marató costa daurada 2013 MCD tarrgona 2017

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3444
    Avatar
    xavi19
    Participant

    ja fa deu dies que vam fer aquesta marató i podeu tenir una petita idea de perquè ningú ha obert aquest fil encara

    ciclogènesi explosiva

    amb aquesta definició em van sorprendre els senyors meteoròlegs dos dies abans de l’event

    després de dos anys sense competir i sense temps per a pensar-m’ho, faig la inscripció el primer dia que surten a la venda, gairebé tres mesos de preparació en solitari, sobretot les tirades llargues, perquè després et deixin anar aquesta frase

    surtim amb la família cap a tarragona el mateix dia, amb ganes, però amb aquell temor, tot el camí plovent però no en grans quantitats, quan estem a prop d’arribar, començo a notar en la direcció del cotxe el vent que ens esperava als corredors, però també als familiars acompanyants

    anem en busca del pitrall i en aquell moment només penso en agafar la meva bossa i la de dos companys més que no podien vindre i tornar al cotxe i fotre el camp cap a lleida

    al pavelló em trobo al joker, amb le que parlo una estoneta i encara tinc al cap girar cua cap a casa

    al final trec forces no sé d’on i entro a la línia de sortida, comencem a córrer i anem cap a la zona del port, un camí d’uns cinc metres aproximadament d’ample, pel qual hem d’anar i tornar i el qual està parcialment mullat a causa de la gran alçada que agafa l’aigua del mar al trencar-se contra les roques, un cop fet aquest tram d’anada i tornada, ens dirigim cap al passeig marítim rafel de casanova i en direcció a la carretera n-340 fins a la meitat de la platja llarga aproximàdament i tornem novament per la mateixa carretera fins a l’arc de sortida, en aquest segon trajecte tot ple de tobogans, és on al quilòmetre 8 més o menys puc engantxar-me a les llebres del 3:15 a les que anava perseguint fèia molta estona, però que el fort vent no em deixava arribar

    un cop passat per sota l’arc d’arribada per primer cop, ens endinsem en la part una mica agradable del recorregut, tot i que només fem que anar i tornar una i una altra vegada a cada carrer fins que arribem a la rambla nova, quilòmetre 25 i en el qual a dalt de tot i aprofitant a agafar i prendre un gel, s’escapa el grup de les llebres uns metres, no em preocupa gaire i aprofitant la baixada els torno a enganxar al 26 aproximàdament

    després d’aquest oasi de recorregut, ens endinsem a la pitjor zona del recorregut, només pol·lígons industrials i avingudes llarguísimes per variar d’anada i tornada, no tenint prou amb això, hem d’aguantar les llebres que no portaven un ritme constant, passavem de ritmes a 4:40 a estrabades a 4:10, és per això que al 29 em començo a despenjar definitivament

    he d’afluixar una mica el ritme, em passa pel cap en moltes ocasions deixar la cursa i enviar a la merda el vent, sort que en aquest moment estic molt allunyat de les dutxes i continuo en direcció el camp d’atletisme al que hem de fer una volta pel seu interior, a la sortida de l’estadi em prenc un altre gel i a l’alçada del 32 em començo a recuperar una mica i continuo pels pol·ligons amunt i avall, sempre amb el mateix paissatge

    cada vegada em trobo millor i me n’adono que estem a punt d’arribar al lloc de partida, però sorpresa, vec l’arc d’arribada i només porto 40, uff, hem de tornar un altre cop cap a la zona del port, anada i tornada novament en un tram pesat i que sumat al cansament es fa interminable, per fi enfilem la recta d’arribada, no és el que tenia pensat, però em salvat els mobles, he fet una mica més de quatre minuts del que en principi tenia pensat tot i el vent i el recorregut

    l’únic positiu del recorregut és el munt de cops que ens hem creuat i donat ànims amb el joker, homedferro i ton, també he compartit uns quants quilòmetres amb el cucudrulu, juntament amb les llebres del 3:15 i he pogut saludar a l’arribada amb l’agulletaman

    tot i que el recorregut no ha estat del meu gust, he de donar un deu a l’organització que no s’ha estat de res en cuidar els corredors i la gran quantitat de voluntaris que ens han ajudat en tot moment, m’ho pensaré força en tornar l’any que ve, m’agradava més el recorregut de salou i cambrils, però d’aquí un any tot s’oblida i suposo que tornarem

    he tingut un final de cursa molt bo i m’he quedat amb la mel als llabis, és per això que m’estic plantejant l’assalt a barcelona 2013

    salut

    #35089
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Doncs jo em vaig quedar a la mitja.

    Desprès d’una setmana mig engripat :( i amb unes sensacions molt dolentes :S m’havia passat pel cap de no anar-hi , però finalment em vaig decidir a provar-ho.

    Vam sortir cap a Tarragona l’Homedferro , el Ton i l’Agulletaman amb puja i vent durant el viatge.

    A la línia de sortida vam trobar el Jocker i ens vam posar en marxa.

    Jo no tenia molt clar que fer però ja m’havia plantejat que si no anava bé , pararia , bé al Km 7 , que passava molt a prop de la sortida i del guardarroba o bé a la Mitja marató que era a prop de les dutxes.

    Fins aquí vam anar junts els cinc i un grupet de coneguts del Jocker que es van afegir i va ser molt agradable , la veritat , llàstima que jo no trobava ni el ritme ni res de res.

    L’espigó per obrir boca va estar prou bé. El vell conegut de la Mitja de Tarragona no deixa mai indiferent , amb vent , no massa pel que ens esperavem i l’olor del carbó acumulat al port.

    Llavors anavem cap a les platges , totes les platges de la ciutat anar i tornar. Les onades , d’una alçada gens habitual al Mediterrani i amb el vent colpejant-les en contra eren espectaculars. També vam veure uns surfistes que esperaven la seva onada. Aquest tram , tot i que és dur , és molt maco.

    Desprès es torna a passar pel port , per la línia de sortida-arribada i es passa per un tram de llambordins que mai no falta a Tarragona i que fa que tothom es posi en filera per passar per les llambordes grans.

    Llavors el recorregut va cap al centre de la ciutat , però poc abans , al passar la mitja marató , aprofito que soc a prop de les dutxes i decideixo parar. Ja vindran dies més bons i a preparar la de Barcelona. ;)

    S’ha de felicitar als organitzadors i als voluntaris per què es van trobar amb una situació complicada i la van resoldre força bé.

S'està mostrant 2 entrades - de la 1 a la 2 (d'un total de 2)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.