Entrenem massa quilòmetres?
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Abusant de la confiança del Mestre Pucurull, faig un “copiar i pegar” d’un tema obert per ell al fòrum de corredors.cat el 31-03-08, que em sembla força interessant sobretot tenint en compte els “devoradors de quilòmetres” que volten per aquí;
Pucurull escrigué:
En la web de la prestigiosa revista Runner’s hi ha un article de fa pocs dies sobre l’entrenament de la marató, que, al meu parer, convida força a la controvèrsia.
Sota el títol de “Menys quilòmetres i més resultats”, l’articulista afirma que la gran majoria de corredors aficionats estan sobre-entrenats. I considera que quan competeixen en marató, els seus resultats estan molt per sota de l’esforç i la dedicació que han fet en la seva preparació.
L’extracte del que em sembla més interessant, i pot ajudar al debat, és aquest:
" – Competir en una marató amb garanties exigeix una preparació mínima, que sempre estarà basada en el quilometratge. Això no significa, però, que només es realitzin entrenaments corrent. El mateix objectiu de marca en la marató es pot aconseguir per diferents vies. Aplicant diferents mètodes d’entrenament s’arriba al mateix lloc."
– Existeixen tants mètodes d’entrenament com entrenadors. Uns els basaran més en la càrrega de quilòmetres, altres en la qualitat dels mateixos."
– Un corredor pot fer uns 100 kms a la setmana (amb màxims de 110 i mínims de 85) per a baixar de 3 hores en la marató, però això només li permetrà entrenar llargs rodatges i necessitarà almenys sis dies a la setmana. Un altre corredor aconsegueix la mateixa marca entrenat 5 dies a la setmana, amb una mitjana de 75 kms setmanals, amb puntes de 85 i valls de 65."
Però encara es pot arribar més lluny, es pot aconseguir baixar de tres hores en la marató corrent quatre dies a la setmana, i fent un dia de bicicleta tot terreny."
– Un dels errors més generalitzats entre els corredors aficionats és el d’aplicar directament a la seva preparació, el mètodes d’entrenament dels corredors d’elit. Això ha dut a molts a realitzar grans barbaritats.
– Quants no han seguit a ulls clucs alguns entrenaments explicats per grans maratonians? Quan aquest diu que dos diumenges abans de la marató realitza un tiratge llarg de 30 kms, ja tots consideren que és necessari realitzar aquesta quilometrada per estar preparat per a la marató.
Un altre exemple és el del quilometraje setmanal. Els corredors d’elit poden oscil•lar entre els 160 i els 220 kms setmanals. Aquest variarà en funció del seu mètode, de les seves qualitats, del seu grau d’assimilació, de la seva genètica, del temps que dugui en l’elit, de la seva edat, etc. En qualsevol cas són corredors professionals que viuen de l’atletisme i dediquen tot el seu temps a entrenar i a descansar. Seria una barbaritat que un afeccionat que treballa i que no viu d’això intentés imitar-los, encara que anés a ritmes molt més lents."
A banda, en l’article hi figura una taula amb els dies i quilòmetres, que segons l’autor del treball són suficients per l’entrenament de la marató, que estic segur sorprendrà a més d’un. A mi el primer.
He de dir que tot i que hi ha algunes coses que em sorprenen, l’escrit està molt ben argumentat. Si voleu llegir-lo complet, aquí està:
Pucu
Fins aquí el "copiar/pegar", espero Pucurull que no et sàpiga greu.
Per cert, he intentat insertar la taula tal com està al fòrum de corredors.cat però no m’en surto. Si hi ha algú més hàbil que jo, ja sap.
Una abraçada;
Jose H.
És molt interessant això.
Jo només he fet una marató i tant la meva marca com els meus entrenaments estarien dins del que diu aquesta taula. Però és casualitat, m’hauria agradat entrenar més, però sempre surt el petit inconvenient d’última hora que et fa perdre algun dia.
A mi hi ha un altre tema relacionat que em preocupa (o més aviat m’hauria de preocupar, perquè amb el ritme d’entrenaments que porto…) i és la incidència a llarg termini del córrer sobre les articulacions. N’hi ha molts corredors veterans que després de molts anys i moltes curses, especialment maratons, tenen problemes seriosos als genolls i/o al maluc. Quin ritme de curses i entrenaments es pot portar sense comprometre la salut futura? Córrer tres o quatre maratons a l’any no provoca problemes a llarg termini? Durant quant de temps? Em fa l’efecte que no es parla prou sobre això.
Ara no sé si m’he sortit de la teva pregunta Hache.
Bones,
Jo tinc molt clar que quasibé tots els populars fem més kms dels que ens caldria. Suposo que el fet de no entrenar amb un professional al darrera que ens controli fa que fem molts kms tontos.
Quan parlo de kms "tontos" parlo d’aquells dies que sortim sense cap objectiu clar, només sortir a rodar a ritme cómode una horeta, aquests "entrenos" no serveixen per gaire i fan acumular kms a les nostres cames que no cuidem com és mereixen.
Suposo que tot és tenir una mica de sentit comú i valorar les coses……jo hi han dies que necessito més que respirar sortir a rodar sense cap objectiu definit, només sortir perquè el cos m’ho demana i el cap m’ho agraeix.
Sempre he tingut clar que si em fiques amb mans d’un entrenador milloraria les meves marques, les meves cames estarien més descansades i faria menys kms "tontos" i faria molts kms "intel·ligents" però llavors el esport deixaria de ser un plaer per ser una rutina on enlloc de preguntar-me a mi mateix que m’apeteix avui, si bici, córrer, nedar, caminar, escalar o no fotre res llavors tindria una rutina establerta que no podria saltar-me………la vida dels pros és dura i molt.Salut
100% con arctos
Vale que a todos nos gusta hacerlo bien en las carreras y alcanzar nuestros objetivos. Al final le da un poquito más de sal a esta afición.
Pero si lo pensamos bien, salir a correr cada día, o mejor dicho, cada día que podemos y/o tenemos ganas, es el fin o es el medio para conseguir no se qué. Tengo muy claro que es lo primero.
Cuando basamos nuestro entrenamiento en planes rígidos, y más si son más basados en calidad, salir a correr se convierte en una obligación. Y el día que esto se convierte en otro motivo de estrés, tengo muy claro que pierde toda su gracia.
Quote:A mi hi ha un altre tema relacionat que em preocupa (o més aviat m’hauria de preocupar, perquè amb el ritme d’entrenaments que porto…) i és la incidència a llarg termini del córrer sobre les articulacions. N’hi ha molts corredors veterans que després de molts anys i moltes curses, especialment maratons, tenen problemes seriosos als genolls i/o al maluc. Quin ritme de curses i entrenaments es pot portar sense comprometre la salut futura? Córrer tres o quatre maratons a l’any no provoca problemes a llarg termini? Durant quant de temps? Em fa l’efecte que no es parla prou sobre això.Jo també ho considero un tema interessant, doncs està força relacionat amb el tema principal del fil i pot ser una conseqüència del mal hàbit de fer més kms dels que necessitem (o de fer-los malament, tot sigui dit)
Tal com dius, hi ha veterans que pateixen problemes d’articulacions i altres tipus de problemes. Crec que s’hauria de tenir en compte que abans feien unes quilometrades setmanals molt per sobre de les que es fan ara (vaja, que passaven dels 150 km/setmanals tranquíl.lament, sent populars i l’èlit, podien fer 200 km i més). També potser el fet de portar calçat inadequat en aquelles èpoques hi pot tenir a veure.
La meva opinió és que si no estàs acostumat a lesionar-te massa sovint és que vas pel bon camí, doncs vol dir que no estàs forçant i el sistema no es resenteix.
I portar uns hàbits saludables d’entrenaments i competició: estiraments, descans anual, potser algun suplement si et sents cansat, etc.
Són coses que crec que poden ser útils -basant-me en el sentit comú (potser estic equivocat)-
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.