L’Olimpíada que no va poder ser
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
.
L’Olimpíada que no va poder serAquests dies, fa 75 anys, s’hauria estat celebrant l’Olimpíada Popular del 36 a Barcelona…si no hagués esclatat la guerra civil el dia abans de la inauguració i es va haver de suspendre.
No en puc tenir cap record perquè encara no havia nascut, però llegeixo i extrec, de diferents llocs, informació sobre l’esdeveniment frustrat. Em sembla interessant publicar-ho resumit per tal de mantenir viva la memòria d’un passat que, en contra del que sovint és diu, no s’ha d’oblidar.
La ciutat de Barcelona havia estat candidata a la celebració dels Jocs Olímpics de 1936, però se’ls va endur Berlín. Es deia que el fet que a l’Estat espanyol hi hagués una república va espantar als membres del COI, aristòcrates i conservadors tots ells, que es van decidir per la capital de l’Alemanya nazi. Hi va haver protestes a tot el món, en especial quan Hitler va començar a perseguir jueus, i fins i tot alguns països es qüestionaven si calia fer un boicot als Jocs de Berlín (Espanya no hi va anar). Però el COI va moure fils per promoure la seva celebració i el règim de Hitler els va orientar a fer d’ells una apologia dels valors racials i militars, la qual cosa estava totalment en contra dels de l’esperit olímpic.
En aquest context, Barcelona, d’acord amb el govern de la República, va voler organitzar una celebració alternativa al Juliol de 1936, del 19 al 26, amb l’objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions. Una mena de contraolimpíada. Una denúncia dels Jocs de Berlín que s’havien de celebrar dies després, de l’1 al 16 d’agost.
Els orígens de l’dea de realitzar-la havia sorgit d’entitats culturals i esportives dels barris populars i obrers de Barcelona. En perdre l’oció dels Jocs Olímpics en benefici de Berlín, s’havia creat el Comitè Català Pro Sport Popular impulsat per entitats del Poble Nou, Sants, Sant Andreu i Sant Martí. El seu objectiu era el de fer que l’esport estigués a l’abast de tothom, no únicament de les classes altes com havia estat fins llavors, convertint-lo en popular en definitiva. L’acció va prosperar, es van animar i al maig del 36 van constituir el Comitè Organitzador del que havia de ser l’Olimpíada. En un temps record, entre el maig i el juliol, amb el suport de les entitats socials i ajudats per milers de voluntaris, van crear la infraestructura i van establir el programa de l’esdeveniment
Segell de l’Olimpíada Popular de 1936L’Olimpíada Popular significava una resposta de rebuig als jocs de Berlín, i també una crítica al “voler mirar cap un altre costat” d’alguns governs internacionals que acceptaven el règim que s’havia imposat per la força a Alemanya. En un dels paràgrafs del manifest de l’Olimpíada Popular, quedava explícitament reflectida la intenció:
“L’Olimpíada instaurada fa milers d’anys i renascuda en la nostra època, que sempre havia mantingut el seu caràcter de Símbol de la Fraternitat dels pobles i de les races, ara perd per sempre aquest caràcter. Els Jocs Olímpics que es preparen a Berlín, són indiscutiblement una falsificació vergonyosa, una befa del pensament Olímpic. En un país on milions d’esportius estan privats de continuar llur activitat social, on milers dels millors esportius són empresonats, on la majoria del poble laboriós està sota l’amenaça de la persecució per les seves conviccions o per la seva religió, on es declara fora de la llei a tota una raça, aquest país no és el lloc per acollir els veritables Jocs Olímpics!”
Per a l’Olimpíada Popular, que estava finançada per la Generalitat, el govern de Madrid i el de París, estaven inscrits més de 6.000 atletes de 23 nacions. Les estrangeres que aportaven més esportistes eren les delegacions de França (la que més amb 1.500) Estats Units, Suïssa, Anglaterra, Països Baixos, Bèlgica, Txecoslovàquia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Algèria. Les federacions espanyoles també n’hi aportava (gairebé la meitat dels atletes pertanyien a les delegacions d’Espanya, Euskadi, Galícia i Catalunya), així com nacions sense estat, com Alsàcia, Palestina i el Marroc, i una representació d’atletes jueus emigrats.
Per la tarda del 18 de juliol, les delegacions van desfilar per les Rambles.L’Estadi de Montjuïc, construït el 1929, seria el lloc on se celebrarien els actes i les proves més significatives. Però també n’hi haurien al Camp de Les Corts (camp del FC Barcelona, anterior a l’actual), a Piscines i Esports (on ara hi ha el cine Diagonal), la pista de Maricel Park (formava part d’un parc d’atraccions a Montjuïc) i els camps de futbol del Martinenc i el Júpiter.
Estava previst utilitzar els allotjaments i hotels construïts per a l’Exposició Internacional de 1929. Els estrangers dormirien a l’Hotel Olímpic de la Plaça d’Espanya i a l’Estadi de Montjuïc i els espanyols en els Hotels Olímpics n º 1 i n º 2 del recinte de l’Exposició. S’habilitarien com restaurants el Palau de les Missions per atletes espanyols i l’Estadi per als estrangers.
És de destacar que les inscripcions de dones esportistes era molt nombrosa (el nombre de les que van participar dies després als Jocs de Berlín era bastant inferior). I també, una altra característica de la Olimpíada Popular era la mescla d’esportistes de nivell, campions d’Europa molts d’ells, amb altres que podrien considerar-se ara com el que en diem “populars”.
En total hi havia competicions en 20 esports: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica, aviació sense motor i hoquei sobre patins.
Catalunya havia inscrit esportistes en les disciplines d’atletisme, boxa, hoquei sobre patins, ping-pong i lluita.
Samarreta oficial que havien de dur els atletes catalansIntegrants de la Selecció Catalana d’Atletisme
100 m: Heras, Oriols, Serch i Serra
200 m: Heras Roca i Ailion
400 m: Pratsmarsó, Vives, Colomes i Blay
800 m: Piferrer, Pratsmarsó, Coma i Monfort
1.500: Piferrer i Àngel
5.000: Andre, Ramonatxo i Fonseré
10.000: Joan, Camí i Miró
110 tanques: Staat, Consegal i Manzanares
3.000 obstacles: Mur, Esteve i Mir
Alçada: Font, Pons i Juanola
Longitud: Roca, Altafulla, Font i Serra
Triple: Giró, Consegal i Companys
Perxa: Gonzàlez, Consegal, Trias i Lorenzo
Pes: Tugas, Moreno, Correro i Vidal
Disc: Correro, Anrado, Guàrdia i Fariñas
Martell: J. Tugas, F. Tugas i Sierra
Javelina: Etter, Fernàndez i Fraga
Àngel Mur, amb la samarreta del RCD Espanyol, un dels atletes que havia de participar, en una prova prèvia a l’Estadi, ple de gom a gom. Va ser durant molts anys massatgista del primer equip de futbol del FC Barcelona, com el seu fill més tard.
Programa dels actes a celebrar el dia de la inauguració, 19 de juliol de 1936.– A les 4,30 de la tarda presentació dels esportistes i inauguració dels Jocs per l’honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys.
– Desfilada de 3.000 “folkloristes”, amb gegants, nans, “Xiquets de Valls”, caballins, “àguiles”, “cuques feres”, Patum de Berga, bastoners, moixiganga…
– Cinc cobles de Barcelona executaran “Juny” i “Els Segadors”, acompanyats de la massa coral, sota la direcció del mestre Morera.
– Gimnàstica
– Sports: Cursa internacional de relleus de 20 per 500.
– Folklores, “Xiquets de Valls” i “Ballets de Folgueroles”.
– Parlament final de Ventura Gassol, comissari de la Generalitat per als Jocs.
– Finalitzarà el festival amb “La Santa Espina”, executada per 5 cobles, la massa coral i els dansaires.Preu de l’entrada: 1 pta.
Programa de mà de la inauguració de l’Olimpíada Popular
l’Himne de l’Olimpíada Popular (Josep Maria de Sagarra, Juliol de 1936)El poeta Josep Maria de Segarra va escriure l’himne de l’Olimpíada, amb música del compositor alemany Hanns Eysler, que començava i acabava així:
“No és per odi, no és per guerra
que venim a lluitar de cada terra;
sota el cel blau
l’únic mot que ens escau
és un crit d’alegria: la pau.
(…)
Contra els baixos crits innobles
aixequem cap al cel les nostres mans!
Vibrin els cants
perquè es tornin més grans
i més lliures els pobles!”Amb tot, la prevista Olimpíada de Barcelona no va estar lliure de detractors, tant a Catalunya com, especialment, a la resta de l’Estat. Els primers -potser perquè no sabien que Rússia, al complet, que no va anar als Jocs, estaria a Barcelona- estimaven que les grans figures anirien a Berlín i no vindrien. El segons, membres de partits conservadors i el mateix Comité Olimpico Español, no podien acceptar que la participació de l’Estat estigués format per quatre seleccions com estava previst: Espanya, Catalunya, País Basc i Galícia.
Però el cert és que l’esdeveniment es preveia que seria un èxit en tots els aspectes. A banda dels esportistes, van arribar a Barcelona una ingent quantitat de visitants -és deia que més de 20.000, que per aquella època eren molts- més dels previstos, la qual cosa va crear problemes d’allotjament fins i tot.
De l’expectació que s’havia creat se’n feien ressò els diaris de llavors, que consideraven significaria una memorable manifestació dels valors olímpics.
Pàgina d’El Mundo Deportivo del 19 de juliol de 1936, anunciant la inauguració per aquell mateix dia, amb fotografies dels assajos.
L’Olimpiada havia de començar el 19 de juliol de 1936. El dia abans per la nit, Pau Casals estava al Palau assajant amb la seva orquestra i el cor de l’Orfeo Gracienc la Novena de Beethoven que havien d’interpretar al Teatre Grec en els actes d’obertura dels Jocs. En un moment de l’assaig, va arribar un emissari de la Generalitat i va lliurar a Casals un missatge del conseller de Cultura, en el qual li comunicava que uns militars s’havien alçat contra la República aquell mateix dia i l’instava a suspendre l’assaig -el concert i l’Olimpiada havien estat suspesos- ja que es temia que la violència esclatés d’un moment a un altre al carrer.Pau Casals, tot i consternat, es va dirigir als músics i als membres del cor i els va dir: ” Estimats amics, no sé quan podrem tornar a estar junts; us proposo que abans de separar-nos acabem l’obra ” Tothom hi va estar d’acord, i va continuar l’assaig de la peça fins el final. Anys més tard, Pau Casals confessava als seus biògrafs que les llàgrimes, aquella nit, no li deixaven veure la partitura.
Pau CasalsLa fi de l’Olimpíada Popular va coincidir amb l’inici de la cruenta guerra civil. Els esportistes van tornar tot seguit als seus països d’origen, però alguns italians i alemanys, les anomenades Brigades Internacionals, van integrar-se dies després a les columnes de milicians que s’estaven formant per defensar la República.
El 29 de juliol es dissolia el Comitè Organitzador i l’Olimpíada Popular es va convertir en un record democràtic. Un somni que no va poder realitzar-se per culpa d’un aixecament militar de terribles conseqüències.
Enllaços d’interès:
Memòria d’un participant http://www.nodo50.org/esperanto/artik33ct.htm
Cursa Lluís Companys: http://www.cursacompanys.cat/index.php
Fundació Ferrer i Guardia: http://www.laic.org/cat/espai/articles/45_apuntw.htmPucurull
Molt interesant Mestre.
Fa poc díes van emetre per la tele la película “Dragon Rapide” que narra el cop d’estat i el començament de la Guerra Civil i precissament el fil conductor era l’assaig de Pau Casals al Palau de la Música.
Salut..
Gràcies a vosaltres, homedferro i cargol.Un apunt: curiosament, ahir nit, a TV 1, van fer un petit reportatge on parlaven sobre aquesta Olimpíada Popular del 36.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/te-acuerdas/acuerdas-primera-olimpiada-barcelona/1160268/
Pucu
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.