[Pucurull]

.
Des d’ahir, estic tocat. No és el mateix que et digui en Bassas per la tele que s’ha de fer una marató per la pobresa, o llegir al diari que a Barcelona hi ha gent que ho està passant molt malament per culpa de la crisi, que saber-ho directament per algú que la pateix. Ahir al matí, passo pel carrer de Vilamarí, a prop de casa, i veig un senyor al costat d’una església evangèlica demanant caritat amb una capseta de plàstic a les mans. No em sembla, en absolut, el prototip d’un captaire o un rodamón. M’hi acosto i parlo una estona amb ell. Diu que fa vint dies des que, amb molta vergonya, demana almoina; fa tres anys tenia una petita empresa de la construcció al carrer Bruc; està sol des que es va divorciar fa també tres anys; en té 42; és arquitecte. Des d’ahir, estic tocat.

Miquel Pucurull i Fontova

[albertbo]

Anava a respondre llenç en blanc, només per deixar constància de la meva lectura. Però en aquest beneït fòrum s’ha parlat de tot allò relacionat (o no) amb l’atletisme popular (o no).

Com ara.

Sempre es fa molt difícil parlar de la pobresa.

Jo em remetré a l’orígen: tothom té dret al treball digne i suficientment remunerat, no ? Sent així, el problema de la pobresa sí seria menor. No em feu citar ara Constitucions i Declaracions de Drets Humans Universals, no tinc temps per “tecnicismes” que sistemàticament s’obvien per part de qui els haurien de fer aplicar.

DE QUE PARLEM ? DEL DRET O DE L’ OPORTUNITAT AL TREBALL ?

Crec en el dret al treball (digne) i, evidentment a no creure que la pobresa de gent molt poc o molt capacitada professionalment per la manca d’ell és “normal”, un peatge com tants altres. És una cosa que ara i abans és problema menor per als manaires.

És obscé.

[Autor]

Entrades