Marató d'Empúries, Emporium (abril)
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Quote:Enxampo a en bodi, el veig bastant cardat, l’Artur l’ha deixat. !!
Espero que no penseu que vaig deixar tirat en Bodi. Ho teniem parlat des del començament que ell aniria marcant ritme fins al km 25 i després es deixaria anar, donat que té un altra marató diumenge. De fet, només vam fragmentar un grup de sis i el vam deixar en dos de tres. Van quedar Bodi, jordigràcia i un company que es va afegir a la barqueta.
A la nit espero penjar la meva crònica. De moment tenim feina fins a les 10 de la nit. Disfruteu els que teniu festa.
Salut
Quote:No sé qui va demanar les ampolles de lambruscho,però el què sí sé és que va oblidar pagar-les
,trist,molt trist.massa. Del sopar val més que no en parlem, i tu ho saps millor que ningú. L’únic que va valer la pena va ser la companyia.
Pel que fa al lambrusco, ni se sap qui el va demanar, ni si realment el va demanar algú, igual que les altres ampolles de vi que es van quedar a la taula sense tocar. El que tinc molt clar és que ningú dels que vam ser al sopar va voler "carregar el mort" del beure a un altre company.Salut
p,s, moltes gràcies per l’avituallament i els ànims.
Estem d’acord que entre tots s’hauria d’arreglar el greuge a l’Angel Torrent. És evident que ell no té cap culpa de la incompetència exhibida en el sopar del dissabte. Jo per la meva part, també vaig pagar les meves cervesses pero si s’ha de posar quelcom més, nosaltres fem per un.
En aquesta marato volia apropar-me a les 3h.30, ara no ho negaré, per tant formem un grupet ben maco entre cinc i sis corredors, amb l’intenció d’anar a cinc fins on podem, si mes no, fins girar a S. Pere Pescador on tothom ja fara el que pugui.
Així ho fem, clavant els kilòmetres sense necessitat de cronòmetre, amb alguna parada tècnica consensuada pel grup, amb les aparicions inesperades del Massaguer, i amb l’animació de tota la claca nostra.
Els avituallaments, aquest any, molt bé, almenys no ha faltat aigua i n’hi havia cada dos kilòmetres i mig….chapeau! perquè aquest any la calor també apretava de valent. A l’arribada, però, hi trobarem a faltar quelcom més per uns esgotats maratonians, més tenint en compte, que els del terç van tenir una autèntica bacanal!
Tornem a la cursa….i es que aquesta no comença fins el kilòmetre 24, tot l’anterior "tan sols" és un bon aperitiu!
Un punt on els kilòmetres ja comencen a pesar, la calor apreta, i l’itinerari es comença a complicar. Continuem el grupet compacte, a 5 el km., tot i que cada vegada ja em costa més. Al 30 ja anem fent la goma i jo dels primers. Aviso a "la tropa" que no es preocupin que jo ja he fet la feina. Veig que no podré doblar, no és la meva especialitat, i diumenge i torno a Gasteiz, per tant canviem l’objectiu i acabarem sense fer-nos mal.
La veritat esperava aguantar, com l’any passat, una mica més, fins al gir de tornada, però això no ho decideixo jo. El cap i les cames em diuen que ja en tenen prou!
El rosari de tornada ja el coneixeu tots els que l’heu fet, per tant sobren comentaris….tothom fa el que pot.Al final 3h.45 ben parats, sense conseqüencies que em permetaran sortir d’aqui una estona a fer una horeta de rodatge, si la pluja ho permet!
Felicitar a tothom pel cap de setmana passat amb bona companyia, coneixènces noves, compartint les conegudes amb batalletes mils i no parant de saludar a gent amb els quals, en un moment ho altre has compartit algun "kilumetrillu",…. i això si, tot i faltar la Mona, us puc ben assegurar que de gana no n’hem passat!
Salut
Artur,jo no bec alcohol,per això em nego a pagar unes ampolles que segur que hi va haver algú que va demanar,no van aparèixer per art d’encanteri.
Altre cosa és compartir el vi que hi havia a la taula amb això sempre pago als sopars als que vaig sempre dividim pel nombre de comensals,però en el del dissabte i després d’esperar més de tres hores per menjar una trista lassanya,vaig decidir que ja n’hi havia prou que jo marxava abans no fes una maldat(assassinat d’un cambrer….),vaig anar a pagar juntament amb en crit jo la meva coca cola que havia demanat el plat de lassanya i dues aigües i me’n vaig anar cap a casa.I sí vaig marxar sense dir adéu,no estava d’humor……perdoneu-me
Felicitar a Albertbo per la cursa, i no hi pateixis que ningú em va deixar tirat, home 😥
de fet m’ho vaig passar de conya amb el grupet que vam muntar, llàstima que tú no el poguessis compartir, perquè el ritme, com tú dius, éra el mateix….a veure si la propera….Felicitar a l'[/b]Artur42, per poder haver entrat amb la Júlia a l’arribada i tenir el suport de la Silvia tant "del País" 😉 i poder haver compartit amb ell 30 kilòmetres sense adonar-nos, amb el seu bon humor constant.
Felicitar al seu company jordigracia per haver acabat una altre marató, us puc ben assegurar que s’ho va "currar" de valent després d’haver-se trencat el grupet.
Felicitar a l’amic del Gemec en Dídac per també compartir barqueta, sabent de l’experiència de l’any passat va assolir marca personal….ENHORABONA ! ! ! !
Felicitar als Brufamily pel cap de setmana passat i al Joanet perquè ja en té una altra al sac. Això es va omplint….aviat més, punyetero!
Felicitar al que serà un nou maratonià ben aviat. Ja no se’n pot estar més
madjoker, això si amb el suport de l’Angels, que sense les dones no som res!….un plaer!Felicitar al Presi i un dels amfitrions d’aquesta prova Crit, això de que volia plegar, que no s’ho cregui pas ningú….o es plega al 41, o no es plega 🙄 pobre Cris, no li queda "mili". Sens dubte un tàndem perfecte! la Doble C.
Felicitar a tots els Ponentins que vau estar a l’Empordà Frank,Marta…. , ens tornarem a veure, si més no el 17 de juny
I per acabar al suporter núm.1 de diumenge super Massaguer, que tot i no poder córrer estava a tot arreu. Pels qui no el coneixeu….una gran persona 😳
Salut 😉
Veig que això de la negreta va com vol….
:massa, prou d’emprenyamenta, punyeta, que ja en vas tenir prou el dissabte 😉
Primer de tot us diré que la d’Empúries ha estat la meva quarta marató i, segurament, la més intensa, en tots els sentits. Poder entrar de la mà de la meva filla i abraçar-la sota l’arc d’arribada 😥 …no tinc paraules.
L’aventura comença dissabte. Arribem a l’Escala cap a les 12, deixem les maletes a l’habitació i cap al passeig…
a veure el blau intens de la Costa Brava i el perfil de les muntanyes que ha polit la tramuntana amb el pas del temps. Dinem al mateix passeig, un tomb fins a Empuria Brava i al poliesportiu, a berenar anxoves i saludar amics, molts amics.
A la nit sopar multitudinari. No en donaré detalls, ja s’ha explicat alguna cosa en aquest mateix fòrum, però el balanç és més que positiu: correcats, gent de Borges, de Vilafranca, de Cubelles -amb les últimes incorporacions de voraç i òscar Font-, de l’Empordà, de Lleida…Diumenge a les 8 ja som a les ruïnes d’Empúries. M’acompanyen la Júlia -que als 10 anys debuta com a gregària- i la Sílvia, que es va enganxar a aquest món després d’un cap de setmana meravellós a Firenze.
Després de la foto i del "paseillo" amb els romans sortim molt a poc a poc. El passadís és estret i tampoc hi ha ganes de començar a tota pastilla. Ja hem parlat amb Bodi i Jordigràcia que farem una barqueta de 3h30′. S’ens afegeix el Rafa Estrella del Fila Domingo Catalan -més tard toparia brutalment contra el mur-, i dos companys més, un de Granollers i l’altre de Sitges.
En el quilòmetre 5, davant de l’estelada de la Sílvia, la Júlia em dóna el primer avituallament: un plàtan, un somriure i un "vinga, pare". He esmorzat poc i tard i no vull fer curt de calories.
La barqueta va com un rellotge gràcies al "capità" Bodi, que quadra la mitja a 1h45. Anem bevent i pixant junts 😳 . Bodi diu que anirà mantenint el ritme fins al km 25 -quan tornarem a veure les famílies- però després que cadascú faci el que pogui.
En el quilòmetre 30 Bodi avisa: "els números ja no surten. Ja ens costa mantenir el ritme de 5’". Jo, que acabo de rebre l’assistència i els ànims d’en Massaguer miro de seguir les espectatives d’acabar en 3h30′ i, fent parella amb el Dídac decidim sumar-nos al company de Sitges, que es manté a 5′. Al cap de poc ens creuem amb Bodi i intercanviem ànims. Uns segons més tard arriba jordigràcia. Va una mica tocat: "vols que t’esperi?" -li dic- em respon que no, que és millor que marqui ell mateix el seu ritme.
I així seguim ara ja només amb el Dídac, ja que el company de Sitges també s’ha estavellat contra el mur. Faltant 4 o 5 quilòmetres, veient que ja superaré les tres hores i mitja, i amb la solana i l’humitat a tota pastilla, li dic a la parella: que faci via, que em fa l’efecte que l’estic frenant… i així és, quan el Dídac posa la directa s’en va com una moto. Particularment prefereixo dosificar el poc que em queda perquè m’havien avisat que al quilòmetre 41 hi havia un forat, i dels grossos. Potser per això, abans d’arribar al forat m’espera el Gemec -de la família dels Crits- amb un Acuarius que, tot i estar bullint, em dóna la benzina suficient per fer l’últim quilòmetre en 4’43". Els últims metres ja us els podeu imaginar. Un passadís d’aplaudiments em porta a la mà estirada de la meva filla. L’emoció em pot, però no vull disimular. Em costa respirar "vinga pare!, que et passe?". La barreja de cansament i emoció em fan respirar com si fos una somera… passo per sota de l’arc i m’abraço a la Júlia. La deixo tota xopa de suor, li torno a donar la mà i la porto a que li posin la medalla. La deixarà al mateix calaix on guarda les altres tres -Barcelona, Donosti i Firenze-, però aquesta serà especial perquè l’ha viscut en primera persona. M’abraça també la Sílvia, gairebé tant emocionada com jo.
Crit m’estira la mà, em felicita i… ara a treballar a tope per la Cursa dels Templers
Encara no, encara ens relaxarem una mica a la platja. Abans veurem arribar l’Alberbó, Bodi, Jordigràcia i tants i tants coneguts i desconeguts que des de diumenge són una mica més feliços.A la platja fem grup els Km’s 0: els Brus, els Crits, els Bodis, els Madjokers, els meus… decideixo avançar unes passes perquè l’aigua del mar repari una mica les malmeses cames. De sobte apareix un somriure blanc per l’esquena esquitxant aigua a dojo. És en Crit, que em deixa xop de d’alt a baix. Ho agraeixo perquè m’ha acabat de dedidir a banyarme fins al cap.
I així, totalment submergit al Mediterrani, acompanyat de família i amics, veient com la Júlia juga amb la Joana, com la mar juga amb les muntanyes a la Costa Brava, decideixo que sóc feliç, molt feliç.Salut companys,
Felicitats a tots, és bo tenir uns objectius, tant com amotllar-se a la cursa i saber gaudir-la més enllà dels temps. Sens dubte aquesta és una marató per disfrutar, tant com ens heu fet partícips a les cròniques, i difícil per fer marca.
Una marató a casa, a l’Empordà a més a més és un luxe, per molts anys!!!, i a veure si entre tots hi podem posar el gra de sorra perquè es consolidi.
Enhorabona a tots! i ànims especialment per el bodi, Gasteiz t’espera.
Una abraçada a tots.
Hola companys,
Estic molt content. Aquesta ha estat la meva 13ª Marató i tot i que m’hagués agradat fer-la en una mica menys de temps, ara mateix signaria pel que va sortir sabent com ho vàrem passar al final. Tot i aixì, em va semblar una Marató molt bona en tots els sentits, doncs la vila és prou bonica, el recorregut és bó, la organització va estar perfecte, i, com no, la trobada amb vosaltres ha estat d’alló més agradable.
Malauradament el sopar no va acompanyar. Aquestes coses, de vegades passen i potser caldria passar pàgina. Si de cas, que serveixi d’experiència per una altra ocasió; el millor és fer un menú tancat amb 2 variants per plat i possiblement això facilita molt més el servei. Jo també em vaig enfadar molt i em vaig alliberar esbroncant el que semblava ser l’amo del negoci. Algú tenia la culpa de tot allò i és clar que nosaltres no ho erem. Per cert, Massa, a la meva "zona" ningú va demanar ni prendre lambrusco, però si algú va sortir mal parat a la caixa, per mí i els meus amics no será. Que ho digui i farem pinya entre tots. Ah! i agraïr a qui ens va facilitar el lloc , doncs segur que ho va fer amb la millor de les intencions.
Com uns deia, estic content, doncs la meva aventura va durar més del que em pensava. Em vaig apuntar a la barqueta de l’Artur, en Bodi i algú més que es va quedar amb nosaltres, com el "noi de blau". Em feia por els 5 minuts/km, però gràcies a guantar-los tant bé fins el km 30, no vaig sortir tan mal parat. Em sembla que ara ja sé per quin temps m’he de moure, cinc minuts amunt o avall, però miracles no n’hi han i prou content he d’estar que ja tinc ganes de la propera.
Sé que el meu problema és el km 30. tot i que les preparo mitjanament bé, el "mur" sempre hi és. Però tant me fá. La propera (Berlín) ja l’espero i no sé si dir-vos que potser li faré una bona butifarra si aconsegueixo treballar millor els finals. Tot i així, la meva forquilla va dels 3:40 als 3:50. I que duri.
Va ser dur per la calor i potser als 10 darrers quilòmetres els falta una mica de "vida", aquesta que tant necessitem els que anem agonitzant. Però la vam fer, que és l’important.
A mí em feia falta retrobar-me, doncs la darrera havia estat al novembre del 2005 i vaig punxar a lo gran (4:11), i les dues darrers de BCN no les vaig poder fer problemes físics dies abans de cada una. Les anterios també van estar al voltant de 3:50, de manera que ja m’he fet a la idea que les 3 h de fa 15 anys ja han passat a la història. M’he fet gran i les coses son com son. I ben content.
Gràcies, Artur, pels ànims. El noi de Granollers també ho feia quan ens creuavem. El de blau era com un conillet de Duracell. Llàstima que al final va patir també. I en Bodi, ostres em Bodi!!!; quin plaer correr al seu costat. Precís com un rellotge suïs i amb el còrrer més elegant que he vist. Si tornem a coincidir una altra vegada, seré la seva ombra, ni que sigui a distància, però no el perdré de vista.
A tots, moltes gràcies. Estic segur que en endavant ens anirem veient. De moment a casa vostra el 17 de juny.
Una abraçada.
Artur42, emocionant, molt emocionant la teva crònica.
De vegades lo important no són les curses en si, ni els temps assolits, sino les emocions i sensacions, i en aquest sentit, HAS GUANYAT LA MARATÓ.
Una abraçada;
Jose H
Enhorabona a tots nois, que heu pogut vencer la Marató i això és el que importa.
Sort, bodi, diumenge a Euskadi!
A veure, a veure….que no n’hi ha per tant 😳
Per començar, jo en faig poca d’ombra
En quant a l’estil 😳 , tothom té el que té, però només de l’estil no en vivim.
Avui la meva forquilla potser estigui entre 3h.30-40, excepte algun "descalabro" que algú de per aquí ja coneix. L’any passat vaig fer dos 3h.30 i haguera pogut baixar si no hagués estat per la meva preparació de cara als 100 de Belves.
Jo sóc tossut i no m’hi ressigno i l’any vinent atacarem a consiència les 3h.15 perquè crec que ho puc fer….si el motoret de sobre el cap em deix!
Jo també m’he fet gran i les coses són….com són, però per altre banda hi crec hi ho provarem, no sé ni quan, ni com, ni on….però potser el proper febrer-març 😉No dubteu que el passat diumenge el plaer va ser meu de poder compartir cursa amb tots vosaltres. Jo m’ho vaig passar de conya….fins al 30 😆 si tornem a coincidir de ben segur que jo faré sempre per un.
Gorka1, últimament car de veure!, gràcies company, intentarem deixar el pavelló ben alt ….a veure si coincidim aviat 😉 potser Berga?, Pal? ….bé doncs fins Templers 😆
Salut….i a cuidar-se.
Ieeeps,
Aprofitant els bonics dies de pont que es presentaven, marxem divendres cap a l’Escala, a fer la meva segona marató empurdanesa.
Dissabte, a fer el turista per l’encantadora Girona. A la tarda, trobada al pavelló de l’Escala amb els Km0’s i correcats.
Recollida de dorsal i bossa d’obsequis, menjada clàssica d’anxoves, cerveseta, xerrades aqui i allà, cursa de Templers aqui i més enllà…
…i desprès, cap a un llarg sopar….Arribo al parquing de les ruïnes d’Empuries a les 8h amb en bodi i assumpta, xerrades i fotos i a les 9, passejada típica per les ruïnes i sortim.
Agafo un ritme bastant constant de 4’30-4’35 el Km. Vull ser prudent,veig que farà bastanta caloreta i es la marató de l’any per disfrutar-la tota sencera.
Vaig bastant sol fins el Km 20, on m’ajunto amb la llebre de 3,15 i un grupet d’unes 5 persones. Anem junts fins el 30. Veig que van a ritme de 4’30, i afluixo un xic. Del 30 al 35, se’n fan els Kms força llargs i em noto les cames força carregades.
Sort que hi ha dos angels de la guarda durant el recorregut que fan que no et sentis sol en cap moment (gràcies gemec i massa 😉 )
El cos, em demana beure beguda isotònica en cada avituallament, i vaig seguint fins el Km 38, on el ritme ja ha baixat fins a uns 5 min el Km.Arribo al Km 42 i allà m’espera la Airun, que em dona la Joana i, agafada a ella amb braços, entro a meta emociona’t amb 3.23 h.
Desprès, un cop ajagut a la gespa, em comencen les rampes, que fins una bona estona desprès, no em marxen. Crec que amb la calor i la suor, la deshidratació era evident i gracies a uns sobres de sals minerals que em dona l’Artur (gracies company!!! 😉 ) ,m’ajuden a recuperar-me molt millor.
Desprès, a la platja, em mullo les cames, però encara em venen algunes rampes als bessons. Tot i així, aquest petit dolor es sobradament compensat amb escreix en compartir i poder gaudir d’aquests moments en companyia de la familia Crit i gemec, en bodi i l’assumpta, l’Artur i la silvia, en madjoker i l’angels…i veure com s’abracen la Joana i la Julia 😉
Ja em passat un altre any, però Empuries m’ha tornat a flapar. Sens dubte, es una marató especial, única i irrepetible.
Salut
Companys d’Empúries,
Que potser us hauríem de felicitar pel vostre cap de setmana de platja? 😆 😆
Veig que tot ha anat rodat i torneu amb bones sensacions.
Enhorabona a tots i si algun dia em plantejo de tornar a fer una marató, m’apunto aquesta.
Un plaer llegir les vostres cròniques.
Salut companys,
Si la marató de Madrid et va deixar el desgast físic i anímic que et va deixar, que ara no preveus fer-ne una altra alvarfanyez, aquesta millor que no l’escullis. No perquè no sigui una gran cursa, ho és, però la poca particiàció de moment li dóna molts kms de solitària. Millor que et plantegis Donostia o Barcelona.
Una abraçada a tots.
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.