Cuita el Sol 2012
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Ara mateix a Tv3 parlen de no se que de la Cuita al Sol… sembla divertit.
De fet, divertit avui no massa, perque tinc les cames absolutament petades; com a experiència, brutal. 2 horetes de les més intenses que he gaudit, en un entorn preciós. I 2 més de baixada.
“Enric, ja que no vam poder fer X, t’ animes a fer la Cuita?” I tant, aquest més ja he rodat 6 o 7 cops…
M’ han dit que son 1500 metres en pujada, crec que podré…Arribes allà a la fi del mon, i veus el Monteixo. El teu amic ja ha deixat de ser-ho i no li pots dir perquè el cotxe es el seu; algú t’ aclareix el dubte i diu que sí, el que sembla neu ho és. I que la cursa son 1600 metres de desnivell… de pujada. La punta del Monteixo sembla que està molt alta… 10800 metres de cursa, un desnivel de 3200, ideal per iniciar-se, si senyor. La meva reacció… riure. és lo que hay, si es pot, es farà i si no, doncs no.
Ni escalfo, ja tindré temps. Esperes que tota aquella colla de sonats agafin distancia i no et clavin els pals i tires cap dalt; fas anar els pals -quin remei-, sues… i en passes alguns, sense pressa; que tens por, volia dir respecte. Et gires i veus un paisatge preciós, increïble. I gent que va darrera i penses que el Sol no t’ atraparà. Com més amunt més bonic. I et trobes per el camí amb gent que saps que ha fet un gran esforç per organitzar aquella encantadora bogeria; els entens i els hi dones les gràcies..
Un cop toques la neu i penses que per una misèria de 95 metres – que es farien eterns – el Monteixo no és un 3000. Llastima.Toques la pedra més alta… i ara a baixar! I també t’ ho passes de conya.
Per cert, una de les organitzadores em diu… “doncs jo la setmana propera aniré a Lleida que hi ha Templers” La vacil·les i li preguntes que coi es Templers? I a riure al confessar-li la veritat, conec la cursa, si. De fet n’ he fet 5, totes…
I cap a casa, estimes més el teu amic
No faré totes les Cuites, hi tornaré. (Si recupero els quàdriceps). I també aniré buscant curses amb menys asfalt…
per acabar aquesta mena de crònica… gracies al Centre Excursionista de Lleida i a Areu, deu n’ hi do quina feina.
Cap a Templers!
albertbo ha escrit:
Quote:Tens el toc de relat que encisa, Enric.Jo ho diria d’una altra manera…
L’Enric m’acostuma a desconcertar amb els seus escrits. Fins i tot reconec que algun cop, després de llegir-lo, he quedat fet un “Cristo”, intel·lectualment parlant…
Però no és un cas perdut.
Reconec que el seu escrit de la Cuita del sol m’ha agradat molt.
Gràcies mestre.
Enhorabona Enric aquesta es una cursa per valents i té molt mérit el fet d’acabar-la.
Jo vaig fer la 1ª edició i va ser la meva 1ª cursa de munyanya. La veritat es que no sabía on em ficava. Amb sabatilles normals, sense camel-bag i sense bastons vaig començar a “escalar”, arribant de nit al camping i amb les cames destrossades.
A partir de llavors, ja sé quina es l’equipació.
Jo també vaig veure el capitol de la sèrie de TV
Salut i milles per la muntanya., NORD i la cursa, encara que no se sembla res a la realitat.
Salut i milles per la muntanya.
Abel
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.