Entrenament de marató a Sant Guim de Freixenet
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Un gran matí.
Tot i haver-me llevat a les sis he arribat a Sant Guim patint, ja que he sortit de casa just de temps (un vici meu), i la cosa s’ha complicat en veure que anava en reserva i que el paio davant meu a la benzinera era d’allò més parsimoniós. A més, el mòbil s’ha quedat sense bateria i jo sense possibilitat d’avisar dient: “Ei, que vinc !”
Amb l’ai al cor per si els companys havien ja decidit marxar pensant que hi eren tots, busco el punt de trobada quan és ja l’hora de la sortida. Dos cotxes davant meu sembla que també busquen alguna cosa, i un de platejat em sona molt. Efectivament, el de By Keds ! Salvat ! :silly:
El neguit amb que venia s’esvaeix immediatament en comprovar que tot és en ordre i som una bona colla disposats a passar-ho bé. He fet noves coneixences i especials ganes tenia de retrobar-me amb baldato. Amb ell he compartit l’anècdota del dia, ja us ho explicarà ell. :ohmy:
Aquí dalt fot fred. Sense més preàmbuls ens hi posem. Ratifico la descripció de Quim*Imma: hem gaudit d’un circuit de privilegi, un baixa-i-puja que no es fa gens carregós, en un entorn admirable. Jo m’he trobat molt bé, crec que tot i la diversitat dels participants s’ha trobat un ritme normalment còmode per a tots. La meva sensació és que els kilòmetres han anat caient com si res. No portava ni rellotge, però la molta i bona companyia ho fa sempre tot més fàcil.
Ha estat una tiradeta d’allò més engrescadora, una d’aquelles agraïdes que m’ha donat definitivament el punt de moral que estava buscant.
Increïble la cloenda: un tiberi ben guanyat a casa dels nostres hostes de Sant Guim, amb la companyia sempre agradable d’en Julià, Mª Carme, Aureli i Flora.
Un gran matí.
Moltes gràcies Quim & Imma per aquest gran matí!!
Ha sigut un entrenament de qualitat… de qualitat humana!
Una abraçada i fins aviat!
MOLTES
GRÀCIES
QUIM
& IMMA
Durant tot el matí vaig ser molt feliç !
Com a dit en Kaiser…….
“Ha sigut un entrenament de qualitat… de qualitat humana!”
Res més a dir….
Salutacions i fins una altra.
Gràcies a tots vosaltres per ser-hi!
Ha estat un plaer gaudir de la vostra grata companyia durant un matí especialment agradable! Tant de bo totes les tirades fossin tan amenes i divertides com aquesta. Aleshores segur que tindríem més bons resultats a les maratons (almenys nostres), ja que els kilòmetres passaven sense adonar-nos-en, sobretot tenint en compte el desnivell acumulat del circuit.A més a més, l’ensurt final amb la desaparició de dues identitats maratonianes va contribuir a què el final fos especialment felíç.
Tant de bo que ho poguem repetir moltes vegades! Sobretot l’esmorzar i la tertúlia!
Segarrenc, et vam trobar a faltar! Esperem que a la propera puguis ser-hi!
Salut!
Poco puedo añadir a lo expuesto por los compañeros. GENIAL MAÑANA.
Los amigos inma*quim nos guardaban un recorrido extraordinariamente bonito, pero con desniveles dignos de los de los recorridos que nos regala el compañero arctos en las salidas por la noguera.
En el anecdotario apuntaremos el despiste con albertbo cerca del final. Que si han ido por allí, que si han ido por allá, que si los que venían detrás se han ido por otro lado, que si el garmin dice que pallá, que si ojo que esto baja mucho y luego hay que subir y voy en la reserva (esto yo, que albertboiba más entero)… Al final tiramos por un camino que parece que va hacia sant guim y luego se va perdiendo, para salir a un campo, donde precisamente ahora están tirando estiercol :S , pero no más cjns y adelante, total para salir al pueblo donde nos hemos perdido después de un círculo de 3 ó 4 km. En el pueblo preguntamos y cuando estamos volviendo a Sant Guim por la carretera (no podemos fallar esta vez) nos pita un coche donde vienen nuestros salvadores a recogernos :woohoo:. En ese momento llevamos 2h30′ de pie subiendo y bajando y fue como encontrar un oasis en el desierto.
Una vez en Sant Guim quim*inma nos explicaron porque se habla tan bien de su hospitalidad.
Después de una agradabilísima charla de aquello que más nos gusta, que esto de correr, tiré cara a balaguer, contentísimo por haber pasado la mañana con gente tan maja, algunos que hacía meses que no veía, otros que no conocía y otros con los que no había tenido ocasión de hablar un poco despacio.
MUCHAS GRACIAS A TODOS, EN ESPECIAL A LOS ARTIFICES DE QUE AQUELLO FUERA POSIBLE.
pd: hoy no siento las piernas y veo que alguno habeis salido a competir a albatarrec ¡qué fuertes que estais, granujas!
He rigut amb ganes :laugh::laugh::laugh:, m’ho he passat tant o més bé llegint-vos que sent-hi. Això de la “desaparició de dues identitats maratonianes“ és senzillament genial, se’m trencava la mandíbula.
I el relat d’en baldato toca la fibra. M’agrada molt l’humor absurd, ens ho vam passar també absurdament bé trepitjant fem !!! SOM BOJOS !!!! :silly: :silly: :silly:
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.