Marató Donostia 29-11-2009
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Felicitats als que heu fet marca.
Felicitats als que heu arribat dignament.
Felicitats també als que heu hagut de plegar abans d’hora.Una marató és una mica un misteri. No pots assegurar com t’anirà la cosa fins que ja ets a punt d’acabar-la, però curiosament, és un tipus de cursa que enganxa (les endorfines ?). Tothom que conec (gairebé) vol repetir.
El fet de córrer una distància llarga, et dona temps d’observar-te llarga estona i veure com et sens: les cames, el cap, els sentiments, el ritme cardíac i respiratori, els peus, etc… Fins i tot arriba un moment on no penses en res. Només et sens viu i tires endavant i endavant fins que arriba quelcom: una rampa, el nen amb l’aigua, un crit d’ànim…LA META. Ja he arribat !!!.
Felicitats amics!!!
http://primeran.com/es/deportes/atletismo/2504-maraton-de-san-sebastian-galeria-de-fotos-4.html
No cal dir res, només mirar la número 62…
Buff! ha escrit:
Quote:http://primeran.com/es/deportes/atletismo/2504-maraton-de-san-sebastian-galeria-de-fotos-4.htmlNo cal dir res, només mirar la número 62…
En aquesta foto hi ha dos Km0’s, el Redman i… aquesta orella no pot ser de nimgú més:laugh: :laugh:
On és Wally?
I, quí és Wally?Quins Craks!!
Lo Marrako en versió “patxi, ahí va la hóstia, pues” ens passa les següents fantàstiques fotos!
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157622929757110/
Apa, a gaudir-les!
Fantastiques fotos, com sempre, del nostre estimat Aureli. N’hi ha per fer-li un monument.
Gracies Ureli !!!
hola a tots els km0 jonomes donar moltes pero moltes gracies a l Aureli per les fotos k ens a tots i sempre es a totes les curses molt mes cumplidor k nosaltres mateixos vaigis a la carrera k vaigis ell sempre hi es i no se li pase ningu de ponent per alt “chapeau” Aureli
I res sobre la cursa de Donosti k em va anar molt be amb sensacions, clima i ambient i felicitar a els km0 k van fer la marato per haver ho aconseguit un cop mes res mes, adeu.
A i per si no ho havia dit gracies Aureliiiiikaiser ha escrit:
Quote:Quan parles amb algú que ja porta unes quantes maratons a les cames i li dius que tot ha anat bé, que estàs cansadíssim, però que has gaudit durant 42km (aquest va ser el meu cas a Barcelona) segurament et felicitarà. En canvi, quan els expliques que has lluitat més enllà del dolor, i sense saber com, has trobat les forces per arribar fins al final, la reacció és diferent. Et miren als ulls i fan que sí amb el cap, com dient “jo ja sé de què em parles, jo també he passat per aquí”.kaiser, ets novell però parles com un veterà. Veig que has entès perfectament l’esperit de la marató. Ja vam compartir una miqueta d’això a Barcelona fa un parell d’anys, no ?
Gratitud meva immensa.Des de llavors et tinc especial estima, no em fa res dir-ho públicament aquí. Jo ho he deixat però t’asseguro que si jo tinc tantes ferides maratonianes és perqué si sobrevius a una especialment difícil a la propera et sents més fort.
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.