava començant a guanyar el campionat de l’any següent. Crec que és el cas de Lorenzo. Amb aquest esforç i acabant quart ha deixat molt clar a la resta que tenen un rival important.
Saltant a una altra activitat diferent, per amb el mateix tema del que parlem. Que heu vist als telediarios les imatges de la "cogida" que va patir José Tomás a Jerez? Esgarrifós, tenia un forat al coll pel que cabia un puny, la banya es va quedar a mil•límetres de tocar la jugular. Però el seu comportament és semblant al que dieu: li enganxa el toro, s’aixeca sense mirar-se ni tocar-se les ferides, agafa l’espasa i el mata. Ho feia obligat o per diners? No senyor, ho feia perquè és el que més guanya de tots i els està dient a la resta: "Compta, si voleu que us comparin amb mi i guanyar el que jo guanyo, aviem si teniu els pebrots de fer el que jo faig".
Estic d’ acord amb l’ estímul de la vanitat, l’ heroi la necessita. Però no crec que els interessos econòmics i la vanitat siguin incompatibles. I el que diu el Luigi sobre la medicació que li han ficat amb aquest noi, s’ hauria de mirar
Quote:Jo em permeto discrepar. No crec que siguin esclaus ni que facin aquest tipus de coses pels diners. Simplement estan ficats en un món en el que aquestes coses es fan.".
Estic d’acord…
Són coses què es fan -afortunadament no tothom- i per això em queixo.
El què fa aquest noi, i altres en circumstàncies semblants, segurament són odissees que formen part del què l’hi exigeix (l’hi exigim) la societat. Una societat que li demana a determinats esportistes el més difícil encara.
A propòsit, em qüestiono sí aquestes pràctiques esportives que comporten tant alt risc -n’hi ha un munt: des de pujar a l’Èverest en una cronoescalada fins baixar al fons del mar sense respirar- es poden considerar esport.
Sí se’n consideren, em sap greu.
Me’n sap perquè desvirtua la meva apreciació: l’esport hauria de ser una activitat que servis per formar permanentment a l’individu en tots els sentits, per ajudar-lo a ser més feliç, no un mitjà on jugar-se la vida.
I si ho fan per demostrar als seus rivals que són els millors -com dius- pitjor encara, perquè, al meu entendre, l’esportista ha de tenir precisament esportivitat i no ha d’ultrapassar els límits del raonable. Ha de fugir, en la meva opinió, de l’interès en sortir al llibre Guinnes.
I en quant a la cosa aquesta dels toros… val més que no en parlem. Millor dit, el sotasignat no en vol parlar.
Pucu
Quote:I en quant a la cosa aquesta dels toros… val més que no en parlem. Millor dit, el sotasignat no en vol parlar.
Pucu
Sí, jo també penso el mateix, opino que més val il·lustrar aquest fil amb pràctiques esportives i no amb "altres activitats".
Bé companys, ja sé que la qüestió taurina es una mica polèmica, no volia parlar de toros, però no em negareu que l’exemple ve al cas. No cal entrar en la qüestió taurina de fons, sinó en l’actitud de l’”artista”, la mateixa actitud que la de Lorenzo i per motivacions semblants.
Malauradament, amb la mort de Iñaki Ochoa de Olza
a l’Annapurna tenim un altre exemple. Feia el correcte aquest alpinista? Es dedicava a una activitat molt perillosa. Té sentit? És esport? Tots els alpinistes han vist morir companys, però ha de haver alguna força interna que malgrat tot els empeny amunt, al cim. Val al pena? I si fos el teu fill, valdria la pena?Hi ha gent que viu amb el risc, al límit. Per què? Potser neixen així.
Salut companys,
Sap molt de greu llegir notícies com la del Iñaki, però segurament apart de saber ell el que li podia passar, res el feia més feliç que enfilar-se muntanya amunt, el 13 va ser aquest cop mal número perquè era la quantitat de vuit mils què hagués assolit amb l’Annapurna.
El que va sentir pujant els altres cims, preparant les expedicions, visualitzant cada passa mentre entrenava i la perspectiva de cada paisatge mentre assolia alçades, experimentar la sensació de llibertat més absoluta, possiblement el trobar-se a si mateix…. i qui sap quantes coses més.
Mai em preguntaré si feia el correcte.
Una abraçada a tots.
M’agrada veure bons partits de futbol. El darrer Arsenal – Barcelona va ser un dels bons, però no vinc a parlar del partit en sí.
Ho vaig comentar a casa i ho comento ara aquí: en nom de l’esport (:huh: ??, ja ja !) no tot s’hi val.
En Cesc venia tocat del partit anterior. Va jugar aquest, es veu que és l’home clau del seu equip i no tinc res a dir a voler forçar la màquina fins aquí. Abans del penal que va xutar era evident que no estava bé de la cama, després era encara més evident que s’havia trencat. El seu equip ja havia fet els tres canvis possibles, no era possible substituir-lo…
Em feia mal als ulls veure al Cesc incrementant segon a segon l’abast de la seva evident lesió. No es pot substituir a un jugador però es pot evitar-li mals majors traient-lo del camp i que el tracti el metge, so cretins !!! Si us sembla tan important, així el tracteu ???? :angry:
Fractura de peroné i haver d’anar amb crosses durant algunes setmanes de baixa n’és el resultat del disbarat.
Jo mateix jugant a futbito me’l vaig fracturar, en una topada no precisament gaire dura. Vida normal fins que el dolor persistent no ho semblava gaire, de normal. Radiografia esfereïdora en veure l’os partit i negativa rotunda a que m’enguixessin fins l’engonal pocs dies abans de marxar de vacances a Costa Rica. Vacances òptimes i el zel mèdic per montera.
Lligo tot això amb les anteriors aportacions a aquest fil, totes molt interessants.
Això em fa recordar allò que el meu pare m’explicava del “gol del cojo“. Quan no es podien fer canvis als partits de futbol, si un jugador es lesionava, abans de treure’l, el deixaven de davanter per si caçava alguna pilota solta. Es veu que de vegades sortia bé la jugada i d’això en deien “el gol del cojo“.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.