III Bilbao Night Marathon 22-10-2011
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Moltíssimes gràcies a tots pel vostre interès. Vosaltres si que sou grans. Ja ho ha explicat el By Keds (de fet la seva crònica i la del cargol de fa dos anys em va ser de molta ajuda), és una Marató molt especial, tan especial que tots els mecanismes que tens apresos d’altres maratons no et serveixen de res en aquesta.
Jo l’he trobat especial i………… molt dura, ja ho explicaré més extensament. El que si que vull dir és que estic molt content:)
, primer d’haver-la acabat i segons de fer un temps força bo per a mi…… I a més a més en un Euskadi en pau.Què més vull???
Una abraçada a tots,
Jose H.
Últimament he estat bastant desconectat del forum , però m’alegra veure com hi ha gent que continua sumant maratons.felicitats crack!
L’INICI
Continuant aquest estúpid repte que m’havia proposat aquest any de fer quatre Maratons, després de Barcelona i Madrid, la següent a la llista era la Bilbao Nigth Marathon. Era un projecte que tenia previst fa dos anys, a la primera edició, però per diferents motius no va poder ser, per tant que millor que fer-la aquest any que tocaven quatre!!!!
LA PREPARACIÓ
Començar a entrenar al juliol no és lo ideal, calor, calor i més calor que ha continuat pràcticament fins a arribar a la data de la Marató. Malgrat tot, la preparació no va anar gens malament, quatre sortides a la setmana i entre 50 i 65 km’s, això si, poques sèries i com a tirades “llargues” dues de 25 km’s i una de 23, segurament poc per preparar una Marató amb garanties.
BILBAO
Abans d’anar a Bilbao, la millor de les notícies en forma de treva definitiva d’ETA, anar a córrer a una Euskadi en pau em fa especialment feliç. El que ara desitjo és que els polítics no ho espatllin tot.
Arribem a Bilbao divendres i com estem a l’hotel oficial de la Marató, encara em dona temps d’agafar el dorsal, la samarreta, una mini-tovallola i una bossa d’esport bastant lletjota que donen de regal. La fira del corredor petita, però suficient. Quatre pinxos, dos xacolís i cap al llit, que al dia següent hi ha cursa.
La gràcia d’aquesta Marató és que és diferent, això vol dir que tots els rituals que més o menys tens adquirits, aquí et serveixen de poc. Per començar es corre de nit, més de nit encara del que pensava ja que la sortida s’endarrereix una hora i mitja degut a una manifestació, o sigui que la començaré en dissabte i l’acabaré en diumenge. A més compartim cursa amb una Mitja Marató i una Carrera Pirata de 8 km’s, malgrat que aquesta última sortirà deu minuts més tard i no coincidirem. I per acabar-ho d’adobar el circuit son dues voltes de 21 km’s o sigui que fent el primer tomb sabrem el que ens esperarà al segon. Una altra de les diferències és que, quan la cursa és al matí vens de dormir o descansar 7 o 8 hores, en aquest cas el descans va ser 1,5h. de migdiada després d’estar tot el matí voltant pels carrers de Bilbao.
Després de la migdiada nervis i més nervis. L’espera se’m fa llarga, però entre el berenar/sopar que em preparo i internet, poc a poc va arribant l’hora, vaig a buscar a la família que continua voltant per Bilbao i ens dirigim cap a la sortida al Guggenhein . Després de les fotos prèvies de rigor, m’intento col•locar a prop de la llebre de 3h.30’, tinc clar que no estic per fer aquest temps però si més no, intentaria anar amb ella fins que no em sentís còmode amb el ritme. Després d’una emocionant sortida amb focs artificials i tot, comencem a córrer, i la primera sorpresa és que anem pel costat de la ria i el pas s’estreny moltíssim, això ens estira i ens fa pràcticament parar, miro a la llebre i la veig al lluny, molt lluny, passo d’ella, com sempre aniré al meu rollo, ja estic acostumat a anar així. L’inici de la cursa és molt emotiu, hi ha molta gent als carrers animant força, és el moment que passem pel centre de la ciutat i és el moment que més es gaudeix de la cursa, xocant la mà de tots els nens i assaborint cada moment. Poc a poc ens anem allunyant del centre i entre el km 12-16 ens endinsem a la zona més lletja del recorregut, amb poca gent i menys ambient, i el que és pitjor, com hem de tornar a passar pel mateix lloc, veig que aquest punt coincidirà després amb el km’s del “muro”, això em fa ser conservador i que comenci a córrer pensant en aquesta segona volta al circuit, que penso i endevino que se’m farà molt dura. Arribem de nou al Guggenhein i els que fan la mitja ens deixen, i amb ells tot els acompanyants que portaven. Com era de preveure, els que fem la Marató som minoria i dels 3500 inscrits ens quedem sols uns 500 i entrem en aquest moment en una altra cursa, en una altra dimensió. Solitud als carrers i solitud a la mateixa cursa, hi ha moments, molts moments en els que estàs completament sol, amb un corredor 100 m. davant i un altre 100 m. al darrere, la solitud s’agreuja a la zona prevista, entre el km 28 i el 35. El ritme que porto ja és molt “cansino”, fa molta estona que no miro el crono, però el temps ja no m’importa, de fet tampoc m’importava gaire abans de començar, arribo a aquell moment en que bàsicament vull acabar i punt, malgrat tot tampoc és que estigui patint físicament més del compte, però son ja més de les 00:30 de la nit, hi ha molt poc ambient i vull acabar, res més. I poc a poc arriba aquell moment en el que saps que acabaràs la Marató i començo a gaudir de cada instant, de cada crit d’ànim, de cada AUPA!!, de cada OSO ONDO!! de cada TXAPELDUN!!! m’emociono i agraeixo al pocs que queden el seu suport, no paro de saludar i de llençar petons a tots els que m’animen. Al 39 torno a veure a la família, com hi ha poca gent, aquest cop és fàcil trobar-los, és la última espenta que em faltava per acabar, m’han acompanyat en molts punts de la Marató, m’animen incansablement, els hi agraeixo tant com puc, ells si que són grans, ENORMES!!!! DESCOMUNALS!!!! Pago una mica l’eufòria i els dos km’s següents se’m fan llargs, però poquet a poquet arribem al 42, recta triomfal d’arribada, dedicatòria especial de nou als meus incondicionals “supporters“ i dit al cel recordant-me de gent coneguda que ja no hi és amb nosaltres i de 829 desconeguts que haguessin pogut estar.
THE END
I al final…………….. cansat, moooolt cansat. És la 1:10h. de la matinada, paro el crono en 3h40’, tampoc està tant malament, em donen la medalla pràcticament en família, miro la bossa a veure si hi ha alguna cosa aprofitable……. una poma, un paquet de galetes salades i una amanida vietnamita……. està més que clar, m’aniré a dormir sense sopar…… m’és ben igual, només tinc son. Cansat i amb son, però molt feliç, és la vuitena i aquest cop també he controlat a la Marató, hem sento guanyador!!!. Estic satisfet, molt satisfet, repeteixo a la família que és la última Marató que corro, però ja no em fan ni punyetero cas, saben que ja estic apuntat a Castelló, que estem apuntats a Castelló, per un instant em penedeixo………………….. però només per un instant;)
………….Una abraçada a tots,
Jose H
Enhorabona Hache compateixo les teves inquietuts sobre la cursa. Jo vaig tenir que entrar a un bingo per menjar-me 2 entrepans, ja que estava tot tancat i tenía molta gana.
Xapó pel public basc que sempre està allí.
Molts àmims pel final del teu repte particular.
Ets un crack i el temps no està gens malament.
Salut i milles.
Abel
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.