Marató del Florència 30-11-2008

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2363
    Avatar
    Buff!
    Participant

    Hola companys!:woohoo:
    Feia molts dies que no entrava, però acabo de fer aquesta marató i, com que sé que alguns aneu a fer-ne a l’estranger, com en Cargol a Marrakesch, us faig arribar informació d’aquesta, doncs crec que val la pena anar-hi.
    De moment, aquí teniu l’enllaç a unes quantes fotos que vaig tirar. La crònica, en breu (que no breu, :dry: per cert).

    http://picasaweb.google.es/jbonellb/XXVFirenzeMarathon#

    #17918
    Avatar
    Buff!
    Participant

    És bastant fosc, però quan encara mig adormit miro el rellotge assenyala 6:43. Aquest cop sí és l’hora, no com les dues ocasions anteriors en que al despertar sobtat l’havia seguit aquella frase que el subconscient ens sol deixar a cau d’orella pots dormir una estona més, és massa aviat. Miro per la finestra i el dia s’amaga el rostre darrera els núvols, ni prims ni massa gruixuts, si plou no té pinta de tempesta, així que em vesteixo amb pantalons curts i camiseta de tires. Mentre em calço, engego el televisor i el teletext em dóna la primera alegria: 0-3 a Sevilla i 3-1 a Madrid. :) Comencem bé.

    A les 7 només en som quatre esmorzant al menjador, escampats entre les taules i en silenci, cadascú repassa mentalment les pàgines en blanc de la seva marató, les que s’aniran emplenant d’aquí a poc més de dues hores, quan la realitat ens corregirà l’esborrany que ara hi tenim. Jo només hi tinc escrita una frase, em faria il·lusió trigar menys de 3:30, però és més un desig que un objectiu, en cap lloc explica com fer-ho, per això tot seguit entre parèntesis posa la marató 25!, com volent dir que aquesta és la fita real, el premi de consolació. Mentrestant, una parella amb un noi que deu ser el seu fill s’han assegut a la taula del costat, jo ja estic acabant i encara no tinc massa clar això d’agafar un parell d’autobusos fins al lloc on es deixa la roba; :huh: els hi demano i ells encara ho saben menys que jo, per tant, decidim anar-hi plegats en taxi compartint el viatge. Són suïssos, i al taxi només hi anem el pare i el seu fill, una mica neguitós: és la seva primera marató, així que procuro donar-li ànims i encoratjar-lo davant el repte, però no em sembla massa convençut del que vol fer.

    Poc més de les 8 i ja deixada la bossa per després, l’autobús enfila cap al Piazzale Michelangiolo i, de sobte, m’adono que m’he deixat a l’hotel la tira pectoral per mesurar les pulsacions, :S l’enuig inicial dóna pas a l’acceptació del contratemps, no hi ha res a fer i tampoc és imprescindible. Un cop a dalt, faig algunes fotos i a l’hora i lloc convinguts començo a buscar els companys correcats, però només apareix la inconfusible figura d’en TRI-GAT acompanyat de la seva dona, i just quan acabem de fer-nos la foto veiem a en Gabriel gràcies a que porta l’equipació oficial, :dry: així que acabem tots tres dins la càmera. Comença a ploure sense massa intensitat, però encara falta mitja hora i ens arrecerem sota un arbre, la sensació per a mi és de fresca i no de fred, confio que la pluja serà a estones, i m’aagrada l’ambient: convida a córrer. :woohoo: El locutor no para en tota l’estona de citar una mica exageradament als herois que sota la pluja es disposen a córrer la marató, i un quart d’hora abans de sortir fa la darrera crida per adreçar-nos a les gàbies; ens desitgem sort i cadascú va a la seva. No s’hi cap ni s’hi pot entrar, :( així que aprofitant el moment en que s’ajunten tots per la sortida, un bon grapat aconseguim ficar-nos al grup de davant, :cheer: amb la sort de trobar-me al costat d’en TRI-GAT. Augmenta la força de la pluja, però la munió de gent fa que es noti menys, em trec la camiseta de màniga curta i em preparo pel tret inicial, l’escalfament és exclusivament mental, l’espai no dona per més.

    Trepitjo l’estora quan no fa ni mig minut que s’ha donat la sortida, i puc córrer amb comoditat de bon principi, de tant en tant veig a en TRI-GAT al darrera, i penso que ja ens anirem trobant. Intento no deixar-me portar per l’habitual eufòria del principi, més tenint en compte que va fent una baixada sostinguda i suau. Miro el rellotge i veig que no s’ha posat en marxa, és intel·ligent però no per sí mateix, així que el primer kilòmetre és una mica a ull. Tots els faig per sota de 5′, que era la velocitat de creuer teòrica, però no m’hi atabalo, sento que vaig bé així, com si dins meu hi tingués una mena de rellotge automàtic que em fa anar al pas adequat. Al Km. 5 no sé el temps exacte però calculo uns 24′ (després he sabut que eren 23’57”). Ha deixat de ploure i no tinc gens de fred, em trec els guants i aprofito per fer la primera foto, correm ja en pla, algun carrer és amb llambordes encara que són bastant amples i només suposen trepitjar algun bassal de tant en tant. No hi ha massa gent animant i el Km. 10 sembla arribar per sí sol en 24’07”.

    Ens acostem a la zona del Ponte Vecchio i els carrers es veuen més animats. Llegeixo a la samarreta d’un corredor, si fa o no fa de la meva edat i que m’acaba d’avançar, “La Peña del Puro”, però quan l’hi demano el motiu m’aclara que diu “el Muro” :blush: i que com jo molta gent confon la serigrafía, diu que vol fer 3:30 però que ya veremos, jo crec que va massa ràpid i poc després el deixo marxar. Enfilem per la riba de l’Arno, el riu que travessa tot Florència, i de sobte veig passar a en DavidR (gràcies a que porta l’equipació oficial) en companyia d’en Pasqual Canals, creuem quatre paraules i els hi faig una foto deixant que marxin, el seu ritme i objectius no són els meus. A l’alçada del 13 saludo a l’Aurora, la dona d’en TRI-GAT, i em fa saber que encara no ha passat, creuem l’Arno pel Ponte San Nicolò passant a la banda de ciutat per on anirà la resta del recorregut. Torna a ploure de forma intermitent i dèbil ;) , porto una hora de cursa i em prenc una barreta energètica. Ens estem allunyant del centre però apareix el Km. 15 en 23’57”. Tot va bé: ritme còmode, bona temperatura, absència de vent i la sensació de que són el kilòmetres els que venen i no jo qui els empaita, no obstant, el senderi em recorda que això és un terç del total a fer.

    De mica en mica retornem a la ciutat, malgrat tot, en aquesta zona hi ha poca gent degut a la fractura que provoca un immens nus ferroviari, i cau el Km. 20 en 24’57”, potser m’he relaxat una mica però no canvio el ritme. Ha deixat de ploure definitivament i el sol inenta treure el nas sense massa convicció. Ara anem cap a la zona del Campo di Marte, on és instal·lada la Fira i faig una foto a un arc inflable pensant que era la mitja, sorprenetment és el 21 i la mitja no és senyalitzada. Iniciem un llarga volta a la zona esportiva i els retalladors aprofiten per fer la seva cursa, som molt pocs el que fem la traça correcta. Segueix havent-hi ha poca gent i animació, alguns trams de carrer tenen les voreres plenes de fulles i això alegra la vista. A l’alçada del 23 atrapo a en José, un noi de Madrid amb qui havia compartit els kilòmetres 8 i 9, aquest any va fer 3:03 a Badajoz però avui no és el seu dia per uns problemes d’estòmac, s’anima quan li faig una foto i penso en lo llarga que se li farà avui la marató. Un petit i curt desnivell ens fa deixar enrere les vies ferroviàries i anem a espetegar al Km. 25, amb un parcial de 24’39” i preparats per entrar ja al centre de Florència. :)

    Es compleix la segona hora de cursa i em prenc un gel, no em fa mal res ni em trobo cansat, començo a fer càlculs per passar l’estona :eyes: i pren força la possibilitat de fer real la frase escrita al meu llibre imaginari de la marató: baixar de 3:30. Ens endinsem pels carrers que van a parar a la Piazza Il Duomo, on es troba el Km.28 i l’hi faig una foto; és com la zona de la Plaça Catalunya i el Casc Antic a la de Barcelona, gent per tot arreu que ens encoratja i anima :woohoo: fent-nos bategar el cor més ràpid, com si la seva cridòria fos un vent que ens empeny entre els edificis més carismàtics del Florència. Cal anar amb compte i no deixar-se portar per l’eufòria temporal, dos kilòmetres enllà ens espera la solitud fent la volta a il Cascine, tinc mentalitzat el recorregut i considero que és el punt clau de la cursa, una mena de parc amb llargues rectes que pot esdevenir fàcilment l’esvoranc on s’hi enfonsin totes les previsions. :angry: Arribo allà on comença de veritat una marató, al Km.30, i el parcial és de 24:41. Perfecte. ;)

    Quan porto fet un kilòmetre tenim un avituallament sorpresa de gel i no dubto en agafar-lo, ara tot fa falta i res sobra. Trec la càmera per fer una foto però es nega :( , possiblement la humitat l’hagi bloquejat i no s’engega, millor així, em podré concentrar més amb la cursa. Ja fa una estona que es comencen a veure corredors tocats, companys a qui han traït les seves forces, la seva preparació, potser la imprevisió o senzillament no saben encara què. Lluiten amb el pas cansat, avancen encongits cap endavant com si portessin un pes invisible a l’esquena, s’aturen esperant recuperar les ganes de córrer, i van fent el rosari habitual de tota marató, intentant guanyar a qui a tots ens ha enxampat algun cop: el mur :angry:. Però aquesta vegada jo tinc una confiança molt gran, penso amb els correcats que m’han desitjat sort, que aquesta és la número vint-i-cinc de la meva vida :) , tinc bones sensacions i vaig bé, em deixo portar per aquella mena de rellotge interior del principi i no empaito el temps. Avanço gent tota l’estona, fins i tot em sap una mica de greu el meu pas lleuger, gairebé sense esforç, quan passo pel costat d’aquell corredor de “La Peña del Muro” que ja fa honor al nom. Ja hem fet el gir al hipòdrom, anem de nou en direcció al centre i en 24:56 assoleixo el Km.35. :)

    Obro la ronyonera per agafar la darrera barreta, però no hi és, em deu haver caigut de tant posar i treure la càmera, així que, endavant amb el que tinc. Per primer cop en molt anys, encaro aquest tram final de la marató sense cap angoixa de temps, tinc la certesa absoluta de que ja baixaré de 3:30 :woohoo: Quasi ningú m’avança, sóc jo qui va passant gent tota l’estona i això fa que encara s’ompli una mica més el cabàs de la confiança, estic gaudint sense cap patiment ni pressió, i el rellotge només serveix per confirmar-ho a cada kilòmetre amb les seves xifres. Ara sí que els ànims del nombrós públic concentrat al mig de la ciutat tenen una música diferent, ara per mi tenen la melodia del guanyador. Just a l’encarar la Piazza della Signoria em trobo a en Pasqual, lluitant amb determinació però amb les forces ja minvades, gairebé caminant :dry:, l’hi poso la mà a l’esquena i l’animo a seguir sense aturar-se, que ja ho té a tocar. És el mateix que penso jo, quan arribo al Km. 40 en 24:25.
    Els darrers dos kilòmetres son increïbles, sento com brolla dins meu una emoció exultant, penso en la sort que tinc de poder fer una marató així, i corro tant com puc, no pas pes guanyar uns segons més a un objectiu que ja fa temps és al darrera, ho faig per delir-me’n, per la satisfacció que em dóna, com una mena de venjança personal de tants finals agònics viscuts. I em surten exactament igual, a 4:40, un temps que només havia fet a la baixada inicial, per acabar-la en 3:25:23. :)

    Als últims metres els organitzadors hi han col·locat una estora blava, com una mena de reconeixement a tots els corredors, del primer a l’últim, que avui creuen la línia d’arribada protagonistes de la seva història. Jo crec que per a molts, inoblidable.

    #17922
    Avatar
    albertbo
    Participant

    Buff!, moltes gràcies per descriure tan bé la marató quasi-perfecta. Jo algun dia vull viure tot això.

    I dius que anaves fent fotos i tot ????? :huh: :huh: :)

    #17924
    Sime
    Sime
    Participant

    Buff!, enhorabona.
    Realment magnífic!

    Ja m’explicaràs com t’ho fas per a que les fotos no et surtin mogudes :ohmy:

    #17925
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Moltes gràcies Buff per portar-nos de Florència aquest magnífic regal…..

    Unes excel.lents fotos molt ben documentades i una crònica…….Magistral !!

    Des de la meva ignorància….diria que fer una marató, acabar-la, i fins i tot fer una “bona marca” és relativament fàcil…..
    El que ja em sembla més difícil és saber-la encaixar….interpretar-la correctament a cada moment…..gaudir-la en tota la seva dimensió……
    Totes aquestes coses que es deixen entreveure en les teves paraules……….

    Felicitats , mestre.

    #17947
    Avatar
    Buff!
    Participant

    albertbo : és la marató que hom espera cada vegada que es sitúa darrera la línia i, només per poder-ho viure algun cop en la mesura de la capacitat personal del moment, ja val la pena provar-ho. No és fàcil, :S però tampoc seria el mateix si ho fos.:dry:

    Sime, la fotografia, per molta tecnologia que tingui, sempre ha requerit estar-se quiet en el moment de tirar la foto. :dry: No hi ha més secret, canviar segons de cursa per segons de foto.

    By Keds: és cert. Cada marató té quelcom més que una marca, i si només fixem en ella l’objectiu el desencís i la desmotivació ens esperen aviat, doncs no som professionals ni hi podem dedicar el que voldríem. Saber viure el que ens aporta cada cursa és necessari per tornar a córrer l’endemà, o l’altre si no ens ve de gust. Córrer per gaudir, no per la marca.

    Ah!, no sóc cap mestre, :S m’agrada córrer i tinc la immensa sort de poder-ho fer al Montseny amb la llibertat suficient. :woohoo: Gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Només us volia transmetre que aquesta afició té moments màgics, i que qualsevol dia, moment i passa ens hi poden portar. :)
    I per acabar, si podeu, aneu a Florènica. La ciutat ja s’ho val. ;)

S'està mostrant 6 entrades - de la 1 a la 6 (d'un total de 6)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.