[Hache]

A hores d’ara tots coneixem la trista notícia, i davant la seva magnitud i la de les imatges que també tots hem vist, des d’aquest racó del mon, tant lluny i a la vegada tant a prop de Bòston, no puc fer res més que solidaritzar-me amb les famílies de les víctimes i esperar que es recuperin tots els ferits. Tots els que d’una manera o altra, compartim el “vici” del córrer estem impactats, com en estat de xoc, però malgrat tot, continuarem fent el que més ens agrada. CÓRRER!!!!

Però no puc deixar de pensar i preguntar-me, en quin món vivim????

[cargol]

Molt d’acord company Hache, i gràcies a Deu que les explosions no es van produir a l’hora de la sortida, sino hagués sigut una veritable masacre degut al pànic dels corredors embotits al km 0.
Salut i milles.
Abel

[Jordi]

Vivim en un mon molt extrany i contradictori. Per una banda algú intentant fer mal amb una bomba col.locada amb “molt mala llet”, i per l’altra, la gent de Boston acollint desinteressadament a corredors que es van quedar “penjats” deprés de l’explosió sense poder anar a l’hotel.

Cada dia estic mes convençut que Hobbes tenia raó quan afirmava que “l’home és un llop per l’home”…

Salut i Kms,
Jordi

[Autor]

Entrades