IV MARATO DE MUNTANYA DE BERGA. 20 de maig

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #1863

    bru
    Participant

    Ieeeeeeps,

    Com deia molt encertadament en Sed, la marató de Berga es com un bon casament…et passes unes 7 hores bebent i menjant sense parar.

    La única diferència amb la marató, és que a Berga et tenies d’espavilar tu per anar a buscar el banquet …i el tenies nomès cada 2-3 Kms aprox…però a vegades, els Kms es feien tant llargs… :? … ara que els dits de les mans ja es comencen a moure, us faré 5 cèntims d’aquest llarg i original casament 😉

    Allà va….

    #6073

    albertbo
    Participant

    On va, bru ? I cóm va ?

    Tots els meus respectes per a qui s’endinsa en el món de la llarga-llarga distància muntanyenca, allò que només alguns escollits gosen provar.

    #6075

    bodi
    Participant

    I jo encara esperant la crònica….Bruuuuuuuu

    Bruuuuu…..igual se li ha pujat algun bessó 😮

    A veure si demà tenim més sort :D :D :D 😉

    ….

    #6076

    albertbo
    Participant

    Mira qui parla…

    I tu què, eh?, bodi, és que no ens vols dir res de res ? 😉

    #6078

    bru
    Participant

    desprès de perdre la bona crònica que he fet …. 😥 😳 , torno a comançar….uffff…ja estic suant nomès de pensar-hi :?

    Avans de tot, donar l’enhorabona a la gran organització que vàrem trobar :D (no era Copa del Mon per casualitat, no).

    Com diu en Sed, aquesta cursa es com un casament, menjar i beure durant set hores seguides 😆 . L’unica diferència, es que aqui, no et porten ni la beguda ni el menjar…el banquet, l’has d’anar a buscar tu mateix :?

    Arribem al càmping de Berga (bona recomenació del company Jorfer 😆 ) el divendres al vespre, amb un bungalow ben maco, amb un dels càmping més bonics del nostre país.

    Dissabte al matí, petita sessió de piscina al càmping i dinaret amb el mestre Bodi i l’Assumpta.
    Tot dinant i veient les muntanyes que tenim al davant, em dona quatre apunts i bons consells sobre la cursa de l’endemà…la roba no em toca a la pell :?

    Per la tarda, ens retrobem al pavelló de Berga, per anar a buscar el dorsal i la bossa del corredor. Em retrobo amb en Sed i conèc la seva fantàstica familia 😆 , juntament amb en massa, Xeix, Luigi, Joan i altres companys de la cursa.

    Amb en Sed, ens fem una foto juntament amb en Quico Soler, gran entre els grans corredors de les curses de muntanya del nostre país (en soc un gran ignorant 😳 ).

    Ens passen un video sobre la cursa, desnivells, recorregut :? el mestre Bodi em mira…estic realment acollonit :?

    L’endemà, quedo a quarts de set amb en Jorfer a la porta del càmping, per anar cap a Berga, a la sortida.
    Arribem 5 minuts desprès. Fotos de rigor i a les 7, surten les dones. Dos minuts avans de sortir, em pregunto que collons hi fotu jo allà, rodejat de corredors que sembla que hagin nascut al pendent de la muntanya, que cada dia s’entrenen, segurament, com les cabres :? …no tinc temps per capficar-mi gaire i sortim.

    Sortim de Berga i enfilem la primera pujada, La Figuerassa (1486 mts). Vaig just darrera del mestre 😆 , enfilem per un corriol ombrívol i estret, on s’entreveuen grans vistes des de dalt.
    Arribem a dalt (Km 4,5) i just desprès de fotre’ns el primer banquet, tenim una fantastica vista de la serralada Pre-litoral, navegant per un mar de boira, amb Montserrat al fons, al costat amb la meva enamorada Mola (lo millor del Vallès 😆 ) i tot seguit, per acabar, el Montseny.

    Baixem 2 minuts per tornar a enfilar cap al pic dels Rasos de Baix (2051 mts, Km 10 aprox). Arribo a dalt, em sorprèn molt agradablement el gran ambient que hi trobo,una gran claca animant i encoratjant els corredors conforma anem passant. De cop i volta, sento les veus d’en massa i l’Assumpta que m’animen, fan quatre grans fotos i em donen moltes forces per seguir endavant …Mil Gràcies!!!

    Baixem 5 minuts i tornem a pujar :? …aquest cop, el pic més alt,la Gallina Pelada, de 2327 mts, al Km 19.
    Enfilem el pic juntament amb en Bodi i un altre company dels Fondistes Penedès. Em trobo força bé ivaig pujant al meu ritme. Vaig deixant al mestre endarrera, però penso que més endavant, a la baixada, ja m’agafarà.
    De cop i volta, uns metres avans d’arribar a dalt, veig un xicot davant meu,alt i prim, amb gorra blanca…ostres, es en Sed!!!
    El passo, però un cop a dalt, al avituallament (menjo plàtan, beguda isotònica, aigua…), ens tornem a trobar i baixem junts fins, començar a pujar els Rasos de Dalt (2067 mts, Km 28).

    M’avanço a la pujada, on desprès d’uns 50 minuts de pujar per un corriol estret i amb molta pendent, em trobo amb l’alegria de retrobar-me el amic massa, ajudant i animant enmig d’un banquet. Pujo un xic més amunt i arribo al Km28,on em trobo l’alegria de l’Assumpta amb la seva inseparable màquina de fotos, donant-me ànims i forces per seguir endavant.

    Just al avituallament de dalt dels Rasos, em trobo, casualment, amb en Dani, el company del Sicoris que havia sortit de Berga a les 10 hores, per fer la cursa de muntanya (24 Kms).
    Fem foto de rigor i baixo, juntament amb en Sed, que m’avança molt rapid, va de menys a més …quina cursa més bona noi!!!

    Anem direcció al Santuari de Queralt. Encara queda una única pujadeta, del Km 37 al 38, fins arribar al Santuari. Curta, però amb tot el que portavem qualsevol pendent se’t fa un via crucis :?

    I pensar que l’any passat, vàren fer aquesta cursa a ple mes de juliol :? :? …avui feia calor típica del mes de maig, però la majoria de pujades, estàn en llocs ombrívols i fresquets 😉

    Un cop al Santuari, banquet de beguda i nomès resten 4 Kms fins arribar a Berga. Em trobo alguns corredors amb rampes a les cames 😥
    Penso amb les meves rampes d’Empuries…quin mal…avui, he begut força beguda isotònica i aigua, i sembla que no en tindré :D

    Baixo fins arribar a Berga, desprès de 6 hores i 42 minuts d’haver sortit, realment fatigat i destrossat :?
    A uns 100 metres avans d’arribar, escolto els ànims de la meva dona, i em trobo la meva filla de 2 anys, que em dona la ma i correr cap a l’arribada.
    En Xeix, m’animà i m’ofereix una cerveseta…desprès, desprès… li dic…
    Avui, encara crec que va ser la Joana, la meva filla, qui em va acompanyar, amb els ulls mig plorosos, fins a creuar la linea de meta. Ens aplaudim mutuament a l’arribar i li penjen la medalla al coll. 😉

    Bec isotònic, cervesa, aigua…ostres, quin mareig…estic realment bastants minuts KO …veig que el mestre Bodi arriba, però soc incapaç d’aixecar-me :?
    De cop i volta, me’l trobo assegut al meu costat… l’abraço…en cau la llagrimeta…quins collons anxaneta…si senyor!!! Mil gràcies, ets un crack!!!!

    No em queda res més que donar les gràcies a l’Assumpta …mil petons…gràcies per l’ajuda i els consells d’en massa i companyia, Jorfer, Luigi, Gorka …i el mestre Bodi…anxaneta, ja saps que si no fos per tu, tot això no ho podria pas haver escrit mai 😉
    Felicitar en Sed, per la fantastica cursa feta, i la seva familia, per lo be que ens ho vàrem passar tot el cap de setmana 😆

    Espero l’any vinent, ser un bon grapat de Kms’0 a la sortida, començant pel nen i acabant per l’Artur i companyia 😉

    #6079

    homedferro
    Membre

    Sed, Bodi, SuperBru

    … voleu dir que no hauríeu de dur capa i portar els calçotets per damunt dels pantalons???? 😉

    enhorabona a tots !!! quin orgull poder dir que us conec!

    #6082

    Hache
    Participant

    Bru, com diu l’homedferro t’hauras de canviar el nick pel de SuperBru, fantàstica cursa i emocionant crònica.

    Felicitats també a en Sed i Bodi (però es que aquest home no descansa mai :?: :?: :?: ) Hi ha molt mega-crak voltant per aquest fòrum.

    Esperem les vostres cròniques.

    Una abraçada;

    Jose H

    #6086

    Joker
    Participant

    Enhorabona campions!

    Ja tenen raó, ja! Sou uns super homes!

    Bona crònica Bru 😉

    Bodi, i aquest ritme de curses, només amb entrecots i pasta?! 🙄 …mmm…no sé no sé.. 😉 😆

    #6092

    bodi
    Participant

    Ostres 😳 😳 😳 , encara hauré de fer una crònica com cal, jo que només volia fer quatre ratlles 😆

    superBru, no hi pateixis , l’únic mèrit és teu.

    Ara a disfrutar-ho 😉

    ….

    #6100

    bru
    Participant

    Ieeeeps,

    homedferro, madjoker…no se vosaltres, però jo, ja t’hi veig l’any vinent …disfrutaràs moltissim!!! 😆

    Hache…com segueixis la bona progressió que portes aquest any, aquesta cursa et semblara pa sucat amb oli 😉

    Mestre Bodi…la crònica ja tarda !!! 🙄

    Salut

    #6109

    bodi
    Participant

    no se’n parla més que la final de la Champions ja acabat.

    És la tercera edició que hi participo i cada vegada em sembla més dura , serà que em faig gran :(

    Aquesta em fa especial il.lusió, a part de ser campionat del món ULL!!!! al TEMPS D’AVENTURA de demà ! ! ! ! he enredat al pobre jBru i no voldria que sortis malament.

    Els preliminars els fem servir per repassar cosetes que li poden servir, fins i tot ens mirem el temps de fa dos anys per baixar de les 7h.(6h.50) . la cursa potser també el durà a trobar-se sol en algun moment complicat, ell no hi estar acostumat i aquestes curses són moooolt llargues 😮

    Al matí el veig nerviós, no para de moure’s, fins i tot a la foto hi surt mogut 😆 , però al sentir el tret, com sempre, com tothom….

    El primer tram el fem bé, no ens encantem, però tampoc ens hi matem, és un petit aperitiu del que ens espera. Els primers 5km. en 55′ un pelet ràpid però anem bé.

    Arribem al 10, 1h.45′, hi tornarem a passar d’aqui a tres hores després d’haver fet 28km. Un bon avituallament per tirar avall i començar l’atac a la Gallina Pelada. Passem el 15, 2h.16′, li dic que no estigui massa pel rellotge que aquí a la muntanya no serveix de massa. Algun km et pot sortir gairebé per mitja hora 😯

    Comencem a pujar després del millor avituallament de la cursa, amb un ambient increïble que et dona forces per afrontar el cim.

    El Joan ja no hi és, s’avançat uns metres…."atxassu"????, no, home, no. Jo el segueixo amb la vista, veig que té companyia i no hi pateixo. En poca estona també em caça un altre Joan, aquest d’Esparreguera, i li dic que em cuidi Ponent. De fet ja no ens veurem més fins la linea d’arribada, més quan una vegada coronada la "ditxosa gallina", ja al refugi, no en veig ni rastre 😥

    Al refugi ja hi porto 3h.42′ de fet vaig bastant bé, tot i que he començat a notar tot pujant que algun bessó feia el burro. De fet m’adono a les baixades que avui podem tenir problemes musculars, mira que m’he afartat de plàtans la setmana abans (diuen que l’anti-rampes), i he de baixar el ritme molt més del que jo haguera volgut.

    La pujada a Peguera s’em travessa per tercera vegada, mira que la conec, però la calor que fa aquella hora acaba amb mi, tot i sortir ben remullat de la font del coix.

    Ja estem al 28, 5h.09 i bastant castigat, tot i que per baixar de les set hores encara ho tinc a l’abast no m’hi capfico gaire i més que res estic pendent del que em diuen els bessons. Pregunto pels Joans, el d’Esparreguera encara l’atraparé a les pistes com els altres anys, el de Ponent….ui, el de Ponent….aquest ja no m’agradaria trobar-me’l seria mala senyal i no ho voldria pas 😉

    La pista serveix per deixar-te anar i recuperar forces, així ho veig jo tot i que a molta gent se li fa molt pesada,….els bessons encara me’ls vaig notant, he d’afluixar i anar controlant, qualsevol pas en fals i el tinc al clatell 😡

    Al camping hi ha el 36, 6h.08′, encara ho he anat podent solventant, això si, baixant bastant el ritme. Al camí de les aigües hi tinc una relliscada….i ja el tinc al clatell….estiraments….estiraments….i tornem-mi. Hi perdo massa temps però no m’hi capfico. Sé que més o menys entraré sobre les set hores, i "buenu"….deu ni dó.

    Als dos últims km. encaro avanço tres o quatre corredors tot baixant. Estic content per avançar gent, això sempre ajuda els últims metres, però per altra banda m’emprenyo pel que hagués pogut sé i no serà. Ho solvento agafant l’estelada i entrant a meta sabent tothom de quin País és l’atleta que fa la seva entrada entre aplaudiments de la gent….al Bergada tampoc fallen. Al final unes ben treballades 7h.03′, cansat i reventat.

    Després d’un parell de cervesetes in situ, em trobo amb superBru, bona cursa, bon temps….bona experiència. Una abraçada i la meva enhorabona, ho rubrica. No l’enganyat. Tot i estar destroçat, potser encara avui….ha disfrutat com mai 😉

    Salut.

    ….

    #6115

    Crit
    Membre
    #6147

    Sed
    Participant

    Marató de muntanya de Berga 2007-05-20

    Sortida amb eufòria a les 07:15, molt puntuals. Només començar les primeres rampes, ja començo a notar cansament a les cames, Vitòria només té 15 dies, ja puc començar a pendremeu en calma. La previsió inicial de 6 hores potser ha estat una mica agosarada.
    Em van passant corredors, Al km 10 passo a 1h 40’. Carrego la panxa i a disfrutar la baixada, fins a la Pujada del Gallina Pelada passo uns 15 corredors.
    Al baixar ja vaig pensant la duresa de la pujada, se que pujaré de pena, objectiu; anar fent passes i acumulant metres.

    Efectivament, el Gallina Pelada ha estat traumàtic, em faltaven braços i cames. Però espontanis a mitja pujada em fan sentir com mai, les cames mai s’aturen i el cap ja el tinc en la baixada. Potser més de 30 corredors em passen . Entre el silenci del lloc i el so de respiració, només hi ha un feedback comunicatiu amb llenguatge no verbal i amb el monosíl•lab “VAA!!!”.
    En Bru em passa sense despentinar-se.

    Gallina Pelada 3h 16’ . Veig al Quiko Solé, una salutació i ànims, carrego piles. Se que tornaré a avançar corredors, però encara en quedaran 600 metres positius fins a meta. He de baixar ràpid però amb coneixement. Mentres baixo començo a fer números, pel desnivell positiu que queda i km a recorre he fet la midat del temps. El meu cap ja es comença a preparar per la última pujada dura, me la imagino més dura que el Gallina Pelada, mentres baixo torno a passar corredors que m’han passat a la pujada anterior, uns de 10 pel cap alt. Em retrobo amb en Bru

    Estic a la font de Cal Coix, començo a pujar, pujo un pelet més ràpid del que em pensava, tot hi això em torno a trobar amb els companys que havia passat a la baixada. En Bru i el Joan d’Esparreguera van més ràpids.
    Només arribar a dalt, al Km 28 sé que puc volar. Ja hi soc. Porto 5 hores de cursa. A partir d’aquí comença el meu festival particular. Torno a trobar en BRU, ens animem, vaig tirant i passant corredors, tant de la mitja com del marató . Primer 5 després 10 , quan veig el 15 , busco el 16 i fins 74 corredors abans de passar per meta. Mentalment estic a tope.

    Baixant només em quedarà carregar a la meva neneta al coll, se que m’espera allà a baix. La veig, la pujo a l’esquena, travesso la linia.5h25’.
    He patit, he compartit, he gaudit i he disfrutat. Tinc sort de poder-ho fer, no fer-ho seria desaprofitar aquests moments que ens dona la vida.

    Sé que el que he fet avui no ho puc explicar a tothom, no entendrien perquè ho faig.

    #6156

    segarrenc
    Participant

    Salut companys,

    Quin plaer llegir-vos, Bru, Bodi, Sed, gairebé feu que oblidem les nostres mancances i limitacions i enfilem tots muntanya amunt. Un hem d’agrair aquestes cròniques perquè d’alguna manera també ens fan partícips d’aquestes fantàstiques curses.

    Una abraçada a tots.

    #6158

    Crit
    Membre

    Bé, bé, ho reconec, us n’heu sortit: m’heu convençut 😳

    L’any vinent seré a Berga, puc aprendre a pujar un xic, a baixar sense trencar-me, ara… la nena me l’haureu de deixar, ho veig una mica just.

    Salut

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 19)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.