Els adolescents i l’esport...i els Jocs Olímpics.
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Ho tenim magre: segons un estudi universitari, més del 40% dels adolescents espanyols no fan cap activitat física.
És un fet què malgrat l’entusiasme d’alguns per les 18 medalles guanyades a Pequín, la delegació d’Espanya -exceptuant els esportistes de Catalunya, s’ha de dir- no ha fet un paper gaire lluït.
En la meva opinió no l’ha fet, perquè en els esports bàsics, atletisme, natació i gimnàstica, els resultats han estat inexistents o minsos.
És clar, però, que la raó de tot plegat recau en un aspecte estructural. “No se pueden pedir peras al olmo” diuen a Castella, i hi estic d’acord.
Mentre, com confirma un estudi realitzat per varies universitats sobre els hàbits dels adolescents espanyols, aquests no facin esport, no farem res.
La investigació en qüestió, concebuda per analitzar el consum de tabac i la practica esportiva dels joves realitzada en una mostra de quasi 3.000, conclou que: els adolescents espanyols que practiquen esport no fumen habitualment (8 de cada 10), i que més del 40% dels joves d’entre 13 i 18 anys no practica cap activitat física.
Malauradament, a Espanya, l’esport escolar és una entelèquia, i l’esport universitari no se sap el què és. I així és impossible fer un bon paper en unes olimpíades.
Pucu
Que dius!!! Si fins i tot tenim patologies noves degut a les pràctiques mes “in”; p.e. trencar mobles amb la wii, tendinitis de dits per enviament de sms…
li dius a un pare que el teu fill va a l’ escola esportiva municipal a fer atletisme o natació i et miren com si fossis… del segle XX.Per autoprotecció – o vergonya-, no faré cap comentari sobre la pràctica esportiva dels universitaris i menys en el cas dels estudiants de materies amb relació amb l’ esport.
SnifS’ha d’entendre llavors, que si els esportistes catalans han fet un paper tan lluït, és perquè els nostres adolescents si que fan molt d’esport.
O si en realitat els nostres adolescents són tan poc esportistes com la resta, Com és possible que haguem fet un paper tan lluït? Genètica, potser?
Jo crec que els resultats son deguts a una politica de selecció: s’ agafen els que destaquen i els recursos es dediquen molt en en aquests. Tenim CAR i centres de suport i molts bons técnics. I tradició en alguns esports.
La pràctica esportiva a Catalunya es alta i el PIEC (pla d’ instalacions esportives de Catalunya) està fet amb uns criteris de obrir les practiques a tothom en les pràctiques mes habituals. Pero aixó, qe siguin utilitzades, necessita motivar a la gent, i no es gens fàcil.
Pero un petit detall: darrerament, en prensa, he vist molts cops noticies referides a obesitat infantil amb index mai esperats, diabetes tipo II als infants, index de sedentarisme alarmant…
Temin feina a fer.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.