Marató New York 2011

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3208
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeeps

    Tot i que m’hen havien parlat a les mil maravelles de la meca de la marató, crec que tot es queda després d’acabar la marató més multitudinaria de la història, amb més de 47000 corredors arribats.

    Després d’uns dies de turisme i cremant kms i kms “per un tubo” per tota la ciutat amb immillorable companyia, airun, artur, carlos, arcadi, … (mireu les fotos!!!), em plantejava fer la marató sense cap mena de pressa, mirant el mínim el rellotge, a disfrutar-la al màxim,, saborejar-la des del primer km.

    Havia nevat fort feia una setmana,
    estava “acollonido” !!!, però vàrem tenir sort, no feia gaire fred, vaja, ideal per còrrer.

    La sortida, del tot emocionant, en aquells moments, estàs convençut que ets en el lloc idoni, en el millor moment posible, un moment que potser, nomès passa una vegada a la vida, i que desitjeries que no acabi mai.

    Al llarg de la marató, els sentiments i les emocions, guardades en el moments previs a la sortida, comencen a sortir, es increible la gentada que hi ha, penses…no pot ser, tota la ciutat volcada a al marató!!!!
    Tens ganes de cridar, riure…moments que voldries que fossin eterns…que no acabessin mai, el correr es el de menys, nomès sents crits d’ànim i veus gent de tot el mon desesperada per animar-te, no em vull perdre res del que passa, aqui i ara…això si que es un carpe diem!!!!

    Staten Island, Brooklyn, Queens, Bronx i Manhattan, ponts i llargues avingudes, tot sembla pla, però de pla no hi ha res, tot es pujar i baixar.

    Tot i que era molt prudent amb el ritme de cursa que portava, els últims kms es fan sempre durs, vas mirant sense parar a dreta i esquerra, flapant amb tota la cridòria que hi ha.

    L’arribada es apoteòsica, en ple Central Park, en creuar la línea de meta l’emoció i els sentiments surten i et fan caure la llagrimeta que tant has guardat en tota la cursa…el cansament es el de menys, ara que has arribat al final, saps que has guanyat!!!

    Salut!!!!

    #32353
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Hola companys!

    Miraré d’explicar el que vaig viure dins d’aquesta espectacular marató que era l’objectiu del viatge i que va acabar sent la cirereta de la fantàstica setmana que vaig passar a Nova York amb l’Airun, el Bru, l’Arcadi42 i l’Artur42 i el Pau (un company de l’Arcadi i l’Artur que passa una temporada a la ciutat dels gratacels i que ens va portar a llocs que mereixerien una crònica per si sols)

    El dia 6/11/11 ens llevem ben d’hora , ben d’hora i anem cap a l’autocar que ens ha de portar des de la Biblioteca Nacional fins a l’Start Village on ens reunirem els prop de 48.000 corredors que prendrem la sortida.

    Des del primer moment l’Arcadi ens fa de guia de luxe i gracies a ell aprofitarem al màxim cada moment d’aquesta gran cursa.

    Després d’una llarga estona, que entre cafès donuts i visites als “toilets”(ja m’havia dit el Cargol que és el record Guiness WCs portàtils) es va fer curta, anem cap als calaixos on ens trobarem amb els Victor Patsi i la seva dona Rosa Maria que s’estrena en la distància).

    I cap al Pont de Verrazano. Aquí trobem uns 6 o 7 helicòpters i avionetes que van fent cercles per damunt nostre. Comença l’espectacle. Sona l’himne dels Estats Units, entre una munió de gent en un silenci absolut i sortim a ritme del “New York New York” de Frank Sinatra.

    Aquest pont fa uns 3Kms de llarg, és el més el gran dels 5 que travessarem i com els altres, comença amb una bona pujada i després la corresponent baixada i aquí s’ha de fer cas del consell de l’Arcadi de no deixar-nos portar per l’eufòria, que la cursa és molt llarga.

    Hem deixat STATEN ISLAND i en acabar-se el pont entrem a BROOKLYN que travessarem sencer de sud a nord, casi 20 Kms i des del primer metre una gentada impressionant que ens anima sorollosament sense parar. I a més quantitat de grups musicals de tota mena, de rock , bandes de gaiters, grups de gosspel que surten de les esglésies per cantar al carrer…

    Tot canvia al arribar a Wiliamsburg ,(possiblement el barri jueu més conservador del mon). Aquí la cridòria casi desapareix i l’aspecte seriós de la gent que aquí és poca és un més dels molts contrastos que trobes per aquesta ciutat. Però encara som a BROOKLYN i de seguida torna el gran ambient

    Passem el Pulaski Bridge coincidint amb la mitja marató i entrem a QUEENS. Per aquí la Rosa Maria i el Victor es queden una mica per que sembla que a ella li costa seguir el nostre ritme. Després acabarà fent un bon temps per una primera marató i més una tan dura com aquesta.

    Arribem al pont de Queensboro. Un altre gegant que ens portarà a MANHATTAN. L’Arcadi ens adverteix que el passarem per sota i això fa que , com que no es veu gran cosa, te’n oblidis un moment de la festa i pensis que estàs fent una marató i que l’arribada encara és lluny

    Final del pont. Fem un revolt i enfilem la 1a avinguda. L’animació torna a ser brutal. La recta que es veu és llarguíssima M’ho estic passant bé, molt bé.

    Els avituallaments segueixen abundants, amb molts voluntaris i ben organitzats. Res a veure amb una dantesca marató que alguns heu patit no fa gaire. L’única pega és que donen gots i jo no se veure amb got corrents i una gran part va a terra o me la foto per sobre A la milla 18 hi ha un avituallament de gels. Em llenço pel de xocolata (n’havia pres un abans i és boníssim), però m’equivoco i l’agafo de vainilla. Primer petit problema. No serà l’últim.

    Acabem de travessar East Harlem i entrem al mític BRONX pel Willis Avenue Bridge. Hi ha moltíssim públic i encara més sorollós. La gent , com al llarga de tota la cursa, porta molts cartells. Recordo dos en especial : un d’una noia a Brooklyn que deia “Nice ass” que em penso que vol dir “bonic cul” o una cosa així (no se si era pel seu o pel d’algun corredor que havia vist) i un altre al Bronx que deia “Fuck the wall” que vaig veure en el moment que començava el Madison Avenue Bridge i a mi em començava a costar mantenir el ritme. Els dic a l’Arcadi i a l’Artur que segueixin que jo ja arribaré però diuen que no , que volen que arribem junts.

    Ja tornem a ser a MANHATTAN , a la 5a avinguda que ens portarà a Central Park i al final de la cursa. Començo a fe els avituallaments pràcticament parat. Noto que necessito líquid i agafo isotònica i aigua. L’Arcadi i l’Artur m’esperen pacientment. Arribem a un parc, que l’Arcadi diu de seguida que no és el Central. Es un petit parc de Harlem que envoltem i seguim per la 5a Ave.

    Ja em passat el Km 35 i el meu trot és patètic però no puc deixar de mirar l’impressionant escenari per on passa i el grandiós espectacle que és aquesta cursa. Entrem a Central Park i al poc em crida l’Airun i el Pau. Els saludo però no paro per por de no poder tornar a arrencar. L’Arcadi que no els havia vist, tornar uns metres enrere per saludar-los i fer-se una foto. Jo que no em volia aturar i en aquell moment m’he de parar en sec. M’ha agafat una rampa que m’ha deixat clavat. Sortim darrera del públic i l’Artur, fent conya del “glamour” d’una rampa a Central Park intenta arreglar-me la pota mentre jo renego . En aquest moment l’Arcadi ens havia passat sense veure’ns.

    Finalment els isquios tornen a puesto i continuem cap a l’arribada on retrovarem l’Arcadi que ens esperava. I d’aquí cap al l’estàtua eqüestre que hi ha davant del Museu d’Història Natural on haviem quedat amb el Bru l’Airun i el Pau.

    “Llons” quin rollo us he fotut.
    Si voleu veure algunes fotos fetes pel Victor Patsi mentre corria la Marató ho podeu fer a la web de l’Arcadi:

    http://www.atletisme.com/personals/arcadi/

    #32355

    Enhorabona a tots Carles. Haurem de guardar bé aquest crònica per la gran informació que dóna (si més no per fer-nos dentetes de tant en tant).

    Que tots els record intensos durin molts i molts anys en les vostres ments.

    Una abraçada,

    Carles Lapeña.

    #32358
    By Keds
    By Keds
    Participant

    MOLTES FELICITATS a tots els companys maratonians que heu tornat de Nova York…

    QUINA ENVEJA !!!:woohoo:

    I moltes gràcies per explicar la vostra experiència.

    En Bru ha fet una crònica curta….però d’una gran exquisidesa.
    I en Carlos n’ha fet una de més llarga amb gran quantitat d’informació i detalls…

    Moltes gràcies a tots dos.

    Per cert, crec que en falta almenys una….si, home!,…la d’aquell de Lleida que surt per la tele….. :angry:

    Salutacions.

    #32431
    Avatar
    Ash
    Participant

    Enhorabona a tots!!

    Llegint-vos em venen molts records i també moltes ganes de tornar-hi.

    M’identifico plenament emb en Bru quan diu que et sents en un lloc realment especial a la sortida.
    Sens dubte un cursa que tots hauríem d’intentar fer.

    Salut!!

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.