MARATÓ DE VENECIA 2011

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3193
    Avatar
    cargol
    Participant

    Marxem amb la Su dijous 20 des de Barcelona via aèria fins a l’aeroport Marco Polo de Venecia. Des d’allí comprem un abonament d’una setmana pels transports públics (bus + vaporetto), ja que sinó es una “sangría”, doncs et cobren 6,5 Euros per trajecte.
    Ens allotgem al Bed & Breakfast que vàrem reservar fa 8 mesos (Ca’ Fontanea), molt confortable, silenciós i net.
    Descobrint racons encantadors i ens deixem perdre pel carrerons i canals de la ciutat ben abrigats, ja que estem a 8ºC i fa un vent molest.

    Divendres 21 aprofitem per visitar l’illa de Murano, famosa pels seus tallers de vidres artesanals i d’allí també anem a l’illa de Burano, més al nord, encantador indret que sembla sortit d’un conte, ja que totes les casetes (de pescadors) son de colors diferents.
    A la nit ens trobem amb el Sergi i la Bea (que han arribat avui per tren) i sopem plegats.

    Dissabte 22, tots 4 agafem el bus i anem a la fira del corredor a Mestre, dins de l’anomenada “Terra Ferma”, està al parc San Giuliano pel que passarà la cursa. Molt d’ambient ja que s’està celebrant la “family run”. Fira correcta amb 60 stands (molts de maratons, sobre tot italianes).
    Recollida de dorsal àgil, el qual porta incorporat el xip, un petit rectangle de plàstic que llegeixen les catifes (la inscripció la vàrem fer al desembre, només hi han 7.000 dorsals, i aquests volen!), on ens demanen i es queden el certificat metge. Marxem ben carregats amb la bossa del corredor, on el més destacable del seu interior es una samarreta tècnica de màniga curta, informació de curses i productes promocionals.
    Tarda tranquil•la pel centre de Venècia i a sopar d’hora que demà toca matinar.

    Diumenge 23, dia D. Si be la cursa comença a les 9,20, per arribar a la sortida hem d’agafar un vaporetto i un bus. A les 5,30 m’aixeco i esmorzo sense ganes, a més la cuina està tancada i em falta la mel i el cafè, em sento com un torero que abans de sortir a la plaça es prepara davant del seu altar per pregar i li falta la foto d’alguna Mare de Deu.
    Tens la sensació de que t’has deixat alguna cosa al teu particular ritual i que ho notaràs més tard (dèries d’atleta).
    Surto del B&B i prenc un vaporetto fins Piazzale Roma, on a les 6 em trobo amb Sergi i anem caminant fins al port d’on surten els autobusos. Tot es una mica caòtic, ja que no hi ha cap ordre, la gent va arribant i “campi qui pugui”, tenim la sort de poder asseure’ns i passar la llarga mitja hora de trajecte descansats i gaudint dels llocs per on transcorrerà la cursa dintre d’una estona, quan sigui de dia.
    Arribem al lloc de sortida i jo buscant desesperadament un cafè sense èxit, fem una llarga cua pels pocs lavabos que hi ha. També ens traiem ja la roba d’abric i s’apropa un noi que al sentir-nos parlar en català ens diu que es de Vilanova i la Geltrú, i que pensa fer sobre les 4 h. Desprès, just abans de les 8,30 i sense quasi temps, deixem la bossa oficial amb el nostre dorsal al guarda-roba, que recuperarem a l’arribada.
    A partir d’ara comença la llarga espera al calaix sense poder escalfar gaire. Sembla que el vent s’atura, però no del tot i fa fred, molt fred, encara que sembla que brillarà el sol.
    Estem al poble de STRA, dins del segon calaix, a l’esquerra queda un gran palau del s. XVIII (Villa Pasani) i a la dreta la canalització del riu Brenta.
    Una vegada escoltat l’himne nacional italià, sonen Les Walkiries (com si fos l’atac dels helicòpters a Vietnam de la pel•lícula “Apocalipsis Now”). Després vaig entendre quina relació tenia una obra de l’alemany Wagner aquí (la Bea ens va explicar que sembla que va viure molts anys a Venècia, on va compondre varies obres seves).
    Poc a poc i amb 8º de temperatura, es dona la sortida i es va movent la llarga serp, darrera porto totes les llebres excepte les sub 3h. Vaig avançant i entrant en calor, travessant els petits poblets de FIESCO D’ARTICO, DOLO, MIRA, ORIAGO i MALCONTENTA. En tots ells la gent ha sortit a animar-nos a pesar del fred, i les campanes de les seves esglésies repiquen al nostre pas. També trobem repartits en tot el circuit 16 grups musicals (rock, batukada, DJs i fins i tot una banda a l’estil del renaixement amb llargues trompetes, timbals i llançadors de banderes).
    Es molt agradable passar al costat del riu. Aquest està ple de fileres de pescadors amb canya que aliens a la cursa ens donen l’esquena, només pendents de si piquen.
    Ja tenim els primers 10 Kms i em passen les llebres de 3h 10’, vaig be i molt distret, ja que els pobles son a prop un de l’altra. Al arribar al km 20, sembla casualitat però m’avancen els guies de 3h 20’… amb aquest pas, ja em veig clavant un 3h 42’ a la meta, o poc li faltarà.
    Els avituallaments son llargs i alternen aigua i begudes isotóniques, també hi ha altres amb taronges i plàtans. Tampoc falten les esponges, però si la vaselina, i ja començo a patir de les aixelles.
    Passo la mitja a 1h 40’ i noto que això costarà. Vull reservar-me pel temut llarg pont que connecta amb Venècia, i el curt, però intens recorregut per la illa.
    Ara ve un tram lleig d’uns 3 ó 4 kms, ja que passem per un polígon industrial i arribem a MARGHERA. Al km 25 ens plantem a MESTRE, una ciutat gran i per on ens fan voltar per cèntrics carrers amb molts girs. Aquí sento que em diuen “ánimo Caspe”, em giro sorprès i veig que son 2 atletes del Tragamillas de Alcañiz. Els hi dic que soc del Km 0 de Lleida i no pas del de Casp.
    Arribem ja al Parco San Giuliano, on hi havia la fira (diuen que es el parc urbà més gran d’Europa, no sé si es veritat, però es immens) i allí fem 3 ó 4 kms. Aquí em passa el noi de Vilanova de la sortida (el de les 4 h), de ben segur avui farà un marcón.
    Al km 31 em passen els guies de 3h 30’ i enfilem l’entrada del Ponte della Libertá, una recta interminable de 4’5 kms i asfalt molt irregular. Aquí s’ha de patir de valent i lluitar contra el vent, però animat per que al fons ja es veuen els campanars dels cents d’esglésies de La Sereníssima i per que vaig “replegant cadàvers” de gent que va encara més fumuda que jo.
    Ja està, l’hem creuat i som a l’illa que voregem pel sud, passant per la zona portuària plena de creuers que estan allà atracats, i els seus balcons i cobertes son plenes de gent que ens encoratgen a lluitar contra els darrers i millors 3 kms que resten fins l’arribada.
    Superem el Gran Canal amb una passarel•la de fusta, i més endavant passem a pocs metres de l’aigua, protegits per gossos ensinistrats de rescat.
    Ja som al rovell de l’ou, les columnes, el Palazzo Ducale, el Campanile, Torre del Rellotge i la Piazza San Marco amb milers de persones animant, on entrem i donem un tomb d’honor (es tracta d’un privilegi que no es dona cada any, ja que per aquesta època ja ha arribat la “acqua alta” que inunda tota la plaça. Aquesta edició s’ha endarrerit i podem córrer pel seu interior). Ha valgut la pena arribar aquí i viure aquest moment tant emotiu.
    A partir d’ara tenim 14 ponts numerats que ens portaran durant el darrer km fins el final. Es fiquen unes rampes de fusta pels atletes amb cadira de rodes i la resta, i així evitar les escales. L’eslògan de la marató es: “NO BRIDGES, NO FUN” (sense ponts, no hi ha diversió), però la veritat es que no son gaire empinats i a la baixada es rebota, pel que encara tens més impuls per atacar el següent.
    Afrontem el darrer pont i ja hi som, hem finalitzat amb 3 h 38’ 16’’ (la més lenta de totes les 19 que he fet, però satisfet, ja que fa temps que no cerco marques, sinó experiències). Em trobo cansat, però perfecte, com si hagués fet una mitja o una tirada llarga de diumenge.
    De seguida ens fiquen una manta tèrmica, bossa amb begudes i fruita, i la medalla que aquest any l’han dedicat a Km 0! (bueno, de fet es refereix al palau de la sortida).
    Sergi em ve a esperar i ens retrobem amb les noies. Estem a 16º i son quarts de dues. Agafem un vaporetto des d’on veiem encara gent arribant i creuant ponts. Anem a dinar al “nostre” barri de Cannaregio els 4 plegats sense dutxar-nos, ja que es tard. Comentem davant d’un bon plat de pasta, una birra i un tiramisú com ha anat la cursa. Ens acomiadem i anem al B&B a la dutxa i a voltar les darreres hores pel barri de Dorsoduro.
    A la nit ens trobem amb Giuseppe, un venecià amb el que vaig coincidir corrent a les maratons de Marrakech i Roma. M’explica que ha fet el darrer any dos maratons seguides a Mèxic i la del Llac Ness, i ara vindrà a Espanya per córrer a València. Es un monstre i ja en porta 40 en 8 anys.

    Dilluns 24, de camí a l’aeroport comprem IL GAZZETTINO, diari oficial de la cursa i on surten totes les classificacions de la marató. També surt informació sobre la lamentable pèrdua el dia anterior d’un heroi nacional, Simoncelli.

    Enhorabona pel crack de Tremp que ha fet MMP i ha quedat el 103 (!) de 5.868 arribats, jo vaig fer el 1.623. Cursa plana, amb un recorregut distret i espectacular, on només 183 atletes van fer sub 3 h. La prova la van dominar els etíops Tadese Aredo amb 2h 09’13’’ en homes, i Helena Kirop en dones amb 2h 23’37’’, record femení en aquesta prova.

    Us adjunto unes fotos per animar-vos a fer un viatge encantador i una marató molt recomanable.

    https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=fabregatfotos&target=ALBUM&id=5668975829363539265&authkey=Gv1sRgCLuIweO_5eHfRg&invite=CLWk_LkG&feat=email

    Salut i milles per Itàlia.
    Abel

    #32139
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Bona cursa, bones marques, bona crònica, bones fotos.

    No es extrany que a la medalla surti el Km0.:) :)

    Felicitats companys!

    #32142
    Avatar
    Luigi
    Participant

    Bona crònica i bona cursa cargol! Ja ets una enciclopèdia de les maratons internacionals B)

    I què dir d’en Sergi :ohmy: … que encara no ha arribat al seu límit! ;)

S'està mostrant 3 entrades - de la 1 a la 3 (d'un total de 3)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.