[Pucurull]

.
No cal donar-hi voltes. Tot i que cada dia hi ha més dones que corren a Espanya, i tot i que a les maratons de Barcelona dels darrers anys s’ha notat un important augment respecte als passats, participar en una marató segueix essent per a elles una assignatura pendent. Comparant-ho, naturalment, en el que passa en altres països.

Es diu que les causes, respecte de les estrangeres, són les diferencies culturals i socials que encara subsisteixen, la qual cosa no els hi permet dedicar el temps necessari per entrenar una marató.

Segur que és així. He volgut veure que és el que ha passat en els dotze mesos últims pel que fa a totes les maratons celebrades a l’Estat, i el resultat dels nombres i percentatges sobre el total és força eloqüent:

A més a més, cal tenir present el següent:

De les dones arribades a la marató de Barcelona, el 70% eren estrangeres.
A la de Madrid ho eren el 61%; a la de València el 28%; a la de Sevilla el 37%…
A la marató de Palma de Mallorca, només hi van córrer 7 espanyoles. Totes les demès (211), eren estrangeres.

Per fer-nos una idea del que succeeix a la resta del món (de l’Àsia només he pogut trobar les dones que van participar a la de Tokio), valgui aquest quadre:

No cal donar-hi voltes, les dones espanyoles, catalanes incloses, que corren maratons són molt poques.

Pucurull

[Autor]

Entrades