Maraton Martin Fiz - Gasteiz (maig)
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Quina crònica Bodi m’has fet tornar a rememorar tota la cursa i els aupas.
Ha sigut tot un honor poder compartir-la amb tu i ja veuràs els 3 h 30′ han de caure, ara que ja tens el récord de les 10 maratons en una temporada per passar-li per la cara a qui tu ja sabs. Tot es qëstió d’entrenar-la amb ganes i tenir ben marcats a le ment els temps de pas.
Gràcies també a la teva dona pels ànims al passar devant de l’hotel, sempre es gratificant quan estàs fora que algú t’animi pel nom, sense tenir que portar-ho escrit a la samarreta, com fan molts a NY.DISSABTE A LA TARDA PER LA 2 FARÁN UN REPORTATGE DE LA MARATÓ DE VITORIA-GASTEIZ
Salut i milles.
AbelSalut companys,
Bodi, no he pogut llegir la teva crònica fins ara, em trec el barret, i el que convingui. He disfrutat molt llegint-la. Però hi ha coses que són més emocionants que la pròpia crònica com és conéixer el teu entusiasme.
No m’agrada ser ocell de mal averany, però després de saber que vas córrer a Empúries i coneixent com és Gasteiz jo personalment t’hagués dit que no era el lloc ni el dia adequat per buscar les 3:30, però estàs fet d’una pasta que et fa ser allà. Quan vinguis a la cursa dels Templers i donis la volta als….del Siurana, com diu el llenguatge popular, així són els teus.
A veure si d’aquí a uns mesos podem coincidir i agafar aquella cursa que vam deixar a mitges -precisament a Gasteiz-. A mi em falta molt, però llegir-te i veure’t córrer em motiva. Més enllà del temps que surti, s’ha d’encarar com un valent. Ara, si podem compartir furgó, oblida’t de rodar 6 o 7 km amb els de 3:15. Recupera’t i cuida’t.
Una abraçada a tots.
Vitoria 06/05/2007
10:30 del dissabte encara estem decidim si anem a Victòria o no. 10:45 decisió presa,, bosses i a les 11:00 sortim de casa.
Migdia passat per aigua, dinar i recollida de dorsals. No hi ha cap pressió . A la fira de corredor hi ha un estant de la UNED on et fan un petit estudi psicològic per afrontar la cursa. Molt amablement els hi comento que no el necessito, el resultat ja el conec.
He vingut a córrer sense pressió durant un tres hores i poc, correré per temps i per sensacions . No tinc interès ni en perfils de cursa ni en km. Aquesta cursa ha de ser un bon entrenament per la següent, no vull cansar-me.Diumenge, 06:00 hores comença el ritual, esmorzar i una estona de sofà. Una hora abans, fotos de rigor al KM 0 . Em poso la samarreta per l’ocasió.
Detall curiós, 5 minuts abans de la sortida, puc dic que gairebé no hi ha cap corredor a la línia de sortida, tothom es fora. Aquí ningú té pressa. Gairebé a l’hora en punt, els corredors que disputen el campionat d’Espanya es posen davant de tot i els populars al darrera, no hi ha empentes.
Comença la cursa, comença l’eufòria, inevitablement vaig més ràpid del previst. Primer objectiu. Deixar-me agafar pel grup de tres hores. AL Km 8 ho aconsegueixo. Van més de 100 corredors. Pujo al tren o m’atropellen!. Primer em poso al costat de la llebre, porta un globus de mig metre de diàmetre. Després de rebre un milió de cops de globus decideixo controlar al grup des del darrera, i no tinc que barallar-me als avituallaments, tot es més fàcil.
Passen els Km i el grup va perden passatgers, a la mitja devem anar uns 40, hi ha un arc de dos metres d’ample, per passar, em d’afilerar-nos.
A partir del 25 comença la cursa, kms poc animats i el cansament comença aparèixer, porto dos glucoses, una me la prenc i l’altra la intenció es utilitzar-la de suport psicològic.
Al Km 35 retornem al centre de Victòria, afluixo una mica i deixo que el grup es vagi allunyant, començo a trobar a corredors aturats i altres que van frenats. Només miro el rellotge. Em queda poc per les tres hores, ja estic acabant.
Finalitzo, no estic eufòric, estic una mica cansat. Menjo, bec, massatge . Dono per finalitzat el ritual.Avui he fet la 10ª, la cursa no ha estat el TOT, només PART d’un bon cap de setmana al País Basc.
Miro al meu voltant i comparo , sento que no he fet res d’especial. Una cursa mes i prou.
Pel cap em passen noms, com el CARGOL, que ha vingut sol en tren de Lleida i el BODI que em sembla que feia la seva 10ª de l’any. O el Josep de Torrefarrera que feia la seva primera marató i que ha conduït 1000 km tot sol per fer-ho possible.I sense oblidar els amics de Bilbao, el SAMUEL i la LIDIA que el divendres a les 23:00 iniciaren una marxa nocturna que amb la pluja la finalitzaren amb 16 hores del dissabte. I sobrats de forces ens passejaren per Bilbao la tarda i la nit. I el diumenge vingueren a Vitòria a gaudir de la cursa.
El mèrit el tenen ells juntament amb la meva dona, l’ALBA, que esperitualment combrega en aquesta religió tot i no ser-n’hi practicant.La passió per aquest esport no només el trobem en a meta, sinó en tot el que ho envolta. La META no deixa de ser un nou KM0.
Benvolgut Sed,
Felicitar-te pel teu relat i donar-te les gràcies per compartir els teus pensaments i sensacions.
Jo personalment llegeixo amb atenció les vostres experiències, vivències, patiments i victòries, amb la llarga distància. En vull formar part…Sort en la propera cita que tens amb la llaaaarga distància company! 😉
Interessant crònica també la d’en Sed.
cargol, com és que portaves la samarreta de km. 0 a les firmes i no a la cursa ? Molt, però que molt malament, eh ?
Si és super-còmoda !!Per cert, pel que deies, a Vitòria hi devia haver no un camió, sinó una flota sencera de camions-escombra… 😆 I com els portaven, a la caixa, tal qual ??
😳 😳 😳 😳
Gràcies a tothom, que no n’hi ha per tant, home
segarrenc de ben segur que tornarem a compartir 😉
Salut….que el 17 ja s’acosta ! ! ! !
Hola companys:
Sed bona crònica, com deia aquell presentador "así son las cosas y así se las hemos contado". Gràcies per la foto amb els 3 cracks.
La veritat es que es la primera marató en la que 5′ abans la línea de sortida (km0) està büida.
Albertbo la samarreta está molt bé, però ja em fa rossec la de tirants, imaginat com acabaría amb la de màniga curta. Espero que surtin les de Km0 amb tirants i estrenar-la a Berlín.
Salut i milles.
AbelUs penjo unes quantes fotos de la marató.
Quan tingui tems aniré fent d’altres curses, al lloc corresponent, clar.
😉
Molt bones les fotos, Assumpta. Especialment les dues últimes parlem, i molt, del que és una marató.
Salut
Gràcies Assumpta es un honor poder tenir una reportera com a tu amb una marató.
Salut i milles.
AbelSalut companys,
Bones les fotos Assumpta. A la primera hi veig tres campions del món de marató, però no me’n recordo com es diu el del mig, a l’esquerra hi ha l’Abel Antón, a la dreta el Martín Fiz, però no recordo com es diu el del mig, aquesta memòria!!!
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Gràcies per la col-laboració albertbo, efectivament en la foto penjada al fil és el Fabian Roncero -que no és campió del món-, però no parlem de la mateixa, a les fotos de l’Assumpta, el corredor del mig és….el bodi, un altre campió de maratons disputades en una temporada, campió en ànims i combativitat.
Una abraçada a tots.
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.