QUINA LLÀSTIMA!
Després de més de 13 hores, superats de llarg els de 100 kms recorreguts, ja superada la nit i amb el día de cara, un grupet d’atletes hem acompanyat al Josep Mª Romero i Lo Marraco ha sigut testimoni.
Allá a les 9,20 del matí, parada per menjar i hidratar-se, ha fet una valoració molt positiva dels kms aconseguits i de que el record estava a tocar, però amb molt de seny, pensava ne més en superar els 166 kms. Físicament estava estupendo i no li feia mal res, els peus intactes a pesar de ser les seves sabatilles.
Ne més hem quedat ell i jo a la pista, una volta caminant i a la segona ja trotant ha arribat la fatalitat, una forta estrebada (sembla que al soleo dret)l’ha fet estirar-se a la pista.
Ha intentat aixecar-se i amb l’ajuda de la seva dona i meva a hombros ha acabat la volta, però no ha pogut ser.
Tot un cúmul de sentiments, ràbia, dolor, desesperança, etc.
Al poc rato ha vingut un fisio i el crono seguía la seva imparable marxa … però sense ningú corrent a la pista.
A recuperar-se campió i a tornar-ho a intentar ben aviat, de ben segur que ho aconseguiràs. Ets molt gran.
Salut i milles per Arbeca,
Abel