IV Maratón de Zaragoza - 7 de novembre 2010

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #28618
    Avatar
    Luigi
    Participant

    Enhorabona a tots tres!

    #28624
    Hache
    Hache
    Participant

    Moltes gràcies als companys que d’una manera o una altra han estat pendents d’aquesta mini-expedició a terres aragoneses. Us he de dir que heu de felicitar sobretot a aquest parell de cracks que són el Montoliu i la Neus, el primer per volar com sempre i fins i tot quedar 38é de la general i la segona per aconseguir el seu objectiu amb una solvència descomunal, va ser tot un plaer compartir l’últim km. amb tu, i de fet crec que vas ser tu la que vas tirar de mi.

    A l’espera de si finalment tinc temps i ganes de fer una crònica, un deixo de moment quatre fotos que va fer la família.

    http://picasaweb.google.com/Hijano19/MaratonZaragoza2010#

    Fins aviat……….

    Jose H

    #28626
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Enhorabona Hache !!!

    Aviat t’hauras de fer una habitacio especial per guardar les medalles de les maratons. Ets un crack!

    Felicitats tambe al ultramaratonia Montoliu i a la Neus. Quina gran representacio de Km0!

    Salut i kms

    #28635
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    La Neus ha dit:

    arriba el km 41 trobo a l’Hache, arribem junts a la línia de meta, a ell li queden forces per esprintar, ho intenta, veu que no el segueixo i decideix esperar-me per creuar la línia de meta.

    Hache a més d’un gran esportista, ets un CAVALLER TEMPLER !!!!!!!:)

    Felicitats.

    #28640
    Hache
    Hache
    Participant

    D’altra cosa no presumiré, però soc un home de paraula. En acabar cadascuna de les Maratons que he fet, la primera frase que ha sortit dels meus llavis ha estat: “ESTA ES LA ÚLTIMA MARATÓN QUE HAGO”. Com heu pogut comprovar, soc un home de paraula.

    Arribava dissabte a Saragossa amb els nervis del debutant, no hi puc fer més, la Marató encara m’impressiona i em fa respecte, potser, el dia que no ho faci perdrà tot el seu encant. La primera diferència que em trobo és el poc ambient, fins ara només havia fet Barcelona i San Sebastià, i aquí ja es nota que no es viu de la mateixa manera, pràcticament cap cartell pels carrers i poc ambient que es confirma a l’hora de recollir el dorsal a la sala d’un hotel, on no hi ha fira del corredor i em sorprèn una mica que la samarreta commemorativa no sigui tècnica, a mi realment tant m’hi fa, però no deixa de sorprendre’m.

    A la tarda, voltant per Saragossa ens trobem l’etíop (ell no ho sap) Montoliu, fem canvis d’impressions, parlem del cierzo i quedem per fer-nos la foto de rigor al dia següent.

    La nit és dura, entre els nervis i que estem en un apartaments a prop del Pilar amb molt ambient pels carrers i per tant amb molt soroll, fan que em desperti unes quantes vegades.

    La nit passa, i arriba el dia. Nervis. Vaig amb la família xino-xano fins a la sortida, aquí també es deixa notar que serà aquesta una Marató amb poc ambient, poca gent als carrers, i finalment uns 1200 corrent. A l’hora prevista em trobo l’etíop, vull dir al Montoliu, i al moment apareix la Neus. Almenys quedarà constància fotogràfica de la representació de Km’0 a Saragossa.

    Després d’un canvi d’impressions i de desitjar-nos sort, cadascú es va col•locant en funció al seu objectiu, el Montoliu al de sub. 3h., jo al de sub. 3h30’ i la Neus al de sub 4h. i………..comença la cursa……………..

    L’idea és anar tota l’estona que pugui amb la llebre i després a aguantar el tipus, tinc molt clar que per a mi és un objectiu que puc aconseguir, però amb dificultats, ja que la Marató és la Marató i les seves circumstàncies…………

    I les circumstàncies van començar molt aviat, ja que a la sortida mirant de saludar a la família veig que la llebre se m’havia anat més del compte, això em fa anar més ràpid del previst per tal d’agafar-la. La sort és que com no som massa gent, en un parell de km’s m’afegeixo al grup. El grup, el grup, que us he de dir del grup……….doncs que no sé anar en grup, massa gent al voltant, em costa portar el ritme, vigilant de no ensopegar amb ningú………………….. El cas és que casi sense adonar-me veig que vaig davant de la llebre, com sempre ja estic improvisant, i com sempre ja estic anant a la meva bola. En un moment donat coincideixo amb un xerraire corredor de la zona que em comença a avisar que el cierzo, que a primera hora no bufava, el trobarem ben aviat. Ai, ai, ai….. penso jo. El cas és que vaig fent, em trobo bé, i visualment tinc a la llebre al darrere però a prop, fins que arriba un moment que em giro i no veig el globus. Poc abans d’arribar a la mitja comença la part dura, ja m’havien avisat els companys, en arribar a la Expo a patir, I així va ser. Van confluir tots els elements en contra, el meu ritme no era tan alegre, l’animació era nul•la, pràcticament no hi havia ningú, en aquell moment era atrapat pel grup dels 3h30 que amb raó no veia de lluny perquè havia perdut el globus i sobretot va aparèixer la figura estel•lar de “Lo puto vent” (quantes vegades me’n vaig recordar d’aquesta expressió del gran Pitit) personalitzada amb “Lo puto cierzo”. Intento afegir-me al grup i ho aconsegueixo durant dos o tres km’s, però en un dels girs de 180º ho deixo estar, van massa ràpids per mi, i queda molta Marató encara. A partir d’ara tocaria patir de valent, em quedo sol, en una zona solitària i com a única companyia el vent. No sé realment les voltes que vam poder donar per la Expo, però va ser inacabable, ara cap amunt, ara cap avall, ara vés, ara torna……….Ja feia estona que no mirava el crono, aniria per sensacions i punto. En un dels moments que et creues amb els que van al darrere veig la cara coneguda de la Neus, la tinc molt a prop, ara si que miro el crono, o ella va molt bé o estic perdent una minutada. Es confirma, que ella va molt bé, i que jo no he perdut tant. Cap al 30 veig les torres del Pilar, innocent de mi, pensava que ja entravem al centre de la ciutat però NO, darrer gir per la zona Expo……….Ganes d’engegar-lo tot a prendre pel sac, sembla que hem entrat en un “bucle” i tinc la impressió de ser un hàmster corrent per la roda però sense moure’m de puesto. Però al final tot arriba, ens endinsem pel centre, ara sí que hi ha molta gent i molta animació, arribo al 39 pensant que ja ho tinc però al temor a una cosa semblant “al tío del mazo” comença a aflorar. Els últims km’s se’m fan llargs fins que sento que al darrere meu animen pel seu nom i amb molta intensitat a la Neus, me n’alegro molt que ens trobem i poder compartir junts l’últim km., ella anava a fer sub 4h i ho aconseguirà de sobres. En veure que encara podem baixar de 3h37, fem un últim esforç compartit i paro el crono en 3h.36’26.

    “ES LA ÚLTIMA MARATÓN QUE HAGO”. Soc un home de paraula………………

    Estic content, molt feliç i satisfet. L’objectiu era ambiciós per a mi i no ho he aconseguit, ni tan sols he aconseguit fer marca, però tenint en compte les circumstàncies de la cursa i tot el que una Marató comporta, estic més que satisfet, eufòric diria jo. Deuen ser les endorfines.

    Els que hagin aguantat tot aquest rotllo, permeteu-me que agraeixi a la meva dona i els meus fills la paciència infinita que tenen amb mi. Que doni les gràcies també a les meves incondicionals “supporters” en forma de cunyades, sou fantàstiques. I permeteu-me també que em torni a recordar d’algú que fa un temps que no hi és i que d’alguna manera sempre està present amb nosaltres.

    “ES LA ÚLTIMA MARATÓN QUE HAGO”. Soc un home de paraula…….o no?………..
    (Pd. Perdona Anna crec que t’he tornat a mentir;) ……………….)

    Una abraçada a tots,

    Jose H

    #28641
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Je jejejejeje

    Hache, la tornaré a llegir.

    Bona, molt bona. Felicitats!

    Força Vida!

    #28643
    Avatar
    cargol
    Participant

    Ens han emocionat amb el teu relat Hache, de ben segur que la ultima marató feta, sempre serà la darrera (feta), a recuperar-se i a pensar en la següent.
    Salut i milles.
    Abel

    #28658
    Avatar
    montoliu
    Participant

    seré breu perquè els veritables protagonistes van ser la Neus i l’Hache.

    Enhorabona a tots dos. sensacional!!… i amb el vent que feia!!!… espectacular!!!.

    Neus, felicitats, espero que tornem a coincidir ben aviat.

    Hache: carrera de traca i mocador!!!,

    Es una marató que enganya, i si hi afegim el cony de cierzo… Déu n’hi dó.

    Jo, com que no vaig preparar decentment aquesta marató,vaig sortir (massa) conservador. Com que ja me la temia, em vaig afegir al grup de les 3h. i esperar a veure que passa.
    Després de fer passar el conyàs de la expo, decideixo apretar cap al final. Els ùltims 4 km. em surten per sota de 4′.
    Al final molt content.

    a reveure.

    #28705
    Avatar
    flo
    Participant

    Enhorabona als 3.

    Montoliu, com sempre, d’un altre planeta.
    Hache, gran gran gran crònica; expliques a la perfecció com és aquesta cursa.

    #28723
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Moltes felicitats als 3!!

    He disfrutat molt amb les cròniques, ja només falta la de la Neus! ;)

S'està mostrant 10 entrades - de la 16 a la 25 (d'un total de 25)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.