[km0]

Sed ha escrit:

Quote:

Vitoria 06/05/2007

10:30 del dissabte encara estem decidim si anem a Victòria o no. 10:45 decisió presa,, bosses i a les 11:00 sortim de casa.

Migdia passat per aigua, dinar i recollida de dorsals. No hi ha cap pressió . A la fira de corredor hi ha un estant de la UNED on et fan un petit estudi psicològic per afrontar la cursa. Molt amablement els hi comento que no el necessito, el resultat ja el conec.
He vingut a córrer sense pressió durant un tres hores i poc, correré per temps i per sensacions . No tinc interès ni en perfils de cursa ni en km. Aquesta cursa ha de ser un bon entrenament per la següent, no vull cansar-me.

Diumenge, 06:00 hores comença el ritual, esmorzar i una estona de sofà. Una hora abans, fotos de rigor al KM 0 . Em poso la samarreta per l’ocasió.
Detall curiós, 5 minuts abans de la sortida, puc dic que gairebé no hi ha cap corredor a la línia de sortida, tothom es fora. Aquí ningú té pressa. Gairebé a l’hora en punt, els corredors que disputen el campionat d’Espanya es posen davant de tot i els populars al darrera, no hi ha empentes.
Comença la cursa, comença l’eufòria, inevitablement vaig més ràpid del previst. Primer objectiu. Deixar-me agafar pel grup de tres hores. AL Km 8 ho aconsegueixo. Van més de 100 corredors. Pujo al tren o m’atropellen!. Primer em poso al costat de la llebre, porta un globus de mig metre de diàmetre. Després de rebre un milió de cops de globus decideixo controlar al grup des del darrera, i no tinc que barallar-me als avituallaments, tot es més fàcil.
Passen els Km i el grup va perden passatgers, a la mitja devem anar uns 40, hi ha un arc de dos metres d’ample, per passar, em d’afilerar-nos.
A partir del 25 comença la cursa, kms poc animats i el cansament comença aparèixer, porto dos glucoses, una me la prenc i l’altra la intenció es utilitzar-la de suport psicològic.
Al Km 35 retornem al centre de Victòria, afluixo una mica i deixo que el grup es vagi allunyant, començo a trobar a corredors aturats i altres que van frenats. Només miro el rellotge. Em queda poc per les tres hores, ja estic acabant.
Finalitzo, no estic eufòric, estic una mica cansat. Menjo, bec, massatge . Dono per finalitzat el ritual.

Avui he fet la 10ª, la cursa no ha estat el TOT, només PART d’un bon cap de setmana al País Basc.

Miro al meu voltant i comparo , sento que no he fet res d’especial. Una cursa mes i prou.
Pel cap em passen noms, com el CARGOL, que ha vingut sol en tren de Lleida i el BODI que em sembla que feia la seva 10ª de l’any. O el Josep de Torrefarrera que feia la seva primera marató i que ha conduït 1000 km tot sol per fer-ho possible.

I sense oblidar els amics de Bilbao, el SAMUEL i la LIDIA que el divendres a les 23:00 iniciaren una marxa nocturna que amb la pluja la finalitzaren amb 16 hores del dissabte. I sobrats de forces ens passejaren per Bilbao la tarda i la nit. I el diumenge vingueren a Vitòria a gaudir de la cursa.
El mèrit el tenen ells juntament amb la meva dona, l’ALBA, que esperitualment combrega en aquesta religió tot i no ser-n’hi practicant.

La passió per aquest esport no només el trobem en a meta, sinó en tot el que ho envolta. La META no deixa de ser un nou KM0.

El gran Sed sentenciava al final d’una crònica.

La META no deixa de ser un nou KM0

I tanta raó.

[Autor]

Entrades