Dia de la dona… també esportista.

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3614
    Sime
    Sime
    Participant

    En el món de l’esport es produeixen, sens dubte, les mateixes desigualtats que en altres aspectes de la nostra societat.
    Veiem com en algunes curses encara es premia de manera diferent als homes o a les dones. Això cada cop és menys freqüent però quan es dona el cas el que és pitjor sol ser la justificació que encara algú té a (mala) conciència donar-nos: que si hi ha poques dones, que per elles és més fàcil guanyar perquè no tenen tanta competència, que el pressupost és molt just i hem de retallar per alguna banda… en fi, com deia, lamentable.

    Precisament en un dia com aquest vull fer aquest escrit per reivindicar el respecte a la dona esportista.
    Ho faig perquè, precisament en un dia com aquest, he vist com una dona ha hagut de defensar els seus drets i ha rebut una resposta tan lamentable com injusta.
    No ha estat en una cursa, ni en el món de l’atletisme, ha sigut en un esport minoritari en que els percentatges de participació femenina no arriba ni al 10%.
    Ha sigut durant una reunió on, com cada any es presenta un campionat i es manté el criteri de premiar als homes si la participació com a mínim és de 8 homes i es premia a les dones, igualment si la participació és de, com a mínim, 8 dones. El resultat dels darrers 7 anys (desconec les dades anteriors) és que mentre als homes els entreguen un trofeu i un taló a les dones els donen un trofeu i els agraeixen la seva participació (que lamentablement ha estat inferior a 8). Només se m’acut una paraula per descriure aquesta situació: humiliant!
    El nostre masclisme fortament arrelat ens porta a situacions com aquestes, de vegades sense que els responsables se n’adonin, però… què passa si algú aixeca la mà i li diu als responsables que aquesta situació és injusta? I a més ho diu educadament, ho diu des de fa set anys, ho diu després de no participar en les darreres edicions del campionat perquè s’ha cansat d’aplaudir mentre els homes recullen el taló que a elles els hi neguen, perquè s’ha cansat de somriure després de veure com les dones reben un trofeu i una palmadeta a l’esquena.
    I quina és la justificació?

    Les dones paguen la mateixa inscripció.
    La quota del club o el gimnàs és la mateixa.
    El material esportiu, el desplaçament fins al lloc del campionat, l’hotel, el menjar, el beure… té el mateix preu per una dona.
    L’entrenament és igual de dur.
    Fan la mateixa distància, els mateixos llançaments, el mateix recorregut… el mateix esforç.
    Ningú els regala res per arribar a un resultat i quedar la primera té el mateix mèrit.
    Si als homes no els imposen un resultat mínim per obtenir premi, perquè hem de condicionar el mèrit d’una dona?

    A sobre han de suportar les desigualtats que per la seva condició els homes els imposem.

    Jo no ho entenc i m’indigna, em cabreja i em costa d’admetre.

    Ja no es tracta de discriminar positivament, ni de bon tros. Es tracta de no imposar més limitacions, de no condicionar quan han de superar tants condicionants que ni tu, com a home, series capaç de superar-los, de no humiliar a les teves convidades, a les teves companyes.

    Potser això a algú li serà més fàcil d’entendre explicat per un home, espòs i pare de dues dones, que no es resigna a admetre que aquestes creixin en una societat que no valora el seu esforç pel fet de ser dones.

    #36757
    Avatar
    cargol
    Participant

    Totalment d’acord Sime

    #36763
    Avatar
    JFK
    Participant

    Sime, estic d’acord amb les seves paraules…

    #36766
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Clar i català. Molt bé Sime.

    Força Vida, en igualtat!

    #36772
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Nomes cal veure quantes curses donen samarretes de dona.
    Visca la dona.

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.