Cursa de le Roques 2015, Horta de Sant Joan

  • Autor
    Entrades
  • #40256
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Diumenge, Cursa de les Roques. Formidable. Preciosa, bonica i molt ben organitzada. Horta de Sant Joan se la treballa molt. Es diu de les roques perquè a fe de deu, que de pedres, roques, rocs, pedrolos, i tota mena de coses que si hi caus et deixen record, hi son presents . Totes i més.. la mare que ho va parir. Quanta cosa dura, quant patiment i quina mala llet el sàdic que l ha dibuixat (en serio, gracies, quina feina) I quanta pujada. Puja més que el preu del marisc d aquí 15 dies. (sembla ser que encara existeix).

    pujada de les riques d en Bebet

    Abans de començar, gracies a la Silvia Puigarnau, al Josep Gardenyes i al Santi Arctos per el seus consells. A la Silvia, en tot cas, la mataré, l agraïment no té rés que veure amb la coherència, ella em va liar.
    Comença la historia. T agafen, et pugen en un autobús i et porten ben lluny d on tens el cotxe, els teus bens, la seguretat i la cobertura del mòbil. Manda cojones, Hi ha moltes corbes així estàs perdut, no return
    Intueixo que pensen que el fred que fa (2 graus) es pot camuflar amb un bon vent. Oooole tu!
    Allí et solten i comences a córrer per un camí molt xulo fins que als 3 metres de la sortida tothom te que entrar en un corriol, ple de pedres, que només te un objectiu: reduir te a la misèria; la estratègia principal es fonamenta en buscar el perdó diví: comences a pujar i creus que arribaràs al cel.
    Uns camins preciosos, plens de pedres, que per camuflar, estan envoltats de roques. I penses:
    “quina sort, no ha plogut, lliscarien un guevo”, o sigui que content.
    D antuvi, se que son 23 km, amb 1900 de desnivell positiu, poca cosa, n hi ha molts mes de plans (23.000) que cap dalt (1900). Diumenge passat vaig fer la mitja, i no era gaire més, i tant fresc. Ara evidentment, estic més entrenat.
    Només 250 inscrits i un munt de gent del poble pencant, un luxe.
    Surto amb 2 companys més, tenen intenció d arribar. Pujades i baixades, continues . En un entorn preciós. EL primer tall es a la hora i mitja, i passem no massa sobrats, sento un comentari “aquests no arribaran al segon tall”. I una merda, per mis raices latinas que passo sobrat.
    Pujo molt i dalt fa mooooolt vent. A falta de la samarreta llarga de Km0 que no m he posat, he fet cas al Josep Gardenyes: dos bones tècniques superposades. Perfecte. A la cresta, hi afegeixo el paravent. I allà a la cresta…. un espectacle. Per la vista i el cor. Preciós. Alli, la nostra terra, les muntanyes, i el mar. Sota els peus, els puros pedrolos i roques, totes, ensenyant les dents.
    Aviso als companys que vaig tirant , i accelero. Estic bé, i vaig avançant gent. Bastant còmode, em preocupava l aquiles esquerra, i està bé. L isquio, sensacions poc agradables, vaig fent. Tiro milles i disfruto. Molt. I passo gent i més gent, he perdut massa temps al principi. Em gaudeixo, disfruto. Molt i em trobo fort. Pujo les roques del Benet, un plaer per la vista, i un lloc que sembla màgic. Ara, no les podria fotre més amunt?. Bé,bé, baixo… ostiaaaa. Si hi fiquen cordes! SI sembla parcour extreme! Algunes vies les fem per llocs nous, crec que si ens hi fixem bé, podem trobar pepites d or, allò està per explorar. Han fet un circuit original, nou. Molt currat, quasi tant com a sàdic. Algunes baixades les faig de cul, la pendent és dura i molt inclinada. Fa respecte. I començo a tenir cert cansament.
    De moment porto un index d entrepussades del 1 per mil, es a dir, sistemàticament cada mil metres estic apunt de fotre m de lloros, colpejarme amb alguna branca, o aturar alguna de les roques que ves a saber perquè, et confonen amb una bitlla i van a por ti. Però no, no arriba a passar.
    Vaig fent. I… tataachaaaaann. Arriba el 16. Les cames decideixen establir comunió espiritual amb el terra, i no s aixequen ni suplicant. Me n adono en el moment que pujant la darrera costa divina, m avança més gent de la que ha sortit (a mi m ho sembla).
    Queda una pujada i la seva conseqüent baixada. Poca broma, arribo dalt molt cansat i queda un descens…
    – Ojo que és molt tècnic
    – Ja, o sigui, traduït: que és una cafrada i et pots fotre un ostion…
    – Exacte!
    Vaig rodant i atrapo gent. No tinc ganes de passar los. Estic molt cansat, només queden 2 km, avui em semblen molt.
    Em trobo amb un gos i segons se m apropa, li solto:
    – si em mossegues, ni em queixo
    ho prometo. Encara soc capaç de pensar i parlar
    M apropo a Horta i busco el tramvia, perquè em sembla San Francisco, quanta pujada! Ja no corro. Vaig sol i tranquil. Estic cansat, molt. He begut molt, molt. I pixat. I tinc la boca seca. I la darrera orina era estranyament fosca. A estudiar.
    Arribo a la meta. Cansat. Entro, m agafo una cocacola sucrosa (Crit, ja em castigaràs), gloria pura. He acabat. 5 hores i 3 minuts segons el … el Garmin, l he cagat. Amb l auto detector de parades, sembla que més que córrer, m he arrastrat, al final em roba 5 km.
    Content i amb ganes d acabar. No m han tallat. Satisfet.
    He corregut sense musica, Santi, no he trobat rés de Metalica.
    Una cursa magnifica, no gaire corrible que no tornaré a fer. Un s ha de repartir, i l any proper coincidirà amb una sèrie d activitats que es fan a Lleida ( fa molt que no vaig a missa). No, no és el tipo de curses que a mi em toca fer. Molt divertida, potent, ben organitzada… i dura. No em penedeixo de haver la fet, una més. L aconsello però no per mi, un menisc trencat i aquest terreny no lliguen bé. A més a més no em serveix per veure el ritme cara una marató de muntanya, però si per comprovar que tinc que treballar la força de cames i que les pajares existeixen. Bé.
    Gracies Horta de Sant Joan, bona feina!
    Pd: No dic que no la torni a fer…

S'està mostrant 1 entrada (d'un total de 1)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.