II Alta Segarra, Sanaüja 20 d'Abril

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #13720
    Avatar
    Karri
    Participant

    Voldria felicitar a l’organització per l’excel·lent senyalització, per la rapidesa en publicar resultats i imatges de la cursa, etc. A més donar gràcies infinites als voluntaris dels avituallaments; una cosa és que els corredors estiguem bojos i no ens importi mullar-nos i una altra és el que aquests voluntaris van aguantar per culpa nostra…

    Lo del turmell no sembla res greu. Pomadeta, gel i descans tota la setmana, que diumenge tenim la mitja de LLeida amb estrena de l’equipació!!!

    #13722
    Avatar
    kaiser
    Participant
    Quote:
    Lo del turmell no sembla res greu.

    Me n’alegro!!!

    #13723
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Ja que l’Homedferro no ho penja, ja ho faig jo. Per cert, i la teua crònica?

    Classificacions km0:

    Davencu: 2:23:55
    Pontsicà: 2:25:02
    Arctos: 2:28:43
    Bru: 2:32:03
    Madjoker: 2:51:21
    Crit: 2:59:15
    Homedferro: 3:58:47

    (editat amb el magnífic temps del Davencu, no sabia com et deies)

    #13724
    Avatar
    davencu
    Participant

    Bon dia a tothom,

    Primer de tot, i com molt bé han dit els companys, moltíssimes felicitats als organitzadors, ja que tot i que el temps no acompanyava, ho van donar tot per a que la cursa es desenvolupes de manera perfecta i sense cap incidència.
    El circuit, com ja havia dit, espectacular!!! La pluja, encara li va donar un xic més d’emoció, tot i que a les baixades s’havia d’anar amb moltes precaucions, i sobretot ho dic per un servidor.
    Tot i els meus dubtes inicials, vaig acabar contentíssim, sense cap molèstia a les cames i amb la moral pels núvols.
    Desde el km 10, vaig anar "roda" del company d’equip D.Majà, tot un especialista en curses s’aquest tipus, i la veritat és que va marcar un ritme "collonut", tot i que a les baixades patia de mala manera per seguir-lo, ja que està fet un autèntic kamikazze!!!
    Al km 18 les cames em van començar a pesar una mica i em vaig quedar sol, sent impossible seguir aquell ritme!!
    Tot i això vaig agafar un ritme adequat per poder acabar molt i molt bé fins a la plaça del poble, concloent en la posició 15 amb un temps de 2h23’55”.

    Remarcar l’impressionant rebuda a l’entrada de la plaça. Ho pots viure desde fora, com a espectador, però sentir-ho com a corredor et deixa sense paraules. És d’agraïr, que un poble "petit" com Sanaüja, es volqui amb aquesta cursa, que cada cop es fa més gran!!!

    Salut a tots i ens veiem aviat!!

    #13726
    Avatar
    Pontsicà
    Participant

    Ep Davencu així tu eres el que anava amb el D.Majà; em vau passar cap al km 16-17 quan no sabia per on tirar jeje…despres em vau anar marxant poc a poc.

    Avui gran regust de la cursa d´ahir i lo millor es que ni una sola agulleta en cap lloc de la geografia d les meves cames. collonut!

    #13728
    Avatar
    davencu
    Participant

    Bones Pontsicà,

    Doncs si, erem nosaltres!!

    Tot i que si dura un pelet més, segur que em tornes a caçar, ja que anava justet de forces al final.

    Per cert, quina sort que no tinguis agulletes, perqué jo estic descobrint que a les cames hi ha més "músculs" dels que em pensava!! Bufff, quina trinxó!!!

    Salut company!!

    #6624
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeeeeeeeps,

    Veig al despatx de casa, un clauer i un bolígraf que em diuen…SANAÜJA, sota la pluja i … sort que falta aigua, per que segur que si algú hagués vist la que va caure diumenge, això del transvasament del Ebre…

    Bé, segur que tot deu ser cosa del Komando Garrigues 😆

    A la sortida, madjoker, crit, homedferro, karri, Arctos…no les teniem totes, una mica més i…però no, sort, sortida i … m’ho vaig passar pipa!!!!

    Crec que serà una cursa que recordaré molts, molts anys ….aigua, aigua i aigua sense parar en tot el recorregut, fang fins les orelles i més, relliscades, canals, turons, corriols…tot un recorregut fantàstic 😉

    Ahir, el rellotge era el de menys. Disfrutar, disfrutar, arribar i no fer-se mal.

    Felicitats, enhorabona a l’organització, MOLT BÉ!!!!

    Es nota que qui està darrera son gent corredora, molt ben senyalitzat, molt bé els avituallaments, a l’arribada…saltamarges, JOLIVA i companyia, podeu estar molt orgullosos de la feina feta i la fantàstica cursa que teniu entre mans 😉

    Karri, espero que et recuperis molt rapid i ens veiem a la mitja de Lleida…corre Karri, corre!!!

    Salut

    #13742
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Hola Km’0s.

    Pel que es veu a les fotos….i, sobretot, pel que expliqueu tots plegats……
    sembla que va ser una cursa ÈPICA. 😯

    Enhorabona als valents que malgrat el fred, la pluja i el fang us vareu llençar a l’aventura……Karri, Davencu, Pontsicà, Arctos, Bru, Madjoker, Crit, Homedferro…..

    Enhorabona també a en Kaiser…….Company, posar una mica de seny en aquest món no és fàcil……i saber renunciar quan les coses no es veuen prou clares……pot acabar sent, també, un èxit.

    Salutacions.

    p.d.// Això de les curses de muntanya….o marxes….o com es digui…..s’haurà de probar !!!! 😈

    #13754
    Avatar
    homedferro
    Membre

    i de l’homdferro que n’haig de dir? Aquest un penques, diria que no ha patit gens

    El dia comença altre cop aviat, a les 6:45 de la matinada (si, heu llegit bé, matinada!) em passa a buscar en Kaiser. Insisteixo, que no hi ha curses de dissabte a la tarda!!!!!???. I anem cap al Barris Nord, punt de trobada. Allà ja ens esperen en Bru i en Crit, i plegats esperem els cinc minuts d’en Madjoker. El cel amenaça, però es que s’ha escrit res mai d’un covard? Doncs au! Cap a Sanaüja falta gent!

    Durant el viatge em prenc la llicència de fer una dormideta en el Kaisermòbil mentre sóc tranquil•lament conduït fins a la bonica població de l’alta segarra.
    Aparquem i em vaig desvetllant, just a temps per veure que plou, i no pas poc.

    Anem cap a la sortida i fem la retirada de pitralls, sota l’aixopluc d’uns porxos, que es on hi tenen muntat la paradeta. Amb els dorsals a la ma, ens dirigim a fer un cafetet i les preceptives buidades al bar que hi ha just davant.
    Talladet a la gola, saludem a en Danic, en Quim i la Imma, que ja ens comuniquen que no prendran la sortida, que Viena és a tocar.
    Acabem el tallat i les visites al senyor Roca, i quan sortim ens en adonem de la magnitud de la tragèdia que se’ns acosta. Cau aigua a bots i barrals. Un aiguat amb totes les de la llei.
    Sentim rumors que s’anul•la la prova, que es retarda, que s’ajorna… però només son rumors. Ens acostem a l’organització i ens trobem amb en Arctos, que ja riu! Ell ja sap el que ens espera… i riu!
    Finalment es posa en clar, la sortida es farà uns minuts més tard. O sigui que cap al cotxe a canviar-se. Cap allí ens encaminem. Mentre ens anem preparant, que si buff, que si gorra, que si una samarreta, que si dos… en Kaiser ens comunica la seva (sàvia, amic meu, sàvia) decisió que no prendrà la sortida.
    Doncs passem el control de dorsals i on havíem de ser 130 som menys de 80 valents (inconscients?) preparats. S’ha afegit en Karri, que encara no l’havíem vist.

    En Saltamarges ens fa una breu descripció del que serà el recorregut i ens dona quatre indicacions de com està la cosa… cartells de perill, vigileu per aquí, vigileu per allà… De tot allò que s’havia escoltat que en cas de pluja o mal estat es traurien parts del circuit o es desviaria per un altre costat, res de res. Circuit original i que nostresinyó mos agafi confessats!

    Pum! I sortida! Com sempre, les sortides, sigui la prova que sigui es fan ràpides. A mi m’agafa en fred… i veig com els tren Km0 surt de l’estació en destinació l’arribada, i jo ja d’entrada busco la meva butaca al vagó de cua.
    La primera volta de quatre quilòmetres ens tornarà a dur al poble, tot fent una primera pujada amb el punt de mira a una enorme, però ENORME estelada que penja del castell. Aquest tros vaig veient les llampants com agafen posicions i es desmarquen ràpidament, quan de cop i volta, uns dels viatgers del vagó de cua, se’n adona que el seu bitllet es de primera i passa vertiginosament cap a davant, no fos cas que el revisor li digues qualsevol cosa. En Arctos em passa com una bala… en pujada!!! I amb samarreta nova!

    M’acoplo gustosament amb un grup de cinc o sis i anem fent la pujada sense pressa, però sense pausa, i la baixada, ostres que bé m’ho passo a la baixada! Saltant, triscant, d’aquí cap allà. Vaig amb una parella que son del poble, o se’l coneixen molt bé i saben per on van, i això és nota.

    Acabant aquesta primera vola, passem pel mig del poble, i la gent ens fa sentir la seva escalfor, amb crits, aplaudiments i amb molt d’encoratjament. Veig en Kaiser i per uns moment l’envejo. Jo ja estic moll, completament moll i noto les cames, i és molt d’hora per notar-les… I ell allà, cridant-nos i animant-nos…

    Comencem la segona volta, molt més llarga aquesta, i com no podia ser d’una altra manera, la comencem pujant. Aquí el terreny es complica, i les relliscades comencen a ser habituals. Jo porto un estabilitzador al turmell dret. Sort d’això, si no, de ben segur que no hagués acabat bé.
    A aquestes alçades de cursa, completament moll i sense poder anar més ràpid, es perden els companys. Em quedo amb un del Racing Cervera, que em comenta que la va fer l’any passat, i que ell mirarà d’arribar al control del quilòmetre nou, i allí pararà. Jo li dic que de moment, miraré d’arribar-hi, i allí decidiré que faig i que deixo de fer.
    Durant la pujada, el perdo de vista, he d’anar molt centrat en mirar on xafo, i no perdre de vista les cintes. Les roques, les pedres, el fang, la meva patositat natural, tot juga a favor de foter-se una nata de campionat. Hi ha trams en que comença a ser difícil passar pel mateix lloc on vol passar l’aigua. A trompicons i rellicades vaig pujant fins arribar a l’avituallament on em retrobo amb el company del Racing Cervera, que definitivament diu que plega. La veritat, allà estant, amb els plàtans, el torró (mmmmm!!!!) l’aigua i el foc que han fet amb mig bidó, realment hi convida a quedar-se.
    Però hem vingut a jugar, no? Doncs juguem!

    Continuo, ja sol, anant resseguint cintes, quan, si per un moment em pensava que plovia, el diluvi que cau durant la propera hora, s’encarrega de ensenyar-me que sempre pot ploure més del que un es pensa. No paro de donar gràcies per la gorra que porto, que, em permet tenir uns centímetres de visió.
    El paisatge segur que és brutal. El que se del cert que son brutals són les relliscades i caigudes que em vaig fotent! En aquest punt, ja hi ha tanta aigua que cau de dalt com la que vaig trobant per terra. L’organització va determinar que passar pel llit del riu seria divertit… segur que si, però qualsevol altre dia. El riuet, revingut amb fúria per l’aigua caiguda des de divendres, es troba valent i creix. I reclama el que per dret històric li pertoca. I jo no m’hi oposo… però no trobo manera d’explicar-li… No és possible passar per on determinen les cintes, bé, no és possible sense catiusques ni batiscafo. O sigui que surto del circuit uns metres, evitant que al passar per allà, l’aigua m’arribi a mitja canya. L’opció és transitar per un fangar on realment és complicat i carregós avançar, car el fang no t’ho possibilita.
    Els camps llaurats, anegats d’aigua, son una trampa perfecta per perdre el ked a poc que et despistes. El fang ja forma part del meu ésser, doncs en tinc tant com pel (no pas al cap… pero al pit! :mrgreen:). Una última pujada és el punt culminant… Caic dos o tres cops seguits, doncs no m’és possible mantenir-me dret i moure’m alhora. Es com estar en una pista de gel amb baixada amb els patins més esmolats del mon. Finalment trobo la manera de baixar… em poso de cuclilles i deixo que la gravetat faci la resta. Faig anar els braços i les mans a mode de pals d’esquí, i es aquesta la sensació que tinc. Que estic esquiant! Així i directament amb el cul a terra es com faig tota aquesta última baixada.
    Després, els tres o quatre quilòmetres restants que queden els faig corrent, amb sobreprès de tot el fang que porto a les malles, a l’esquena i a les sabatilles… Incomprensiblement, l’únic cop que em perdo es aquí! Devia faltar poc per l’últim km quan de cop em paro astorat i em fixo que fa estona que no veig cap cinta… em malfio i torno endarrera. Al poc constato que efectivament m’havia colat i ves a saber tu on anava… Rectifico i enfilo l’últim tram amb un bonic cartell que m’indica que “només” queden 500 metres…

    Entro de nou al poble, i pujo un carrer, em trobo vilatants que paren el seu anar i m’aplaudeixen… ostres gràcies, però no se si em mereixo el vostre reconeixement… penso que torno a anar últim. Just abans de fer l’últim gir que dona a la plaça on finalitza la prova, veig els grallers que es posen a tocar. Ho veig clar, ho fan per mi! Carai, tot i estar xop com un pop, se’m posa la pell de gallina….
    Enfilo el metres que falten i fi!

    En passar meta, els companys de Km0 em cuiden i em mimen com no em mereixo, que si un em tapa, que si l’altre em va a buscar l’aigua i em dona de veure del seu Aquarius, que si l’altre em porta un entrepà, que si em duen a les dutxes… caram nois! Ni a la reina de Saba la tractaven així!
    Després de la dutxa amb aigua CALENTA, ja és una altra cosa. Les coses es veuen diferents després de dutxar-te, menjar i beure.

    Ara toca fer balanç…

    En lo personal, estic força disgustat. No volia fer mes de 3:15 i vaig fer tres quarts d’hora més. L’aigua i el fang no son excusa. Els altres també en tenien. A més no vaig acabar gens cansat, ni mal a les cames ni res de tot això. Si que es cert que duran la cursa vaig patir, doncs relliscava i queia i això me feia estar en tensió. Però acostumo a encertar els pronòstics, i jo m’havia pronosticat passar un quart de les tres hores… Per tant, no puc estar content amb el meu rendiment.

    Pel que fa a l’organització, sé que és dificilíssim la situació en que la climatologia us va col•locar. Però el circuit, pels quatre que vam vorejar o vam tardar més de 4 hores era de totes totes, impracticable i les dos últimes baixades, eren realment perilloses. Els avituallaments, controls, repartida de pitralls i demés serveis, perfecte! La tinc anotada en l’agenda, per què l’any vinent serà algo personal…

    #13766
    Avatar
    Pontsicà
    Participant

    Gran crònica homedferro!

    #13769
    Avatar
    danic
    Participant

    Molt bé Homedeferro…però ara mateix no se qui ets.A la próxima serà la teva.

    La meva cursa va ser com un globus desinflanse, vaig començar bé però a les pujades tota l´estona patinaba i era desesperant, vaig acabar aborrit i vaig anar de mes a menys.Almenys aquesta vegada em van respectar els turmells.Una de les estones que vaig disfrutar mes va ser seguint a l´Arctos, peròo quan la cosa es va posar dreta em vaig quedar enrere.Amb el Bru també vaig coincidir una bona estona però al final a partir del ultim avituallament va marxar.

    No se vosaltres però a mí a dia d´avui encara em fan un mal de cames de deu i a sobre ahir a la nit 38 de febre.

    Apa fins la pròxima

    #13775
    Avatar
    Luigi
    Participant

    Els de ponent sou uns valents! 😉 (toma rodolí :mrgreen: )

    Bona crònica homedferro! (quina mala fama que tens!)

    A veure si el proper any jo també em mullo 8)

    #13784
    Avatar
    Arctos
    Participant

    Bones,

    Homedferro que bé que t’ho vas passar punyetero ❗ ❗ . Una crònica fantàstica, i un esperit de superació immens.
    L’any que ve si torna a ploure, et vens amb en Danic i jo, que ens vam marcar un aqua-running pell tram que anava pel llit del barranc que no voldràs tornar a córrer en sec 😉 .
    Danic un plaer saludar-te i remullar els peus…..i els genolls en aquell tram. Allí vas conèixer l’esperit de la criatura que porto dins i que disfruta saltant als tolls i rebolcant-se al fang :D
    Jo em quedo amb les cares que fèiem tots durant i desprès de la cursa, satisfacció pels quatres costats.
    Luigi l’any vinent no et perdis aquesta cursa, ja em donaràs les gràcies.

    Salut

S'està mostrant 13 entrades - de la 46 a la 58 (d'un total de 58)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.