II MUT Ultratrail del Montsec

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3669
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Com algú es planteja una cursa de quasi cent quilòmetres? Suposo que aquest és el primer pas per decidir-se a intentar aconseguir l’objectiu. En el meu cas, tot va començar per un propòsit en forma d’homenatge a una persona molt especial i amb aquesta base es va anar construint la resta.

    La meva primera ultratrail estava planificada per a l’octubre del 2013, però una desafortunada caiguda (amb el genoll fet un nyap) m’ho va impedir. Jo soc del parer que les coses no passen perquè sí, de manera que fa un any em vaig resignar al fet d’haver-me d’esperar, perquè tenia molt clar que el meu bateig seria al Montsec, no contemplava cap altra opció.

    Algú s’estranya si dic que aquesta distància és una qüestió principalment psicològica? Després de la cursa, a mi no me’n queda cap dubte. Amb això no estic dient que un corredor poc entrenat pugui aconseguir-ho, el que vull dir és que amb uns nivells òptims d’entrenament tothom, insisteixo, tothom pot fer-ho. Arriba un moment en què el cos es desconnecta i l’únic que et fa tirar endavant és el desig, les ganes, la passió pel que estàs fent…en definitiva, el cap és el que mana i si ell vol arribaràs al final o et quedaràs pel camí.

    Hi ha altres factors que són molt importants, tals com el menjar, controlar la hidratació i fer una bona reposició de sals minerals i electròlits. També hi ha els aspectes de la climatologia i meteorologia, però amb el material d’avui en dia això ja no és un problema gaire preocupant. Si això ho fem bé, el nostre físic aguantarà tot el que li posem per davant i llavors només serà qüestió de vèncer al nostre gran enemic, que no és altre que un mateix.

    I com vaig planificar una cursa de 97 km. i molts, molts metres de desnivell positiu? En primer lloc, durant tres mesos vaig estar entrenant per la muntanya, dedicant moltes hores del cap de setmana a fer tirades llargues i sempre que m’era possible guanyar desnivell. Per a mi la millor manera d’entrenar és posar-me un dorsal, ja que sempre t’exigeixes una mica més en cursa. De manera que aquest estiu he anat a vàries curses de muntanya amb dos objectius principals: entrenar bé per a la ultra i gaudir. Ambdós objectius assolits!!!

    Entre setmana feia una mica de treball de prevenció al gimnàs i sortia a córrer un parell de dies per pla. No oblido que a mi m’agrada córrer, ja sigui per camí, corriol, sender, asfalt, llamborda, herba o qualsevol superfície sobre la que es pugui.
    D’aquesta manera arribo al dia de la cursa. Bons entrenaments, bones curses, bona companyia i bones sensacions! Algun però? No, aquesta vegada no. A més sembla que el temps ens respectarà i tindrem un dia fantàstic. I ara se’m torna a plantejar la mateixa pregunta del començament…

    Tenia clar que posar-se a la línia de sortida amb la idea que havia de fer 97 km. era un suïcidi esportiu. La única manera possible de tirar això endavant era fer una cursa per etapes:

    1a) Arribada al poble de Alzamora, avituallament contundent, hora d’esmorzar. Són vora les 12h. Anem segons el previst. Cap contratemps, vaig fresc, em trobo molt be i tinc ganes de més. A partir d’ara ve la primera gran pujada de les tres que s’han de fer. Doncs a poc a poc i bona lletra.

    2a) Arribada al coll d’Ares. Avituallament líquid i alguna cosa sòlida. Encara no són les 14h (hora prevista) però, tot i anar una mica més ràpid del que toca, em sento molt i molt bé. En aquest moment em sorgeix algun dubte sobre si el fet d’anar més ràpid ho pagaré més endavant. Però de seguida em trec aquest fantasma del davant i mentre espero que arribi el meu company de cursa, aprofito per menjar i beure una mica. Estic gaudint moltíssim i això no m’ho treu ningú.

    3a) Arribada a Cellers. Quilòmetre 52-53 aproximadament. Avituallament gran, és hora de dinar. Són les 16.30h. Estem a la meitat de la cursa!!! De moment cap pensament negatiu, només em preocupo de canviar-me de roba de dalt a baix (sensació de plaer indescriptible) i menjar un bon plat de macarrons amb un raig d’oli d’oliva. La sensació és que estem molt be, potser millor del que ens podíem imaginar en un principi, però no em preocupa, penso que és molt millor sentir-se així que no pas cansat, oi? De manera que seguim endavant! Soc conscient que ara, en aquest precís moment de tornar a arrencar, comença la autèntica ultratrail i tot el que hem fet fins arribar fins aquí no serveix de res. Encara ens queden 2 pujades més i uns 40 km. més. Quasi res… Per començar, anem a per la primera pujada. El meu pròxim objectiu és arribar al km. 80 i un cop allà a veure què passa.

    4a) Arribada a la font de les Bagasses. Quilòmetre 80. Gran avituallament que coincideix amb el sopar. Son quasi les 22h. Ja fa estona que és fosc. Aquesta última etapa ha passat factura al meu company, que ha necessitat una bona estona per recuperar-se d’una bonica “pàjara” que l’ha deixat ben fotut. Però això no el treu de cursa, ni de broma! Aconsegueix refer-se i junts arribem a l’avituallament. Tinc gana, de fet tinc molta gana i segons diuen els entesos en la matèria, això és molt bo! Però no em ve res de gust fins que veig la llonganissa a la brasa. Me’n menjo dos talls que em senten d’allò més be. I un cafè de postres. Res més. I aquest serà el meu error… Ens queden 7 km. de pujada (última gran pujada) i 10 més de baixada. Encara queda però cada vegada estem més a prop, cada vegada ho veig més clar, tant clar que aquí ja sé que acabaré. No sé quan, ni com, però estic totalment convençut que arribaré a Àger!!! M’acomiado dels meus pares amb una gran abraçada, no saben com d’important és per a mi la seva presència allà. I m’emociono per primera vegada.

    5a) “Pàjara” al km. 85. Estic tan a prop però a la vegada tan lluny… Em maleeixo per no haver menjat res més que llonganissa en l’últim avituallament. Em noto buit, sense força ni ànim. Em giro i veig que els altres dos companys van pujant, a bon ritme. És cosa meva. Decideixo aturar-me i em prenc un gel energètic. És el primer que prenc en molt i molt temps i confio en què farà la seva funció de rescat. Dit i fet. El meu cos accepta el gel “como agua de mayo” i en pocs minuts sento que torno a tenir força i ganes de seguir endavant. La pujada és llarga, segurament no tant com ens sembla a aquestes alçades de la cursa i se’ns fa una mica pesada. Això te un nom: cansament. Aconseguim arribar al darrer avituallament. Decideixo no cometre el mateix error i m’obligo a menjar, però res del que hi ha em fa goig. Solució: com que necessito sucre, dos vasos grans de coca-cola! Sempre que n’he begut m’ha anat de conya. I així és, fins al final cap davallada física, ganes d’arribar i assaborir la sensació d’haver-ho aconseguit.

    6a) Arribada a Àger! Km. 97. Final de la ultratrail. Ja està fet, objectiu complert i alegria immensa i indescriptible en veure que els meus pares m’esperaven a l’arribada. Son les 2h de la matinada i estan allà drets, amb la calma tensa de qui espera impacient que tot acabi bé. I jo soc feliç i tinc el millor final d’un dia històric per a mi. Em vull asseure, no pas perquè estigui cansat perquè el cansament ni el recordo, és només que necessito temps per mastegar tot el pastís que m’acabo de menjar, que és molt gran i molt bo. Em recordo perquè soc allà, recordo que fa més d’un any vaig fer una promesa a un amic i avui l’he pogut complir. Tot és bonic, no hi ha lloc per a res més.

    Gràcies Km0 Ponent per iniciar-me en aquest món.

    #37084
    Sime
    Sime
    Gestor de comptes

    Bona crònica i bona experiència.
    Enhorabona company!

    #37086
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Felicitats Arnau !!!. Estàs fet tot un guerrer cheyenne.;)
    Ens has fet un relat molt clar del que ha de ser una ultra: força, entrenament i molta convicció mental. Justament el que em fa falta a mi.:laugh: :laugh:

    Fins aviat.

    #37088
    Avatar
    Elmuro
    Participant

    Collons!! Enhorabona Arnau!
    Xe que tio!

    #37089
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Una crònica excel·lent, i pel que sembla….
    una experiència immillorable.

    Moltes felicitats !!!!

    #37091
    Avatar
    numovi
    Gestor de comptes

    Felicitats Arnau !!

    Llegir la teva crònica fan agafar ganes de preparar un objectiu així.

    ;-)

    #37092
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Enhorabona Arnau!

    Gran cursa i gran crònica.

    Fas que sembli fàcil

    #37093
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Felicitats Arnau ara si que ets gran.

    #37096
    Avatar
    cargol
    Participant

    Enhorabona Redmanquin carreron i cronicon.
    Ets molt gran.

    #37102
    Avatar
    kepasaneng
    Participant

    Un altre cop felicitats!!

    Això és molt gran, tant a nivell esportiu com humà. Darrerament sembla que banalitzem les gestes, com si fer 21, 42 o 96k, o milers i milers metres de desnivell fos tasca fàcil. I res més lluny de la realitat. Les x hores del dia queden empetitides per l’esforç del darrera, tant personal com familiar.

    I aquest és un exemple clar. Felicitats!

S'està mostrant 10 entrades - de la 1 a la 10 (d'un total de 10)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.