L' entrenador perfecte.
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Correm. Ho fem per sensacions. Agrada. La majoria no necessitem entrenadors perquè tenim la llibertat de fer el que el cos, la companyia,el temps.. ens ho suggereix. Som una mena de corredors de la llibertat.
Fem marques si les busquem i podem fer un passeig amb amics i la Mitja surt a 2 hores. I contents. Estem en un mon que d’ altres no poden tenir.
En gran mesura, la llibertat queda tallada quan l’entrenament es un mitjà per obtenir un resultat, que es l’ únic objectiu de l’ entrenament. S’ ha de patir, “no gain, no pain”. Però no podem caure en l’ error de que es dolent; es diferent. Inclús entre populars hi ha qui te entrenadors. L’ hivern passat va venir a Lleida en Jonathan Esteve, que te una centre d’ entrenament per a populars i triatletes, ven els seus serveis, del tot legítim.Entrenadors, en conec molts i de esports diferents. Coneguts bons, coneguts dolents, desconeguts molt bons i desconeguts que no se si son bons o dolents. Però si algun cop he conegut un personatje curiós, ha estat diumenge al matí a Sabadell. Uns feien triatlons, d’ altres MAratons, d’ altres gaudien rodant o que se jo, aquest cop no he tingut enveja. Jo vaig aprende de lo bo i lo dolent. Com deia, peculiar. Es diu Bill Sweetenham, ( http://www.billsweetenham.com/ ) australià, amb un currículum que fa por i una claredat d’ objectius impressionant. I es que si un entrenador de natació compagina les seves tasques a la vora de la pileta amb les d’assessoria del equip Mclaren Mercedes F1 o de la secció de directius de motors d’ avions de la Rolls Royce, ja veiem que el tema no es normal. M’ ha fet la sensació de estar al costat d’ un monstre, un monstre… que no voldria que fos el meu entrenador.
Un exemple: fer reunions amb els pares a les 4:30 del matí en una sala a48º per veure el grau d’ implicació dels pares amb l’ esport dels seus fills. No es del tot normal. Així pot conèixer la capacitat de sacrifici que estan disposats a fer per els seus fills. Si els pares no aguanten, no hi van, no recolzen, protesten, ell considera que el producte no es prou bo, ja intueix el futur.
Peculiar.
A partir d’ ara assessorarà als entrenadors d’ elit de la RFEN. Ha aconseguit fer reviure a la natació britànica de forma espectacular, això pretenent ara a Espanya.
Espectacular, no se si m’ agrada, però sento curiositat.En tot cas, estar envoltat de un grup d’ entrenadors amb mes medalles d’ or olimpiques i mundials que les que en 100 anys pugui obtenir l’ espanyola, et fa sentir estrany. Quin munt de coneixement, d’ implicació, d’ adrenalina… d’ obligacions, de pressió, de patiment. I tot i això, en pots gaudir. Sobre tot si tens al costat al Norimasa Hirai, entrenador del Kosuke Kitajima, el millor nedador que existeix a nivell mundial Que passa? A mi m’ agrada mes que el Phelps. Que?
Vacil•lades a part, quan torni a córrer (que serà molt aviat) vull ser lliure, amb els companys i amics que he fet amb les cames i la web, amb el mp3 si vaig sol, gaudint del Sol i de la boira i buscant camins i racons que m’ empenyin a tornar a passar per alli. I no li demanaré ni de conya consell al Bill, li demanaré consell a la llibertat, al cos, als companys…
Força Vida, Salut, Milles i Riures
I jo que em pensava que el millor entrenador era en Pep Guardiola…
No m’imagino al pare del Leo Messi en una habitacio a 48º :laugh:
En volem saber mes dels “metodes” d’aquest Kill Bill, mestre Enric!
Salut i kms
D’ acord. Una pregunta a la sala: quin es el millor técnic amb el que has treballat?
Anoteu el nom en un full….
Anota, anota…fes-ho
Aquesta nit et donaré la resposta correcta.
Bones,
M’agraden els entrenadors atípics, diferents, excèntrics i que la resta de col·legues tracten de boig per buscar nous metodes de millorar.
Aquest Kill Bill sembla un d’aquest individus que es capaç de treure el 120% d’un atleta.
Disfrutem de la nostra llibertat i envejem el rendiment dels bons.
Jo del millor entrenador no tinc ni idea :dry:
Salut
La resposta correcta era….
“si no has escrit el TEU nom en aquest paper, est un aspirant a fracassat”Com diu aquell, cagate lorito. Jo, assegut al costat de 3 tios amb un curriculum de 5 JJOO, amb medalles i demés. Fa un munt d’ anys vaig tenir la sort de estar dos temporades al costat d’ un (que ara està amb les medallistes de sincor)i resulta que, amb tota la modestia, tenia que ficar el meu nom. Amos hombre.
Arctos, estic molt d’ acord amb tu. El 120% no ho trau. Es el minim que demana.
I també tinc molt clar que no tornaré a fer d’ entrenador a nivell de competició de nivell. El treball bo… es fa amb els joves.
Diumenge faré l’ Eixiting. Amb la familia. No amb el Bill.
Força Vida!!!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.